Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

insurgides a cada instant, reclamen la seva satisfacció. Aquesta	impertinència	invariable fereix i desqualifica l'home en la majestuosa idea que s'ha
Em venien ganes de clavar-vos dues setmanes d'imaginària per la vostra	impertinència	. Ull viu, eh? Aquí cal fer l'ull molt viu. —Sí, sergent. —
segons, diuen, a la Côte d'Azur la gent se'ls mira amb un excés d'	impertinència	. Hi ha persones amb les quals estic segur que no podré parlar mai durant
castany i blau metàl·lic, és d'una abundor, d'una familiaritat i d'una	impertinència	molt superiors a les dels pardals del nostre país. És en tot i pertot. El
passa amb els escarabats. Petites espècies d'un negre gastat i d'una	impertinència	abusiva visiten els vostres aliments i els vostres vestits sense ni una
gats. No content de tals efectes, el mazout, amb una corrosiva	impertinència	, us crema la mucosa del nas, com si per l'interior se us hi passegés
negres, malcarats i una mica disfressats de porc senglar, us miren amb	impertinència	; tot allò agre que l'ull del polinesi no us pot expressar i que sentiu
—Dona Maria Antonieta, no em faci riure —replicà la de Curt amb molta	impertinència	—. Tots ens coneixem. A més, sa fortuna de Dona Obdúlia ¿no era des Bearn?
posat d'una dona carregada de paciència, disposada a suportar tota mena d'	impertinències	.)] Víctor. [(Després d'una pausa.)] Escolta, Júlia;
generós, però no el necessito... —Escolta, Frederic, parles amb un to d'	impertinència	que m'ofèn; qualsevol es creuria que t'he fet un tort; em vas venir a
un disgust. Aquells darrers anys Leocàdia va haver de tolerar totes les	impertinències	, totes les rareses de la tia Paulina, que malgrat la seva edat
feia més de quaranta anys que la servia —una màrtir mesella de les grans	impertinències	de la difunta— tampoc res. Sort que la tia Paulina ja era al cementiri,
especialíssim i a la seva mandra, era insensible a les llaunes i a les	impertinències	de Frederic. A can Lloberola, Frederic s'anava embrutint cada dia una
sabien res, i Maria Lluïsa no enyorava gota les seves llaunes i les seves	impertinències	i, sense el seu pare, l'aire li era molt més fàcil per descapdellar el
assidu acceptava els favors de la seva mare, i digeria totes les	impertinències	i totes les grolleries de la vella. Preferia no voler veure les coses,
immòbil, i quan el mal en els genolls començava a fiblar-lo amb una aguda	impertinència	, semblava que el pulmó de Ferran respirava amb més alegria. Un altre noi
i suficient, que a l'hora de dinar i a l'hora de sopar, només deia	impertinències	a la seva mare. Maria Lluïsa i Ferran no sabien absolutament res l'un de
va morir la nena... —Què fa en Tomàs? —Com sempre. Ara comprenc que és una	impertinència	de voler influir en el canvi d'un caràcter. —Diuen que torna a sortir de
19 d'octubre La ignorància, la poca solta, i la	impertinència	d'uns certs periodistes, o de gent que avui actuen com a tals en aquest
Naturalesa, per habernos afavorit, estabam continuament subjectas á las	impertinencias	del amo, y sobre tot, á las del majordhom. Si 'm posés á explicarli
certs bordegassos; pero un dia la mare, al veure que no 'm resistia á las	impertinencias	del majordhom, que sempre m' estaba molestant tocantme la cara, 'm va fer
la porta... Gaspar, dret davant d'ella, la mirava fixament als ulls amb	impertinència	, si no amb dolenteria, com si fos ella la que imposés aquella
il·limitada m'ha fet passar algunes hores divertides. Suportar totes les	impertinències	i el servilisme de la comèdia política és una fatiga bestial; però ésser
i de despit, que ell mesclava amb els seus greuges, les seves	impertinencies	o les seves contradiccions, com uns certs aires d'afectuositat els
a ben parlar, ni prou judici per a callar. Heus aquí el principi de tota	impertinència	. Dir modestament d'una cosa que és bona o que és dolenta, i les raons per
per sobre les bardisses, tots aqueixos rumors se'm feien enutjosos amb la	impertinència	d'un brunziment d'oïdes sobrevingut en un paroxisme d'atenció, quan
per la guàrdia urbana a fi de sostreure'ls a la curiositat popular, a les	impertinències	dels mal inquiets i de la mainada irreverent? I ben cert, ells no es
tenir paraules agres i violentes amb algú que em va ferir amb la seva	impertinència	o la seva grolleria. Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de
una alegria gran de tornar-la a tenir a casa, repetiren les bromes i les	impertinències	com si tal cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina
presència de la tia Paulina, i moltes vegades no podia aguantar les	impertinències	del seu cervell de majordona. Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi
fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els impertinents i amb una veritable	impertinència	; però, per confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una
tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les	impertinències	dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves
pau que disfrutava el matrimoni tan sols era trencada per les continuades	impertinencies	del noi, que, malcriat per la seva mare fins a un extrem inexplicable, no
general, sol ésser una audàcia més aviat correcta. No li cal exagerar. La	impertinència	és una màscara vergonyant que hom es posa, sovint, per a dissimular la
a guardar —digué el cacic, mentre Buldeo esbufegava, enquimerat per la	impertinència	de Mowgli. A molts pobles de la Índia hi ha el costum que alguns minyons
que les noies troben d'agradós esguard, sense que la delectació mogui a	impertinència	i obligui a girar la testa a contracamí quan són passats, s'instal·la
i de misteri, escarnien aquestes estridències profanadores amb sarcàstica	impertinència	. En Ponsa va arribar vermell, entresuat, radiant. Donà una encaixada a
i es trobarà amb la mala nova. Menjaran tristament. El petit farà alguna	impertinència	i ells, malhumorats, li pegaran. Tindràs coratge per a destruir la pau
en la galeria de l'extrem del jardí, i ens estava visurant amb una	impertinència	no gens tranquil·litzadora. La Josette, sense esperar el resultat de
i durant el sopar la mossa no em va traure els ulls de sobre, amb tanta	impertinència	que, a més de comprometre'm, em mortificava pel paper galdós que feia
l'alcova i eixugant-se els ulls, no es pogué estar de criticar-ho com una	impertinència	. —No sé perquè ha de plorar tant aquesta mocosa— no sense que
el Doctor de posar-li sèver socotrí a la xocolata si tornava a dir	impertinències	a la seva cunyada, tot això d'amagat del Bajalta que en aquell tripijoc
que tot seguit la sorpresa de l'enfurrunyat Bajalta la féu adonar de la	impertinència	del refús, i contra l'esforç d'ell per apartar-se volgué retenir-lo
doncs, la mofa de les mitges rialles d'humiliant compassió; sofrí la	impertinència	dels que solen aconsellar, sense parlar prou clarament, decisions
meu gran fons de bondat i de feblesa. Si algú formulés contra mi alguna	impertinència	, no m'alçaria ni de la cadira, perquè no hi ha res més incòmode, per a un
tuti, canari, dòmino, etc. és espantós, inaguantable, d'una insuportable	impertinència	. Estic acostumat de tota la vida a aquest soroll, però cada any, en
la carretera de Girona a Palamós. És absolutament perfecte —malgrat la	impertinència	d'aplicar a un panorama l'adjectiu perfecte. Capvespre rúfol, aire
l'hostilitat de la gent que, de bell antuvi, s'havia sentit ferida per la	impertinència	del jove metge francès. La festa mentrestant arribava al seu ple. Neira,
—Da. Ma. Antonieta, no em faci riure, replicà la de Curt amb molta	impertinència	. Tots ens coneixem. A més, sa fortuna de Da. Obdúlia, no era dels Béarn?
intel·lectuals, al te i al xafardeig dels homes. Resultava una	impertinència	voler romandre a l'harem. Era com si en una recepció europea jo demanés

Pàgina 1 (de 6)

50 següents