Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Moira, sorda, cega, inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li va	imposar	la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la
forces, Zeus, fracassada l'última i terrible temptativa de Tifó, va	imposar	el seu poder per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va
i varen lliurar-les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno, va	imposar	la seva autoritat sobre el grup, fins sobre les dues més antigues. La
no trairà mai ningú, que es comportarà amb rectitud fins amb els que li	imposarà	per la força l'esclavatge que la seva clara estirp no hauria de tolerar.
es presentava. Per això es desprenia d'ella una força de seguretats que	imposava	i la col·locava per damunt de les altres noies, com si pertanyés a una
sabíem que ho havia fet a posta. Donya Maria s'enfurismà i va	imposar	un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els
presentava el temps, era perillós embarcar-se. La voluntat de l'oncle s'	imposà	. —Amb un temps pitjor que el d'avui anàrem un dia cap a Mallorca. I ningú
a tots els capitostos per a contrabalançar l'excessiva severitat que els	imposa	llur càrrec. El Sagristà en l'esforç cercava únicament un guany d'ordre
estat enraonant de Mila. El Sagristà, amb la seva gravetat acostumada i	imposant	silenci, sentencià: —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat
Costa al poble renovà a Randa el record de la llunyana humiliació que li	imposà	en presència de tots els caçadors. D'ençà d'aquell incident Randa havia
a l'antiga, anunciava el començ de l'acte. Plantat davant la barraca,	imposava	silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó explicant, en un
de la visita de Mila, potser de la voluntat de no rebre-la que s'havia	imposat	al primer moment, o qui sap si de la seva malaltia, que l'havia deixat en
de profund disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi	imposa	el seu càstig, i el càstig que li sembla millor és retenir-la allí al seu
l'objecte de la seva fugida, es digué que era un sacrifici més que Déu li	imposava	, el més gran, i Mila, en la soledat dels camps i de la nit, es sentí
greu i no pot quedar sense càstig. Sí, t'hauré de castigar. Quin càstig t'	imposaré	? —Castigueu-me, Senyor —li contestarà ella—; castigueu-me, però ajunteu-
no tingués altra sortida que la dictadura: el "bonapartisme" s'	imposava	potser per una exigència profunda de les coagulacions socials de la
hi trobarem models de cadires ben significatius. La conclusió que s'	imposa	, ja l'endevinarà el lector. L'home occidental, tan ric en inventiva per a
l'adaptació de la gent als hàbits que l'expansió de la tècnica	imposa	s'ha realitzat a gran escala. Els avantatges immediats eren massa
estrany en part als plantejaments que en pogués fer l'escriptor, se li	imposa	durament. Roma i Luter, cadascú per la seva banda, exigiran d'Erasme una
estat sorollosa: controvèrsia en torn a la licitud del càstig que se li	imposava	. La polèmica era simptomàtica. Eichmann es convertí en una vedette
Penso en el poder enervant de moltes formes d'"habitualitat" que se'ns	imposen	o que acceptem, i que mediatitzen infinits aspectes de la nostra vida
de psicologia de les criatures dostoievskianes —o del seu retrat— se'ns	imposa	tan brutalment accentuada, que si la comparem amb la de la gent que ens
reflectint els avatars —crisis i contradiccions— que la classe dirigent	imposa	al conjunt de cos social. L'intel·lectual, submís o rebel, tant hi fa,
fum del país". Les seves aventures i les seves aventuretes li venien	imposades	per l'humor vel·leïtós dels déus o per les xambes de la vida. Però la
sibil·lí, ha estat objecte d'una revisió contundent. Són els fets que ho	imposen	. El bon sauvage havia passat a ser un salvatge resignat, servil,
sent salvatge. Es tracta de penúries i de handicaps que li ha	imposat	el civilitzat: el colonialisme. Per tant, fóra obscè de fer-li retret
I contesta amb la burla. Es burla de tot allò que la societat li	imposa	com a sagrat: com a preceptiu i intocable. És la seva revenja. Es
N'hi ha d'altres, difusament socials, d'una tenuïtat insidiosa, que	imposen	a l'escriptor cauteles vexatòries. Un llibre, tan innocu al capdavall,
En desempecatar-se, el sexe deixa de ser vergonyós i vergonyant, i s'	imposa	sense reserves. Fins i tot serveix d'esquer a més d'una estupenda
és ingenu pensar que els comptadíssims burgueses que es baten	imposarien	la seva República democràtica a la massa enorme de l'exèrcit de marxistes
impel·lit per les circumstàncies. Posseí el magnetisme personal que	imposa	la unitat fèrria als exèrcits, però li mancà la visió complexa, ampla,
dos estetes anglesos de fi de segle: Ruskin, l'esteta virtuós, que "vol	imposar	a la vida social la perfecció ordenada de l'art" i Wilde, qui
però diu que el feixisme italià no és "totalitari", perquè no	imposa	una mística nova com el comunisme o el nazisme, ans respecta la religió
i se sentien noves explosions, seguides, fortes, implacables. Com s'	imposa	sovint, ara, el pensament de la mort! Davant meu hi havia una pintura
per als altres són precisament aquests elements els qui s'han	imposat	a les forces vell estil, moderades, de la Reichswehr. La premsa
dels individus que l'acompanyen a l'escaleta de mà abandona el seu graó i	imposa	una mica d'ordre. Tothom s'ha d'arrenglerar cap una banda perquè els
—Sí i no. Ningú no els pot tenir com tothom. Va ser aleshores que li	imposaren	un horari molt estricte. Només podia sortir a determinades hores, hi
però no l'ampolla, perquè aquesta només és una forma transitòria	imposada	per la moda, per la conveniència, potser per un monopoli sense imaginació
al de l'uniforme, eh? En veure que t'havies escapolit, el caporal li ha	imposat	un càstig: doble servei per demà. —Li passa el braç pel seu—. Anem
—s'obstina ell amb el gest tancat. —No ens voldríem veure obligats a	imposar	-vos sancions que, d'altra banda, tampoc no us eximirien de seguir-nos...
les costures de l'armilla. —Ah! —fa—. Són secretes fins al mateix moment d'	imposar	-les. —Vós sabeu què us convé —afegeix l'ample d'espatlles. Ell calla,
—I què hi ha? Dos desconeguts en una cambra, forçats a un gest que els	imposen	, que accepten de fer perquè potser serà el darrer i cal morir... —Amb una
es renega en català i es fan les instàncies en qualsevol llengua que s'	imposi	. L'esperit i la seva expressió que és el llenguatge es queda en la petita
amor, o affaire du coeur o liaison, els termes francesos s'	imposen	, tant per la seva còmoda complexitat com per la nacionalitat de la dama,
la mentida li devia semblar una inesgotable deu de vida. De totes maneres	imposà	condicions. La vida a ca Bruzádola havia canviat i ell es proposava
en la seva boca tossudament closa, en l'eficàcia de l'ordre que ella	imposava	, potser simplement en el gest amb què tancava la porta per deixar-lo sol,
esveraven i que obligaven el seu pare a intervenir. Era l'únic capaç d'	imposar	-se-li. Hem dit que li infonia respecte, diríem més aviat que li inspirava
en els dies llunyans del prometatge; silenciós i retret però decidit, que	imposava	respecte a tots els busca-raons del poble. Ell, Jaume, no es ficava en
que l'abaltia. Això no obstant, la impressió tornava a poc a poc a	imposar	-se-li. Era un sentiment d'angoixa que semblava muntar al seu esperit des
cercava més que res alliberar-se d'aquella sensació humiliant que li	imposava	l'espera. La nit, entretant, anava espessint-se sobre les hortes. El

Pàgina 1 (de 223)

50 següents