Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

misteri que es vela darrera l'instint de certes persones, de llur	impietat	, aquest abisme de l'ànima humana que no puc mirar sense experimentar un
sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror. Es tracta de la	impietat	, per un costat; per l'altre, dels sofriments de la innocència. En el
el sol". D'un costat, doncs, el crim, l'egoisme monstruós, la terrible	impietat	; de l'altre, la víctima innocent que ha d'ésser-los immolada i que ho és
misèries i malvestats: aquest somni que imagina un càstig per a cada	impietat	, una recompensa per a cada acte virtuós, un consol per a cada pena. Això
curullà la seva ànima. A despit d'ésser qui era, no pogué sofrir tanta	impietat	, i, aixecant-se amb l'Infant als braços: ""Vulgui Déu —els digué—
havem desitjat que succeís en presència d'una injustícia o d'una	impietat	declarada: és una aspiració de la part més noble que hi ha en nosaltres a
; és boja. Electra, si et plau, vés-te'n si no vols que la teva	impietat	s'abati damunt nostre. Electra. —De què teniu por? Miro al
sinó per tal d'esbrinar el sentit de certs somnis i satisfer per una	impietat	comesa, en el cas que fos aquesta la música que tantes vegades m'havia
Perquè resultava més segur no anar-me'n sense abans satisfer per la	impietat	comesa, component poemes i obeint el somni. Primer, doncs, vaig compondre
trobaràs, doncs, estrany que, per als qui és millor estar mort, sigui una	impietat	procurar-se aquest bé ells mateixos, i que els calgui esperar-lo d'un
el problema de les rel·lacions entre la ciència i l'impossibilitat i l'	impietat	que suposava voler demostrar la fe, que era el gran conflicte de l'època,
vida que coneixen, l'amenaça d'un poder rampellut, que castiga amb clara	impietat	i raó dubtosa i no dita. Fet el mal, el grop passa camí de mar, on ha
ser retallada, estripada, esmicolada, per tota mena de befes i paraules d'	impietat	. En Víctor fou l'únic a compadir-la, encara que no s'atreví a defensar-la
sulfúrica i sinistra que de cap manera li pertany. El llibertinatge, la	impietat	, la febre jacobina i tots els radicalismes, naturalment trascendeixen a
vosaltres mateixos al perjuri; car uns i altres ens faríem culpables d'	impietat	. No vulgueu doncs, atenesos, que jo faci aquestes coses que no em semblen
agradables als déus, ara que, per Zeus, justament Meletos m'ha acusat d'	impietat	. Car és evident que si us convencés i amb precs fes violència al vostre
de la manera que s'avingui amb la justícia? I que la violència, que és	impietat	d'usar-la amb el pare i la mare, més ho és encara d'usar-la amb
la víctima un assassí, no calia preocupar-se'n. Altrament, diuen que és	impietat	que un fill acusi un pare d'assassinat. Poc saben ells, Sòcrates, què és
tan exactament et penses conèixer les coses divines i la pietat i la	impietat	, que havent passat les coses com tu dius, no tens por que perseguint el
com tu dius, no tens por que perseguint el teu pare cometis un acte d'	impietat	al teu torn! E. —No valdria res, Sòcrates, ni Eutífron es
que a mi m'ha penetrat tan profundament i tan fàcilment que m'ha acusat d'	impietat	. Digues-me doncs, per Zeus, el que asseguraves ara mateix que sabies
asseguraves ara mateix que sabies exactament, què és la pietat i què la	impietat	en matèria d'assassinat i en tot el restant. O no és en tota acció la
mateixa essència tot el que s'escau a ésser acció impia, quant a la seva	impietat	? E. —Ben cert, Sòcrates. S. —Digues-me doncs, com
Sòcrates. S. —Digues-me doncs, com defineixes la pietat i com la	impietat	? E. —Dic, doncs, que la pietat és el que jo ara justament faig,
a ésser el pare, com la mare, com qui sigui; i no perseguir-lo és la	impietat	. I veuràs, Sòcrates, quina prova tan decisiva et donaré que així és com
