Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el terrible missatger fins a aconseguir, encadenant-lo, de reduir-lo a la	impotència	. Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i
l'obscuritat dels camins de Déu, la misèria de la nostra condició i la	impotència	del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia massa clara la
La crítica es queda en crítica a seques, una mica desconsolada en la seva	impotència	. Només algunes bones ànimes, de propensió catequística i categoria
perdons, insisteixo, no eren sinó desistiments d'odiar, explicables per	impotència	o per fatiga. El veritable perdó, en canvi, presuposa la mordacitat
amb què les escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la	impotència	que m'amaren, l'esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que
ara el meu propi límit. Mai no sabràs com pot ésser de trista i borda la	impotència	, com és de fort el crit dels eixorcs! Sí, Helena, a l'exili, amb tantes
moradenc de l'estrangulació, fins al blau pàl·lid tèrbol de cendra i d'	impotència	de les galtes que agonitzen. Polinèsia, blau del cel, del mar i de les
discutirem si aquesta actitud fou o no una errada, i si procedia d'una	impotència	real de maniobra o d'un encarcarament sentimental malaltís. Ara només cal
de crisis, la imperfecció dels serveis administratius, la sensació d'	impotència	i corrupció, d'africanisme essencial donada per l'Estat espanyol
raó de supervivència. Els bandolers s'aplegaren en colles, i davant la	impotència	de l'administració virregnal catalana s'afermaren en llur actuació.
hora, els morals— són molt inferiors. Cal tenir en compte aquesta	impotència	coercitiva de Catalunya abans d'engrescar-se en accions redemptores.
por de projectar-les. Estava tan enrabiat i tan acorralat, que la seva	impotència	es venjava amb el nas i amb les galtes de Mossèn Claramunt. Aquesta mena
mena de digestió de serp, lenta i acurada, amb tota l'amargor i tota la	impotència	de velles vicioses. Una altra amiga de la vídua Xuclà, completament al
en el seu ofici tristíssim tota la malsana voluptuositat de la seva	impotència	; era un cerebral de la xafarderia eròtica, però s'ho guardava tot per a
la seva fortuna. Frederic era un home bastant acabat. En els Lloberola la	impotència	prematura era una cosa corrent, i Frederic es començava a ressentir
de cap manera. Aquella nit, Bobby arrossegava una feblesa, una	impotència	i una infelicitat, que fins es donava vergonya d'aixecar-se de la cadira
o en llurs facultats creatives i, tard o d'hora, s'han de convèncer de la	impotència	i del fracàs de tot. Trobava desesperadament grotesca l'actitud dels que
[En una trista i apassionada ària En Bernat canta la desolació i la seva	impotència	. N' Estel d'Or es presenta (13) i en extens duo tracta
muntanyes i els abismes iguales, sota l'aigua obscura, com mon amor i ma	impotència	! Escena III [(Apareix N' Estel d'Or)] Estel d'Or Veig
i alhora les ignorem, no les puguem percebre, és un turment sord, una	impotència	desesperadora. Aquesta és la nostra miserable condició. 10 de
o bé em dóna, davant de segons quina música, una certa sensació d'	impotència	, o bé —en hores que fujo de l'esforç— m'inclina a acceptar-hi pel meu
—que ara no ho tinc gaire present—, més aviat hi descobriria la meva	impotència	literària. No sabria pas per quin cap posar-me a fer reviure amb paraules
tindré unes hores per a pensar, i escriure. És la decepció que ve de la	impotència	de mantenir i de continuar aquell viure d'allí dalt, on tot just em
més que per cap altra cosa, per la visió de la lluita, quasi diria per la	impotència	d'arribar on ell volia arribar. Enorme pintor, et fa semblar que pinta
massa d'un propòsit inicial, d'haver de posar en joc la "pensada" de la	impotència	del personatge. El personatge de Lamiel té una base sòlida d'existència
la vida social encara no eixarmats i en els quals, per indiferència o per	impotència	, i sense que la major part de vegades sapiguem per què, el pensament
qual es reconeixia; car si hagués començat pel sol sentiment de la seva	impotència	, aquest sentiment mai no li hauria proporcionat un principi d'explicació.
