DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
implacable AI 1256 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb implacable Freqüència total:  1256 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i altres monstruoses i tètriques escenes negres, després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les
en una tal constitució fixos, immutables, perfectes. Tu, Medusa, la més implacable, segons com, de totes tres, ets, tanmateix, la més afortunada. Ets
el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc
Escales avall, el presumpte ja exempt de culpa era perseguit pel teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades màquines d'escriure, que funcionaven
illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per
primordial de desvetllar-les i d'incitar-les a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria pura, impressionant imprecació que gairebé només per ella
mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al davant, un implacable poder que no se'm permet de combatre o de resistir m'empresona en la
tan lleig. Fóra una bona venjança, després de les vexacions, de la implacable mania persecutòria que he hagut de sofrir durant anys i anys, de fet
en el fons remot de la història, davant l'ona de no sabia quina implacable divinitat, en què la víctima era sempre l'home, nu i abandonat a les
terra, i enlloc la Naturalesa no havia desplegat una tan esfereïdora, tan implacable ferocitat. Ell, Tino Costa, la vida, la mirava a través dels horrors,
altres—, com en les pintures d'un antic mestre, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència tancant-se per totes bandes al seu entorn. Era un
noves forces obscures es llancen contra ella en un combat ferotge, implacable. Ell la mira a la cara i comprèn amb terror que la mare ja no pot més, que
seus càstigs? No era per mitjà dels malvats, que exercia sempre la seva implacable justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor
Erasme no juga a fer el ciceronià: l'amor pel bon estil, la correcció implacable, la gràcia expressiva, no són mai per a ell un fi; tampoc, potser, un
—excuseu-me l'adverbi— predestinat a una mena de vocació "nacionalista" implacable. El bon frare que escrivia aquelles línies del Lumen
menys i tot. Les batallades dels rellotges públics disfressaven la seva implacable duresa amb ressons litúrgics, i al capdavall es reduïen a fer de senyal
de sobte, amb la presència del sexe referida amb una objectivitat implacable. Ell se sentirà temptat de desdenyar-ho com a pornografia. Llibres com
en la societat d'avui, objectius i lapidaris en la seva escriptura, implacables fins a la minúcia. I encara hi ha els Alberto Moravia, o —en un altre
de Sucre. 25 maig. Sol, calor. El cel té aquella blavor implacable de l'estiu i ja dóna bo de passar sota els arbres. El
l'esglesiola, tot cremat, amb bocins de runa escampada; al fons l'ull nu, implacable, d'una finestra sense vidres. 24 juny. Visito l'amic Boix
ser la d'un oculista— i se sentien noves explosions, seguides, fortes, implacables. Com s'imposa sovint, ara, el pensament de la mort! Davant meu hi havia
Jeroni es cansava, però la dida no. La dida l'estirava Rambles avall, implacable en la seva curiositat, i el seu instint educatiu, duent-lo a remolc de la
en aquesta afirmació cridanera de vida deu trobar una defensa contra la implacable destrucció que porta a dintre d'ell mateix. Era honradament sincer cada
més profund i una passa més breu. Però la persecució havia continuat implacable fins al moment de l'aturada definitiva i el primer cop, dintre del
obstinat, més cec en la seva idea. Era, la seva, una persecució segura, implacable; segura i tenaç era en l'altre la fugida. Les fulles del panís cruixien
són totes contra el temps que no em compadeix, que no em vol concedir, implacable, el que li deman: la de fer caminar enrere el meu rellotge i aturar-lo a
Norma fantasmagòrica i evanescent. Un instant només, perquè les tisores implacables et retornaren a tu. Sense cap vacil·lació tallaren els cabells fins a
per les cordes, les cadenes i els pulmons àvids de frescor, sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys, junt amb una colla de xinesos que
gris torrat de les cases indígenes. En travessar una riera, sota el sol implacable veieu un home amb el tors nu, dalt de cavall, una dona de llarga
mitges, secrets escèptics tal vegada però en l'extern implacables. De dos en dos, centenars i milers, es llancen
també té una estètica; i les catàstrofes dintre d'aquesta estètica són implacables. Després, quan tornà Dorotea, s'aixecaren "el senyor Baró" i "la
i la mica de pell que tapaven. El cop de pestanyes de la marquesa era implacable, igual que una màquina de tallar cabells. De vegades s'embadalien amb el
sabates, en general resulten un espectacle de decepció. Però Pat, sota la implacable dutxa del sol, i amb els ulls mig aclucats, sentia unes ganes somortes de
en si; el surrealisme a la Dalí no el podria temptar amb la seua implacable rigidesa, i ni tan sols el surrealisme més lliure i evocador d'un Yves
de Pere Gifreda li suggereix. En va. Les agulles del rellotge passen implacables per sobre els quarts i les hores. El monòleg d'aquelles tres ànimes
retallar-ne minuciosament l'esplendor o la misèria amb una mena de fúria implacable. Què havien estat els meus anhels "puríssims"? Un barboteig que sempre
Jo em vaig veure com un traïdor castigat per una enorme puixança implacable. El meu càstig era de no poder resistir la seva grandesa, de no poder-la
prodigiosament. El cònsol, com a bon funcionari espanyol, es mostrava implacable. Se'l va treure del davant tot cridant-li que ja estava cansat de veure
ell. Un cop sec, ferm, decisiu, com si volguessis matar un enemic. Un cop implacable. Em vaig revestir de coratge, aquest coratge que mai no m'ha fallit per a
altres tants enemics personals, dotats d'una voluntat cruel, d'un desig implacable de fer-me mal a mi, tant en el cos com en l'ànima. Cert, la
Roch· Aixó may: soch de Manresa. Julia. ¿Y nó enemich implacable? Roch· He deixat d' esser francés. Julia. Y á en Ton m'
no existeix. Ara ets un escèptic, és a dir, un home sensat. I seràs implacable fins al dia de la teva mort. Descartaràs compassió, afecte, benevolència:
s'havia promès dominar els seus sentiments i posar de manifest, fred, implacable, la força del seu odi. Per tal de contenir-se acudia a records penosos,
del meu orgull et podia jutjar, odiar, estimar els teus sofriments, ser implacable, irritar-me amb el sol record de la teva infidelitat i de representar-me
desaparèixer abans no descobrís que el dia, amb la seva llum plena, és implacable. "Si ell ja pogués preveure el que li espera i jutjar el meu acte, estic
les mans. "No tens perdó! El meu càstig t'espera i també amb tu seré implacable!" Es despullà a estrebades. Apagà el llum. Destriava els moviments
objectivament en aquella època i que amb la seva natural tendència a ser implacable, el seu pare no li perdonarà deixar-lo nu i pelat davant la família. De
devora eternament. Els morts ja no són, cal que comprengueu aquests mots implacables: no són. Per això s'han convertit en els guardians incorruptibles dels
senyal d'aflicció i d'una aspra angoixa, d'orgull tenaç i d'implacable odi: en un cop d'ull, com pot l'esguard dels Àngels,
esperança de la fi ens angoixa, vassalls del seu furor, quan l'implacable flagel·lament i l'hora dels suplicis ens criden per

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »