DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
immòbil AI 2685 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb immòbil Freqüència total:  2685 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens
l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i donava una
anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell
esparver solitari planava sobre els camps amb les ales esteses, gairebé immòbil, gronxant-se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les muntanyes
a la seva estança; estava amb el cap decantat cap endarrera, pàl·lid i immòbil. Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava
Volgué somriure, i esbossà només una ganyota tràgica. Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i dibuixant amb la mà
també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a fora, i romania immòbil, embolcallat en un silenci ombrívol. El padrí, en veure Mila, no es pogué
callava. Havia posat novament la mirada a la mà del difunt, i romania immòbil, una mica inclinat cap endavant, com si una mà invisible li oprimís les
mà —el pensament— no s'atreveix a entreobrir. La cortina torna a quedar immòbil, sense vida. Però sap que allí hi ha ella que dorm a la seva
demanda d'auxili; però únicament ombres d'arbres, figures tenebroses i immòbils, gestos amenaçadors descobria pertot arreu. Lluny, al fons de la vall, en
Callà de bell nou; es féu uns passos enrera. Ella ja estava desperta, immòbil al seu llitet, suada, contenint l'alè, amb la mà damunt del cor per
tancar-li el pas; les pedres rodaven davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa lluna; però ell sentia veus pertot; veia
el cadàver del fill, vetllant-lo... Romangué així un quart, mitja hora, immòbil, com una estàtua. Ja no plorava. El seu rostre dins l'ombra semblava fet
no diríeu una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, immòbil flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels
setembre. Matí clar, daurat; les aloses canten cel amunt, immòbils, extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els ous van a 14
blaves coronades de neu. Nuvolets com teranyines, sol càlid, arbres immòbils. 5 novembre. Un altre dia suau, amb sol fort i al cel la
que va a Santa Coloma es veu l'ample panorama del Montseny, els núvols immòbils a les valls nues, la carena del Matagalls blanca de gebre. Girona, cap al
veig un cercle de branques plenes de caramells, un petit oceà d'ones immòbils, cenyit de barbes blanques de gnom, de foques, de branques tropicals de
pròxims. Surto en caure la tarda. Cap al Pirineu hi ha una grisor densa, immòbil, una calma com de paisatge pintat. Es veu que hi fa una gran nevada. El
els empeny contra la muralla clavada a llur esquena. La pacient està immòbil, tota coberta de parracs i amb els braços estirats al llarg del cos; un
si al fons de l'obscuritat no es pressentís la presència d'altres éssers immòbils, probablement emmordassats i lligats com el noi i la noia que li han fet
Se li escapa un altre brollador negre que trenca la superfície groga i immòbil del bassal; uns esquitxos li arriben fins a la boca, nauseabunds i
Quan surten a la galeria el carreró encara és buit, només amb el cos immòbil i dues o tres rates grosses i negres que se li han atansat descaradament.
darrera el volant, tanca la portella i engega. Els altres dos se'l miren, immòbils i tibats, com si es trobessin en presència d'un superior. 3 (4)
han escarransit, s'amunteguen tot de feixos de canyes seques i pelades, immòbils contra el fons verd i esclarissat de les canyes tendres i vives que es
. Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de lloc, és dret i immòbil, mirant-lo amb els ulls esbatanats. Li somriu i alça la mà. Reprèn la
La noia va retirant el cabàs, disposada a anar-se'n, però ell continua immòbil, els ulls alçats cap a l'individu. —Ah, no? Qui ho ha dit? —
s'atura, sobtat i alhora incomprensiu, mira cap a la dona que continua immòbil, tota desordenada. —Ho sap, ella? —No. Corre... Diuen que la mare és
dreta. —Aquí. —La desplaça cap al seu propi ventre—. I aquí. Ell resta immòbil, només mirant-la, mirant-les, fins que ella sembla impacientar-se. —O
i diu—: No t'adones que has escollit el desastre? La cua, fins aleshores immòbil, ara avança una mica, un parell de passos que els situen parcialment en
només podeu ingressar. La cridadissa augmenta cap a l'extrem de la cua immòbil, i ara poden veure com unes quantes persones decidides se'n separen,
davant, és potser a tres metres de distància, car la cua, tanta estona immòbil, ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li borda un uniformat que s'atansa.
torna a riure, se'l mira i reposa les mans sobre la guia del tricicle immòbil. —I qui ha de decidir de qui és el cadàver? —Ningú. Teòricament ja ha
en les mans que s'encreuen i desencreuen, en la fermesa de les cames ara immòbils. —Vós en teniu algun de predilecte? —li pregunta aleshores la noia. —No
l'individu. —Està molt quiet. —Potser s'ha adormit... Escolten tots dos, immòbils i penetrats. —Millor —diu ell—. No sé com poden reaccionar... —Hi duu
estrany, espectant, de gent a l'aguait, de vent suspès entre fulles immòbils, i ells hi avancen amb recel, inclinats endavant, cercant la protecció
que volen empresonar-lo, els peus de la noia ensopeguen amb l'esquena immòbil i la marxa es fa més lenta, la cova sembla baixar de sostre, els obliga a
després li permet de vinclar-la enrera i de mirar-la amb un esguard immòbil que ensopega amb el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la
de la tutela del pare, perquè el vell, bo i assegut a la cadira, immòbil, ja no tenia cap poder, anava a veure'l a les Torres de Padrós, a tot
El vell Campdepadrós resisteix l'envestida i es disposa a viure immòbil, el parlar lent i palpissot, i els ulls furiosos i tristos, deu anys més.
cames invisibles per l'esmolada ganivetada de l'aigua. Ell va quedar-se immòbil per no fer soroll, perquè no es fongués aquella visió d'ella, de la seva
amb què contemplava l'aigua quieta, on corrien, si ella es quedava immòbil, espasmòdics sabaterets, només visibles pel finíssim rastre, ben aviat
a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos armats, immòbils esperen. Es va fent fosc però ningú no es mou. Les màscares pintades i
i ella tornava a seure amb els ulls brillants i seriosa. Jeroni jeia immòbil sobre la muntanya de coixins, cansat i bon noi, tancava els ulls i en els
Ell s'atansà a l'animal i l'acaricià al cap. Sortí a fora. Canela romania immòbil, mirant-lo, però ell la cridà, i, seguit de la gossa, va passar a
clavat a la soca i la passava quasi de part a part. Va romandre un moment immòbil; la còlera anava muntant-li al cap, muntant-li en obscures onades;
aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta quietud, immòbils, fantasmals. En el silenci profund, tots els sorolls del camp, fins els
en un clar del senillar. S'acostaren i el veieren; era a dintre, immòbil, posat de costat sobre la palla. La barqueta estava com clavada dins
en un costat i s'assegué al pedrís de la porta. Va romandre una estona immòbil, descansant, mentre les dones, aturades aquí i allà, en grups, davant les
fi va aixecar-se i tornà al carrer. S'assegué com abans al pedrís i restà immòbil amb el cap abaixat. Les dones se n'havien anat. Una mica més enllà, un

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »