Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i sospirà. Mila a penes s'atrevia a interrogar-lo. L'havia esperat amb	impaciència	, pensant que li diria alguna cosa referent a ell, el que se'n deia pel
. "Ja és tard", es digué, i mirà vers la porta de tia Càndia amb febril	impaciència	. No sentia la pluja, no veia l'incessant llampeguejar, no percebia la
El seu cor palpita ja lluny d'aquelles terres, i Mila del Santo sent ja	impaciència	per a trobar-se amb el seu cor: el seu cor està a la ciutat, perquè sap
Mirà per la finestra. Era molt tard. Allà per Orient —tal vegada la seva	impaciència	li ho fingí— semblava desvetllar-se una minsa tremolor lluminosa. A la
i el seu formatge endurits, però a penes en tastà. Portava una pressa d'	impaciències	, perquè li semblava que ara començava reconèixer els llocs, que la vall,
del Santo ja no escoltava res: ell només pensava en Mila i sentia una	impaciència	boja per trobar-se amb ella, per estrènyer-la entre els seus braços, com
en el moment en què podria aixecar-se i posar-se de nou en camí. La seva	impaciència	s'havia fet encara més viva, més ardent, i comptava els dies, comptava
d'un incident, no havia pogut sortir del poble, i Tino Costa, abrusat d'	impaciències	, havia emprès a peu el camí. Era cap al capvespre; el temps amenaçava,
que malda per prendre forma i per brollar a la llum: es diria una veu d'	impaciències	, que crida insistentment a la seva ànima per tal que no el deixi morir.
un feble mur i ell estigués allí mateix darrera, esperant-la, consumit d'	impaciència	per estrènyer-la contra el seu pit. Abans, és veritat, hauria de
personal d'un rei, la bestiesa o el fanatisme d'una camarilla, la	impaciència	d'uns conspiradors, etc.— passava a un segon terme. Hi ha un moment en
encara cap llibre ni revista. A l'hora del correu espio amb ingènua	impaciència	el camí dels Sis Avets; si no em porten res, gairebé me n'alegro: així
en Bofill i Ferro. 19 juny. Aquest matí esperàvem amb	impaciència	saber què va dir ahir el Govern de la República; ens diuen que en Negrín
immaculats. —Si acabessin... —sospira. —No tardaran, ja. Però no permeto	impaciències	—el repten. Del crani de la pacient torna a escapar-se una petita columna
—Sí, senyor! Perdoneu... Ara ja tenim el dragó preparat i comprenc la	impaciència	d'aquests clients fidels que saben que en tota la ciutat no podran
que s'hi han anat reunint en tot de moviments convergents, plens d'	impaciència	. Els funcionaris són lents, meticulosos, rellegeixen encara el que han
Torres. Els primers dies de la convalescència l'espera tenia una dolorosa	impaciència	. El trot d'un cavall, una porta que s'obria el feia saltar del llit.
la pipa, esperant. El veié aixecar-se; d'allí estant, li endevinà la	impaciència	, tal vegada la ira, i se'n gaudí. Féu de nou com si girés el solc;
El pare m'hi va prendre, i tremolava tot jo d'	impaciència	. La música parfois nous prend comme une mer, i
sense mi a la pàtria expectant, elegies: de dolor a dolor la	impaciència	us empeny. Oh continguda Erato, perdona l'estrany, si l'onada
la crisma. Quin xicot més complert! Vindrà tot seguit; diu que sent una	impaciència	gran de reveure a Ernestina. On és l'Ernestina? [(Es desembarassa del
Oi que t'agrada? Confessa la veritat. [(En Víctor dóna mostres d'	impaciència	i plega d'escriure molt nerviós.)] Merceneta. Sí, mare, que
Pepe. Realment, bé mereixia una paraula de consol per a la meva	impaciència	. Ernestina. Esperi una mica. No puc desempallegar-me així com
la conversa d'aquella nit, i que Maria Lluïsa passava de l'estat d'	impaciència	a l'estat d'atenció, la xicota anava veient en aquell noiet alguna cosa
del capvespre, de cel sense boira. Laura canvia de positura; es morfon d'	impaciència	. Teresa, amb l'excusa de fer dur l'ampolla de conyac per als homes,
dringa dues vegades, amb aquella fermesa joiosa amb què Pere manifesta la	impaciència	de la il·lusió, el daler d'entrar. Les mans de Laura s'aturen. —És ell!
galeria. No res; Laura mira enllà de la nit i prou. Talment com ella, la	impaciència	de l'amor, la set insadollable! I la lluna de Nisan il·lumina aquells
del guaita pampallugueja qui sap on. Llibori de l'Om, que té tanta o més	impaciència	que l'oncle Joanet, és el primer que truca a la porta amb els nusos dels
al deixarho demunt de la taula, no podent reprimir més temps sa dolorosa	impaciencia	, preguntá qué tenía la malalta. —Té la causa al cor. Aqueixa entranya l'
de prop la cara d'ella. Si trigava a sortir, jo no podia dominar la meva	impaciència	; amb qualsevol excusa entrava al pis, la cercava per la cuina, la
deia la seva esperança en el temps, madurador de tota cosa, esclatava la	impaciència	del jove: —El temps no ens portarà sinó allò que nosaltres ens prendrem
si comprengués. Els ulls em feien coïssor, m'hi pujava la meva ganyota d'	impaciència	, amb la xardor dels pòmuls brillants i tivants. Ella va comprendre el meu
abans de produir-se. Dues o tres vegades havia insinuat moviments d'	impaciència	per anar-se'n. Jo no sabia com fer-ho per allargar l'estada, i entretenia
dels coets. Dels bars sortien músiques i veus d'alegria. Jo tremia d'	impaciència	. Tota la joia de la revetlla vibrava dintre meu. Em sentia exaltat, sense
El passatge havia d'ésser a bord a les sis. Ell no s'aguantava d'	impaciència	, no sentia el que jo li deia. Va arribar el pintor, que s'havia escapat
a una sola persona que era jo. Amb aquests pensaments va créixer la meva	impaciència	, comparable a la de l'infant en vigília de Reis, i aquesta impaciència em
impaciència, comparable a la de l'infant en vigília de Reis, i aquesta	impaciència	em va fer exclamar: —Promet-me que demà serem a Lió! —T'ho prometo.
Me la feia descriure minuciosament per Josep. Així entretenia la meva	impaciència	. Segons ell, era molt millor que Marsella. Més rica, més senyora, de molt
i donar-se aquest gust. Jo endevinava la seva intenció, dominava la meva	impaciència	i el deixava fer. I, de cop, sortim en un vast espai, muntem uns graons,
meva. La nit a l'asil Hem estat dels primers d'arribar. Tots dos teníem	impaciència	. Ens hem posat darrera la petita cua. Aviat ha crescut, crescut... S'ha
al davant. Faré el que ell faci. Dels últims de la fila ve una remor d'	impaciència	; dels de més a la vora, un bleix de satisfacció, però una satisfacció
noves versions cada vegada més seductores. Finalment es féu càrrec de la	impaciència	del providencial pretendent i s'aixecà pregant-los que ells dos es
una viva acusació de tot el que passava a dins. Més d'un cop, per	impaciència	, va estar temptat d'entrar i sorprendre'ls. Sorprendre, què? Una
profanessin, perquè per submissió havia acceptat un pacte. L'amor era la	impaciència	, el neguit que ara la devorava i que la feia bategar amb tanta força en
copa de conyac. No tenia pressa. Els volia donar temps per a excitar la	impaciència	. Arribaria tard i qualsevol excusa seria acceptada a mans besades. El
íntimament relligats a la vida i aparentment semblants als de la seva	impaciència	. Quan tots s'havien dispersat, quan l'única nota que centrava la seva
estimat es va compondre en uns instants en la seva imaginació. Amb quina	impaciència	, quin neguit, quina angoixa, amb quin incontenible sofriment no es
certa. Potser ara el seu rostre exterioritzava senyals d'inquietud, d'	impaciència	... —Sí, Elvira, gràcies. A vegades tenia la sensació que de lluny Cosme
en la imaginació no era la de l'home enderiat a satisfer amoroses	impaciències	, astutament parapetat darrera el desig, imposant la seva voluntat,
es reproduí cada tarda a partir d'aleshores, i Mònica esperava amb	impaciència	que toqués la primera campanada que cridava a rosari. A mitjan desembre,

Pàgina 1 (de 23)

50 següents