—El que és agradable als déus és la pietat; el que no és agradable, la	impietat	. S. —Magnífic, Eutífron, tal com jo desitjava que responguessis
pels déus i l'home avorrit pels déus, és l'impiadós. Car la pietat i la	impietat	no són la mateixa cosa, sinó el contrari. No és així? E. —Així
Car jo no et preguntava què és el que s'escau a ésser ensems pietat i	impietat	, com és allò que és agradable i allò que és avorrit pels déus. Per
aquesta mort, com hauria après millor per Eutífron què era la pietat i la	impietat	? Car el fet seria certament, pel que sembla, reprovat pels déus; però amb
l'avorreixen. Però si rectifiquem el nostre raonament, en el sentit que	impietat	és allò que tots els déus avorreixen i que pietat és tot allò que és
diríem que tu estàs d'acord que això és una definició de la pietat i la	impietat	? E. —Què ens en priva? S. —Per mi res, Eutífron, però tu
—En tot cas, jo diria que pietat és allò que tots els déus estimen i	impietat	, al contrari, allò que tots els déus avorreixen. S. —Examinem,
en desacord. Digues-me, doncs, per favor, què és la pietat i què la	impietat	. E. —Sòcrates, no sé com dir-te el que penso; car les nostres
i el comú de la ciutat. El contrari de les coses agradables als déus és	impietat	, i això és el que ho ensorra i ho destrueix tot. S. —Molt més
fins que la diguis. Car si no sabessis del cert què és la pietat i què la	impietat	no hauries gosat perseguir per assassinat el teu pare vell, per culpa
sense gràcia. Davant de casos així, esdevenia d'una inexorable	impietat	. Pocs hauran adorat, tant com ell, la intel·ligència en la vida, en l'art
nit de la ignorància pagana, la nit de la immundícia moral, la nit de la	impietat	idòlatra. ¿Qui s'atreviria a cometre durant el dia i a plena llum les
frívoles. Alguns consideren com un sacrilegi execrable i una grandíssima	impietat	, que es parli amb tan poc respecte d'uns misteris tan profunds —que
proverbi grec: "Deixeu la gerra a la porta"; i que ningú no cometi la	impietat	de rebatre'l car és Aristòtil, el déu dels "Mestres nostres", qui el
Les finalitats són exposades sòbriament: ensenyar-nos de rebutjar la	impietat	i les cobejances mundanes i de viure amb temperança, justícia i pietat i,
al ras. A les penalitats i als perills de l'èxode ve a ajuntar-se la	impietat	d'aquesta torrencial pluja d'hivern. Uns amics que entren al mas conten
enforcadura, són les siluetes de dos caçadors petrificats per la seva	impietat	. Que ningú no pretengui descobrir en els pics cap perfil revelador;
miseria li tira a centenars! És, en fi, apuntalar la llar obrera, que l'	impietat	furga per trontollar; i que, si arribés a fer-la caure... ai, senyores!
es pugui, sense que mai de la vida sospiti que això sigui titllable de	impietat	, car, ben mirat, no ho era. Uns altres homes miren el foc sota un nou
ser justes, ni santes, i sobretot, per Zeus!, quan així em processa per	impietat	aqueix Melitus. Perquè és cosa clara que si jo us convencés i amb les
del regalisme y del jansenisme, formes generals y mes antigues de l'	impietat	monárquica o de govern, sino contra'l filosofisme enciclopédich y el
la raó, que li devia sobrar, esbotzaren amb una freda i calculada	impietat	el gran fantasma retòric que La Cierva havia inflat durant dues hores.
sigui amb un procediment ràpit. No useu aquests reprovables mitjans que l'	impietat	contra els animals posa en pràctica. Però si el Toixó trobat al pas no us
car!, ha aparegut a tots els homes i ens ha ensenyat de renunciar a la	impietat	i als desigs d'aquest segle, a fi que visquem en sobrietat, en pietat i
I hem de dir que els jueus, fins i tot quan eren en llur terra, cometeren	impietats	contra Déu i en el propi temple adoraren ídoles; i en canvi, aquells

Pàgina 1 (de 6)

50 següents