Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
impersonal AI 385 oc.
impersonal M 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb impersonal Freqüència total:  390 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pobles disposats al llarg de la carretera, amb una arquitectura tan impersonal, tan pobra i tan poc musulmana com vulgueu... Seguint aquestes
vainilla madura, es posà a repicar el tambor; i rient amb la rialla més impersonal i més desinteressada —aquella rialla de peix de les escultures arcaiques—
peus de llur marit o de llur souteneur, amb aquella gràcia dòcil i impersonal dels gossets sense pedigré. Les noies del país, filles de família
de coral. Fent la maniobra de la pesca, Madame Poroi és un instrument tan impersonal com una corda o una pagaia; difícilment es trobarà una dona —ni entre les
de la paleta a la gaveta. Un caputxí va resar un parenostre pel difunt: impersonal, com si no gosés ni anomenar-lo. El silenci seguia intacte. Llavors, amb
prossegueix la lectura amb veu cada cop més monòtona, més impersonal i que a vegades se li aprima estranyament. "Dir que em sentia
enrera Ontinyent, amb la remor de les seves fàbriques, atrafegada i impersonal, i penetrareu en un congost petri. El paisatge, fet amb una pedra grisa i
—on "creure en" és, per descomptat, una expressió que pot ser també impersonal ("creure en el pressupost"), però que és ben sovint personal ("creure
s'engrandeixen per la nostra devoció. Engrandint-se, esdevenen impersonals i mítiques. Així prenen nou valor i preparen les ascensions dels
música és intemporal; i l'art humanista ha d'ésser present. La música és impersonal; i l'art humanístic ha de glorificar l'home. Al bell mig de les nostres
Parlant de Kafka, Maurice Blanchot ha indicat que l'elaboració del relat impersonal (remarquen a propòsit d'aquest terme que la "tercera persona" és sempre
personalíssima del nostre amic s'ha fos dins un treball col·lectiu, impersonal. Signe del temps. ¿Què hi fa, però, que s'amagui al públic de Catalunya la
els seus efectes mecànics), la valor del coneixement serà sempre impersonal, tan impersonal com allò que és donat com objecte. Entre aquestes dues
efectes mecànics), la valor del coneixement serà sempre impersonal, tan impersonal com allò que és donat com objecte. Entre aquestes dues direccions
de la veritat o de l'error, que Descartes resolia pel testimoniatge impersonal, queda intacta i sense resoldre en els mateixos termes amb què la deixà
una classe de coneixements que foren formulats a la ment d'una manera tan impersonal, que no és al nostre arbitri de modificar ni alterar, que per tot arreu
són les mateixes que serviren per a preestablir-les a la dels altres; són impersonals perquè no depèn del nostre albir el formular-los d'una manera diferent de
seran veritables, que és com dir uniformement percebuts o universals, impersonals i invariables. De la mateixa manera que no som lliures de percebre els
és en les experiències de les quals fou inferit. Com que aquestes són impersonals i universals, per tal com han estat imposades a tots els homes per unes
a tots els homes per unes mateixes condicions, així també és universal i impersonal l'axioma amb el qual totes elles són designades. D'això es deriva que, en
prenem com a punts de partida, no poden ésser posats en dubte, perquè són impersonals, invariables i universals, caràcters distintius d'allò que havem
externes; i així és com comença per retre un culte fervent al coneixement impersonal. Expliqui's hom o no per què la visió ens mostra la llum refractant-se,
menor densitat del nou medi que la llum travessa, descobreix la condició impersonal que objectivament ha d'ésser anteposada per tal que la visió ens la
personal: contra qui sento enemistat? No és l'enemic abstracte, impersonal, aquell que he d'estimar. No és aquell que que és enemic meu,
en canvi, la creença que tan fàcilment posem en la fidelitat i en la impersonal objectivitat dels mitjans mecànics de reproducció permet que ens sigui
i al seu costat la indicació d'un fet, tan esquemàtica com possible; impersonals, inanimats són els cronicons models, obra de monjos erudits, recercadors
adaptar-nos a les modalitats disciplinades d'una economia cada volta més impersonal, que no a la varietat, el risc i la duresa del comerç de l'Edat Mitjana.
