DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
imperatiu A 587 oc.
imperatiu M 1226 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb imperatiu Freqüència total:  1813 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb una humil paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades
m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram, les dones, les dones, tothora imperatives rera l'agraït paper de la submissió. Gosaries, xoll, afirmar que ets
etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et
"Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré
no hauria gosat parlar de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de perfecció ètica era concebut d'una manera "estàtica".
al cor antiluterà. Però hagué de fer-ho, l'una cosa i l'altra, per un imperatiu de raonada conveniència. Importa, tanmateix, recordar que Erasme, en
passen als pensadors dels últims anys com un estímul imperatiu. Ivan Karamàzov, Kirílov: personatges dostoievskians inclinats a la
del burgès, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'imperatiu ètic. Les revoltes de fils à papa, que la burgesia sofreix d'una
entranya popular l'estímul del redreçament, la voluntat d'expansió, l'imperatiu d'una gran obra a realitzar. Hi col·labora gent de tota mena, sense
Catalunya una mica artesà, l'artesania hi és sempre una mica artística. L'imperatiu de l'acabament i de la perfecció sembla ordenar que cap treball manual es
amb el seu art —reconegut per molts dels que l'havien tractada— i amb l'imperatiu d'allò que una dona que ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del
materna que ha creat una sèrie d'individus aparentment distints, es fa imperativa, es converteix en una corda sòlida que lliga el cor dels germans per
al de Frederic, Guillem no hagués vist d'una manera tan ràpida, tan imperativa, tan biològica, la possibilitat de salvar-lo. I com en aquest món els
Mates. Tota persona que té una tara vergonyosa que l'obliga en una forma imperativa a produir-se diferent dels altres, és víctima d'una certa innocència,
durant segles un destí ancil·lar, que havien viscut subjectes a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un
la conjunció del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu, un imperatiu novell: la bellesa. La bellesa del Renaixement no té res a veure amb la
d'aquelles mentalitats primigènies i que no se substraurà mai als seus imperatius d'adult, de civilitzat i d'europeu. Però atén les mostres d'unes arts que
però no l'endocuina; entre els wakelbura, per als quals l'endocuina fóra imperativa, l'endogàmia totèmica sembla haver estat objecte d'una prohibició
certes regles a l'hora d'escollir-li un nom, ja que aquestes regles són imperatives en la societat dels propietaris de gossos de raça, de la qual aspiro a
La descoberta de la dialèctica sotmet la raó analítica a una exigència imperativa: la de donar compte, també, de la raó dialèctica. Aquesta exigència
contemporània que li dispensava el privilegi d'una congruència entre els imperatius pràctics i els esquemes d'interpretació. Potser aquesta edat d'or de la
enrera 'l vel qu' amagava tota l' indignació de son rostre, maná ab veu imperativa á en Lluís qu' entrés. Aquest vacilá y al fer acció d' entornársen, l'
De tots modos sou traidó, sent francés, ó catalá. Roch· [(Imperatiu.)] Ni un sol mot. Me basto y sobro per arreglar ma conducta, si avuy
Es vritat. Mes se 'm presenta un cas nou y he de manar potsé molt imperatíu. Julia. Per cumplir aquí 'm teníu tot cuant volguéu disposar.
tot el dispositiu experimental, l'especificació del qual és imperativa per a tota aplicació ben definida del formalisme de la Mecànica quàntica.
l'"educació" dels minyons. Entre el proletariat estricte subsisteix l'imperatiu afeixugador de posar els fills en una o altra plantilla: encara són carn
acomodarien de seguida: era una manera d'adaptar-se, fins i tot moralment imperativa, a la terra que els acollia i en la qual pensaven d'arrelar. Un Muntaner,
parlat tant del Noumen que vol dir l'essència real de les coses, i del Imperatiu categòric no hagués vist que era la voluntat i sobretot havent-la
i Goethe, donant-se la mà, proclamen l'imperi de la voluntat o sia de l'imperatiu categòric, que és aquell que diu que l'home no s'ha de aturar a les
a l'element universal i necessari de la moral que és el veritable i únic imperatiu categòric o sia a la virtut pura i sense màcula, i Goethe que era un
imparcials i objectives constatacions de la ciència és impossible derivar imperatius. És —com ja se sap— el discurs desenvolupat per Hilferding al prefaci al
al futur. Un voler ens empeny. Volem, de cara al futur. Aquest vigorós imperatiu, aquest voler representa una responsabilitat històrica, ad
de la vida individual. ¿Com orientarem aquesta vida personal? Hi ha un imperatiu que ve dels segles; n'hi ha un, de més punyent, que va cap els segles.
de tot humanisme en gestació, impulsiu i dinàmic. Dit en altres mots: l'imperatiu de tota renaixença, adreçat al conjunt d'un poble i a cadascun dels
de la inquietud. Moralment, tot home de creences ha de recercar, per l'imperatiu de la pròpia convicció, l'acord, de cara a si mateix, entre el pensament
d'aquesta estructura, no en queda res, excepció feta de la represa dels imperatius formals de la poesia clàssica, sobre un mode tradicional adaptat: en
terme, terme neutre o terme zero; així, entre els modes subjuntiu i imperatiu, l'indicatiu els sembla una forma amodal. Guardant totes les proporcions,
si el periodisme no desenrotllés generalment formes optatives o imperatives (és a dir, patètiques). La nova escriptura neutra se situa enmig
Joan Alcover, Morera i Galícia, que a la meitat de la vida senten l'imperatiu del retorn a la llengua pròpia; i d'altres com Maragall i Miquel S.
per damunt de tot, era un home que seguia a ulls clucs allò que creia un imperatiu de la seva consciència. Que lluny estàvem, però, quan voltàvem pels
i encara en breus cursos i en conferències, als quals només per imperatiu de la seva salut es refusava, resplendien les qualitats pedagògiques del
llur estrofa del cant de l'eterna passió. I de llavors el dominava, imperatiu, el desig de traduir tota la Bíblia. En poc de temps amuntegava
i del paper ben diferent que cadascun de nosaltres hi tenia. El dring imperatiu d'un timbre elèctric va tornar-nos a la realitat. Pocs minuts després
tots aquells que la glòria la deixarien en el testament i que d'un imperatiu cridaner n'esperen la màxima mercè que no havem merescut encara i que no
que no li esqueia. Perquè entre la voluntat immediata i el dogmatisme imperatiu que traïen les més torturades pruïges individualistes del domini
sou bon patriota si no protegiu la meva botiga". Nosaltres oposem a les imperatives habilitats d'empresa l'activitat de tots que faci comprar llibres per la
espanyoles, hem de fer que els diputats catalans rebin el mandat imperatiu de sostenir-hi la proposta de Catalunya. Si la proposta és acceptada per
descentrat poc o molt, que torni tot seguit a centrar-se. Aquest és l'imperatiu català en l'hora actual. Aquesta és l'exigència de la nostra ànima, de la
o catalana d'organització d'un Sacre Imperi Europeu, i, per tant, aquest imperatiu de re-creació interior en fórmules d'harmonia i de dignificació
és sempre —diu En Cambó— revisable. No basta; car restaria desatès l'imperatiu imprevisible de les essències. El dret modern d'Europa li obre vies

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »