Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I tothom coneix el diferent resultat de la doble aventura. Ara Ara és la	imprecació	personificada. Les genuïnes imprecacions quasi sempre eren llançades
la doble aventura. Ara Ara és la imprecació personificada. Les genuïnes	imprecacions	quasi sempre eren llançades contra algú en concret o contra algun
a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria pura, impressionant	imprecació	que gairebé només per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els
en els llavis i en els crits de qui la profereix. Per això les	imprecacions	s'escolten amb tanta satisfeta i còmoda consciència moral en el teatre i
induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i llançarà una còmoda	imprecació	mortal contra el fill, aquest jove equívoc i garneu que m'és tan
Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una solemne	imprecació	, i en aquest punt compto amb la sol·lícita eficàcia del meu pare. Jo,
herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una	imprecació	, prou que ho he collit. Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com
aïrades, culpaven el seu fill d'haver enganyat Mila, proferien amenaces,	imprecacions	, blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el simple so de les
en fals, una reacció noble, naturalment. Si el plor hagués anat seguit d'	imprecacions	, de paraules delatores, Maria Lluïsa s'hauria vist encara més compromesa:
a recitar-lo, i jo el llançava amb forta veu damunt la ciutat, com una	imprecació	als jueus de tota mena, als covards i hipòcrites que hi pul·lulen. En dir
seus pensaments i del seu cos. S'anomenava en veu alta posant accents d'	imprecació	en el seu propi nom. Tot d'una es va adonar que les llàgrimes li mullaven
incansablement els seus sentiments i les seves idees. Els laments, les	imprecacions	del feble! Les coneixia i no el sobtaven: era el de sempre, el d'abans de
el Cel entre un ròdol d'homes i dones que repetien en sordina la seva	imprecació	... "Per què t'impacientes? Som joves!" Ella estava disposada a esperar
"dubte"; "esperança" exigeix "desesperació"; "prec" exigeix "	imprecació	" (i viceversa). Són, doncs, com l'anvers i el revers d'una medalla,
d'un ritual buit, el prec religiós no va simplement acompanyat de la	imprecació	; és ell mateix també imprecació. El prec sense imprecació és beateria;
no va simplement acompanyat de la imprecació; és ell mateix també	imprecació	. El prec sense imprecació és beateria; l'esperança sense desesperació és
de la imprecació; és ell mateix també imprecació. El prec sense	imprecació	és beateria; l'esperança sense desesperació és optimisme infundat; la fe
ningú de nosaltres a qui no trasbalsessin els seus planys i les seves	imprecacions	, llevat de Sòcrates. Llavors, ell: ¿Quina estranyesa és aquesta, digué,
perduts en el renou de sanglots i de rialles, de cants i de renecs, d'	imprecacions	i de pregàries, que la sort i la dissort, l'admiració i l'enveja, la pena
en un hostal, que ja mancava alguna ració a les taules o ja escoltàveu	imprecacions	basardoses a la cuina. I en cas d'haver-hi altres gossos mai ningú no
entre l'individualisme i la bohèmia. I comprendreu que moltes de les	imprecacions	que féu servir d'advocacions col·lectives no eren sinó febleses
Penseu que, com a Goethe el "Werther", aquest trist, la	imprecació	la tenia al dins i de no poder comunicar-la en sentia el verí mortal. Ser
prompte es converteix en cridoria aixordadora, mescla confosa de plors, d'	imprecacions	, de crits de desesperació. Al cap d'alguns instants, el més ric ciutadà
¿Quin metge s'irrita contra el frenètic? ¿Qui es pren malament les	imprecacions	de l'enfebrat a qui prohibeixen les coses fredes? Igual disposició té
havia començat a coberta de la nau cristiana. Els crits, els renecs, les	imprecacions	es barrejaven amb el soroll del xoc de les armes i els gemecs dels
com els antics, la vocació de poeta i de profeta— una de les més roents	imprecacions	actuals, ennoblida com per una pàtina antiga, a la gènere humana
pescadors en hores d'angoixa s'imaginaven paternal escoltant les seves	imprecacions	, havia estat cremat a l'erola de l'ermita. Dels ex-vots que omplien totes
al cel com si encara conservés el motllo que va deixar la darrera	imprecació	. La claror misteriosa d'aquell fanalot dels vidres tèrbols, acabava de
Així la cobdícia lliurarà Crassus als parts; no l'espaordiran ni les	imprecacions	del tribú que voldrà retenir-lo, ni les tempestats d'una mar interminable
una intensitat dolorosa; copejava la terra amb fruïció i sovint amollava	imprecacions	i renecs esgarrifosos i apretava les dents amb un riure salvatge de
La roda va afonar-se suaument fins al botó. En va plogueren bastonades i	imprecacions	, en va la bèstia estirà desesperada en un esforç suprem. Estirava amb
els cavalls. Hi havien plors de dones i d'infants, i crits i queixes i	imprecacions	; veus ronques i figures borroses que sorgien per entre els garrofers, i
damunt del genoll i treballava de valent en el seu grilló, amb neguitoses	imprecacions	contra aquest i contra la seva cama. El darrer cop que el vaig sentir,
de violació. En sentir-se ferits aquells arbres augusts devien, en la	imprecació	, mesclar sang i paraules com els arbres de la salvatge selva dantesca. I
per ser /xafaterrossos\ de ben plantats n'hi havia i rossos. En les	imprecacions	arriba a termes de veritable brutalitat. Diu Na Guideta: Ohiu com
quan l'examen de l'esperit, la conciliació i la recerca de Déu, la tendra	imprecació	a la seva clemència i a la seva misericòrdia, eren talment un heroisme;
arriben a expressions literalment esborronants de tendresa, abunden en	imprecacions	atuïdores contra els obstinats en la seva enemistat. El Déu que ens
escut de defensa (Salm ©), és el mateix que esclata indignat en	imprecacions	aterridores contra els seus rebels. Recordem-ne algunes. Salm ©
la maledicció: © © © © © © © © © © © © © © © ©.	Imprecacions	semblants trobaríem en abundor en els Profetes, sobretot en Jeremias. No
Déu de fer-se home i home sofrent i morent per nosaltres. Aleshores les	imprecacions	bíbliques són imatges figuratives del càstig que recaurà sobre els
Crist i del seu traïdor. El transferiment d'aquest simbolisme a totes les	imprecacions	dels Salms i d'altres profecies no podria ser més natural. I ara escoltem
i als saduceus sensuals i ambiciosos, pronunciant contra uns i altres les	imprecacions	més terribles que mai hagin eixit d'una boca humana, però sempre amb
i arriba a acceptar convits de fariseus, la secta contra què fulminà les	imprecacions	més terribles. Condemna la duresa de cor i l'orgull dels governants (Mt.,
com als qui en volen fer un socialista. Als primers recordaríem les	imprecacions	evangèliques contra els mals rics, només inferiors a les llançades contra
amb la mateixa fórmula autoritativa: © (Mt., © ©). Les	imprecacions	que llançava a la cara dels fariseus i el silenci que els imposava
això Jesús sap indignar-se, i amb gran energia. Llegiu les ja al·ludides	imprecacions	als fariseus ©; (Mt., ©), l'expulsió dels mercaders del
de la seva moral, que l'única vegada que la seva mansuetud esclata en	imprecacions	, i per cert duríssimes, és per a condemnar aquells "sepulcres
sacerdots amb manteu, bonet i atxa, els quals repetien en cant pla les	imprecacions	de la fatídica cantúria. Externament era coneguda la Congregació de la
evitar de desfogar-se. El pare de Zeni, en aquell ruixat de paraules i d'	imprecacions	, restà atuït de pensar que hauria de conèixer allò que ja voldria apartar
més cosa a fer ni a dir, es pren la llibertat d'anar-se'n. A les	imprecacions	violentes i als cops de puny damunt la taula, ha seguit una reflexiva

Pàgina 1 (de 5)

50 següents