la nostra acció. El que ensenya, efectivament, la lectura de Retz és la	impotència	del pensament per a traçar un esquema d'interpretació a partir
somniar en la glòria. Però ara em tallava les ales en revelar-me la meva	impotència	. Recordava la saviesa d'aquell geni que ho abraçà tot i tot ho
estat depriment, m'hauria fet vergonya. Era un estat tot diferent de la	impotència	per excés de desig que descriu Montaigne. Era una absorció total del meu
un turmentat i un adolorit per les seves infinites aspiracions i la seva	impotència	. Ahir era un malalt, un ombrívol, una deplorable desferra esqueixalada
especialitat són els mals passos! Un canvi tan abrupte la reduïa a la	impotència	, contradeia el llenguatge cordial de feia poques hores, el to esponjós en
Només ella el podia contenir; el nom d'ella bastava per a reduir-lo a la	impotència	. Però es va deturar al peu de la porta. Era repugnància, abominació, odi,
savi, que s'amolli d'un cop la seva ira, talment per	impotència	o no adonant-se'n, per donar als enemics el que desitgen,
la seva pròpia felicitat. 4. Entre l'home tràgic, amb la seva	impotència	d'alienació i d'autocàstig, i l'astronauta només ple de reflexos
delegat reial, poder públic, en definitiva, hagué de reconèixer la seva	impotència	per a acabar amb tot allò. Pot dir-se per tant que entre fam,
com a homes pràctics que som, estem persuadits abans de res de la nostra	impotència	. Com venim explicant, la processó ve d'endarrera ferm. A l'època que just
representació ciutadana. De fet, tot això ha originat un gran sentiment d'	impotència	i un desinterés de què haurem de parlar més endavant. Sols la confiança
dirigents del país demostraven llur inoperància, filla potser de llur	impotència	. L'aristocràcia havia quedat liquidada com a força rectora. El
fe, un llarg seguici d'immaturitats i gastaments, una dolorosa multitud d'	impotències	. Al costat i per sota de cada victòria veiem, si hi fixem l'esguard
és, doncs, total, no poden remetre sinó a una complicitat o a una	impotència	, és a dir, de totes maneres, a una alienació. L'escriptura de la novel·la
i acompleix el fet novel·lesc; sense la tercera persona, hi ha una	impotència	d'aconseguir la novel·la, o una voluntat de destruir-la.
hi ha en aquesta sàvia escriptura dels revolucionaris el sentiment d'una	impotència	per a crear, des d'ara, una escriptura lliure. També deu passar que només
contra la ciutat que, indefensa, cercava la protecció i trobava la	impotència	de la tècnica detectivesca de Mr. Arrow. Barcelona, cofoia d'haver
d'una llei, que és donada alhora com a moral i física. Ara: aquesta	impotència	per aturar en un determinat moment la decepció del món està plenament en
llarg, ja que ocupa l'essencial del Temps perdut, tracta de la	impotència	per escriure. Aquesta impotència s'articula en tres escenes, o, si es
del Temps perdut, tracta de la impotència per escriure. Aquesta	impotència	s'articula en tres escenes, o, si es prefereix, tres abatiments:
alhora prestigiós i irrisori, li confirma, en fer la comparança, la seva	impotència	per transformar la sensació en notació; finalment, encara més greu,
Cordial al dins de tot. Humana, per tant, i neta de caricatura filla de l'	impotència	i de l'enveja. Premiada amb generositat de lèxic. Josep Obiols El silenci
d'ara ignorant el món cristià, sembla un migrat contentament de l'	impotència	aplicada a estrafer. I a esborrar el cristianisme, ignorant l'examen i el

Pàgina 1 (de 20)

50 següents