Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'acomiadava amb cortesia el sacerdot. "No l'entenc", s'	impacientava	el pelegrí. "Quan vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a
No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot valencià. La senyora s'	impacientava	. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he llegit qui de debò ets tu,
és un monarca poderós, encara que ple de dissort." "Valga'm Déu!", s'	impacientava	la senyora Magdalena Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota
subalterns sou més joves. —Ja n'hem parlat massa vegades, de tot això —s'	impacienta	el de la veu afemellada—. Darrerament tothom té una tendència a
ell. —Obligatòriament voluntari. Aquí la gent no viuen gaire. —Apa —s'	impacienta	la dona—. Netegeu això. Comença per tirar l'aigua, però la canonada deu
Ell resta immòbil, només mirant-la, mirant-les, fins que ella sembla	impacientar	-se. —O potser no em vols entendre? —Sí. No ets la primera que em
obligació d'inscriure's. Feu-me el favor de seure. —Comencem o què? —s'	impacienta	l'altre, que ja s'ha instal·lat. —Ara —diu el de l'ull tapat. Assenyala
tinc res a veure —replica l'al·ludida, de mala gana. —El propòsit es pot	impacientar	, ja sabeu que no acaben d'aclarir mai res, diuen que sí i... —Millor per a
els dies s'inflaven i a penes podia dir-se que passessin. Mossèn Paulí s'	impacientava	i li deia: —No estàs atent. En què penses? No pensava. Taques de llum
passa? Que no tenim compassió, ni cor, ni sentiments... La vella Pigada s'	impacientava	. —¿Vols parlar d'una vegada i dir què et passa? Recaram! —Ai, Déu
vaig trobar bé, sobretot perquè ningú no em feia massa es comptes i no m'	impacientaven	com a cas conco i jo me gonyava ses sopes. Estalviava tot el que podia
res, de Barcelona? —Espero la resposta que han de fer al meu cosí. No t'	impacientis	; abans d'un any sereu casats. Una resplendor de felicitat il·lumina
A Teresa, no li ha calgut l'ajut dels dits per a saber-ho; dos mesos d'	impacientar	-se, d'enyorament, ans de poder veure, de prop o de lluny, aquell home tan
ulleres blaves i un para-sol folrat de verd i una gorra de visera, i s'	impacientava	si les dones s'entretenien quan era hora d'anar a missa. Allí vaig
de Barcelona amb una carrera acabada, no calia pensar en res d'això. Jo m'	impacientava	per anar a Barcelona a començar els estudis. I el nostre festeig era un
havia estat malalt de mal veneri, però no hi donava importància. S'	impacientava	per guarir només per a poder tornar a les cases de dones. Quan va saber
L'amic sua com un carretell. Cerca les ombres, s'hi ajeu. Jo m'	impaciento	. Ell es queixa. Li dic que no arribarem mai. No vol caminar al baterell
a casa. Cedir el col·locaria en avantatge. M'esperarà, n'estic segura, s'	impacientarà	... ¿És lícit que m'entretingui com en un estúpid joc d'infants?... Els
privilegis que recobrarem més tard; concedim-li dos fills... No t'	impacientis	, ens hem de guanyar la seva confiança... Ara, sí, ara ja pots tornar
inquietud "aquelles" mans de Mònica! Dues mans que sofrien, que s'	impacientaven	, que suplicaven perdó. Què els feia falta? Gairebé res! Esborrar el
d'homes i dones que repetien en sordina la seva imprecació... "Per què t'	impacientes	? Som joves!" Ella estava disposada a esperar tota la vida! Besar-se era
fa difícil acabar. Em sembla veure damunt la taula el testament que us	impacienteu	per llegir. Calmeu-vos. Al capdavall la llei us protegeix, i algú que dec
jove que encara no ha tingut temps de fer cap mala acció. Però no t'	impacientis	: un dia també tu arrossegaràs darrera teu un crim irreparable. Et
bé, és un pecat mortal forçar les lleis eternes. No ens hem d'apressar, d'	impacientar	; hem de seguir amb confiança el ritme immortal. Em vaig aclofar dalt
a poar cada dia. El vell, la brida lligada a la mà, mentre la mula s'	impacientava	, refrenà mon entusiasme: —Mireu, mireu-la bé. Efectivament, una mitja
terra representada per la iconografia del senyor Ferrer, pica de peus i s'	impacienta	. Sota el cel gris contrasta aquella vivor de colors, d'éssers bigarrats
els periòdics. Els "llocs al sol" continuen ocupats, i els nois s'	impacienten	. La píndola es daura amb doctrines i queixes; però, en el fons, es tracta
fas o per nefas no en trobava cap al seu gust. Aquí no, allí tampoc, ja s'	impacientava	, quan, havent llambregat a dintre un carreró fosc una grogor de llum, que
tots els diners del món. Fremia d'una estranya voluptuositat i glatia i s'	impacientava	com el jovencell que, posseint un àlbum deshonest, espera frisós la
quan més encaterinat estava rumiant. Que el deixés tranquil! L'altre s'	impacientava	: —No et dic que ja és hora? És que encara dorms, potser? Mormolà Quelot de
Ingènuament: —Com fou que vostè li fes de padrina, a l'Esteve. La vella s'	impacienta	: —Ves ara què t'agafa. Amb tot, accedeix. Per agraiment. Sempre protegí
el teclat. I començà una tasca desoladora. Chopin s'esforçava, s'	impacientava	, irresolut. Enfollia. Tasca de l'home esbalsat en la timba de la creació.
El capità, ple d'experiència, els rep amable i paternal, però comença d'	impacientar	-se. Passeja amunt i avall amb un rellotge a la mà, que consulta sovint.
tornar-hi. A cada nova arribada el capità examina, i es torna a	impacientar	, encara. —Manca Lord H· i també el major S·... No
front i es posava tivant com un gat a punt de botre. Erbok ja començava a	impacientar	-se, i l'arraix començava a mostrar el seu enuig, quan a en Bau se li va
el toc d'alarma. —¿Que no puges? —li cridà Ben-Amel que ja començava a	impacientar	-se a coberta. —Un instant —li respongué Erbok. I adreçant-se novament a en
perquè temen que tu no els creguis. Els de la barca ja començaven a	impacientar	-se. —¿Què fem? ¿Que no marxem? —Espereu uns instants —els cridà
la seva confiança." Per això esperava que ella acabés de plorar, sense	impacientar	-se. Però Marianneta volgué saber com havia mort i a on, i el què havia
i sortí. Quatre hores més tard, en el moment que Marianneta començava a	impacientar	-se en veure que la senyora Isaura no acudia com de costum per presenciar
la sortida de la família reial. Maura no obté cap resposta clara. S'	impacienta	. A dos quarts de quatre, torna a telefonar. Cap resposta. A les quatre,
Entrà la dida per dir-li que el sopar era a taula i que els galifardeus s'	impacientaven	. Joan Antoni la prengué per les mans, neguitosament: —Digueu que és
el cap del serpent que s'allargassava davant el ranxo, i ens començàvem a	impacientar	perquè el furrier s'estava plantat com un ninot, esperant. A la fi,
donem la volta a la casa i provem de guaitar per les escletxes. Ens	impacientem	. De sobte, Kropp vacil·la: —I si hi hagués un comandant a dintre, amb
tot... La gent va i ve pels passadissos, surt al carrer, entra de nou, s'	impacienta	, s'exalta: ja passen vint minuts de l'hora convinguda. Mentrestant,
va anar a Querétaro amb una germana seva. —Sí, és clar. Trinidad es va	impacientant	i a mesura que la conversa s'allarga suporta menys l'espera. Ja no pot
d'alguna peça, inicià la defensa. Escoltant-los, el general Saldívar s'	impacientava	. Finalment, no es va poder aguantar més: s'ajupí per agafar una pedra i
totes. Ho trobaven natural i correcte. És més: amb freqüència semblaven	impacientar	-se. "Encara volta per aquí?", es preguntaven amb un estupor sincer.
altres coses, i quan l'home que el seguia en la cua va donar mostres d'	impacientar	-se, murmurant i empenyent-lo amb els colzes, Xebo Canabal va fer una
botia més. —Això? Nosaltres ho teníem més bonic. La nena del principal s'	impacientava	amb aquell seguit d'insolències i obligava al germanet a posar-se de la
mai més cap pastisseria; no esguerraré cap festa dolça a ningú; no m'	impacientaré	amb el menjar senzill. Però torneu-me el goig del sucre en les mesures i

Pàgina 1 (de 6)

50 següents