DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
immortal AI 1619 oc.
immortal F 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb immortal Freqüència total:  1624 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

et rosegarà més, t'ho asseguro." I Atena va callar, i Zeus i els altres immortals varen respirar alleugerits, perquè els discursos i les lliçons eren
No sols va perdonar el culpable, sinó que el va fer seure a la taula dels immortals. L'insensat Ixió es va enamorar aleshores de la virtuosa i poderosíssima
déus olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una
sempre amb unes boniques sandàlies, vola des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al mar profund, a emmenar Tetis amb ella. Alceu li atribueix la
sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure
el mateix Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, una parella immortal, Bàlios i Xantos, que varen plorar, en caure Patrocle en les tenebres de
preguntava, amb retòrica subtilesa, Arístocles. "Anteriors al seu immortal canvi, hi ha moltes històries de Glaucos, gairebé totes tristes, en
atrevir a desafiar l'hel·lènic Apol·lo, déu citarista, poderós i, com a immortal, d'una eterna, primmirada i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia.
Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un
sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva vida amb l'immortal de distints noms, Dionís, però en la teva circumstància, fora de Nysa. No
de sabaterets i granotes i serps d'aigua, per una imatge nua, perfecta, immortal que "/...souvent demeurait immobile sur le rivage de la mer qu'elle
de Mestre Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i immortal vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la
bellesa, i aquesta tarda per a nosaltres potser immortal... Però no vols endevinar mai als meus ulls qui sóc
seva tia Obdúlia. —Sa tia, Fanny —i accentuà la paraula tia—, és immortal. Prou que ho deu sentir Dona Maria Antònia. —Dona Maria Antònia és la
Els versos que ell ha pres d'aquesta noia són immortals fins a la nostra mort. S'hi assembla massa, doncs, i no té forma
i l'or dels blats moria dins la plana: ella, damunt les coses immortal, s'aixecà amb una onada d'harmonia, cantant l'adéu a
mentre jo sobre el pont feia ma via, sentint del riu el bategar immortal. Als meus peus, traspassaven consirosos els vaixells carregats
La mateixa vida humana encara s'explica i se sosté en la idea de l'ànima immortal: les coses, abandonades, ja són només coses, la realitat només la
he contat i no he sabut expressar, recorda l'emoció d'aquelles pàgines immortals, es farà una mica més de càrrec del meu estat d'esperit quan tornava cap
examinaríem una gran pintura mural amb una lupa, i quan —en una pàgina immortal d'/Ortodoxy\— diu que hem oblidat qui som, i que només en alguns
qualsevol exhibició. Dos paisatges —pollancs, i un amb una barraca— immortals. I, sobretot, els /Jugadors de cartes\. L'havia vist en
els dos contactes més transcendentals que han existit; el d'una ànima immortal que entra —a cada instant— en un cos animal per a formar un ésser humà, i
les seves febleses, totes les seves misèries són dominades per la força immortal que li neix de les seves entranyes de mare. La seva ignorància esdevé la
sense haver saludat les cultures clàssiques, podia crear obres grans, immortals, amb el sol poder del seu cor, de la seva imaginació, de la seva
titelles, mentre que un pagès com Burns és un heroi de resplendor immortal. Aquestes idees esdevingueren substància del meu esperit. Durant molt de
i en aquell moment em semblà viure l'escena de l'evocació d'Helena la immortal. M'hi vaig acostar posseït per l'èxtasi, i, avançant les mans nervioses,
és una riera cantada per un gran poeta. Jo la veig com un ésser viu i immortal. I aquest fet té una gran força sobre la meva imaginació. Tot a l'entorn
la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta infon una ànima immortal als homes i a la naturalesa. Aquests pensaments em van distreure d'un
passes hi ha la casa d'un gran poeta, d'un home d'anomenada mundial, d'un immortal. Sí, d'un immortal, car l'aura que envolta l'obra d'aquest home i la seva
d'un gran poeta, d'un home d'anomenada mundial, d'un immortal. Sí, d'un immortal, car l'aura que envolta l'obra d'aquest home i la seva persona, mentre
i Vicenç, i desitjar-li llarga vida per a escriure grans poemes, poemes immortals com /Mireia\, /Calendau\, /El poema del Roine\... Conec que
jo amb el meu fervor! ¿Qui érem nosaltres per a dinar amb el gran home, l'immortal? Jo vaig llegir la sorpresa, la contrarietat als ulls del poeta. Em vaig
amb no sé què de resplendent, el segell olímpic, la majestat altiva de l'immortal (quelcom de lluminós i vague, indefinible, que també trobeu en el front
a mi tants atractius. Cert que ara m'havia procurat unes quantes obres immortals i que només d'elles em nodria. Llegint Shakespeare, Racine, Sòfocles,
estona cada nit hauria arribat a crear un poema, un drama, unes pàgines immortals, no m'hauria dolgut de passar l'existència com un pobre pagès, sense
s'esqueia que fos nit de lluna, el riu etern i el cel infinit i la lluna immortal se m'apareixien en una sola imatge bellugadissa i viva, flanquejada de
finida, encara que sigui rublerta de bellesa. Diem que la bellesa és immortal. Oh, sí; però en un altre sentit hem de convenir que només són
immortal. Oh, sí; però en un altre sentit hem de convenir que només són "immortals" les coses ja mortes, ja fora de l'home. Només quan són dintre l'home
Sí, jo em trobava en aquell moment davant la palpable glorificació d'un immortal, d'un home que m'havia fet sentir, plorar, somriure i fruir amb els seus
si 'l salvarém. [(apart)] Tal volta no feu memoria de nostres inmortals fets, que ja voléu deshonrarlos y tacá 'ls per sempre més? Fixa está en
Fixa está en vostra memoria la fetxa del sis de Juny que ha cubert d' inmortal gloria la brillant y hermosa história dels manresans del any vuyt. Nostra
mon front per los llorers de la gloria é inmortalisant ma historia, faré inmortal lo teu nóm. Julia. ¡Oh! quin martiri, Deu meu. [(Plorant)]
llenya dura: dura l' amor si está clavát en l' ánima, y com que es ella inmortal y eterna, son amor es etern y may s' acaba. Julia. Mon amor es
físics. II. Biologia i física atòmica 1937 El treball immortal de Galvani, que inaugurà una nova època en el conjunt del camp de la
Nobel no pels "assaigs", sinó per l'observació pacient i màgica de fer immortals els teixits i de fer immortals els òrgans. Carrel ha separat del cor d'un
per l'observació pacient i màgica de fer immortals els teixits i de fer immortals els òrgans. Carrel ha separat del cor d'un pollet unes quantes cèl·lules,
jeia vençut, rodant dintre l'abisme, confós, bé que immortal; i la condemna li guarda un mal pitjor, car la memòria
No és tot perdut! La voluntat indòmita, i l'afany de revenja, immortal odi, mai no sotmès ni mai rendit coratge, ¿qui ho
l'angoixa i dubte i por i tristesa i pena de mortals i immortals. Així exhalaven llur força unida pel fixat propòsit,
els mots entre els sospirs troben llur ruta: "Oh esperits immortals! Poders altíssims, al qui és Omnipotent sols comparables!

  Pàgina 1 (de 33) 50 següents »