×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb impacient |
Freqüència total: 1106 |
CTILC1 |
l'escena es reproduïa al llarg de les centúries, algunes de les joves més | impacients | o més imaginatives se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, | mànec de vori— que el jove clava mortalment en una illada. A l'acte de l' | impacient | disbarat, un broll de sang que puja com l'aigua d'un sortidor i acoloria | En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava | impacient | el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, | Mila es sent arrabassada; a Mila li sembla que ell l'està ja esperant | impacient | ; l'està esperant allí prop, en aquell sonar d'harmonies. "Espera —li | els sectarismes al seu entorn, aferrissats i a l'aguait: d'una banda, | impacients | davant el neguit de perfecció que és essencial en la labor creadora de | al caixer de banc enclaustrat per un desfalc poc excel·lit, ni al jove | impacient | que apunyalà la promesa, ni a cap facinerós "de cabotatge". Si tots són | vull dir que don Quixot les buscava, cosa que Ulisses no feia, | impacient | per arribar a Itaca. Don Quixot busca aventures a conseqüència d'un | sencera predica i exigeix "moderació". Els díscols, els arrauxats, els | impacients | , tant si ho són del cos com si ho són de l'esperit, consideren que això | drecen de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg | impacient | que, sense esperar, ja torna a ficar els dits al trau de la malalta. | Si és morta, la deuen haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com | impacient | ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al | més densos, perquè ara treballen tots dos sense paraules, apressadament, | impacients | ; també l'home, tot i la seva familiaritat, sembla ressentir-se de | que salta amb una queixa seca, com un branquilló partit per uns dits | impacients | . Uns segons després és dins la foscor del local, respirant la sentor | fumat... Gairebé a llur davant mateix, una família ha estat massa | impacient | per a esperar que els dits tremolosos del pare trobessin el forat del | que us recomanaré per a la propera distribució d'estrelles del zel | impacient | . Més n'hi hagués, com vós! —Es torna a adreçar al seu subordinat—: Caporal | havia de ser recomanat per a la propera distribució d'estrelles del zel | impacient | . —Per qui? —pregunta l'oficial. —Pel sergent sastre. Els tres homes es | les dependències oficials hi treballen, ara. —Som-hi —diu el seu company, | impacient | , i fa un pas. Tot seguit, però, s'atura, perquè la campaneta acaba de | amb què de primer ha calat foc a la cigarreta d'herbes, mou el peu, | impacient | . —Ja haurien de ser aquí. Farem tard... —Em podeu deixar —insinua ell. — | que són a la sala, dóna tot de copets al vidre amb les puntes dels dits | impacients | , llambrega cap a la porta que continua tancada. —Què esperem? —pregunta | home secardí... —Sí, sí. —Li doneu el paper, firmeu, i en paus. | Impacient | , gairebé el va empenyent al seu davant amb els sacsons del ventre, | rogallosa i autoritària, un altre silenci i novament la veu, més forta i | impacient | , insistint en uns mots incomprensibles des del menjador. Aleshores les | i ara més infinitament bell que abans. Fora l'esperen els dos homes | impacients | , la dona que evita una mirada còmplice, el mateix noiet que ha tornat a | estranya i clara sonoritat. Aturat davant de la casa, l'animal mosquejava | impacient | , fent ressonar l'empedrat amb els cops de les ferradures. Era dijous; no | del migdia. I ara que comença l'horabaixa i la llum minva, escolt | impacient | el soroll dels cotxes que passen per la carretera veïna, pendent d'un | una hora i mitja, i el capità de la "Potiiraiatea" no torna. Tots estem | impacients | . El segon de bord ha tocat tres cops la sirena, però sense resultat. I a | de consuno\", etc.. Amb aquesta literatura solia fer callar els | impacients | i, a l'igual que en el seu temps Don Toni Maura, anava criant fama de | de privar-se de lo més necessari. Víctor. [(Aixecant-se | impacient | i adolorit.)] Júlia, fixa't, per Déu, en les teves paraules! | senyores, haver interromput l'encant familiar... Pepe. [( | Impacient | , donant a entendre que no calen tantes consideracions.)] Apa, digues, | cap, una mica enfonsat. Jo anava mirant d'una banda a l'altra, més aviat | impacient | , i fins em vaig separar una mica d'ells; en tot cas, no recordo que | i el davantal, s'han creuat de braços, amb un aire digne però alhora | impacient | , i se'ls han mirat tots dos, però n'han donat les culpes a la noia: " | que venían de la cuyna, ó per suspirs de fadiga que 's permetían los més | impacients | ó enfeynats. Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze. | jo m'havia fingit amic de la vella per tal d'excitar-la a parlar, | impacient | per saber-ho tot. Encara no hi havia res entre la serventa i jo. I, | De vegades això m'enardia fins a la irresponsabilitat. Vaig esperar, | impacient | . Els nois varen sortir junts i varen passar tan a prop de mi, que em vaig | amb cara d'angúnies, que anava en companyia de la seva dona, i el més | impacient | de tots, un mestre d'estudi jove, amb vel·leïtats d'intel·lectual, | de ja esbojarrat, d'irresistible, d'irresponsable també. Quelcom d' | impacient | , de frenètic. Al simple estat passiu de l'èxtasi es mesclava un ferment | el /Quixot\, les reproduccions de Velázquez. Estava | impacient | per prendre'n possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el | vist o no. Vaig treure el /Quixot\ de la maleta, que ja estava | impacient | de veure quin efecte feia en la traducció francesa, i em vaig posar a | moments es convertia en desig vehementíssim de llegir la carta, en afany | impacient | de tenir aquells diners que ja eren meus, dintre un sobre clos, lacrat, | —Sí, per a guardar els xalets dels messiors. Jo estava nerviós, | impacient | . —Fugim de pressa d'aquí, doncs! Què esperes? Fer-te agafar? La seva | un bon tros més avall d'on nosaltres l'havíem deixada imprudentment, | impacients | per arribar al foc. El flamareig era allí a la vora, lluent, prometedor. | /Eh! là bas! Eh! patron!\ Pico de mans dues o tres vegades, espero | impacient | , finalment neguitós. Ja tinc la temptació a dins; ara temo que pot venir | véurer. Xich. D' ensá qu' élla vá arribar la veitx frisosa, | impacienta | . Devegades sembla boija; plora, resa, 's desespera y quant pot véure' al | estat d'ànim, de donar entenent a la seva dona que no comparteix la seva | impacient | avidesa. Augusta, com si de nou es trobés sola, torna a emprovar-se el | ara. Perquè, ara, per vosaltres, què sóc? El testament que contempleu | impacients | damunt la taula. L'home val pel que deixa; allò que realment ha estat és | grans empreses, no era res més que un simple meritori, i la mare d'ella, | impacient | , escèptica, tenia pressa a casar-la, casar-la amb un home de diners. " | en descobrir Lluís al final del trajecte. Sí, Lluís l'esperava inquiet, | impacient | com ella: ho delataven els seus ulls i els seus llavis, que ni per | on ell l'havia festejada, va topar amb la mirada de Lluís Alsina, que, | impacient | , s'avançava a interrogar-lo. Era el mateix que havia perseguit pels | tan sols es captenia de Lluís Alsina; buscava els seus ulls amb mirada | impacient | i reptadora. Foren uns moments de silenci terrible, interminable. —No hi | amb quin fervor no s'hauria quedat al llit o asseguda a la butaca en | impacient | espera de la mort! Si almenys li hagués estat permès viure sola, tancada | passadís, davant mateix de la porta de la cambra on tu dormies. De tan | impacient | m'oblidava que l'altre, l'orgullós, seguia al meu encalç. M'esperaves. | de sentiments l'exaltaven i l'abatien alhora. No gosava avançar. Esperava | impacient | l'arribada del metge. Tot d'una li semblà que ja el veia a l'espona del |
|