Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més,	imprecisa	, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva veritat, tan diversa com
la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'	imprecisa	ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o
i hi ha un embolcall gris de núvols a muntanya. El sol hi traspua, flor	imprecisa	d'argent. Els pinsans, reposant ara i adés en les pomeres i en les
nocturna escassa i menuda anima la muntanya amb tot de remors breus i	imprecises	que callen a llur pas per reprendre a llur darrera amb timidesa. Sota, hi
dels Campdepadrós poc afortunada havia mantingut relacions variades i	imprecises	entre criats, recollits i col·laboradors segons el tarannà de cada cap de
encara en l'aire o la ceguesa, insegur sense tu, amb les mans	imprecises	. Les mans, aquelles mans, les mans que no et retroben
vaixell una mica out law que a mi em ve tant de gust, amb horari	imprecís	i amb rutes convencionals. Les dues grans veles agafaren vent per ajudar
de no tocar de peus a terra i de viure en un clima d'ombres i de perfums	imprecisos	. A més a més de les tres noies, Madame Tu ha tingut del mateix tahitià un
amb colzes, passos que es fan nosa) per vessar dins el poble l'	imprecís	record d'uns camps trencats, al·luvials deixes de
ferma i angulosa de l'home mediterrani més aviat que la profunda i	imprecisa	substància per la qual sospira l'home hispànic. Rigorosament parlant,
han degenerat sovint en una justificació lamentable de tot el que sigui	imprecís	, inacabat, imperfecte. Àdhuc allí —recordi's, per exemple, Dalí o Miró—
quina mena de flor? Frederic no ho sabia ben bé, perquè tot això ja era	imprecís	i monstruós, tot això ja entrava de ple dintre el clima dels somnis...
primera versió és ja, així i tot, un llibre, encara que només digui coses	imprecises	i confuses, o almenys poc coherents, i cal un esforç de lucidesa molt
de l'estil—, però no els ha vençuts, i un lector atent els retroba,	imprecisos	, imprecisables i tot, i molt sovint no els pot ni tan sols identificar,
vaig viure, aquells dies. Ha passat temps, i n'hi ha moltes que s'han fet	imprecises	. I, a més, no acabaria mai. Amb la Maria Aurèlia vam tornar a parlar del
cos del regne etnològic, sinó que més aviat es redueix a una dosificació	imprecisa	d'elements variables els llindars dels quals cada teòric escull
i quin concepte més pobre de l'escriptor en comparació de l'ideal, potser	imprecís	, però tan excels, que m'havia forjat per a mi mateix! —¿Creus que m'agrada
a engolir. Tot era vast, infinitament allargat, llunyà, elàstic. Però tot	imprecís	, vaporós, fet d'una sola matèria ígnia, daurada. No es veia la
trist. Potser veig les coses tintades de malenconia i d'un enyorament	imprecís	, ¡però tan belles dins la grisor perla d'aquest matí fresc, fresc
infern: tot de quadres immenses, llordes, fosques, de parets i sostres	imprecisos	, on la gent s'apila d'una manera inexplicable, condemnada a esperar sense
i regar, li feia companyia. Bevien, conversaven del que fos, d'una manera	imprecisa	, gairebé sempre amb els mateixos mots, però s'entenien. A Josep, les
però rodolà de seguida fins a terra, on quedà inerta, convertida en una	imprecisa	taca blanca. Mònica decantà el cap sense esma al respatller; la llum
que entelarien la teva legítima alegria..." Mònica va fer un gest	imprecís	com si ordenés que les veus emmudissin o com si, convençuda que únicament
s'acanalava i resplendia com si fos vivent. El campanar, de perfil	imprecís	, semblava haver crescut com una taca d'ombra vagament nimbada, entre
fascinat el ròssec de la faldilla d'ella i veia, a baix, en un fons	imprecís	, el lluenteig de la seda com un vaivé d'onades. Quan s'accelerava el
vaig ser aquest. —És clar, han passat trenta anys! Cosme va fer un gest	imprecís	, com si assenyalés el curs d'una indeterminada cosa fugissera. —El temps
d'un cap de dia a l'altre. Per molt que fem, el vostre record es torna	imprecís	i se'ns escapa d'entre els dits; cada dia empal·lideix una mica més i
per a representar relacions per les quals l'expressió verbal ordinària és	imprecisa	o poc còmoda. En aquest respecte cal fer notar que és precisament evitant
gran dels profetes no pot donar als homes més que una consigna, i com més	imprecisa	és aquesta consigna, més gran és el profeta. Zorbàs em mirava amb un
de la ciència en relació amb un marc epistemològic, molt més ampli i	imprecís	, que seria el de la filosofia. Però no resulta tan adequada per a les
En parlar de "significació" d'un moviment del cos sovint som tan	imprecisos	que es fa difícil de treballar d'una manera rigorosa. És clar, tot això
El canó de la Barceloneta va lligat a alguna llegenda local més o menys	imprecisa	; algú, fins i tot ha parlat d'algun fet ocorregut durant la Guerra del
a l'entorn de la figura— que li donaren un contorn tant vacil·lant com	imprecís	? Jo no podría dir-ho. Ella no parlà un sol mot, i jo —jo per
dels tèrbols experiments de la felicitat). La passió contra l'ardor	imprecisa	del tast de totes les coses (moment del retorn de la castedat després
que la motivació de les diferències no hi hagi quedat sempre un bon xic	imprecisa	i sovint reduïda a un arbitrari sistema de regles. Potser l'existència
feia sentir en un terreny d'intel·ligibilitat pictòrica, en tant que, per	imprecisa	que fos, en rebia la impressió d'identificar-hi, com a utilitzat en el
evocatives o associatives al propòsit expressiu es van fent	imprecises	alhora que més riques de sentits possibles. Em convé aclarir que dono
d'un pur signe allò que permet que, amb l'adquisició de sentits	imprecisos	, sigui utilitzat en literatura; no oblidem que l'expressió "l'harmonia
de l'expressió, que ens porta a dir-les com podem, amb mitjans	imprecisos	però que, d'alguna manera, fan present la cosa que volem dir. I per ací
he volgut dir. Així i tot, l'intent d'expressió haurà estat encara	imprecís	i insuficient. Per a dir a fons tot el contingut d'aquelles frases em
a allò que havia estat anomenat el "fons"— esdevé massa extensa i massa	imprecisa	. Per això no la faig servir. En canvi, la noció de matèria —en el
tindrien l'estranya característica d'ésser només —concepte molt	imprecís	— alguna cosa com uns signes expressius i d'haver perdut la
La manera d'ésser real, o d'ésser present, que li correspon, és molt més	imprecisa	, en tant que l'expressió de la pura aparença pròpia que en la
atribuïda als punts matemàtics. Però tot plegat és, avui per avui, molt	imprecís	, i molt difícil d'aclarir; la música és, de totes les arts, la que som més
presents molts d'altres aspectes; però, en general, els deixaven molt	imprecisos	en llurs tractats. D'ací venia que els pintors i els escultors es
possibilitats expressives de les arts són, ben cert, insegures,	imprecises	, quasi aleatòries. Però no pas més que les de qualsevol altra temptativa
a llarg terme de l'"idealisme" filosòfic, en tant que ha anat fent més	imprecisa	la confiança en la fidelitat i en la immediatesa de les percepcions. I no
expressar, sense saber prou què és, i per uns camins incerts i	imprecisos	que, a vegades, quan els segueix, prenen una insospitada eficàcia.
Qualsevol llenguatge —prou n'he parlat— no passa d'ésser un mecanisme	imprecís	i insuficient, que deixa escapar innombrables dades, matisos i sentits,
camins per a arribar-hi seran per a ell molt difícils de preveure, per	imprecisos	i per indirectes. I també sap que només ell mateix els pot trobar. El

Pàgina 1 (de 17)

50 següents