Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins que el seu germà m'	immola	, diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta
la terrible impietat; de l'altre, la víctima innocent que ha d'ésser-los	immolada	i que ho és més sovint que no voldríem. Així la veig, la vida. Vós que
fúlgida, només la filial obediència: joiós de ser	immolat	en sacrifici, espera, prest, la voluntat del Pare.
a Grècia, amb aquest caràcter. Com en el sacrifici de la missa, on s'	immola	el cos de Crist per a la redempció dels fidels i no pas perquè ells
el cos de Crist per a la redempció dels fidels i no pas perquè ells s'	immolin	, en la tragèdia grega els herois s'oferien en holocaust per salvar
és vingut sobre nosaltres, i irem ara camí de tres dies al desert, a	immolar	a Jahvè nostre Déu. Ja sé jo que el rei d'Egipte no us deixarà anar sinó
tot l'aplec de la comunió d'Israel, allà entre les dues vespres l'	immolaran	. I quan pendran de la sang, i en posaran sobre els dos batents, i sobre
i els digué: —"Traieu, preneu bestiar per a les vostres famílies, i	immoleu	la Pasqua. I pendreu un manoll d'hisop, i el mullareu en la sang que hi
, ni déus d'or no fareu per a vosaltres. Altar de terra faràs per a mi, i	immolaràs	damunt ell els teus holocausts, i els teus sacrificis de pau; les teves
viure." "Tot aquell qui amb bèstia jaurà, de mort morirà." "Qui	immolarà	a les ídoles, i no únicament a Jahvè, serà anatema." "Ton hoste no
Acabat, trameté els joves dels fills d'Israel, i oferiren holocausts, i	immolaren	vedells, víctimes de pacificació, a Jahvè. I prengué Moisès la meitat de
tot ço que t'he comandat: set dies emplenaràs la mà llur. I cada dia	immolaràs	un vedell per pecat, en expiació; i expiaràs per l'altar amb l'expiació
d'oli verge; i una libació d'un quart d'hin de vi. L'altre anyell, l'	immolaràs	entre les dues vespres; quant a l'oblació i quant a la libació, faràs
Doncs ¿no pagarà la seva pena aquell que s'és proposat no d'occir, sinó d'	immolar	(car volia agredir-lo mentre oferís un sacrifici) un cap apuntat
si modera la seva violència, si deslliura a molts de la ira d'altri, i no	immola	ningú a la seva. Els senyors benignes amb llurs esclaus XVIII.
mi, per mi! Per mi, la humanitat ha treballat, ha estat martiritzada,	immolada	, perquè serveixi de pastura, de pàbul, al meu implacable apetit d'emoció,
que significa el pa de tots nosaltres —digué Tàrrec— que jo vaig ésser	immolat	des d'els cinc anys. Per Carnaval i per certes festes del partit, bufó i
com els que havien sentit a contar que aplicaven els salvatges abans d'	immolar	llurs víctimes; els treballs que contínuament els obligaven a fer i la
Majestat no sols com a Déu, sinó àdhuc com a home assumit per Déu i	immolat	voluntàriament pels homes. És fàcil després a l'Apòstol d'arrastellar
plorava amb els ulls, amb la boca, amb el nas, amb les espatlles, etc..	Immolava	sense miraments un maquillatge ardu. L'Idiota alçà la vista vers Tilda i
de la Crònica, no oblidarà mai més aquella santa dona bàrbarament	immolada	pels soldats embriacs de sang, sota l'esguard dolcíssim de Maria. Cal
trenta, o cinquanta, o cent persones més formen l'equip per a ésser	immolades	en el pròxim bombardeig. De moment, es mouen i segueixen vivint com els
vida de milions de criatures humanes, que poden caure en un moment donat,	immolades	a les seves ambicions i als seus apetits inconfessables. Existeix un
el P. Alvarado, el P. Strauch —bisbe de Vich, com sabeu, bárbarament	immolat	pel sectarisme del trieni— y tampoch semblen haver vingut darrera den
va respondre que els déus apaivagarien llurs ires un cop els haguessin	immolat	els darrers descendents de la casa reial. Frixus i Hellé eren aquests
penós, però indispensable. Ifigènia, la vostra filla, ha d'ésser	immolada	en el seu altar. Sols aleshores esdevindran els vents favorables i podreu
contrada, la nomenà sacerdotessa de Diana, a la qual aquell príncep cruel	immolava	tots els estrangers que arribaven als seus Estats. Després de
rei. Orestes era germà d'Ifigènia i aquesta, en el moment en què anaven a	immolar	-lo, el reconeix, malgrat els anys que feia que estaven separats. Ifigènia
una ovella més blanca ni una vedella més immaculada que les que ell	immolarà	en el seu altar, en homenatge de pietós agraïment. Encara no acabà de fer
temorenc i escrupolós com era, no va voler assumir la responsabilitat d'	immolar	l'home que ell havia rebut, en el seu palau, en qualitat d'hoste; va
els déus i els homes, ha d'expiar en ell tota la misèria humana, té d'	immolar	-se com víctima propiciatòria en l'ara del destí per a la redempció dels
hem de fer en aquesta part de la Missa; i es poden indicar així: dono,	immolo	, rebo. La Missa, doncs, conté cinc grans seccions: prego, escolto, dono,
rebo. La Missa, doncs, conté cinc grans seccions: prego, escolto, dono,	immolo	, rebo. Coses que són no solament de gran importància per comprendre la
és perseguida són nombroses les ànimes que sofreixen, que paguen, que s'	immolen	i arriben fins a l'heroisme. En el bon temps, Déu no compta gaire. Sovint
present són innombrables les ànimes que sofreixen, que preguen i que s'	immolen	; ànimes que vessen llàgrimes roents i reparadores damunt els temples
de tota l'eternitat, a rebre el Sagrament de l'Ordre, a consagrar-se i a	immolar	-se per la salvació de les ànimes. La vocació sacerdotal és un acte
d'ençà de tota la eternitat, a rebre el sagrament de l'Ordre, a	immolar	-se i entregar se per la salvació de les ànimes. "El sacerdoci —ha
tu ets sacerdot eternament". El sacerdot és, doncs, un home	immolat	per Déu en els ardors del zel. Ell actua a tot arreu: en el palau i en la
maleeix. Però ell va fent el seu camí, regat de suors i de llàgrimes. S'	immola	, es sacrifica. I tots aquests treballs resten amagats. Totes aquestes
amagats. Totes aquestes angúnies del seu zel resten desapercebudes. S'	immola	dins les ombres de la humilitat. Una vegada un amic d'un ilustre i
En veure el sacerdot a l'altar, per exemple, haureu acaronat el somni d'	immolar	també un dia vosaltres la víctima eucarística. ¿D'on prové aquesta
portes i llurs altars cremats, els preveres empresonats, expulsats o	immolats	. ¿Què dic? Els patíbols són drets encara, les presons encara serven
tuus\. Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta. Si cal	immolar	-me, aquí em teniu als vostres peus, com una víctima prompte a
de casa seva tot lo que posseïa. I a l'arribar a Bersabée va	immolar	un sacrifici al Déu de son pare Isaac. Mes Jacob implorava en ses
Ammon, un altre déu egipci, havia estat un anyell. Mithra, déu persa,	immolava	el brau al qual havia succeït. Buda nasqué d'una dona en la qual havia
a Roma, a Gàl·lia i a Amèrica. La Bíblia ens diu que Abraham anava a	immolar	el seu fill Isaac, i que un àngel li detingué la mà. Les víctimes eren
redemptors, de la mateixa manera que Jesús. Tots aquests redemptors foren	immolats	com a imatge de renovament, de vida naixent de mort. El totemisme ens
en perill el cristianisme. Els monuments mithríacs representen aquest déu	immolant	un brau, testimoni d'un culte totèmic. Però, en el culte de Mithra, el
a dir, produeix el tro, i fecunda les vaques, és a dir, els núvols. Mithra	immolava	anualment el brau com a imatge de renovament, de vida naixent de mort. La
el nostre viure sigui clar i net, diàfan. Jesucrist és la nostra Pasqua,	immolada	per a la nostra redempció. I nosaltres també hem d'oferir-nos a Déu,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents