Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un veritable horror. Jo no he pogut mai acostumar-me a l'agitació i a la	immundícia	de les serps que s'arremolinen sense treva damunt el crani, com tampoc
aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la	immundícia	?" "Em banyo i prenc després el sol", va contestar el xicot. "I no
el rostre fins a la pluja per tal de netejar-se els ulls i l'olfacte d'	immundícies	, i l'aigua el xopa lentament, amical i neta, la mateixa aigua que
de menges vomitades, de suor, d'humitat, de semen humà, de brutícia i d'	immundícia	. Tot això era el meu món. Per a mi, que em passava els dies al soterrani,
com una goma perquè t'hi freguis el cos i et quedi net de tota mena d'	immundícies	; després amb una mànega et claven una dutxa forta que et deixa com nou;
indispensable que a partir del primer dia m'ocupés de tu i de les teves	immundícies	? —Per què només em creus capaç de sentiments indignes? —Perquè mai no has
porta una caixa i, sense veure'ls, s'atansa a l'estàtua de Júpiter)]. —	Immundícia	! Ja em pots mirar, ja, amb aquests ulls rodons que se t'escapen de la
cridats i duts allí, els meus gossos infernals, per llepar les	immundícies	que espargí el corruptor pecat de l'Home damunt el
una altra explicació. —¿Com és que una flor germina i creix al fem i a la	immundícia	? Digues, Zorbàs, que el femer i les immundícies són l'home, i la flor la
i creix al fem i a la immundícia? Digues, Zorbàs, que el femer i les	immundícies	són l'home, i la flor la llibertat? —Però i la llavor? —digué Zorbàs
llavor no dóna flors amb la bondat i l'honradesa? ¿Per què vol sang i	immundícies	? Vaig moure el cap. —No ho sé —vaig dir. —Qui ho sap? —
com se perden ells; la desgràcia va tenir lloc en aquell gran infern de	immundícia	. Jo hi havia anat ignocentment per a meditar les meves coses i comparar
al municipi, però el que s'estima no es rebaixa an aquests canons de	immundícia	. Cobrava, és clar, però sols la comissió. Cobrava el tant per cent lícit
d'omplir-se l'esperit de totes les extravagàncies, de totes les	immundícies	, de totes les males paraules que es poden dir i de totes les aplicacions
vist reparada. Marot i Rabelais són inexcusables d'haver escampat la	immundícia	en llurs escrits: tots dos tenien prou geni i naturalitat per poder-se'n
vista de tothom, l'actitud més convenient per a llençar a l'aigua llurs	immundícies	. La policia urbana tindrà molt a tocar-hi; però el pintor i el poeta, que
certes gusarapes a les mirades dels companys i de tothom. Ah! quin món d'	immundícia	i de farsa! Va acabar per enfastijar-se: s'estomagava, se li revoltava el
d'amors extràviques d'una esposa! Ai, l'horror sense nom de descobrir una	immundícia	de pecat dins el cor sagrat d'una mare! Ai, l'angúnia de trobar boires de
categoría espiritual, clàssica en molts de conceptes, ho és també per la	immundicia	de la paraula escrita i parlada, com que no és possible passar sense
de Tallafer; es decantà sobre el rostre adormit i rasurà d'arrel la	immundícia	. Després, arrencà de l'elm del guerrer la immensa cimera carmesina,
obsessió per l'aigua que a més de rabejar-li el cos, l'aïllava de tota	immundícia	; per això es passava hores i hores al bany, com si l'aigua fos son propi
La nit acaba de tramuntar, la nit de la ignorància pagana, la nit de la	immundícia	moral, la nit de la impietat idòlatra. ¿Qui s'atreviria a cometre durant
pedres dels fogons rodes escampades per l'entrada i la resta és un munt d'	inmundícies	i d'escombraries... Tot regalima d'humitat. Les pluges han fet fermentar
de la vostra partida i... i la resta... /Joana\. —Farsant! Quina	immundícia	! /Oscar\. —Joana! El senyor és el nostre hoste. Et passo aquest
les vores dels vasos, pagar delmes del cumí, etc.) deixant el cor ple d'	immundícia	(Mt., ©). És una moral positiva. De vegades, sentint
al Crist, l'home no és ni l'ésser impur, condemnat a corrompre's en la	immundícia	moral, ni l'ésser pur immobilitzat en una coneixença inicial quasi
la seva destinació a la lloança de Déu per mitjà de l'home, gemien de la	immundícia	moral del món profanat pel pecat i sofrien els dolors d'un infantament a
menjaves o feies les necessitats més naturals, i tot això en mig de la	immundícia	i el baf que, encara avui —diu també Ricciotti—, infecten els campaments
eren, en llur majoria, perillosos, perquè hi anaven a parar tota mena d'	immundícies	. Res no ho prova tant com el nombre de pous exteriors, arrambats a les
I ho feia; però totxament, avergonyit, mateix que si lliurés una	immundícia	, quelcom envescador, greixós i fètid. I de seguida que l'urbà li girava
per una colla de refugiats que ho havien deixat tot destruït i fet una	immundícia	. Com a parèntesi, esmentà l'oncle: "Perquè et facis càrrec del gènere,
de la Ciutat, car enemics d'ella són els que la perjudiquen amb la	immundícia	personal i de costums. La brutícia o la netedat en el presentar-se i en
l'aire que ha de respirar el pròxim, és un repugnant gest que omple d'	immundícies	els carrers i llocs públics. III. Els sexes ¿Quina part de
compatibles; si vosaltres poguéssiu conviure, brillar i florir amb la	immundícia	, jamai seria la dona l'egrègia companya de l'home, l'àngel tutelar de la
pel món ostentant, en llurs carns pures, úlceres i plagues, sutzeses i	immundícies	, que delaten el vil patrimoni, la ignominiosa herència amb què els han
llotosa recau sobre llur poble, i són els pares els que sepulten entre	immundícies	la nostra Pàtria estimadíssima, i omplen de fel el Cor amorós del Pare de
el vostre gust, convertit en un fanguissar de llot, en un diluvi d'	immundícies	, de llordes, fastigoses blasfèmies, vestides amb la més baixa vilesa de
i de la sensibilitat d'Angel Ganivet, que després de descobrir el pou d'	immundícia	de la política espanyola cometé el sacrilegi de destapar-lo per tal que
que, després de prémer-li fortament el cap, amb llurs mans plenes d'	immundícia	, li embrutaren la cara, el pit i la resta de la seva persona. Segons la
de lo qual n'hi ha de mostra pera millor convèncers de lo que son tals	inmundicies	: i supersticións, com la pell de serp, la creu de Caravaca, segóns
és fill alhora. A aquest infant li han sortit mals pastors, pedagogs d'	immundícies	, que voldrien pol·luir la seva gentilíssima minyonia. Però jo sento la
les cisternes esquerdades que no poden retenir l'aigua i només retenen la	immundícia	..." ¡Oh Senyor!, no continueu, no arribeu a dir el nostre mal averany.
anà per terra, els ous moriren sobre la fusta vil del passadís, sembrat d'	immundícies	, i les noies, que no tenien pèls a la llengua, i que es sentien
de l'individu, i en la misèria social del lèxic —recull de totes les	immundícies	,— que radica la raó filosòfica del perquè, àdhuc en gent de bons
cop de llengua,— tard o d'hora corrouria i destruiria, enllordant-les d'	inmundícia	, totes les llengües del món, justificant aquella dita de Valle Inclan:
i hom no les havia netejat des de feia trenta anys! Ja us podeu pensar la	immundícia	que hi havia. Aquell enorme femer empestava la contrada. Calia remeiar
deplorable fetxa com l'aparició d'una immensa cascada d'impietat i d'	inmundicia	que des de aleshores ha vingut innundant de fang i de llot, de vicis i
llàstima! quina tristesa al trobar-se amb tantes desgracies i tantes	inmundicies	com havia per tot arreu! Al treurer-les els havien dit, promés i
ensuperbida se creia ésser més que Déu, i no l'adorava; estava plena de	immundicia	, i se encarava amb Déu negant-li la obediencia, i el càstig ha vingut
Ell sol ens pot refinar com l'or, separar-nos de l'escòria i la	immundícia	de la nostra egoista individualitat i fondre'ns en aquell tot d'unitat

Pàgina 1 (de 4)

50 següents