Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una humil paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte,	imperatiu	i tendre alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades
m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram, les dones, les dones, tothora	imperatives	rera l'agraït paper de la submissió. Gosaries, xoll, afirmar que ets
etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex	imperatiu	, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et
"Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava,	imperatiu	, sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré
no hauria gosat parlar de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l'	imperatiu	de perfecció ètica era concebut d'una manera "estàtica".
al cor antiluterà. Però hagué de fer-ho, l'una cosa i l'altra, per un	imperatiu	de raonada conveniència. Importa, tanmateix, recordar que Erasme, en
passen als pensadors dels últims anys com un estímul	imperatiu	. Ivan Karamàzov, Kirílov: personatges dostoievskians inclinats a la
del burgès, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d'	imperatiu	ètic. Les revoltes de fils à papa, que la burgesia sofreix d'una
entranya popular l'estímul del redreçament, la voluntat d'expansió, l'	imperatiu	d'una gran obra a realitzar. Hi col·labora gent de tota mena, sense
Catalunya una mica artesà, l'artesania hi és sempre una mica artística. L'	imperatiu	de l'acabament i de la perfecció sembla ordenar que cap treball manual es
amb el seu art —reconegut per molts dels que l'havien tractada— i amb l'	imperatiu	d'allò que una dona que ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del
materna que ha creat una sèrie d'individus aparentment distints, es fa	imperativa	, es converteix en una corda sòlida que lliga el cor dels germans per
al de Frederic, Guillem no hagués vist d'una manera tan ràpida, tan	imperativa	, tan biològica, la possibilitat de salvar-lo. I com en aquest món els
Mates. Tota persona que té una tara vergonyosa que l'obliga en una forma	imperativa	a produir-se diferent dels altres, és víctima d'una certa innocència,
durant segles un destí ancil·lar, que havien viscut subjectes a un	imperatiu	superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un
la conjunció del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu, un	imperatiu	novell: la bellesa. La bellesa del Renaixement no té res a veure amb la
d'aquelles mentalitats primigènies i que no se substraurà mai als seus	imperatius	d'adult, de civilitzat i d'europeu. Però atén les mostres d'unes arts que
però no l'endocuina; entre els wakelbura, per als quals l'endocuina fóra	imperativa	, l'endogàmia totèmica sembla haver estat objecte d'una prohibició
certes regles a l'hora d'escollir-li un nom, ja que aquestes regles són	imperatives	en la societat dels propietaris de gossos de raça, de la qual aspiro a
La descoberta de la dialèctica sotmet la raó analítica a una exigència	imperativa	: la de donar compte, també, de la raó dialèctica. Aquesta exigència
contemporània que li dispensava el privilegi d'una congruència entre els	imperatius	pràctics i els esquemes d'interpretació. Potser aquesta edat d'or de la
enrera 'l vel qu' amagava tota l' indignació de son rostre, maná ab veu	imperativa	á en Lluís qu' entrés. Aquest vacilá y al fer acció d' entornársen, l'
De tots modos sou traidó, sent francés, ó catalá. Roch· [(	Imperatiu	.)] Ni un sol mot. Me basto y sobro per arreglar ma conducta, si avuy
Es vritat. Mes se 'm presenta un cas nou y he de manar potsé molt	imperatíu	. Julia. Per cumplir aquí 'm teníu tot cuant volguéu disposar.
tot el dispositiu experimental, l'especificació del qual és	imperativa	per a tota aplicació ben definida del formalisme de la Mecànica quàntica.
l'"educació" dels minyons. Entre el proletariat estricte subsisteix l'	imperatiu	afeixugador de posar els fills en una o altra plantilla: encara són carn
acomodarien de seguida: era una manera d'adaptar-se, fins i tot moralment	imperativa	, a la terra que els acollia i en la qual pensaven d'arrelar. Un Muntaner,
parlat tant del Noumen que vol dir l'essència real de les coses, i del	Imperatiu	categòric no hagués vist que era la voluntat i sobretot havent-la
i Goethe, donant-se la mà, proclamen l'imperi de la voluntat o sia de l'	imperatiu	categòric, que és aquell que diu que l'home no s'ha de aturar a les
a l'element universal i necessari de la moral que és el veritable i únic	imperatiu	categòric o sia a la virtut pura i sense màcula, i Goethe que era un
imparcials i objectives constatacions de la ciència és impossible derivar	imperatius	. És —com ja se sap— el discurs desenvolupat per Hilferding al prefaci al
al futur. Un voler ens empeny. Volem, de cara al futur. Aquest vigorós	imperatiu	, aquest voler representa una responsabilitat històrica, ad
de la vida individual. ¿Com orientarem aquesta vida personal? Hi ha un	imperatiu	que ve dels segles; n'hi ha un, de més punyent, que va cap els segles.
de tot humanisme en gestació, impulsiu i dinàmic. Dit en altres mots: l'	imperatiu	de tota renaixença, adreçat al conjunt d'un poble i a cadascun dels
de la inquietud. Moralment, tot home de creences ha de recercar, per l'	imperatiu	de la pròpia convicció, l'acord, de cara a si mateix, entre el pensament
d'aquesta estructura, no en queda res, excepció feta de la represa dels	imperatius	formals de la poesia clàssica, sobre un mode tradicional adaptat: en
terme, terme neutre o terme zero; així, entre els modes subjuntiu i	imperatiu	, l'indicatiu els sembla una forma amodal. Guardant totes les proporcions,
si el periodisme no desenrotllés generalment formes optatives o	imperatives	(és a dir, patètiques). La nova escriptura neutra se situa enmig
Joan Alcover, Morera i Galícia, que a la meitat de la vida senten l'	imperatiu	del retorn a la llengua pròpia; i d'altres com Maragall i Miquel S.
per damunt de tot, era un home que seguia a ulls clucs allò que creia un	imperatiu	de la seva consciència. Que lluny estàvem, però, quan voltàvem pels
i encara en breus cursos i en conferències, als quals només per	imperatiu	de la seva salut es refusava, resplendien les qualitats pedagògiques del
llur estrofa del cant de l'eterna passió. I de llavors el dominava,	imperatiu	, el desig de traduir tota la Bíblia. En poc de temps amuntegava
i del paper ben diferent que cadascun de nosaltres hi tenia. El dring	imperatiu	d'un timbre elèctric va tornar-nos a la realitat. Pocs minuts després
tots aquells que la glòria la deixarien en el testament i que d'un	imperatiu	cridaner n'esperen la màxima mercè que no havem merescut encara i que no
que no li esqueia. Perquè entre la voluntat immediata i el dogmatisme	imperatiu	que traïen les més torturades pruïges individualistes del domini
sou bon patriota si no protegiu la meva botiga". Nosaltres oposem a les	imperatives	habilitats d'empresa l'activitat de tots que faci comprar llibres per la
espanyoles, hem de fer que els diputats catalans rebin el mandat	imperatiu	de sostenir-hi la proposta de Catalunya. Si la proposta és acceptada per
descentrat poc o molt, que torni tot seguit a centrar-se. Aquest és l'	imperatiu	català en l'hora actual. Aquesta és l'exigència de la nostra ànima, de la
o catalana d'organització d'un Sacre Imperi Europeu, i, per tant, aquest	imperatiu	de re-creació interior en fórmules d'harmonia i de dignificació
és sempre —diu En Cambó— revisable. No basta; car restaria desatès l'	imperatiu	imprevisible de les essències. El dret modern d'Europa li obre vies

Pàgina 1 (de 35)

50 següents