Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

encara més per al seu pare en l'àngel guardià. En la seva tràgica	immobilitat	de camperol, avesat de sempre a l'ampla llibertat del camp i a l'aire
ira. Tenia el rostre lívid, com de marbre, més blanc encara i en una tal	immobilitat	, que s'hauria dit que era el rostre d'un mort. Tal vegada ell ho sentí
dona endolada. La veieren encara asseguda al mateix lloc, en la mateixa	immobilitat	, com tornada de pedra. Avançaren devers ella, en silenci, amb el cor
per ell; tal vegada tenia una altra cosa al pensament. Estava en una	immobilitat	tal, tan abstreta i tan absent, que Maria del Carme no gosà
admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una	immobilitat	solemne i ascètica. S'havia fos la llana brillant, nacrada, dels núvols a
les coses vulgars amb les més altes... Capvespre gris. El parc té una	immobilitat	tardoral melangiosa. Hem rebut carta de John Langdon-Davies dient que ens
convertint ja en una massa pastosa i repugnantment blana que ha perdut la	immobilitat	de les coses inertes sota el llevat de vides estranyes i invisibles que,
aquietada pel mateix pes del silenci al qual col·labora fins i tot la	immobilitat	dels arbres que ni el més petit hàlit de brisa no sacseja. Ell avança un
—Dóna'm un conyac, potser —fa ell. Hi ha un moment de silenci absolut, una	immobilitat	estranya i vacil·lant que ell trenca en deixar caure el seu cos sobre el
a terra, recolzades contra la paret, potser adormides a jutjar per llur	immobilitat	. —Què passa? —pregunta. —On? —s'estranya l'home més baix. —
havia alçat el braç dient-los adéu. Però tenia una estranya serietat, una	immobilitat	de pressentiments, mentre ell, al contrari, se n'acomiadava alçant els
perdut. Marçal la cridà, una mica esverat del silenci d'ella i de la seva	immobilitat	. —Que tornem, mare? —Sí, sí, tornem. Agafà el fill de la mà
cridessin la filla. La cara de la vella no s'alterà; continuà amb la seva	immobilitat	de màscara; però en el fons de la mirada, fixa en el buit i dolorosa,
fixaven un instant en el qui havia entrat i tornaven a enfonsar-se en la	immobilitat	d'abans. Aleshores, si no hagués estat el lleu moviment de la boca, la
a fer el boig al voltant de la proa, ens ha tornat la dolça calma i la	immobilitat	del vaixell, que anem mantenint des de la sortida de Marsella. Hem tirat
dels silencis absoluts i de la calma profunda; els cocoters eren d'una	immobilitat	de teixits de seda; els esmalts de l'aigua ultrapassaven la set de la
silenciosa, ritual i solemne, amb un gest de braços, amb una patètica	immobilitat	d'ulls, que venien del fons dels segles. Després es penjaren totes tres
la qüestió, perquè atribuïm unitat al que és inevitablement divers i	immobilitat	al que està en moviment constant. És possible que només un d'aquests mons
apreciar aquestes coses. Pilar en aquesta pintura hi està dreta, amb una	immobilitat	somrient de Juno; l'escot que duu, li deixa nus els braços i li
de balandres damunt la seda frunzida del mar de Niça i s'embriagava en la	immobilitat	vertiginosa d'uns avions entre els núvols emplujats del cel de Hollywood.
que va deixar ara fa quatre mesos, ans bé una dona que vibra per sota la	immobilitat	de l'escorça. Els impertinents, els binocles, els caps de dit de
—cap a Calella, o endins, cap a Mont-ras i Palafrugell—, la impressió d'	immobilitat	predomina, i és encara accentuada per l'atmosfera diàfana, netejada,
de més profund, allò que vivia en aquella mena d'estupor produït per la	immobilitat	, en la inconsciència o la ceguesa enfront dels propis límits, de la
i els passadissos que travessen tota la casa, donava la impressió d'una	immobilitat	quasi secular, i d'un treballar diferent del d'ara. Quan he vist monsieur
baixos i foscos sobre el mar i les terres altes, acompanyats d'una	immobilitat	atmosfèrica que sembla opressiva i sinistra; després, trons ""secs""