de trobar-la. Solució que, per altra banda, ha d'esdevenir fatalment impersonal, car, com ha dit Willstaetter, "la sort de l'investigador és la de
perquè estam avesats a considerar els resultats de la ciència com a cosa impersonal que no s'avé amb la naturalesa intrínsecament emotiva de l'art però és
deixen guanyar, ell juga amb la poesia i guanya. Carles Riba La presència impersonal és una realització humana de la puresa. Josep Carner Ell sol, tota una
i el Tres no fan una colla, però sí una bona companyia. Cada un d'ells és impersonal. La personalitat de tots neix quan es retroben plegats. L'U és el bon
que es confonia amb ell, que ja era substància seva i, amb tot, externa, impersonal i freda com un pur concepte trist. La idea de la mort: anhel
les llepolies. Impersonalitats El qui exercita la murmuració és sempre un impersonal. ¿Voleu res més trist que la impersonalitat col·lectiva de les penyes de
carn, la seva textura, i utilitzaren un ofici, aplicat, mesquí, ressec, impersonal per a transcriure llurs imatges interiors. Llur pitjor enemic, llur
carrer de Petritxol a la Diagonal i el carrer Elysées-des-Beaux-Arts als impersonals Camps Elisis. Doncs, sense moure'm del meu barri, és a dir, sense haver
la seva lleugera tendència a un cinisme bonari. Roldós és un home tan impersonal que quan parla d'ell mateix sembla que parla d'alguna persona desconeguda
a la dreta. Unes llumetes pobres i tristes esquitxen les edificacions impersonals. La terrible impressió que dóna sempre l'obra humana d'aquest país, de no
dubtes. Trinidad, tot arrugant el barret amb les mans, diu amb un aire impersonal: —Jo deia que algú hauria de venir a viure aquí... —Sí, és clar. Una
un petit bruel. II Cases assistí Fausta amb una gran exactitud, impersonal com un àngel, ombrívol. Ajudat d'una infermera. La qual, a la fi,
el que ha portat l'home a admetre l'existència d'un món igualment impersonal, d'un món de fets irreductibles que funciona tan independentment com el
per a la història futura de Mallorca, en la nostra època d'una tècnica impersonal se procura, a l'Oest almenys, enllaçar la cultura de la personalitat i de
molt més regular de forma que les obres anteriors, és també més impersonal, i recorda molt, per l'estrofa i per les idees, les obres de Fray Luis de
hagi experimentat en el curs dels esdeveniments, i tendirà a restar impersonal, o bé, si s'escau d'haver-ne de respondre molt directament, la seva
de la nostra voluntat, i les oracions que els expressen són realment impersonals; exemples: Demà plourà, Era de nit, No fa lluna, Cal dormir, Dóna ois,
vulgarment per quasi tota la Regió, en especial quan el verb s'usa com a impersonal. En el present subj. són inadmissibles absolutament les formes hajga,
quan es vol senyalar una cosa a l'atenció d'altri. Per a la conjugació impersonal del verb haver v. § 294 c· 210. m) Morir. Gerundi: morint
formes no són acceptables en la llengua literària. 231. La forma impersonal de la veu obligativa pot compondre's amb el verb impersonal caldre
La forma impersonal de la veu obligativa pot compondre's amb el verb impersonal caldre seguit de l'infinitiu del verb que expressa l'acció (cal
l'acció (cal cantar), o amb el verb haver amb els pronoms impersonals seguit de la preposició de i l'infinitiu corresponent (s'ha de
i inadmissible en la llengua literària, la de compondre-la amb forma impersonal del verb haver seguida de la conjunció que i l'infinitiu

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »