DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
imitar V 2884 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb imitar Freqüència total:  2884 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

viu obsessionat pels models de la cavalleria novel·lesca, que volia imitar. Ulisses era un pare de família convençut, egrègiament vulgar, que enyora
ho sé... S'agenolla; l'ajudant, la infermera i tres o quatre persones l'imiten i tots cerquen pels peus de la taula operatòria, apartant gases plenes de
-lo, el carrega amb una bala que treu d'un altre calaix i s'aixeca. Ell l'imita i, l'un darrera l'altre, travessen de nou el corredor amb la pintura
ens aniran fent marxar. Clava mossegada a l'entrepà de pernil i ell, imitant-la, observa els tendals que els venedors van desmuntant, els para-sols
o d'acord amb els costums de llur terra, no és convenient que tots els imitin. Ara bé: quan es tracta d'una donzella jove hi ha tres classes de besos
a l'encarregat del registre. —Ara obren —fa l'altre, i s'aixeca. Ell l'imita i tots tres s'atansen novament a la porta on els dos homes, la dona i
per les autoritats. Amb el colze toca el seu company. —Semblen ben imitats... —Són autèntics —li respon l'home del caixó que l'ha sentit—. Si els
avergonyits per les rialles de les dones, una de les quals simula que els imita i es va aixecant les faldilles fins a la forca amb un gest descarat, però
vegades per poder parar la taula. Jeroni aprenia a llegir en veu alta, imitant amb veu engolada l'art del seu mestre. La dida podia sentir, mentre
esllavissades de Cinta. Ella té el do del moviment, del gest impossible d'imitar, de reproduir, d'entendre. Si parla, si passeja, si balla, la seva
de l'escut, potser Campdepadrós se sentia amb massa drets efectius per imitar-los, i el costum era ja massa estès des que Joan Canaleta obtingué el
sé molt bé, coincideixen de vegades i no perquè l'una copiï l'altra, la imiti, sinó perquè ambdues són humanes. Aquesta casualitat em fa, en certa
—són les seves paraules— diferent de si mateixa, una desconeguda a qui imitava, fins i tot amb la manera de caminar, estirant les passes tant com podia
l'espectacle que ens rodejava, tenia una gana honestíssima, vaig decidir imitar-los, i amb la meva dona vaig anar a un altre cantó de la fusta, i
l'anca com un ganivet clavada a les cordes, discuteixen ells amb ells, imitant d'una manera perfecta l'idioma dels simis. Dret, allà on puc, i de la
discret, brisa que a penes ets més que un moviment del silenci, imiteu la manera senzilla com la meva sang ara s'oblida i jo
elles a la part dels homes. Tal volta alguna mallorquina exaltada les imita. Però el barri antic no se n'adona. Els senyors, els canonges i els gats
A tu, Helena, que m'has fet conèixer Cristià que imito (només que jo del tot no rimo), dona novella, que has
qualsevol lloc col·lectiu pot masegar i fer ofenosa. Imitaràs, si no ets tonta, de Nínive, els petits infants que
Ara, vells, reclamem més. I diem: quan la vida volia imitar l'art, érem cadells. Però no té remei. Què pot la nova mà que
i el braser sota la làmpara; s'asseu i es disposa a costurejar i Júlia la imita amb gest de màrtir. Pausa llarga durant la qual sols se sent el tic-tac
i desconcertant que només li estaven bé a ella, i que altres dames volien imitar, però no sabien trobar-hi el punt just, ni posseïen la pell de Conxa,
de la manera més trista, començà dient, amb una veu de mascaró que vol imitar la d'una dona i fent aquell ploriqueig assossegat i llepissós dels
a l'orella dels quatre homes que fugien; uns "ais" com si volguessin imitar l'orgasme femení. —Davant d'una cosa com aquesta —va fer Emili Borràs— un
La Marquesa de Perpinyà era a França a plorar amb els reis destronats, imitant algunes dames de l'aristocràcia madrilenya. Quan va saber que don Alfons
et criticaven, i jo, per la meva part, he procurat, és a dir, procuro imitar-te. A mi tant se me'n dóna que em critiquin i que diguin de mi el que
la bellesa de la realitat, i havia fet d'aquesta realitat el model a imitar, resultava lògic que, volent arribar a les últimes conseqüències, es
allò de les "formes que pesen"— de classicisme, l'afecció a imitar la natura en la seua singularitat, pròpia dels siscentistes, hauria
de l'art de la pintura: implica, sobretot, la dimissió de l'afany d'imitar la realitat, de donar la il·lusió de la realitat, que durant cinc segles
perdurable dels grans mestres vells, i això sense cedir a la vel·leïtat d'imitar-los. L'obra de Picasso, com a conseqüència d'açò, ofereix una fluència
mentre les senyores honestes (que elles amb elles intentaven d'imitar-li les actituds) l'escrutaven amb ulls d'acer tot rosegant les saboroses
matèria de conservació dels productes alimentaris —fins a tal punt que, imitant directament llurs tècniques de deshidratació, l'exèrcit americà pogué
i la futura mare que en consumís la carn perillaria que el fetus no imités l'animal i es refusés a evacuar l'úter. El mateix raonament es podria
Però aquesta simetria té els seus límits. Sens dubte els grups totèmics imiten prestacions funcionals: a més que continuen essent imaginàries, no són
li venía á la memoria, li ballava pe'ls ulls com exemple digne d' imitarse, y al meteix temps una basarda misteriosa la corprenía. Una idea li
així. Verdaguer, veus? aquest sí que és un gran poeta. Jo no he fet sinó imitar-lo deplorablement amb aquests versos per al teu oncle... Vaig estar molt
amb la lliçó sabuda ni aquells dies pitjors, quan tots ens relaxàvem imitant la relaxació del mestre. Ell era tot un home comparat amb nosaltres. Li
vorejat d'herbes de bosc que s'obria enmig d'un pedreny. Tot plegat imitava amb força encert el posat abrupte d'un recó de la nostra muntanya amb
tot era vida en l'obra de Goethe, el mestre! I allò que hauria volgut imitar era no pas l'obra de ningú, sinó el procediment de crear-la amb la vida
passava com un airet fi, i jo, al seu costat, fent tots els possibles per imitar-lo. Entre les cases tancades i mudes em vaig adonar d'una que senyorejava
de l'esverament que la imatge de l'asil em causava; així mateix havia imitat el to sincopat per la sorpresa i el dubte amb què jo havia fet la
desvalguda. Era de tan pobra condició, la mísera! No intentava ni imitar la pell. Era una cosa ambigua, mixta, confusa, entre tela i hule,
Algun, pinturer, enamorat o pretenciós, ix per fi al carrer. Uns altres l'imiten. Les fadrines, en el seu passeig, els topeten i els envolten. I
que no una riquesa, quan menos un nom ilustre y un exemple digne de ser imitat... ¡Ensenyi als seus fills á recordar ab orgull los fets de son pare y
indiferent a la misèria de la tribu que li ha estat encomanada, que imita la guineu, que imposa la seva hereditària condició de majoral. I bé,
del programa. Portar una fàbrica és com menar un carro: la llengua ha d'imitar la tralla. Malparlar és una mena de vi fort, ardent. Les exigències del
i quasi involuntari va ressonar com un enorme crit, però es va refrenar, imitant els moviments dels dits de la seva dona, que s'havien contret en un gest
és un home fantàstic! Pel que valeu les dones... Fa bé: tots l'hauríem d'imitar... No és casat i té una filla! Què et sembla? Què me'n dius?... No
a comprendre per què ha nascut i a què està destinat! Durant dos anys has imitat els crancs. Els seus companys el deuen haver convertit en un barret de
brindant un somriure gentil i la posa del matrimoni exemplar i digne d'imitar-se. —M'acabes de prometre que no beuries més! Era fantàstic: havia promès

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »