DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
impacient AI 1106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb impacient Freqüència total:  1106 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'escena es reproduïa al llarg de les centúries, algunes de les joves més impacients o més imaginatives se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes,
mànec de vori— que el jove clava mortalment en una illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de sang que puja com l'aigua d'un sortidor i acoloria
En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i,
Mila es sent arrabassada; a Mila li sembla que ell l'està ja esperant impacient; l'està esperant allí prop, en aquell sonar d'harmonies. "Espera —li
els sectarismes al seu entorn, aferrissats i a l'aguait: d'una banda, impacients davant el neguit de perfecció que és essencial en la labor creadora de
al caixer de banc enclaustrat per un desfalc poc excel·lit, ni al jove impacient que apunyalà la promesa, ni a cap facinerós "de cabotatge". Si tots són
vull dir que don Quixot les buscava, cosa que Ulisses no feia, impacient per arribar a Itaca. Don Quixot busca aventures a conseqüència d'un
sencera predica i exigeix "moderació". Els díscols, els arrauxats, els impacients, tant si ho són del cos com si ho són de l'esperit, consideren que això
drecen de nou el tendal sota les ordres meticuloses del ginecòleg impacient que, sense esperar, ja torna a ficar els dits al trau de la malalta.
Si és morta, la deuen haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al
més densos, perquè ara treballen tots dos sense paraules, apressadament, impacients; també l'home, tot i la seva familiaritat, sembla ressentir-se de
que salta amb una queixa seca, com un branquilló partit per uns dits impacients. Uns segons després és dins la foscor del local, respirant la sentor
fumat... Gairebé a llur davant mateix, una família ha estat massa impacient per a esperar que els dits tremolosos del pare trobessin el forat del
que us recomanaré per a la propera distribució d'estrelles del zel impacient. Més n'hi hagués, com vós! —Es torna a adreçar al seu subordinat—: Caporal
havia de ser recomanat per a la propera distribució d'estrelles del zel impacient. —Per qui? —pregunta l'oficial. —Pel sergent sastre. Els tres homes es
les dependències oficials hi treballen, ara. —Som-hi —diu el seu company, impacient, i fa un pas. Tot seguit, però, s'atura, perquè la campaneta acaba de
amb què de primer ha calat foc a la cigarreta d'herbes, mou el peu, impacient. —Ja haurien de ser aquí. Farem tard... —Em podeu deixar —insinua ell. —
que són a la sala, dóna tot de copets al vidre amb les puntes dels dits impacients, llambrega cap a la porta que continua tancada. —Què esperem? —pregunta
home secardí... —Sí, sí. —Li doneu el paper, firmeu, i en paus. Impacient, gairebé el va empenyent al seu davant amb els sacsons del ventre,
rogallosa i autoritària, un altre silenci i novament la veu, més forta i impacient, insistint en uns mots incomprensibles des del menjador. Aleshores les
i ara més infinitament bell que abans. Fora l'esperen els dos homes impacients, la dona que evita una mirada còmplice, el mateix noiet que ha tornat a
estranya i clara sonoritat. Aturat davant de la casa, l'animal mosquejava impacient, fent ressonar l'empedrat amb els cops de les ferradures. Era dijous; no
del migdia. I ara que comença l'horabaixa i la llum minva, escolt impacient el soroll dels cotxes que passen per la carretera veïna, pendent d'un
una hora i mitja, i el capità de la "Potiiraiatea" no torna. Tots estem impacients. El segon de bord ha tocat tres cops la sirena, però sense resultat. I a
de consuno\", etc.. Amb aquesta literatura solia fer callar els impacients i, a l'igual que en el seu temps Don Toni Maura, anava criant fama de
de privar-se de lo més necessari. Víctor. [(Aixecant-se impacient i adolorit.)] Júlia, fixa't, per Déu, en les teves paraules!
senyores, haver interromput l'encant familiar... Pepe. [(Impacient, donant a entendre que no calen tantes consideracions.)] Apa, digues,
cap, una mica enfonsat. Jo anava mirant d'una banda a l'altra, més aviat impacient, i fins em vaig separar una mica d'ells; en tot cas, no recordo que
i el davantal, s'han creuat de braços, amb un aire digne però alhora impacient, i se'ls han mirat tots dos, però n'han donat les culpes a la noia: "
que venían de la cuyna, ó per suspirs de fadiga que 's permetían los més impacients ó enfeynats. Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze.
jo m'havia fingit amic de la vella per tal d'excitar-la a parlar, impacient per saber-ho tot. Encara no hi havia res entre la serventa i jo. I,
De vegades això m'enardia fins a la irresponsabilitat. Vaig esperar, impacient. Els nois varen sortir junts i varen passar tan a prop de mi, que em vaig
amb cara d'angúnies, que anava en companyia de la seva dona, i el més impacient de tots, un mestre d'estudi jove, amb vel·leïtats d'intel·lectual,
de ja esbojarrat, d'irresistible, d'irresponsable també. Quelcom d'impacient, de frenètic. Al simple estat passiu de l'èxtasi es mesclava un ferment
el /Quixot\, les reproduccions de Velázquez. Estava impacient per prendre'n possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el
vist o no. Vaig treure el /Quixot\ de la maleta, que ja estava impacient de veure quin efecte feia en la traducció francesa, i em vaig posar a
moments es convertia en desig vehementíssim de llegir la carta, en afany impacient de tenir aquells diners que ja eren meus, dintre un sobre clos, lacrat,
—Sí, per a guardar els xalets dels messiors. Jo estava nerviós, impacient. —Fugim de pressa d'aquí, doncs! Què esperes? Fer-te agafar? La seva
un bon tros més avall d'on nosaltres l'havíem deixada imprudentment, impacients per arribar al foc. El flamareig era allí a la vora, lluent, prometedor.
/Eh! là bas! Eh! patron!\ Pico de mans dues o tres vegades, espero impacient, finalment neguitós. Ja tinc la temptació a dins; ara temo que pot venir
véurer. Xich. D' ensá qu' élla vá arribar la veitx frisosa, impacienta. Devegades sembla boija; plora, resa, 's desespera y quant pot véure' al
estat d'ànim, de donar entenent a la seva dona que no comparteix la seva impacient avidesa. Augusta, com si de nou es trobés sola, torna a emprovar-se el
ara. Perquè, ara, per vosaltres, què sóc? El testament que contempleu impacients damunt la taula. L'home val pel que deixa; allò que realment ha estat és
grans empreses, no era res més que un simple meritori, i la mare d'ella, impacient, escèptica, tenia pressa a casar-la, casar-la amb un home de diners. "
en descobrir Lluís al final del trajecte. Sí, Lluís l'esperava inquiet, impacient com ella: ho delataven els seus ulls i els seus llavis, que ni per
on ell l'havia festejada, va topar amb la mirada de Lluís Alsina, que, impacient, s'avançava a interrogar-lo. Era el mateix que havia perseguit pels
tan sols es captenia de Lluís Alsina; buscava els seus ulls amb mirada impacient i reptadora. Foren uns moments de silenci terrible, interminable. —No hi
amb quin fervor no s'hauria quedat al llit o asseguda a la butaca en impacient espera de la mort! Si almenys li hagués estat permès viure sola, tancada
passadís, davant mateix de la porta de la cambra on tu dormies. De tan impacient m'oblidava que l'altre, l'orgullós, seguia al meu encalç. M'esperaves.
de sentiments l'exaltaven i l'abatien alhora. No gosava avançar. Esperava impacient l'arribada del metge. Tot d'una li semblà que ja el veia a l'espona del

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »