Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per a ningú, hi penelopejo, deso les llanes, no sopo, veig aquesta	imbecil·litat	que ens envia imatges i sorolls a distància, m'hi avorreixo i, després,
els quixots no serveixen per a res. Són uns sacrificats inútils, d'una	imbecil·litat	taxativa. R Rellotge De vegades penso que la generalització de
la teva mare deu ignorar. Això no és distinció ni és res; això és	imbecil·litat	pura. —Qui et parla de distinció; és un fet, és una tara, una malaltia de
"jove senyor de Lloberola". Aquesta pregunta seva em sembla una	imbecil·litat	. Per qui m'ha pres, vostè, a mi? Em fa el mateix efecte que em preguntés
amb una medalla al coll, un escut heràldic entre els pèls dels dits i la	imbecil·litat	més legítima diluïda per tot el cos. Lola en aquestes festes, gastava la
de Níobe una mena d'imant poderós per als aficionats al comunisme i a la	imbecil·litat	transcendental. Níobe tenia dues amigues; una era Amèlia Nebot, una
camí deia Guillem a la Baronessa: —No comprenc com pots tolerar aquestes	imbecil·litats	. Et juro que mai més, eh? mai més. Si et distreu una cosa així, vés
épinière amb les seves conseqüències horribles: la follia, la	imbecil·litat	, la paràlisi... Per a un imaginatiu com jo —un fantàstic hauria de dir—
els deia: —Jo no sé com podeu estudiar matemàtiques amb el cap ple de les	imbecil·litats	de la gramàtica.— I tota l'explicació la matisava cada dia amb denigrants
més feixugues que la civilització ens imposa és la de rectificar les	imbecil·litats	dels tontos. La possibilitat de la intervenció d'Itàlia en el conflicte
insondables de la bestiesa humana, per copsar els punts més subtils de la	imbecilitat	, estic portat a creure que Manolo s'acosta als homes amb l'únic intent de
acrediten el mèrit de les nostres figures, els que visiten aquell museu d'	imbecilitats	ens pendrien per un poble d'imbècils. I per això, cada vegada que un
a la cara la mateixa arruga d'haver torçat el coll a la poca solta i a l'	imbecilitat	. Espiritualment potser ja no s'assemblen tant. Voltaire mira a terra i
plats d'amargura! Si hi hagués paraules al diccionari per a pintar-vos la	imbecilitat	dels vostres menús, la vostra mateixa imbecilitat no dubtaria pas i us ho
per a pintar-vos la imbecilitat dels vostres menús, la vostra mateixa	imbecilitat	no dubtaria pas i us ho diria a la cara. ¡Si tan sols comprenguéssiu que
tan endins, que exclamà, amb una amarga rialleta: —El catalanisme és una	imbecilitat	; és el partit de la tirania burgesa... Fe l'interrompé resoluda: —No és
les accions de les dones restessin ocultes gràcies a la negligència o la	imbecil·litat	dels marits! Sí, la gent tenen raó d'atribuir-ho a la insensatesa, però
estat arrenglerats entre els déus. Tots els fets al·ludits són una gran	imbecil·litat	, i un sol Demòcrit no donaria l'abast a riure-se'n. Qui ho nega? I
tres-centes persones, sobretot si són joves, amb aquell punt d'entusiasta	imbecil·litat	profunda que va lligada amb la joventut, es concentren en un local
de cap mortal— i m'aferrava al davant seu per la màniga: espectacle d'	imbecil·litat	que només la seva persona podia igualar. En acabat, ell i la meva germana
il·lés, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustre,	imbecil·litat	, impel·lir, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar,
trenqui a l'estronc les apetències inconfessables... no augmenti amb	imbecil·litats	senils els perills, per desgràcia, massa reals, que amenacen els
d'una bona part de trastorns greus, entre ells la idiòcia i la	imbecil·litat	. Després del part poden actuar com a causants d'anormalitats, la
d'escriptura i d'incomprensió a la lectura no podrà ésser atribuïda a la	imbecil·litat	fins i tant que no les hagi pogudes corregir un ensenyament escolar que
especialment), pot passar desapercebut. Segons Hoffer, la	imbecil·litat	no dependria de lesions importants, sinó d'un trastorn funcional dels
ésser inclosos dintre de la idiòcia —i en els casos millors dintre de la	imbecil·litat	—, que tenen una sèrie de característiques morfològiques que els
constitueix un síndroma que, al costat dels trastorns psíquics (	imbecil·litat	profunda, idiòcia), ve caracteritzat per una morfologia inconfusible de
al grup dels idiotes o dels imbècils. Aquesta idiòcia i sobretot aquesta	imbecil·litat	és caracteritzada per un predomini de l'apatia damunt de totes les
funcions que hem enumerat gairebé només la trobem en la idiòcia i la	imbecil·litat	profunda. La debilitat mental serà gairebé sempre conseqüència d'un
com més es repeteixen menys adaptables el fan a la vida, pot caure en la	imbecil·litat	més profunda i àdhuc en la idiòcia. En els casos més atenuats, el seu
escolar D'origen mèdic II. Anormals permanents profunds Idiòcia	Imbecil·litat	Mixedema Mongolisme Epilèpsia III. Anormals permanents no
i de tant en tant es troba una mirada apagada per la més pastosa	imbecil·litat	. No és estrany, tampoc, haver-se d'apartar perquè puja o baixa una mula.
fer per aquí, exposant-se a ser afusellat pels anarquistes? ¿Pràctiques d'	imbecil·litat	? "Som al principi d'una nova Era, l'Era dels imbècils. Benaventurats els
és que no ens puguem passar d'un còmplice... —Això és una pura	imbecil·litat	. —Ho va dir Baudelaire, noi; el teu adorat Baudelaire! No sé si has
l'única glòria de debò, són falsos i ridículs. La glòria literària! Quina	imbecil·litat	... Ser un llibre entre milions de llibres, un mort entre milions de
jo estava tan excedit davant d'un cúmul tan enorme de pures	imbecil·litats	que ni se m'acudia cap comentari. —Després d'això, comprendràs quines són
i ens hem estat amagats dins l'armari de les hòsties... —No diguis més	imbecil·litats	. Durant nits i més nits, a través de pobles i pobles que trobàvem
brutal de les nostres classes obreres, el cronista pensà que l'	imbecilitat	també tenia un lloc en la taula dels periodistes. L'eufemisme, la paraula
patològics de la intel·ligència: Absència completa (idiòcia,	imbecil·litat	, infantilisme); desviació per desequilibri de les manifestacions
de les manifestacions (imprevisió, lleugeresa, incoherència, geni,	imbecil·litat	parcial); per concepcions delirants (deliris febrils, intoxicacions,
deixant de banda les deficiències del naixement —retard mental,	imbecil·litat	, idiòcia, etc.—, en tres grups primordials: les psicosis, les neurosis i
Deformació perceptiva d'un objecte o estímul sensorial.	Imbecil·litat	: Grau intermedi d'oligofrènia (edat mental de 2 a 7
el fet futur és condicionat per la meva fe actual en ell,— no seria una	imbecil·litat	per part meva negar-me l'ús del mètode subjectiu, el mètode de la creença
seves ulleres, contemplava amb una infinita comprensió l'espectacle de la	imbecil·litat	humana, però de tant en tant li apareixia una espurna de foc dins de cada
de Pujols tenia aleshores la riquesa d'un bon aiguafort, tenia un gruix d'	imbecil·litat	humana que encongia la pell. L'art de sublimar la bestiesa i convertir-la
el propi. Nosaltres havem experimentat tants cops i tan de prop aqueixa	imbecil·litat	, que voldríem donar-ne entenent al nostre poble, perquè és dels més
propi, volem presumir de parlar-ne d'altres, sense heure esment de la	imbecil·litat	amb què ho fem, ultra la negligència i el confusionisme que aquest fet
que aquesta insuficiència prové de la seva constitució genial. ¡	Imbecil·litat	còsmica que no es pren ni la molèstia de comprovar-ho en la realitat
ni autoritats. Una revolució feta o esperada sota el pes de la	imbecil·litat	cruel és una revolució avortada abans de la gestació. Algú dirà: Carai!,
a trobar-lo perquè en fes el que volgués, sentí que el vent de l'ala de la	imbecil·litat	li fregava el front. "¿No entres?" preguntà sense deixar de llimar-se

Pàgina 1 (de 3)

50 següents