×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb immortal |
Freqüència total: 1726 |
CTILC1 |
et rosegarà més, t'ho asseguro." I Atena va callar, i Zeus i els altres | immortals | varen respirar alleugerits, perquè els discursos i les lliçons eren | No sols va perdonar el culpable, sinó que el va fer seure a la taula dels | immortals | . L'insensat Ixió es va enamorar aleshores de la virtuosa i poderosíssima | déus olímpics, de rialla inextingible. Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, | immortals | i no envellim, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una | sempre amb unes boniques sandàlies, vola des dels habitacles dels feliços | immortals | a l'Ida i al mar profund, a emmenar Tetis amb ella. Alceu li atribueix la | sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra tristesa, ets | immortal | i ens ets amic. I un dia, tal vegada molt llunyà, ens trobarem, tu lliure | el mateix Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, una parella | immortal | , Bàlios i Xantos, que varen plorar, en caure Patrocle en les tenebres de | preguntava, amb retòrica subtilesa, Arístocles. "Anteriors al seu | immortal | canvi, hi ha moltes històries de Glaucos, gairebé totes tristes, en | atrevir a desafiar l'hel·lènic Apol·lo, déu citarista, poderós i, com a | immortal | , d'una eterna, primmirada i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia. | Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som | immortals | . En la noia, que ho és, la memòria de cada dia s'esvaneix amb ell. Un | sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva vida amb l' | immortal | de distints noms, Dionís, però en la teva circumstància, fora de Nysa. No | de sabaterets i granotes i serps d'aigua, per una imatge nua, perfecta, | immortal | que "...souvent demeurait immobile sur le rivage de la mer | de Mestre Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i | immortal | vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la | bellesa, i aquesta tarda per a nosaltres potser | immortal | ... Però no vols endevinar mai als meus ulls qui sóc | seva tia Obdúlia. —Sa tia, Fanny —i accentuà la paraula tia—, és | immortal | . Prou que ho deu sentir Dona Maria Antònia. —Dona Maria Antònia és la | Els versos que ell ha pres d'aquesta noia són | immortals | fins a la nostra mort. S'hi assembla massa, doncs, i no té forma | i l'or dels blats moria dins la plana: ella, damunt les coses | immortal | , s'aixecà amb una onada d'harmonia, cantant l'adéu a | mentre jo sobre el pont feia ma via, sentint del riu el bategar | immortal | . Als meus peus, traspassaven consirosos els vaixells carregats | La mateixa vida humana encara s'explica i se sosté en la idea de l'ànima | immortal | : les coses, abandonades, ja són només coses, la realitat només la | he contat i no he sabut expressar, recorda l'emoció d'aquelles pàgines | immortals | , es farà una mica més de càrrec del meu estat d'esperit quan tornava cap | examinaríem una gran pintura mural amb una lupa, i quan —en una pàgina | immortal | d'Ortodoxy— diu que hem oblidat qui som, i que només en | qualsevol exhibició. Dos paisatges —pollancs, i un amb una barraca— | immortals | . I, sobretot, els Jugadors de cartes. L'havia vist en | els dos contactes més transcendentals que han existit; el d'una ànima | immortal | que entra —a cada instant— en un cos animal per a formar un ésser humà, i | les seves febleses, totes les seves misèries són dominades per la força | immortal | que li neix de les seves entranyes de mare. La seva ignorància esdevé la | sense haver saludat les cultures clàssiques, podia crear obres grans, | immortals | , amb el sol poder del seu cor, de la seva imaginació, de la seva | titelles, mentre que un pagès com Burns és un heroi de resplendor | immortal | . Aquestes idees esdevingueren substància del meu esperit. Durant molt de | i en aquell moment em semblà viure l'escena de l'evocació d'Helena la | immortal | . M'hi vaig acostar posseït per l'èxtasi, i, avançant les mans nervioses, | és una riera cantada per un gran poeta. Jo la veig com un ésser viu i | immortal | . I aquest fet té una gran força sobre la meva imaginació. Tot a l'entorn | la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta infon una ànima | immortal | als homes i a la naturalesa. Aquests pensaments em van distreure d'un | passes hi ha la casa d'un gran poeta, d'un home d'anomenada mundial, d'un | immortal | . Sí, d'un immortal, car l'aura que envolta l'obra d'aquest home i la seva | d'un gran poeta, d'un home d'anomenada mundial, d'un immortal. Sí, d'un | immortal | , car l'aura que envolta l'obra d'aquest home i la seva persona, mentre | i Vicenç, i desitjar-li llarga vida per a escriure grans poemes, poemes | immortals | com /Mireia\, /Calendau\, /El poema del Roine\... Conec que | jo amb el meu fervor! ¿Qui érem nosaltres per a dinar amb el gran home, l' | immortal | ? Jo vaig llegir la sorpresa, la contrarietat als ulls del poeta. Em vaig | amb no sé què de resplendent, el segell olímpic, la majestat altiva de l' | immortal | (quelcom de lluminós i vague, indefinible, que també trobeu en el front | a mi tants atractius. Cert que ara m'havia procurat unes quantes obres | immortals | i que només d'elles em nodria. Llegint Shakespeare, Racine, Sòfocles, | estona cada nit hauria arribat a crear un poema, un drama, unes pàgines | immortals | , no m'hauria dolgut de passar l'existència com un pobre pagès, sense | s'esqueia que fos nit de lluna, el riu etern i el cel infinit i la lluna | immortal | se m'apareixien en una sola imatge bellugadissa i viva, flanquejada de | finida, encara que sigui rublerta de bellesa. Diem que la bellesa és | immortal | . Oh, sí; però en un altre sentit hem de convenir que només són | immortal. Oh, sí; però en un altre sentit hem de convenir que només són " | immortals | " les coses ja mortes, ja fora de l'home. Només quan són dintre l'home | Sí, jo em trobava en aquell moment davant la palpable glorificació d'un | immortal | , d'un home que m'havia fet sentir, plorar, somriure i fruir amb els seus | si 'l salvarém. [(apart)] Tal volta no feu memoria de nostres | inmortals | fets, que ja voléu deshonrarlos y tacá 'ls per sempre més? Fixa está en | Fixa está en vostra memoria la fetxa del sis de Juny que ha cubert d' | inmortal | gloria la brillant y hermosa história dels manresans del any vuyt. Nostra | mon front per los llorers de la gloria é inmortalisant ma historia, faré | inmortal | lo teu nóm. Julia. ¡Oh! quin martiri, Deu meu. [(Plorant)] | llenya dura: dura l' amor si está clavát en l' ánima, y com que es ella | inmortal | y eterna, son amor es etern y may s' acaba. Julia. Mon amor es | físics. II. Biologia i física atòmica 1937 El treball | immortal | de Galvani, que inaugurà una nova època en el conjunt del camp de la | Nobel no pels "assaigs", sinó per l'observació pacient i màgica de fer | immortals | els teixits i de fer immortals els òrgans. Carrel ha separat del cor d'un | per l'observació pacient i màgica de fer immortals els teixits i de fer | immortals | els òrgans. Carrel ha separat del cor d'un pollet unes quantes cèl·lules, | jeia vençut, rodant dintre l'abisme, confós, bé que | immortal | ; i la condemna li guarda un mal pitjor, car la memòria | No és tot perdut! La voluntat indòmita, i l'afany de revenja, | immortal | odi, mai no sotmès ni mai rendit coratge, ¿qui ho | l'angoixa i dubte i por i tristesa i pena de mortals i | immortals | . Així exhalaven llur força unida pel fixat propòsit, | els mots entre els sospirs troben llur ruta: "Oh esperits | immortals | ! Poders altíssims, al qui és Omnipotent sols comparables! |
|