violents que omplia la sala quan ell entrava, la rigidesa de la nostra	immobilitat	damunt els pupitres, el silenci sobtadament glaçat, li delataven el
com si no m'hagués vist, com si no existís. Aquesta quietud, aquesta	immobilitat	m'esglaia més que no pas si l'home s'hagués aixecat a engrapar-me pel
no li podia veure la cara, però en el tomb del seu clatell i en la seva	immobilitat	vaig endevinar quelcom d'anormal. —Apa, a dormir!, vaig fer amb certa
reposava en la meva memòria, tranquil·la, gairebé somrient, en la divina	immobilitat	del símbol. Ja estava embolcallada de cera dintre el meu cor, ja no podia
lleis, reconciliada amb els seus assassins, enmig d'una serena, divina,	immobilitat	. El temps trobava en mi el seu sentit veritable: la vídua havia mort feia
Així ne venia de fer l'experiment. Cap altre model no hauria guardat la	immobilitat	de la qual no es departia. És veritat que jo l'hi constrenyia. I la
era més imponent i grandiós i el de Solitud d'una	immobilitat	absoluta. El Colom hi hauria pogut figurar. Distret per aquest pensament,
evolucions dels valsadors s'aquietaren; i com suara hi hagué una ansiosa	immobilitat	de tota cosa. Però aquesta vegada la campana del rellotge tenía dotze
el de l'ànima dins l'Hades. A-les-hores l'univers no fou sinó silenci, i	immobilitat	, i nit. Jo estava desmaiat; però encara no diré que tota conciencia em
per raó de la calma innatural d'aqueix cor. Després ve el sentiment d'una	immobilitat	súbita en totes les coses de a l'entorn; com si els que em duien —un
ulls roigs d'elles assestats sobre mi com si només esperessin la meva	immobilitat	per fer-me la presa llur. "A quina pastura", vaig pensar, "han estat
com més els substantius són forts, més la relació tendeix a la	immobilitat	. En efecte, si se'ns presenten dos objectes forts (vull dir objectes
exemplar de la poètica (al costat del que és monstruós): una certa	immobilitat	. Sempre s'alaba el moviment d'un dibuix. Tanmateix, per una paradoxa
caminar que em fa sortir de mi mateix i evita per tant, que, en la meva	immobilitat	, m'assegui i romangui estèril. Coincideixen encara psicologia i Paraula a
totes les coses humils es contemplen en el quadre de l'espill amb la seva	immobilitat	i melangia. Suara tota la casa era plena de crits d'infants i refilets de
del futur i el passat. Si tot fos actual estaríem dins de la més absoluta	inmovilitat	, però si tot fos eterna fuga, cóm podría concebir-se el present, si ha de
de sempre. Donchs, per què —me pregunto jo,— per què, devant d'una aytal	immovilitat	, m'havía d'intrigar tant aquell obgecte? Parlo d'un cert cucurutxo que
ab son remoreig alegre del ensopiment qu'havía anat causantme la petria	immobilitat	de les montanyes." "Poch a poquet, les dimensions de la casa se
us feia l'efecte d'un tros de beina d'espasí, exasperant-vos amb la seva	immobilitat	i amb el descar insòlit amb què us sostenia la mirada. On es desvetllaren
la sang en les oïdes. Per què resultava delitosa aquella hora llarga d'	immobilitat	entre unes inhospitalàries parets on, demés de tufejar a runa, a desgrat
vetllant, a l'atzar, per llur decòrum. Uns es toquen als altres, i llur	immobilitat	us horripila el mateix que un munt de víctimes, deixies d'un naufragi,
distreta. Llavors, però, en mirar-los amb més atenció, veieu que la	immobilitat	basardosa que de primer antuvi havíeu cregut absoluta, no ho és del tot.
les hores que el vent no l'atempera i en que tot resta en la més completa	immobilitat	. Ni una branca que es balanceja, ni una fulla que es mou, ni un ocell que
I a ell, insensible als crits d'ençà, lliurat a la contemplació que no és	immobilitat	ni moviment, perquè ha vençut la mesura del temps, no li calia escoltar
és padrina) La filla es dirà Colombina? Racine L'heroisme de la	immobilitat	. Eloqüència i moral amb poques paraules. I el resultat: Educació

Pàgina 1 (d'11)

50 següents