Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

costums de l'hospitalitat, com també les acomplia, de noi i d'una manera	impecable	, amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar contents, en un vaitot, i deixa
preferible la injustícia al desordre". I de segur que tenia arguments	impecables	per a justificar la seva preferència. No sé si quan l'autor del
front, ben diferent dels cadets de l'Escola Popular de Guerra, amb leguis	impecables	i uniformes flamants, que hom troba pels carrers i al metro. Tothom tem
oficials. A l'Euzkadi, força gent: algun aviador amb uniforme	impecable	, noies molt maquillades, burgesos. Però, per burgesos, cal anar al
de lletra menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... —	Impecable	, oi? —prossegueix l'home amb la satisfacció que dóna l'obra ben feta—. Ni
l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes	impecables	i sabates, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es passegen per
que diu: "Residència" Una veu crida: —Alto! Aleshores el veu: un soldat	impecable	, armat fins a les dents i amb la baioneta calada, que es dreça en una
cotxe, de la data i hora exacta d'entrada. Aleshores, amb una salutació	impecable	, els franqueja el pas. El pati és desert i el cotxe avança ràpidament cap
fragant de taronja, i ells s'aturen un moment a mirar-les des del replà,	impecables	i joves, ben abrigades amb les jaquetes de reglament que les defensen del
pits a la sopa, la dolça, la finíssima, la d'ulls de beril·le, la de dents	impecables	, la de veu de rossinyol, la de veu d'ànec; hi ha tantes menes
reclusió i em va suspendre d'agilitat i subtilesa. Per la meva conducta	impecable	, la pena em va ser aixecada molt abans del terme previst. No em va ser
pogut néixe'. No serà gran virtut la del varó que a l'aureola d'	impecable	aspiri als ulls de la selecta opinió, i en el mirall
i per veure com és el gruix de les candeles d'oferir; les robes de dol,	impecables	... el dolor, ben uniformat... El cementiri, allí prop, guarda la seva
Traspassarem els Camps Elisis... "La lliçó del senyor Matisse és	impecable	, igual que el moviment dels seus braços, l'entonació de la seva veu. És
blanca de la camisa, la seda de les solapes de l'smoking, la	impecable	i aplomada ratlla dels pantalons que li encomanava arrogància i
és el dramaturg Alexandre Ballester. Amb un vestit blau de tall	impecable	i un corbatí granat que se li bada al coll amb l'exuberància d'un parell
treball unes hores de solitud i d'esforç: escriptors com Gautier (mestre	impecable	de les Belles Lletres), Flaubert (arrodonint les seves frases a
els talons amb espetec. "Heil Hitler!" Vestit amb l'	impecable	uniforme negre i calçat amb magnífiques botes de muntar —per a muntar els
de l'estrany. Jo examinava el contorn del front alt i pàl·lid —era	impecable	; que fret és aquest mot aplicat a una majestat tant divina! la pell
sentencia!— Recta, savia sentencia! —Un gloriós decret!— Una digníssima i	impecabilíssima	i santíssima condemna!" —cridaren tot-d'una tots els membres de la
ha vist enderrocar-se als seus ulls innocents la il·lusió d'una Cúria	impecable	sense perdre la devoció filial a la Càtedra. El poble de Catalunya és
el comte Oblomshky, gran senyor, contraposi a l'equipament	impecable	dels convidats una indumentària còmodament casolana però, això sí,
de seda negra. Entre el plastró i les gires de la redingote	impecable	, les ratlles fines i divergents d'un vora-viu blanc. M. Bergson, sense
s'orienten —damunt d'una base de solidíssima cultura i dintre d'una forma	impecable	— vers les grans qüestions humanes, qüestions del dia i qüestions de
gras ni prim, tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera	impecable	; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats de miopia, i una
