Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Quan en una sessió pública es pogué demostrar a Kammerer que era un	impostor	de la investigació, aquest autor no va poder resistir l'emoció i es va
dins del Cel; en la seva gran dretura contestà el fraudulent	impostor	innoble: "El teu desig, bell Àngel, de conèixer l'obra de Déu,
prou que els raonaments que basen llurs proves en la versemblança són uns	impostors	i, si un no els vigila enganyen enterament, tant en geometria com en les
escriptura exacta: mai cap llenguatge no fou més inversemblant i menys	impostor	. Aquest èmfasi no era només la forma emmotllada al drama; n'era també la
i cada síl·laba que emetía semblava nova llenya a la meva furia, "felló!	impostor	! innoble maleit! no m'aniràs pas —no m'aniràs pas gocejant darrera
perquè prenem els altres per uns enemics o, si prometen amistat, per uns	impostors	. L'actitud que prenem en les nostres relacions amb els altres s'assemblen
o, més exactament, el Gregori que es revolta contra Borís Gudònov, és un	impostor	, un frare escàpol que es fa passar pel fill mort d'Ivan el Terrible per
fins que a còpia d'aigua i mel exhala una veu passablement cabruna. L'	impostor	ha aconseguit de falsificar el primer signe per tal de fer franca
plaure's graciosament a llevar-se els vestits que porta, —digueren els	impostors	— de manera que li puguem posar els nous vestits, aquí davant del gran
davant del gran mirall? L'emperador es llevà tot el seu vestit, i els	impostors	pretengueren anar-li donant l'una peça de roba darrera l'altra, de les
qui, creient en uns determinats signes màgics i en pregàries que algun	impostor	piadós va empescar-se per riure o per treure'n profit, no dubten a
bé. No pas massa, però molt bé. —Doncs és més —digué Joe. Aquell horrible	impostor	, Pumblechook, mogué el cap immediatament, i digué tot fregant els braços
pobra, vella cuina enrera; i al cor de la nit les passes d'algun camàlic,	impostor	inepte, vagatiu per Barnard's Inn, amb el pretext de descobrir-hi feina,
vegada més i més els vostres ulls d'infant per descobrir aquella dona	impostora	que calcula les seves "existències" d'assossec de l'ànima per a quan es
mà damunt del meu braç i somrient declaradament,— aquest home deu ésser l'	impostor	més garneu de tot Londres. —Gens ni mica —replicà Wemmick, més i més
fer-ho i que ho tornaria a fer altra vegada. Darrera aqueixes paraules, l'	Impostor	els trontollà d'una encaixada, amb un gran aire, i eixí de la casa,
per una preposició. Ex.: El tinc per un bon home. L'han tractat d'	impostor	. Passar per ric. També ho és sovint per la conjunció comparativa
o callar... Bentham no hauria inclòs en el capítol sobre els mots	impostors	del seu llibre "Book of Fallacies", les paraules agres, dures,
paraula vella, paraula cansada, paraula marcida, paraula morta. Paraula	impostora	, diria potser Bentham, amb menys cura de cortesia. —Però el carlisme ahir
Tothom es posà a riure. Es tractà don Marcelino de Sautuola de falsari, d'	impostor	i d'estafador, i la reunió es va dissoldre sense que ningú expressés el
vuit llibres contra Cels, filòsof platònic qui tractava el Crist d'	impostor	i els seus primers deixebles de falsaris. Hom conserva íntegra aquesta
en dubte la meva naixença, pare meu —reprèn Faetó,— i hom em tracta d'	impostor	. Per venjar aquesta injúria sol·licito l'honor de conduir un dia, només
"Ai, pobreta!, —li diuen les seves germanes;— ets la joguina d'un afrós	impostor	; les sumptuositats que t'ofereix són una trampa per perdre't. Abusa de la
o bé titlla els adversaris com a obstinats i fanàtics o al Profeta d'	impostor	. I allà on el Profeta reivindica poders sobrenaturals, és difícil
lleugera" (Mt 11, 30). Un rei que es deixava dir samarità,	impostor	, endimoniat (cf. Jo 8, 48); perquè mai no li poguéssim retreure
aquests terribles fenòmens, gosaren anomenar-lo davant Pilat un	impostor	. ¡Oh Déu! ¡a quins extrems no pot conduir la passió als homes, un cop els
Regracieu-li-ho. Dieu-li que he trobat que Mahoma fou un aprofitós	impostor	. Aneu-vos-en i Déu il·lumine vostres senderes si no voleu romandre amb
de Shakespeare no són de Shakespeare, car Shakespeare fou tan sols un	impostor	que tingué l'atreviment de signar, amb el seu nom i cognom, unes obres
període, Xàtiva fou dominada per un personatge misteriós, l'Encobert, un	impostor	que, segons deia, era fill de l'infant Joan —l'únic fill mascle dels Reis
per la del Baró d'Holbach que si Jesús ha existit no era més que un	impostor	; per la de Samler, que Jesús no és més que un símbol de deisme
més que un símbol de deisme sentimental; per la de Lessing, que sigué un	impostor	qui volía fundar un imperi, o bé que eren dos personatges, l'ún profeta i
que creguessen en la divinitat de Jesucrist, ó que'l tinguessen per un	impostor	; qu' observessen lo quint manament de la lley de Dèu, ó que
que fora de la Iglesia catolica tambè hi ha salvaciò, venen á tractar d'	impostor	al mateix Jesucrist; ja que Ell va dir que havía vingut al mòn pera
és insuficient, no pot emprendre el viatge d'incògnit, car passaria per	impostor	i "el farà a peu, amb el sac a l'esquena i el martell a la mà,
aleshores que éreu el marit d'una dama vestida sempre de verd. Sou un	impostor	! No passeu d'ésser el marit de cadascuna d'aquestes dames —que ja són
sacerdóts i es farisêos, i digueren: señor mos recordám que digué aquéll	impostór	, cuánt vivia: es tercé dia ressucitaré. Manáu que se guárd es sepulcre
temps. Tráctal, puig, lo sant Doctor de ""desordenat, vagabundo,	impostor	, vas de ignominia, escorpí vomitat de Brescia, vist ab horror en Roma y
acudiren junts á Pilat, dihent: Senyor, nos recordam de que aquell	impostor	digué quant encara vivía: Després de tres dias ressuscitaré; mana donchs
us l'estimeu, Altesa! Encara us l'estimeu aquest porc mitrat, aquest	impostor	, aquest bord de saxó! Rei [(se li tira al damunt i diu)]. Sí
creure que governeu el visible i l'invisible! Prou n'hi ha de vosaltres,	impostors	! Tu [(a l'Atzar)], ets una invenció de la follia esvalotada, i tu
Senyor! El Mestre de Filosofia Trapelles! genteta! traidors!	impostors	! Senyor Jourdain Senyor filòsof! Senyors! Senyor filòsof!
seny detesta llenguatges mentidors i allunya amb un esguard els pèrfids	impostors	. Una altra. Admiro un rei que triomfant el guia el seu valor
fama, Que dependeix de vos la de un sant sia O de un	impostor	vil, la de un Basili O de un Nestori; per la vostra pensa,
es Phiffer; nom conegut ja per molts dels nostres profetas, y odiat del	impostor	que se anomena á sí mateix lo Apocalipsi de Wittemberg. Ma doctrina me ha
M." eren propietaris i no arrendadors havien de reaccionar contra l'	impostor	que, a més d'ocupar sense títol el seu predi, fins i tot donava permís al
que va cridant, axordador: —Mòri en la creu per	impostor	!— III Nostre Senyor mor lentament en mitx de
anuncianne per Judea que ha vingut ja lo nou rey! ¡Ets tú aquell vil	impostor	que aquí enciborna á tot hom! Ton nom, vull saber ton nom...
Amb quin dret? Don Joan. Amb el de l'amor. Elvira.	Impostor	! Vés-te'n d'aquí! Don Joan. Sí, però amb tu. Elvira. Vés
'n Troya vencedor. Arremet donchs ab constancia A Mahoma l'	impostor	; Y arrolla la Mitja-Lluna Eclipsant llur esplendor.
qu' un sab lo que no sab. Tant meteix no 's torba á cáureli la carassa al	impostor	, y llavors está perdut. Per molta estimació que tenguem á la saviesa,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents