Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la bassa!... Tino Costa continuà amb els ulls clavats en ell, sense	immutar	-se i amb la falç a la mà. I, de sobte, sense pressa, girà l'
la tornà a amollar. Llavors la varen expulsar del col·legi. Ella no s'	immutà	: recollí les seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se de totes nosaltres
cunyada. —Ja sé de quin mal pateixes. La malícia de la resposta no l'	immutava	. —Sento un dolor aquí a l'espatlla, a fe de Déu. No em trobo gens bé
i la cridà gairebé amb un plor: —Mila! Ella va girar-se lentament, sense	immutar	-se, amb aquell gest distret que se li havia fet habitual, amb un esforç
la ciutat contra el seu pit, i diu: —Tot és obra nostra. Però ell no s'	immuta	, fins i tot somriu, amb una mica de ferocitat. —Sortosament —fa, mirant
de passar la mà. —Caldrà desmuntar les de davant —considera la dona sense	immutar	-se—. On teniu l'escala? L'home la treu de darrera la cortina de la
ell sense embuts. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre sense	immutar	-se—. Això no és feina nostra. El més baix avança darrera el seu company,
terra cuita lluent i regalimant. Madame Tu no farà cap gest de pudor ni s'	immutarà	gota. Madame Tu és finíssima i àgil afaitant a pèl i a repèl el porquet
ningú, per més que gallejàs de ser un esperit fort, no podia deixar d'	immutar	-se davant aqueixa frase envejable, dita sense més precaució aparent que
radiant, la seva conversa "molestava" Frederic, i ella afegí sense	immutar	-se: —Ai, que ets calet! Aquest imbècil de Bobby que no s'adona de res
exclusivament les alcoves, els edredons i la fisiologia. El banquer no s'	immutà	gaire davant d'aquesta novel·la; hi havia una independència comprensiva
aquell xicot li havia estat presentat; es deia?... Conxa, sense	immutar	-se i fins amb una certa amabilitat afegí: —Però, escolti: a vostè jo el
d'anacronismes, de pèndols lluents que anaven marcant els segons sense	immutar	-se dintre un taüt de cristall i de fustes oloroses. Pilar es feia dur
amb els ulls de Mistral al meu davant, fits en mi. I aleshores no em vaig	immutar	gens. Els ulls petits m'escrutaven, em reconeixien, em somreien. Jo vaig
que ho deveu saber. L'altre calla. Em fa la impressió d'un home que no s'	immuta	per res. Ni una petita alteració en el seu rostre, que somriu
¡Correu, que vé la tropa á la cárrera! L' Alfredo, sense	inmutar	se, 'ns va agafar, á la mare y á mi, y apretant un poch lo pas,
màgica. Fins que la dansa no acabi ningú no es mourà del lloc ni s'	immutarà	per res. De Sant Honorat a Sant Antoni Després d'haver complert amb la
dels prefixs. Si allò que s'anuncia és "una altra" cultura, ningú no s'	immutarà	per això. Estem acostumats al relativisme. I, en última instància, sabem
menestrals sostenien sovint les protestes foranes; els altres braços no s'	immutaven	ni per això ni per res i mantenien una unitat hermètica que els permetia
treus dels exercicis? L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la	immutessin	ni les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava tan
Eren més divertits els jocs de mans. El senyor Pierre Guéguen, sense	immutar	-se, ha continuat els seus jocs còsmics. I l'escèptic ha callat. I tot el
que ells, car els captaires freturegen de poc, i ells de molt, ni s'	immutarà	si un rei dels Medes o un Àtal asiàtic saludat per ell el passa de llarg
Aspriu, a l'hostal, un diumenge, abans de missa major. El vell no s'	immutava	per un senyoret de més sobre els molts que li havien fet conèixer, el
de Dalí, però, no sofrí cap commoció. El nostre home està fet a tot i no s'	immutà	. Tornà la pilota als seus antics amics dient-ne quatre penjaments i
sortida. —La manera com el Comte va saber aquesta nova —explicà, sense	immutar	-se— fou ben senzilla. Estossegà tres vegades per tal d'acabar d'arrodonir
metàl·liques, volà per damunt d'ells a gran velocitat. Els homes no s'	immutaren	pel monstre, ans pujant dempeus sobre la barca tragueren uns mocadors i
i li féu senyal que el seu fill estava trastocat i en veure que ell no s'	immutava	li digué a cau d'orella: —¿Veus, tros de ruc, com tenia raó de dir
canvi, tan d'esma que li dóna deu pesos de més. Trinidad ho veu però no s'	immuta	: agafa els diners i els posa al sobre amb un aire tot natural. A fora, es
ningú, per més que gallejàs d'ésser un esperit fort, podia deixar d'	immutar	-se davant aqueixa frase envejable, dita sense més precaució aparent que
vulgui acaronar els peus. La lluna presideix la nostra inquietud sense	immutar	-se, i ratlla la superfície de la mar amb versos de llum. Quan l'oficial
és u amb el que ha d'escoltar la pregària (©), afirmant sense	immutar	-se la seva interpenetració mútua amb el Pare (©) posada com a
una absoluta naturalitat. L'àvia els mirà la cara: cap dels dos no es va	immutar	ni es tornà roig. —¿De debò no ho sabeu? —tornà a preguntar, tota
de la taula, com assentint. Els altres companys, anglesos, no s'han	immutat	gens ni mica. I he hagut de pensar en el conflicte que un petit episodi
conegudes que l'aconsellin i l'emparin. La cara rasurada del patrici no s'	immuta	. —Bah! —diu—; vindré de seguida que pugui. Probablement amb un ral d'oli
utilitat, naturalment. —Vostè ja ho comprendrà... —digué el pagès, sense	immutar	-se, naturalíssim—. Això dels banys és cosa de la joventut. Nosaltres ja
em digué: —Bé heu trigat prou! Vet aquí una benvinguda inesperada, que va	immutar	-me. En canvi, el filòsof, que em semblava cridat a jugar l'entrevista a
coll, que regalimava aigua i m'anava mullant el vestit, la qual cosa no	immutava	pas la meva indiferència." "La força aliena em feia seguir un itinerari
tot seguit: —He estimat Rose i ella m'ha correspost. El seu rostre no va	immutar	-se. —I bé? —es limità a preguntar. Aquell home em desconcertava, ho
amb una mala intenció que li venia ara del més endins. En Cruells no s'	immutà	; al contrari, sospirà com qui es treu un pes de sobre: —Exacte. —Molt
la intersecció de les òrbites dels astres que regeix la nostra vida. No s'	immutaren	pas. Els feren néixer en el moment que més els convingué, d'acord amb
cardenal Manning que feia socialisme, i l'eminent purpurat contestà sense	immutar	-se: "si per vós això és socialisme, per a mi és cristianisme". El
la qual, amb una actitud contemplativa i suïcida, esguardava, sense	immutar	-se, l'acció subversiva de feixistes i monàrquics. La presència, però, de
homes o dones, vells o infants. I la mort, freda i desolada, no els	immuta	. Quant més maten, més volen matar i llavors, embriacs de sang, els pengen
constitutiva de l'enteresa de caràcter amb que assistim als fets, sense	inmutar	-nos o espasmoditzar-nos, com fan les veletes de campanar, girant a tots
mera segrestació de les condicions particulars per tal que el fantasma	immuti	l'intel·lecte passiu de faisó universal. Les doctrines adés exposades
Descriu el sentit com "una potència passiva, nascuda perquè la	immuti	l'objecte exterior sensible", i afegeix que "el sentit percep
explicar-los simplement el que havia somiat la nit darrera, i que, sense	immutar	-se gens, de les enormes butxaques de la seva peça única, en sortís una
els salts elegantíssims i feixucs de l'ós dels gitanos. Silvestre no s'	immutava	, ni suava, ni li passava res; trepitjava el raïm com si hagués nascut per
a deixar-se clavar cops de puny pertot arreu amb la pretensió de no	immutar	-se ni de sentir cap molèstia. Aquest joc dels cops de puny, el
amb la pura lepra i amb la pura misèria. Això, ens ho féu saber sense	immutar	-se i sense donar-hi la més petita importància, i sortí de classe amb la

Pàgina 1 (de 6)

50 següents