que es feren les visites de reglament; que el noi aparentà una conducta	impecable	, i, si de tant en tant hi havia una relliscada, es dissimulava i la
és distribuïda pulcrament damunt els dos pams de camí, i dues línies	impecables	la separen del granet vermellós de la laterita. Bo i caçant, hom utilitza
les galtes inflades de vellut rosa, el coll llarg i el vestit gris, net,	impecable	, altes de cames i l'ull brillant a la claror del sol ixent, feien goig de
Amb tot, les figures són d'un dibuix exacte, rigorós; l'anatomía,	impecable	; l'actitut, lògica. Darrera aqueixa decoració, que s'esfuma en boiroses
més. El doctor i el cap de policia, amb llurs ajudants vestits de blanc,	impecables	, pugen l'escala l'un darrera l'altre, cerimoniosos i protocolaris. Elles,
—/La bas c'est l'Orient...\ O es posava a recitar uns versos	impecables	: /Palimure au grand coeur, le pilote d'Ennée, Qui, prudent, d'un fort
coses, no ens venia d'una coneixença i sempre vàrem ésser correctes i	impecables	. Però un dia aquella vidassa també s'acabà i jo vaig venir al Migdia a
havia d'enllestides a punt de colgar de feixines i de terra. Eren uns	impecables	hemisferis, amb una capa superficial de branquillons entremesclats en
Hi ha una emocionant palpitació vital en les seves peces. En la qualitat	impecable	d'aquestes peces de gres, s'hi reflecteix no tan sols un drama de fang,
seu bigoti. Era molt bo el que passava: el senyor Garcés era un dependent	impecable	: ordenat, puntual, absolutament seriós. I bé: aquell home, tenia una
catalanes, restaran en la literatura d'abans de la guerra com a models	impecables	, gardènies perfectes en la seva minsa eclosió. I aquell D'ací
amb la beutat hel·lènica i la pompa barroca. Així van néixer les estrofes	impecables	i monòtones dels ritmes, en els quals defugia la mètrica tradicional per
avencs paorosos de Poe. Totes les seves traduccions resulten recreacions	impecables	. Mai no res d'adalerat. Sempre l'obra acabada. Ha trencat la clèpsidra i
el propi esperit, per emmirallar les imatges externes, d'una elegància	impecable	, produïa, per dir-ho amb expressió no massa castissa, però conforme al
ambdues tendències. Però és en les seves ben elaborades i aparentment	impecables	traduccions de poemes —Poe, Valéry, Ronsard, Baudelaire—, que acrediten
un braç enlairat, la mà oberta, en actitut de perorar. Era una figura	impecable	: el pentinat, llepat, que semblava que se li veia el llustre; la corbata
el númen de la oratòria, i no es pogué contenir: —Doncs i aquest jacqué	impecable	? —féu Joan Antoni senyalant el retrat de l'amic. —Ah! —respongué Tàrrec
als catorze anys, era una mossa d'una bellesa meravellosa, d'unes línies	impecables	, d'una carn divinament aponcellada. Algú féu obrir l'ull a Luppo,
—Crec que sí... —Ja riurem!... En aquell instant entrà Amfós vestint un	impecable	tern de seda crua. —Bona nit, companys... Mireu qui arriba! —exclamà, amb
indústries. D'arribada, ens dedicarem a construir belles carreteres,	impecables	poblacions, magnífics tallers; implantarem la perfecció en allotjaments,
de no sé qui. I recordo el gran silenci, el director de l'orquestra	impecable	, els arquets tots alhora amunt i avall—, nyigo-nyigo, nyigo-nyigo... i el
i indiferència, mentre la bella i astuta jueva (que parlava un francès	impecable	) va començar a afalagar-me, bo i iniciant les possibilitats d'una
Algun vespre donarem un tomb amb l'Idiota. Aquest diàleg d'aparença	impecable	és el punt de partida d'una historieta escandalosa. Aquella nit el meu
Improvisa poesies, escenes, drames sencers en versos ardents, bellíssims,	impecables	. Està embriagat de geni. Faust, Prometeu, Cèsar, reviuen intensament en
, es lleva, s'afaita, es renta i es pentina. I quan, amb el seu pijama	impecable	, amb el seu aire digne, entra a la cambra preparada, veieu que, com

Pàgina 1 (de 14)

50 següents