×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb immòbil |
Freqüència total: 2685 |
CTILC1 |
| enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus | immòbil | i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens | | l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent i | immòbil | , es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i donava una | | anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns companys. El pare, | immòbil | al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell | | esparver solitari planava sobre els camps amb les ales esteses, gairebé | immòbil | , gronxant-se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les muntanyes | | a la seva estança; estava amb el cap decantat cap endarrera, pàl·lid i | immòbil | . Una de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava | | Volgué somriure, i esbossà només una ganyota tràgica. Restà de nou | immòbil | i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i dibuixant amb la mà | | també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a fora, i romania | immòbil | , embolcallat en un silenci ombrívol. El padrí, en veure Mila, no es pogué | | callava. Havia posat novament la mirada a la mà del difunt, i romania | immòbil | , una mica inclinat cap endavant, com si una mà invisible li oprimís les | | mà —el pensament— no s'atreveix a entreobrir. La cortina torna a quedar | immòbil | , sense vida. Però sap que allí hi ha ella que dorm a la seva | | demanda d'auxili; però únicament ombres d'arbres, figures tenebroses i | immòbils | , gestos amenaçadors descobria pertot arreu. Lluny, al fons de la vall, en | | Callà de bell nou; es féu uns passos enrera. Ella ja estava desperta, | immòbil | al seu llitet, suada, contenint l'alè, amb la mà damunt del cor per | | tancar-li el pas; les pedres rodaven davant dels seus peus. Tot estava | immòbil | i callat sota la silenciosa lluna; però ell sentia veus pertot; veia | | el cadàver del fill, vetllant-lo... Romangué així un quart, mitja hora, | immòbil | , com una estàtua. Ja no plorava. El seu rostre dins l'ombra semblava fet | | no diríeu una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble, | immòbil | flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels | | setembre. Matí clar, daurat; les aloses canten cel amunt, | immòbils | , extasiades. Vaig al Pujolar amb l'Albert (els ous van a 14 | | blaves coronades de neu. Nuvolets com teranyines, sol càlid, arbres | immòbils | . 5 novembre. Un altre dia suau, amb sol fort i al cel la | | que va a Santa Coloma es veu l'ample panorama del Montseny, els núvols | immòbils | a les valls nues, la carena del Matagalls blanca de gebre. Girona, cap al | | veig un cercle de branques plenes de caramells, un petit oceà d'ones | immòbils | , cenyit de barbes blanques de gnom, de foques, de branques tropicals de | | pròxims. Surto en caure la tarda. Cap al Pirineu hi ha una grisor densa, | immòbil | , una calma com de paisatge pintat. Es veu que hi fa una gran nevada. El | | els empeny contra la muralla clavada a llur esquena. La pacient està | immòbil | , tota coberta de parracs i amb els braços estirats al llarg del cos; un | | si al fons de l'obscuritat no es pressentís la presència d'altres éssers | immòbils | , probablement emmordassats i lligats com el noi i la noia que li han fet | | Se li escapa un altre brollador negre que trenca la superfície groga i | immòbil | del bassal; uns esquitxos li arriben fins a la boca, nauseabunds i | | Quan surten a la galeria el carreró encara és buit, només amb el cos | immòbil | i dues o tres rates grosses i negres que se li han atansat descaradament. | | darrera el volant, tanca la portella i engega. Els altres dos se'l miren, | immòbils | i tibats, com si es trobessin en presència d'un superior. 3 (4) | | han escarransit, s'amunteguen tot de feixos de canyes seques i pelades, | immòbils | contra el fons verd i esclarissat de les canyes tendres i vives que es | | . Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de lloc, és dret i | immòbil | , mirant-lo amb els ulls esbatanats. Li somriu i alça la mà. Reprèn la | | La noia va retirant el cabàs, disposada a anar-se'n, però ell continua | immòbil | , els ulls alçats cap a l'individu. —Ah, no? Qui ho ha dit? — | | s'atura, sobtat i alhora incomprensiu, mira cap a la dona que continua | immòbil | , tota desordenada. —Ho sap, ella? —No. Corre... Diuen que la mare és | | dreta. —Aquí. —La desplaça cap al seu propi ventre—. I aquí. Ell resta | immòbil | , només mirant-la, mirant-les, fins que ella sembla impacientar-se. —O | | i diu—: No t'adones que has escollit el desastre? La cua, fins aleshores | immòbil | , ara avança una mica, un parell de passos que els situen parcialment en | | només podeu ingressar. La cridadissa augmenta cap a l'extrem de la cua | immòbil | , i ara poden veure com unes quantes persones decidides se'n separen, | | davant, és potser a tres metres de distància, car la cua, tanta estona | immòbil | , ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li borda un uniformat que s'atansa. | | torna a riure, se'l mira i reposa les mans sobre la guia del tricicle | immòbil | . —I qui ha de decidir de qui és el cadàver? —Ningú. Teòricament ja ha | | en les mans que s'encreuen i desencreuen, en la fermesa de les cames ara | immòbils | . —Vós en teniu algun de predilecte? —li pregunta aleshores la noia. —No | | l'individu. —Està molt quiet. —Potser s'ha adormit... Escolten tots dos, | immòbils | i penetrats. —Millor —diu ell—. No sé com poden reaccionar... —Hi duu | | estrany, espectant, de gent a l'aguait, de vent suspès entre fulles | immòbils | , i ells hi avancen amb recel, inclinats endavant, cercant la protecció | | que volen empresonar-lo, els peus de la noia ensopeguen amb l'esquena | immòbil | i la marxa es fa més lenta, la cova sembla baixar de sostre, els obliga a | | després li permet de vinclar-la enrera i de mirar-la amb un esguard | immòbil | que ensopega amb el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la | | de la tutela del pare, perquè el vell, bo i assegut a la cadira, | immòbil | , ja no tenia cap poder, anava a veure'l a les Torres de Padrós, a tot | | El vell Campdepadrós resisteix l'envestida i es disposa a viure | immòbil | , el parlar lent i palpissot, i els ulls furiosos i tristos, deu anys més. | | cames invisibles per l'esmolada ganivetada de l'aigua. Ell va quedar-se | immòbil | per no fer soroll, perquè no es fongués aquella visió d'ella, de la seva | | amb què contemplava l'aigua quieta, on corrien, si ella es quedava | immòbil | , espasmòdics sabaterets, només visibles pel finíssim rastre, ben aviat | | a les portes del fort. Les portes estan tancades i els francesos armats, | immòbils | esperen. Es va fent fosc però ningú no es mou. Les màscares pintades i | | i ella tornava a seure amb els ulls brillants i seriosa. Jeroni jeia | immòbil | sobre la muntanya de coixins, cansat i bon noi, tancava els ulls i en els | | Ell s'atansà a l'animal i l'acaricià al cap. Sortí a fora. Canela romania | immòbil | , mirant-lo, però ell la cridà, i, seguit de la gossa, va passar a | | clavat a la soca i la passava quasi de part a part. Va romandre un moment | immòbil | ; la còlera anava muntant-li al cap, muntant-li en obscures onades; | | aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta quietud, | immòbils | , fantasmals. En el silenci profund, tots els sorolls del camp, fins els | | en un clar del senillar. S'acostaren i el veieren; era a dintre, | immòbil | , posat de costat sobre la palla. La barqueta estava com clavada dins | | en un costat i s'assegué al pedrís de la porta. Va romandre una estona | immòbil | , descansant, mentre les dones, aturades aquí i allà, en grups, davant les | | fi va aixecar-se i tornà al carrer. S'assegué com abans al pedrís i restà | immòbil | amb el cap abaixat. Les dones se n'havien anat. Una mica més enllà, un |
|