×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb imperatiu |
Freqüència total: 1813 |
CTILC1 |
amb una humil paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte, | imperatiu | i tendre alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades | m'aprecia massa per burlar-se de mi. Caram, les dones, les dones, tothora | imperatives | rera l'agraït paper de la submissió. Gosaries, xoll, afirmar que ets | etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex | imperatiu | , i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et | "Amb quina irresistible voluntat glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, | imperatiu | , sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré | no hauria gosat parlar de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l' | imperatiu | de perfecció ètica era concebut d'una manera "estàtica". | al cor antiluterà. Però hagué de fer-ho, l'una cosa i l'altra, per un | imperatiu | de raonada conveniència. Importa, tanmateix, recordar que Erasme, en | passen als pensadors dels últims anys com un estímul | imperatiu | . Ivan Karamàzov, Kirílov: personatges dostoievskians inclinats a la | del burgès, la grisor i la mediocritat del burgès, elevades al rang d' | imperatiu | ètic. Les revoltes de fils à papa, que la burgesia sofreix d'una | entranya popular l'estímul del redreçament, la voluntat d'expansió, l' | imperatiu | d'una gran obra a realitzar. Hi col·labora gent de tota mena, sense | Catalunya una mica artesà, l'artesania hi és sempre una mica artística. L' | imperatiu | de l'acabament i de la perfecció sembla ordenar que cap treball manual es | amb el seu art —reconegut per molts dels que l'havien tractada— i amb l' | imperatiu | d'allò que una dona que ha estat molt bonica no acaba de perdre mai del | materna que ha creat una sèrie d'individus aparentment distints, es fa | imperativa | , es converteix en una corda sòlida que lliga el cor dels germans per | al de Frederic, Guillem no hagués vist d'una manera tan ràpida, tan | imperativa | , tan biològica, la possibilitat de salvar-lo. I com en aquest món els | Mates. Tota persona que té una tara vergonyosa que l'obliga en una forma | imperativa | a produir-se diferent dels altres, és víctima d'una certa innocència, | durant segles un destí ancil·lar, que havien viscut subjectes a un | imperatiu | superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un | la conjunció del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu, un | imperatiu | novell: la bellesa. La bellesa del Renaixement no té res a veure amb la | d'aquelles mentalitats primigènies i que no se substraurà mai als seus | imperatius | d'adult, de civilitzat i d'europeu. Però atén les mostres d'unes arts que | però no l'endocuina; entre els wakelbura, per als quals l'endocuina fóra | imperativa | , l'endogàmia totèmica sembla haver estat objecte d'una prohibició | certes regles a l'hora d'escollir-li un nom, ja que aquestes regles són | imperatives | en la societat dels propietaris de gossos de raça, de la qual aspiro a | La descoberta de la dialèctica sotmet la raó analítica a una exigència | imperativa | : la de donar compte, també, de la raó dialèctica. Aquesta exigència | contemporània que li dispensava el privilegi d'una congruència entre els | imperatius | pràctics i els esquemes d'interpretació. Potser aquesta edat d'or de la | enrera 'l vel qu' amagava tota l' indignació de son rostre, maná ab veu | imperativa | á en Lluís qu' entrés. Aquest vacilá y al fer acció d' entornársen, l' | De tots modos sou traidó, sent francés, ó catalá. Roch· [( | Imperatiu | .)] Ni un sol mot. Me basto y sobro per arreglar ma conducta, si avuy | Es vritat. Mes se 'm presenta un cas nou y he de manar potsé molt | imperatíu | . Julia. Per cumplir aquí 'm teníu tot cuant volguéu disposar. | tot el dispositiu experimental, l'especificació del qual és | imperativa | per a tota aplicació ben definida del formalisme de la Mecànica quàntica. | l'"educació" dels minyons. Entre el proletariat estricte subsisteix l' | imperatiu | afeixugador de posar els fills en una o altra plantilla: encara són carn | acomodarien de seguida: era una manera d'adaptar-se, fins i tot moralment | imperativa | , a la terra que els acollia i en la qual pensaven d'arrelar. Un Muntaner, | parlat tant del Noumen que vol dir l'essència real de les coses, i del | Imperatiu | categòric no hagués vist que era la voluntat i sobretot havent-la | i Goethe, donant-se la mà, proclamen l'imperi de la voluntat o sia de l' | imperatiu | categòric, que és aquell que diu que l'home no s'ha de aturar a les | a l'element universal i necessari de la moral que és el veritable i únic | imperatiu | categòric o sia a la virtut pura i sense màcula, i Goethe que era un | imparcials i objectives constatacions de la ciència és impossible derivar | imperatius | . És —com ja se sap— el discurs desenvolupat per Hilferding al prefaci al | al futur. Un voler ens empeny. Volem, de cara al futur. Aquest vigorós | imperatiu | , aquest voler representa una responsabilitat històrica, ad | de la vida individual. ¿Com orientarem aquesta vida personal? Hi ha un | imperatiu | que ve dels segles; n'hi ha un, de més punyent, que va cap els segles. | de tot humanisme en gestació, impulsiu i dinàmic. Dit en altres mots: l' | imperatiu | de tota renaixença, adreçat al conjunt d'un poble i a cadascun dels | de la inquietud. Moralment, tot home de creences ha de recercar, per l' | imperatiu | de la pròpia convicció, l'acord, de cara a si mateix, entre el pensament | d'aquesta estructura, no en queda res, excepció feta de la represa dels | imperatius | formals de la poesia clàssica, sobre un mode tradicional adaptat: en | terme, terme neutre o terme zero; així, entre els modes subjuntiu i | imperatiu | , l'indicatiu els sembla una forma amodal. Guardant totes les proporcions, | si el periodisme no desenrotllés generalment formes optatives o | imperatives | (és a dir, patètiques). La nova escriptura neutra se situa enmig | Joan Alcover, Morera i Galícia, que a la meitat de la vida senten l' | imperatiu | del retorn a la llengua pròpia; i d'altres com Maragall i Miquel S. | per damunt de tot, era un home que seguia a ulls clucs allò que creia un | imperatiu | de la seva consciència. Que lluny estàvem, però, quan voltàvem pels | i encara en breus cursos i en conferències, als quals només per | imperatiu | de la seva salut es refusava, resplendien les qualitats pedagògiques del | llur estrofa del cant de l'eterna passió. I de llavors el dominava, | imperatiu | , el desig de traduir tota la Bíblia. En poc de temps amuntegava | i del paper ben diferent que cadascun de nosaltres hi tenia. El dring | imperatiu | d'un timbre elèctric va tornar-nos a la realitat. Pocs minuts després | tots aquells que la glòria la deixarien en el testament i que d'un | imperatiu | cridaner n'esperen la màxima mercè que no havem merescut encara i que no | que no li esqueia. Perquè entre la voluntat immediata i el dogmatisme | imperatiu | que traïen les més torturades pruïges individualistes del domini | sou bon patriota si no protegiu la meva botiga". Nosaltres oposem a les | imperatives | habilitats d'empresa l'activitat de tots que faci comprar llibres per la | espanyoles, hem de fer que els diputats catalans rebin el mandat | imperatiu | de sostenir-hi la proposta de Catalunya. Si la proposta és acceptada per | descentrat poc o molt, que torni tot seguit a centrar-se. Aquest és l' | imperatiu | català en l'hora actual. Aquesta és l'exigència de la nostra ànima, de la | o catalana d'organització d'un Sacre Imperi Europeu, i, per tant, aquest | imperatiu | de re-creació interior en fórmules d'harmonia i de dignificació | és sempre —diu En Cambó— revisable. No basta; car restaria desatès l' | imperatiu | imprevisible de les essències. El dret modern d'Europa li obre vies |
|