×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb imprecació |
Freqüència total: 218 |
CTILC1 |
I tothom coneix el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara és la | imprecació | personificada. Les genuïnes imprecacions quasi sempre eren llançades | la doble aventura. Ara Ara és la imprecació personificada. Les genuïnes | imprecacions | quasi sempre eren llançades contra algú en concret o contra algun | a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria pura, impressionant | imprecació | que gairebé només per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els | en els llavis i en els crits de qui la profereix. Per això les | imprecacions | s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda consciència moral en el teatre i | induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i llançarà una còmoda | imprecació | mortal contra el fill, aquest jove equívoc i garneu que m'és tan | Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una solemne | imprecació | , i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu pare. Jo, | herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una | imprecació | , prou que ho he collit. Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com | aïrades, culpaven el seu fill d'haver enganyat Mila, proferien amenaces, | imprecacions | , blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el simple so de les | en fals, una reacció noble, naturalment. Si el plor hagués anat seguit d' | imprecacions | , de paraules delatores, Maria Lluïsa s'hauria vist encara més compromesa: | a recitar-lo, i jo el llançava amb forta veu damunt la ciutat, com una | imprecació | als jueus de tota mena, als covards i hipòcrites que hi pul·lulen. En dir | seus pensaments i del seu cos. S'anomenava en veu alta posant accents d' | imprecació | en el seu propi nom. Tot d'una es va adonar que les llàgrimes li mullaven | incansablement els seus sentiments i les seves idees. Els laments, les | imprecacions | del feble! Les coneixia i no el sobtaven: era el de sempre, el d'abans de | el Cel entre un ròdol d'homes i dones que repetien en sordina la seva | imprecació | ... "Per què t'impacientes? Som joves!" Ella estava disposada a esperar | "dubte"; "esperança" exigeix "desesperació"; "prec" exigeix " | imprecació | " (i viceversa). Són, doncs, com l'anvers i el revers d'una medalla, | d'un ritual buit, el prec religiós no va simplement acompanyat de la | imprecació | ; és ell mateix també imprecació. El prec sense imprecació és beateria; | no va simplement acompanyat de la imprecació; és ell mateix també | imprecació | . El prec sense imprecació és beateria; l'esperança sense desesperació és | de la imprecació; és ell mateix també imprecació. El prec sense | imprecació | és beateria; l'esperança sense desesperació és optimisme infundat; la fe | ningú de nosaltres a qui no trasbalsessin els seus planys i les seves | imprecacions | , llevat de Sòcrates. Llavors, ell: ¿Quina estranyesa és aquesta, digué, | perduts en el renou de sanglots i de rialles, de cants i de renecs, d' | imprecacions | i de pregàries, que la sort i la dissort, l'admiració i l'enveja, la pena | en un hostal, que ja mancava alguna ració a les taules o ja escoltàveu | imprecacions | basardoses a la cuina. I en cas d'haver-hi altres gossos mai ningú no | entre l'individualisme i la bohèmia. I comprendreu que moltes de les | imprecacions | que féu servir d'advocacions col·lectives no eren sinó febleses | Penseu que, com a Goethe el "Werther", aquest trist, la | imprecació | la tenia al dins i de no poder comunicar-la en sentia el verí mortal. Ser | prompte es converteix en cridoria aixordadora, mescla confosa de plors, d' | imprecacions | , de crits de desesperació. Al cap d'alguns instants, el més ric ciutadà | ¿Quin metge s'irrita contra el frenètic? ¿Qui es pren malament les | imprecacions | de l'enfebrat a qui prohibeixen les coses fredes? Igual disposició té | havia començat a coberta de la nau cristiana. Els crits, els renecs, les | imprecacions | es barrejaven amb el soroll del xoc de les armes i els gemecs dels | com els antics, la vocació de poeta i de profeta— una de les més roents | imprecacions | actuals, ennoblida com per una pàtina antiga, a la gènere humana | pescadors en hores d'angoixa s'imaginaven paternal escoltant les seves | imprecacions | , havia estat cremat a l'erola de l'ermita. Dels ex-vots que omplien totes | al cel com si encara conservés el motllo que va deixar la darrera | imprecació | . La claror misteriosa d'aquell fanalot dels vidres tèrbols, acabava de | Així la cobdícia lliurarà Crassus als parts; no l'espaordiran ni les | imprecacions | del tribú que voldrà retenir-lo, ni les tempestats d'una mar interminable | una intensitat dolorosa; copejava la terra amb fruïció i sovint amollava | imprecacions | i renecs esgarrifosos i apretava les dents amb un riure salvatge de | La roda va afonar-se suaument fins al botó. En va plogueren bastonades i | imprecacions | , en va la bèstia estirà desesperada en un esforç suprem. Estirava amb | els cavalls. Hi havien plors de dones i d'infants, i crits i queixes i | imprecacions | ; veus ronques i figures borroses que sorgien per entre els garrofers, i | damunt del genoll i treballava de valent en el seu grilló, amb neguitoses | imprecacions | contra aquest i contra la seva cama. El darrer cop que el vaig sentir, | de violació. En sentir-se ferits aquells arbres augusts devien, en la | imprecació | , mesclar sang i paraules com els arbres de la salvatge selva dantesca. I | per ser /xafaterrossos\ de ben plantats n'hi havia i rossos. En les | imprecacions | arriba a termes de veritable brutalitat. Diu Na Guideta: Ohiu com | quan l'examen de l'esperit, la conciliació i la recerca de Déu, la tendra | imprecació | a la seva clemència i a la seva misericòrdia, eren talment un heroisme; | arriben a expressions literalment esborronants de tendresa, abunden en | imprecacions | atuïdores contra els obstinats en la seva enemistat. El Déu que ens | escut de defensa (Salm ©), és el mateix que esclata indignat en | imprecacions | aterridores contra els seus rebels. Recordem-ne algunes. Salm © | la maledicció: © © © © © © © © © © © © © © © ©. | Imprecacions | semblants trobaríem en abundor en els Profetes, sobretot en Jeremias. No | Déu de fer-se home i home sofrent i morent per nosaltres. Aleshores les | imprecacions | bíbliques són imatges figuratives del càstig que recaurà sobre els | Crist i del seu traïdor. El transferiment d'aquest simbolisme a totes les | imprecacions | dels Salms i d'altres profecies no podria ser més natural. I ara escoltem | i als saduceus sensuals i ambiciosos, pronunciant contra uns i altres les | imprecacions | més terribles que mai hagin eixit d'una boca humana, però sempre amb | i arriba a acceptar convits de fariseus, la secta contra què fulminà les | imprecacions | més terribles. Condemna la duresa de cor i l'orgull dels governants (Mt., | com als qui en volen fer un socialista. Als primers recordaríem les | imprecacions | evangèliques contra els mals rics, només inferiors a les llançades contra | amb la mateixa fórmula autoritativa: © (Mt., © ©). Les | imprecacions | que llançava a la cara dels fariseus i el silenci que els imposava | això Jesús sap indignar-se, i amb gran energia. Llegiu les ja al·ludides | imprecacions | als fariseus ©; (Mt., ©), l'expulsió dels mercaders del | de la seva moral, que l'única vegada que la seva mansuetud esclata en | imprecacions | , i per cert duríssimes, és per a condemnar aquells "sepulcres | sacerdots amb manteu, bonet i atxa, els quals repetien en cant pla les | imprecacions | de la fatídica cantúria. Externament era coneguda la Congregació de la | evitar de desfogar-se. El pare de Zeni, en aquell ruixat de paraules i d' | imprecacions | , restà atuït de pensar que hauria de conèixer allò que ja voldria apartar | més cosa a fer ni a dir, es pren la llibertat d'anar-se'n. A les | imprecacions | violentes i als cops de puny damunt la taula, ha seguit una reflexiva |
|