×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb impel·lir |
Freqüència total: 209 |
CTILC1 |
de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia | impel·lit | devers la seva mare. Una mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— | la vella cançó. En la seva fantasia un poderós, un invencible sentiment | impel·lia | la nena a desafiar les ires del pare salvatge i brutal. Devia ésser com | seves burles. Això no obstant, Tinet —que així l'anomenaven aleshores—, | impel·lit | per un entusiasme sobtat, esculpí noves estàtues fins a emplenar-ne la | en ell a cada arravatament de violència; els seus nervis, destrempats, l' | impel·lien | a caminar, i a caminar a través dels carrers, sense que aconseguís | amb la punta dels dits, amb gest lent i suau... —Sileta... I s'aixecà, com | impel·lit | per un ressort, i sentí que una suor freda li banyava el cos; les dents | coneixement directe de la realitat penal en les nostres societats— els | impel·leix | a fer comparacions amargues. La denúncia dels jesuïtes no és vaga ni | no ambicionà fredament el cim més alt del poder: s'hi hagué d'instal·lar | impel·lit | per les circumstàncies. Posseí el magnetisme personal que imposa la | titàniques, s'encreuaven, s'atansaven entre les constel·lacions com | impel·lides | per una passió monstruosa, per un amor geomètric. 4 | de la meva mare, esperaven veure'm partir d'un dia a l'altre. Els uns m'hi | impel·lien | ; els altres admiraven la meva fortitud d'esperit, la meva energia | més encara, si allò que confessem és vergonyós. El meu natural impulsiu m' | impel·lí | a fer immediatament la confessió. Entusiasmat, no em vaig poder retenir. | naturalesa, de l'art, de la vida, i tot se'm convertia en sensació. Tot m' | impel·lia | a sentir el dolor el mateix que la joia, i de tant de sentir havia | el seu calvari, no perquè són dolents, sinó per la força recòndita que la | impel·leix | sempre cap a un més enllà. Observeu, si més no, com allò que en un moment | fins a arribar a les seves deus; aleshores ens adonem que la força que | impel·leix | el seu esperit rector, no és pas el mateix que empenyé la vida d'altres | utilitzats, i que, per tant, i enfront dels continguts indefinibles que l' | impel·liran | a l'expressió, els camins per a arribar-hi seran per a ell molt | que un dels engranatges de la màquina estatal burgesa, si no han estat | impel·lits | pel "manganello" o com a resultat de llur adhesió mecànica, mitjançant | l'única preocupació de la burgesia és la de conservar la seva dominació, | impel·leix | a aquestes darreres a la lluita directa contra el conjunt del sistema i | aquells no són sinó un aspecte. Els interessos de l'economia capitalista | impel·leixen | la burgesia a lluitar contra les reminiscències feudals, que representen | les reivindicacions republicanes per a enganyar les masses no pot | impel·lir | els socialistes a mantenir-se indiferents davant la qüestió de la forma | l'odi als explotadors i la necessitat de lluitar contra ells en comú | impel·leix | els soviets a la unitat d'acció, que es pacta en els congressos locals i | aquest metall. La lectura de l'/Opus mago-cabalisticum\ l' | impel·lí | a cercar directament les deus que inspiraren tal llibre, i així estudià a | en els grans dominadors, de mostrar amb terrors el propi poder, no m'han | impel·lit | als injustos suplicis. Tinc la meva espasa amagada, més encara, lligada, | tingués el corrent d'aire. I encara s'afegeix a això que el vent | impel·leix | l'atmosfera en moltes bandes, mentre que el cometa apareix en un sol | tauler del primer pis, em trasmudaren en l'home més feliç de la terra i m' | impel·liren | definitivament dins aquell món que amb Lídia descobríem i que ja | ? No, un lladre, no ho era. És que era l'Enric? ¿Quin motiu l' | impel·lia | a entrar d'aquella manera anormal, absurda, a la seva cambra? Però no, | temps en què, per ignorància del perill, hom treballava sense protecció, | impel·lí | a investigar el mecanisme del procés emprant animals de laboratori. Així, | il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustre, imbecil·litat, | impel·lir | , instal·lar, intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar, libèl·lula, | admiració més sentimental que conscient. Aquesta atmosfera escolar m' | impel·lí | a "descobrir" el Temple, que sols coneixia superficialment. Llavors | flama primerament hi era en potència, i la de l'espelma la duu a l'acte, | impel·lint | -la a sortir de si mateixa en encendre el ble. Semblantment el gra de blat | prefix /ex\ damunt esmentat. Cp.: incloure i excloure; | impel·lir | i expel·lir; inhalar i exhalar; inhumar i exhumar; | per sobreviure's, es veuen obligats a abocar-se al feixisme. Han renegat, | impel·lits | per les lleis naturals del desenvolupament històric, del seu programa | amb el bestiar—, en tant que els que romangueren a la terra baixa, | impel·lits | per l'instint i la raó a agrupar-se, no trobaren res de millor que | d'altra banda, aquella cara de dignitat ofesa m'imposava una mica i m' | impel·lia | a posar fi a l'escena com més aviat millor. Encara, en obrir la porta per | d'adolescència, ha estat a Anglaterra. Aquesta abundor de pipes acaba per | impel·lir | a la imitació. I després, per dir-ho tot, si bé crec que en molts aspectes | s'encorbaven i defallien heroicament. Però la voluptat del sofriment no l' | impel·lia | encara a redreçar-se. I August es comparava a un infant que cau de | curiositat de dona lliure, cosmopolita i terriblement intel·ligent, la | impel·lí | a cercar un professor de català, i aquest fou August. La recomanació d'un | i quan un home de la seva talla ho diu, raons poderosíssimes l' | impel·liran | . Solament tenint en compte el concepte per demés honrós que el món | L'enemic ens fa la feina. La seva obra destructora és l'agulló que | impel·leix | els patriotes a refermar la seva fe en la llibertat de Catalunya. És, | o a romandre'n abstret. Què es proposava fer En Cambó i quins objectius l' | impel·lien | a reprendre les lluites polítiques? De les declaracions fetes per ell i | i a parlar de coses que no hi figuren. Recordo en aquests instants, | impel·lit | per la natural associació de les idees, una anècdota que sembla còmica, | Disculpeu, dones que m'escolteu, si, en l'exposició del tema, vaig | impel·lit | per una certa pressa, ja que, en acabar aquest parlament, he de | el jurament de la seva fidelitat, se'n va, des de la porta de casa seva, | impel·lit | per insatisfets desigs, a passar la nit de platxeri, fins a la matinada, | la. Hi ha encara, per al cas de la sífilis, una altra raó que ens ha d' | impel·lir | a lluitar contra ella: la tuberculosi no s'hereta i la sífilis sí. I | tenim prou amb la força de la raó i amb l'ímpetu de l'idealisme que ens | impel·leix | , per a fer triomfar el nostre dret. (Ovació.) Cal que, en sortir | i alguns anys després, el 1796, el bisbe Eustaqui d'Azara | impel·lia | les monges caputxines a aprendre el cant ja estabilitzat, a les quals | pertanyien als mateixos amos de l'establiment i dels quals s'assortia, | impel·lien | a l'especialització, particularitat que temps a venir s'anà accentuant i | com disminueix la concavitat que aquests òrgans formen darrera de l'ull— | impel·leix | el globus ocular cap a davant. La taquicardia no falta mai en els | sensació eufòrica (traducció de la seva millora metabòlica) és el que els | impel·leix | a repetir la cura, car afirmen que tornen per agraïment o bé per prevenir | cor. El cor fa de bomba impel·lent; la sang que hi arriba dels pulmons és | impel·lida | cap a les artèries, les quals la condueixen a totes les parts del cos | existencial de la psiquiatria Introducció El propòsit que ens | impel·leix | i ens guia en la realització d'aquest treball és la revisió | rica. Les classes baixes, que tenien poc a perdre i molt a guanyar, eren | impel·lides | per una nova recerca de la llibertat i per l'esperança ardent d'acabar |
|