Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hera, la més encotillada, en totes les accepcions, de les deesses. La	importunava	tant, que Zeus es va veure obligat a representar, rient per sota el nas,
mals que no tenia; fins demanaba llimosna donantsen certa vergonya, sense	importunar	als benefactors, y aixó feya que molts dias se 'n tornés á casa del
m' oblidi del amor per un instant y torni l' amor de filla tos sentits á	importunar	. La Junta ¿ha dictat son fallo? La seva sort ¿qué será? Timb· He
ja sabia que diries això, va respondre Critó, però feia estona que m'	importunava	. Deixa'l estar, féu ell. Però, a vosaltres, els meus jutges, ja és hora
de Déu: "Santíssima, tens la parresia com a senyora que ets d'	importunar	contínuament el teu fill". La parresia neix de la nostra realitat
davant llur esguard i mostrant-los la cara; més aviat es convenç que els	importuna	, i li calen totes les raons derivades del costum i del seu deure per a
no fa més que un àpat, no és pas sobri ni temperant; i d'un terç que,	importunat	per un amic pobre, li dóna a la fi algun socors, hom dirà que compra el
seva germana se n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la	importunessin	: que estava malalta, i per això tenia aquell mal gènit; i els amenaçà amb
que era, com si diguéssim, un servidor de son pare, ja no va témer d'	importunar	-lo. L'anava a cercar al mas, al treball, allí on fos, per tal de
els haig de treure tants diners? D'allà on siguin els treuré: demanaré,	importunaré	, em faré malveure i si cal els robaré... si trobo una manera decent i
follia? Tot és fet pels necis i per als necis. I a l'individu que volgués	importunar	a tothom, jo li aconsellaria que, imitant Timó, se'n vagi al desert i
a la percaça de pa: no hi ha hostal, carruatge ni vaixell que no	importunin	, en gran detriment dels manics de debò. És així, amb llur brutícia,
forçat dels exclusius interessos personals; d) no ésser	importunada	per coses alienes a la pròpia voluntat. Aquest fons d'individualisme
Vaig anar per recollir la panera, abans que d'altres vinguessin a	importunar	-me; però no vaig poder alçar-la de terra! Vaig pensar que era de tant que
Jo seuré al costat vostre. Els posaré part de fora del rengle. No us	importunaran	en cap manera, senyor. no us adonareu que hi siguin. —I a mi no
la meitat de mig amic, però semblava bona persona. Tot era preferible a	importunar	de bell nou a Pau Garcia. I bé, hi havia res de més natural, a la vida,
i ens dirigiren una mirada furiosa. És el que fan quan algú s'acosta a	importunar	-les. Les lloques volen poca llum, silenci i solitud. Però per fortuna no
torna a cavalcar, i compareixen novament els diables que tornen a	importunar	-lo. La facècia es repeteix nombroses vegades. El sant no diu mai res. A
per més penibles esforços que feu i per més insistència que poseu a	importunar	-los, amb qui no podreu lligar una qualsevol relació més que figurant en
facilitat extraordinària per a uns i altres. Els compradors no es veurien	importunats	per la necessitat dels venedors, aquests treballarien amb una relativa
religiós, i per torna unes fotografies familiars emmarcades. Jo anava a	importunar	la meva mare moltes estones; jo i una garsa americana, d'un color entre
de veu tan prima, que el general Salas el va prendre per un pobre que l'	importunava	, i quan el comte li digué amablement: "¿Cómo está usted, mi
a l'avorriment d'un llibre o d'una pintura dolenta, la música ve a	importunar	-nos i s'imposa, vulgues o no, a la nostra atenció. La música ens
El problema de Déu, encara que tan sols aparentment, sembla que només	importuni	Marx un breu instant al començament, mentre que Nietzsche en fou
que pretén ser. Les relacions se serveixen de la seducció. El desig d'	importunar	: Interrompre l'activitat d'un altre nen, ja sigui de manera negativa
agressius (manual, oral, cooperació grollera, exhibicionisme, desig d'	importunar	). El nen es mou per dues necessitats: Desig d'establir contacte amb els
tant més com més gran judiqui la llibertat que l'hi hagi dictada. No	importuno	Vm. amb les reflexions de la joia i l'arravatament amb el que arribaré a
Rodava per València en aquells temps un llec molt popular a qui les dones	importunaven	contínuament perquè creien que tenia el do d'encertar els números de la
erudit frare dominic estava desitjosa de presentar-l'hi i que, si no era	importunar	-lo massa, l'esperava al saló. Montpalau no es féu pregar. Trobà la
L'estómac és un òrgan molt senyor. Content ell, content tothom. Si l'	importuneu	, però, una mica, ja heu rebut. Us ve un malhumor irresistible. Devia
—, tornarem a una hora més oportuna. —Però a mi —digué el profesor— no m'	importunen	gens... —Sí, sí —interrompé el senyor Mataplana—, el senyor té raó:
"insistència, importunitat"; el verb, "demanar frisosament, insistir,	importunar	". El que no quedava gens clar era l'origen dels significants. Fixant-me
i un dels significats d'estrènyer és "demanar amb insistència,	importunar	"; i, segon, perquè la cronologia de la documentació de les formes és un
o sia, la molèstia, ve del fet d'esser stimolata "	importunada	", que equival al llatí {perstimulata}. Continuant la lectura
distintes parts de Catalunya. Coneixem més casos encara de bandolers que	importunaven	cases religioses, car per bé que hem donat a conèixer abans una de les
y anyorava les carns de Egipte. Sentí lo deliri de la carn, y plorava é	importunava	demanant carn. Jo té la daré, digué lo Senyor, ab abundancia fins que't
homes. —Si mereixes, demana, prega y solicita; y si no n' hi ha prou,	importuna	. —Mira bè 'ls camins per ahont passaren els qui acertaren, pero compara
li preguntava cóm se hu havía arreglat pera llevarse la gepa; tant el va	importunar	, que al últim li contá el soçuit; no hu va saber, el pereós ni 'l
ni enrunats podém veure. Lo temps ab son adalerat caminar tant m'	importuna	, que pera fervos memoria de las glorias ab que comptém dintre la esfera
aquesta casa de camp, la ribera propera y la vista del mar; aquí ningú m'	importuna	, y quan, al matí, vaig á amagarme en l' espessura del bosch, no isch d'
contra la voluntad del principal interessad, el cual en revenja	importuna	continuament l' amitger perque no omitesquie ninguna especie de traball y
á tots un bon gobern, (portar d' allí á aquí) de Fransa á España.	Importunar	ab súplicas. Importunat de, per tots. Imposarse d' alguna cosa, (una
tenen aparellada la resposta: També jugas tu: ixme del davant: no me	importunes	mes: y també, perque solen tenir al costat las criaturas de quatre ó
un viudo que té 35 añs, veí de sa casa, y que no la deixa viure,	importunant	la a totes hóres. A Doloretes li repugna el tal viudo; pero li té pór y li
discreta al·lusió al començament de la segona carta. No sé si tinc dret a	importunar	-vos amb la meva conversa que us pot ésser un destorb, però m'hi decideixo
i passen mesos i mesos sense que cap autoritat eclesiàstica vinga a	importunar	-me amb les seues impertinències. He trobat dos bons amics, però, malgrat
senyora Clarissa... Clarissa. Aparteu-vos... ¿Com us atreviu a	importunar	-me? Beatriu. ¿Tan severa amb qui us és destinat per espòs?
volém que Déu concedesca lo que habém de menester. Déu vol ser instat é	importunat	de nosaltres, y á vegadas nega lo que volém, pero es per obligarnos á
Xui [(excusant-se, a la Vella)]. He tingut la feblesa d'	importunar	el senyor policia amb els meus maldecaps personals. Policia. No
me'l guarneixen. El senyor de Sotenville: ¿No esteu cansat d'	importunar	-nos així? Jordi Dandin: No. Allò que em cansa és que em prenguin

Pàgina 1 (de 4)

50 següents