Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que l'oncle, veient l'aspecte del dia, no l'havia cridat, se li agafà a l'	impermeable	. —Oncle, jo també vull venir. El vell rigué; rigueren amb ell els
perquè, en el XIX, el llibre penetra en capes socials abans	impermeables	a la lectura, i els fulletons i els versets efusius contaminen la
com a mòbil de ressentiment? L'odi és encara un lligam. Procurem fer-nos	impermeables	a l'ofensa, ja que així ens fem impermeables a l'odi: ens fem
un lligam. Procurem fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que així ens fem	impermeables	a l'odi: ens fem impermeables a la solidaritat. No odiant el nostre
a l'ofensa, ja que així ens fem impermeables a l'odi: ens fem	impermeables	a la solidaritat. No odiant el nostre ofensor, el nostre enemic,
o revolucionaris, com sabó d'afaitar, mitjons i samarretes, encenedors,	impermeables	, corbates, tot plegat alternant amb parades de llibres pornogràfics i
immensos on es poden veure dos individus encaputxats i proveïts de llargs	impermeables	que remenen amb unes grans pales rodones. —Aquests són els qui compten?
que ja ha deixat la cantimplora, els proposa: —Us puc donar uns	impermeables	. És a dir, el senyor no és del servei del cementiri, oi? —No, del
hi ha al costat mateix de l'ascensor, d'on torna després amb un parell d'	impermeables	de color rosa. —Són una mica vells —diu—, però encara serviran. De fet,
res! —fa l'home en arribar baix. S'incorpora llestament, fregant-se l'	impermeable	xop on s'adhereixen una mena de tendrums que ha d'espolsar-se. —No ha
feixugament, sota la pluja que els regalima per la cara i al llarg dels	impermeables	. Dalt, s'aturen un moment a contemplar els dos funcionaris impertèrrits
replà de grava i s'endinsa en el vestíbul fosc i solitari, on es treu l'	impermeable	. Sent que darrera seu l'home comenta a mitja veu, dubitatiu: —Potser sí,
una mica... —On és, l'encarregat? —pregunta ell. —No ho sé. Els	impermeables	, els podem deixar aquí mateix. Li recull el seu de la mà i se separa per
molta cura la recepta al pitral, sota la camisa, i embolcallat en un vell	impermeable	de pescador, es posà en camí. Es perdé de vista, sota la pluja, en
sentint-se en els arbres; arribà desconegut, tot mullat, malgrat l'	impermeable	, brut de fang de cap a peus i panteixant. Tots vàrem quedar atònits de la
Pepe. [(Entrant amb el paraigua a la mà i abillat amb	impermeable	.)] Quin temps! He vingut mig volant, mig nedant i mig a tomballons.
[(Saludant a la Merceneta graciosament amb el cap i llevant-se l'	impermeable	.)] Ja ho veus, Merceneta! /¡Ay, amor, cómo me has puesto!
baixos dels pantalons mullats i les sabates enfangades. Després allarga l'	impermeable	a la senyora Rosa.)] Vol fer-me el favor de desar això? [(La
.)] Vol fer-me el favor de desar això? [(La senyora Rosa agafa l'	impermeable	, cerca amb la vista un lloc a propòsit per a penjar-lo i el penja en el
tot seguit amb el paraigua, donant-lo a en Pepe. Ell despenjarà l'	impermeable	, posant-se'l tranquilament. Ernestina, abraçada a Víctor, contempla
he aconseguit que m'agradessin coses a les quals, naturalment, em sentia	impermeable	. Si he tingut una certa consideració entre els artistes i els homes de
llavors per conduir —encara que sovint les portessin al front—, i un	impermeable	o guardapols de color clar; era la indumentària de gairebé tots els que
a esfondrar-se, a polvoritzar-se o a fendre's, una terrisseria sòlida i	impermeable	—però només a condició d'haver determinat, entre una multitud de matèries
sortia amb el barret posat i protegint-se el rostre amb el coll de l'	impermeable	. Cosme es llançà al seu encalç, redossat sota el paraigua, fent-se
a poc a poc, però se'l veia àgil i, ben emmotllat el cos pel cinturó de l'	impermeable	, gairebé esvelt. A Cosme, li va semblar que xiulava entre dents. Només un
però encengué un cigarret. Era ben bé el cosí d'Amèrica amb aquell	impermeable	, pulcrament afaitat, sense bigoti, de mirada ingènua i que fumava tabac
Era el mateix que havia perseguit pels carrers, l'home jove de l'	impermeable	i del tabac ros, el que precedí Mònica en la casa de persianes closes,
dels interessos tenia uns contorns molt borrosos. Les "classes" no eren	impermeables	. La porositat de la dels "ciutadans honrats" resultava prou marcada.
islàmic. No és sols la ciutat material que, fidel al seu passat, ha romàs	impermeable	a Europa: també la ciutat espiritual, aquella que cadascú porta dintre
polítics i socials de la nostra terra que fins ara hi havien estat	impermeables	. Si les institucions monàrquiques i les oligarquies que s'hi articulen
han regalat una ploma; faríem ploure, si podíem, perquè hem d'estrenar un	impermeable	. És una inversió de valors: l'instrument, el mitjà, són per servir;
dels munts de neu, tombant la cara contra la rauxada, i la capeta del seu	impermeable	se li alçava darrera el cap i l'empenyia. Alonso sentí una esgarrifança,
i un telèfon portàtil, i s'espolsà la neu de la ciutat nadiua de son	impermeable	, i se n'anà pel món. Anà qui-sap-lo a l'atzar, i per terres llunyanes i
com un peix. A desgrat del simil cuiro del meu abric i del capell	impermeable	, l'aigua em regalimava esquena avall. Per fi, cap al tard (l'hora era
és un perill. Però també una necessitat. Els teixits biològics no són pas	impermeables	, estan clivellats de porus —que en grec vol dir forat— i la vida es pot
fes. Tant si plovia com si nevava. Era un homenet petit i cepat. Amb un	impermeable	no gaire net fins als peus, i un feltre marró, bastant suat, d'ales
cues de gent. Els tramvies, cotxes i automòbils regalimaven d'aigua. Els	impermeables	lluïen sota la llum tèbia —borrissol de llum— dels arcs voltaics. El sòl
amb una roba enquitranada, amb unes botes fins al ventre i un barret	impermeable	de pirates d'estampa. Fumaven la pipa asseguts sobre els farcells de
un altre —respon Albert en un cert to de superioritat. Però Tjaden queda	impermeable	. —Un país? No ho comprenc. Una muntanya d'Alemanya no pot pas ofendre una
eren als aparadors, ara exhibien pels recons guarda-pols, granotes i	impermeables	. Travessada de dalt a baix tota la botiga, Claudi empenyé la porteta que
de més justa, repartidora de nassos perfectes, hel·lènics i de melses	impermeables	a l'alcohol, fortes i resistents? Seria una pretensió manicomial. Ara
és l'home més poc convencional que jo conec, més eixut de paraules, més	impermeable	a la divagació banal. En tot cas, és un home que m'agrada: em sembla
orgull, vanitat, pedanteria, etc.. Realment, escriure la història d'un	impermeable	és absurd. És claríssim. No costa pas de veure-ho. Quin interès pot tenir
del doctor Alcobé, catedràtic de Física, home sec i fred, displicent i	impermeable	. Arribà un moment que el desordre em produí un fàstic intolerable. No
que del castellà només en té les paraules, ha demostrat ésser totalment	impermeable	a la retòrica de guix, molt cargolada, a la construcció tradicional de la
un somriure que en definitiva és ple de vanitat. Sembla un home totalment	impermeable	a qualsevol altra vanitat que no sigui la pròpia i personal. Quim hi fa
clar que hi ha homes dominats per un tal sentit del ridícul que semblen	impermeables	a la vanitat. Però el sentit del ridícul fa de vegades caure les coses de
passió de Jesús segons en Marc, entrada de general, plaça de Catalunya,	impermeable	color de sorra, noi, bon dia. Quan un té la memòria que xiscla com un
mentre a l'altra banda del bloc on escric, a Ginebra, plou sobre l'	impermeable	color de sorra de Nausica, vaig començar a anar d'ala. Volava com un
responien: "El monument. Aneu a la plaça del monument". Jo no sóc pas	impermeable	a la curiositat, és clar. Vaig demanar a un xicot que em seguia que

Pàgina 1 (de 13)

50 següents