Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare,	impreco	només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar misericordiós,
seguit ens vénen al magí són: "creure", "esperar", "pregar", "	imprecar	", "blasfemar", "adorar", "convertir-se", "penedir-se
a experiències pròpiament dites; d'altres (com "pregar", "	imprecar	", etcètera), a accions. Això no obstant, la dificultat de distingir
Llur contacte amb les forces del més enllà és escassíssim: es limiten a	imprecar	, a invocar; però aquestes forces ja no són reals com abans, puix que
hauria semblat als ulls d'un observador medieval un romiatge per tal d'	imprecar	la fi de la pesta, la vinguda de la pluja o qualsevol altre benifet
el voleteig nerviós d'una rata-pinyada. "Pietat, senyora rata-pinyada",	imprecà	. "Caça'm els mosquits! Jo et donaré..." "Pietat?" interrompé la
fe", amb la glossa del Pare Nostre, on la invocació divinal és	imprecada	amb una amable familiaritat entendrida i natural, com si aquella
denúncia despoblat embruixar entremesclat esquinçat fictici gentil	imprecar	juramentar manyós narius orella paral·lel població rebrotar safrà
del pròxim; no fent amb els altros accions deshonestes; no robant; no	imprecant	; no dient mentides; no murmurant, ni calumniant, ni contrastant amb el
és la icona la que la posseeix i conté. Cal anar davant la icona per	imprecar	un favor, o per donar mostra d'un agraïment. És clar que la icona pot
el preu de trepitjar, això sí, espines—) i, en conseqüència, podia	imprecar	-la com un poeta antic, demanar-li que parlés a través d'ell; però, d'
amb un tòpic ben significatiu de la seva època, ben simptomàtic, la	imprecava	com a lira. Cal recapitular algunes de les remarques fetes, abans de
llarg del poema fins que, en un moment donat, el poeta, després d'haver	imprecat	Hesperis, impreca directament la poesia, recalcant així el poeta que hi
que, en un moment donat, el poeta, després d'haver imprecat Hesperis,	impreca	directament la poesia, recalcant així el poeta que hi ha darrera del
les coses de la terra, la musa catalana ab tràgica volada, va maleir, va	imprecar	, va amenaçar. La reacció va ser violenta: ab aqueixa justicia sumaria
no son les muses cortesanes d' una Monarquía en plena decadencia les que	imprecan	y amenaçan als catalans, sino les oques alarmades del Capitoli central y
al meteix temps que nos alentava á creure en la resurrecció. Ja no 's	impreca	á la germanastra, á la que 's volía no haver conegut may. La indecisió
pregan justicia al cel, recorda aquells chors de la tragedia grega que	imprecan	eternalment y eternalment clamen venjances, s'hi enmontllen be fent el
los Temístocles, los Pericles y demés estadistas als que 'l filosoph	impreca	perque, dócils instruments de la voluntat popular, no sapigueren fer
i a sobre, els altres que un déu m'enviarà, puix la mare	imprecarà	les oioses Revenjadores, el dia en què de casa partís: i de
de mena, i de sentiments desamables, els moridors tots li	imprequen	pel temps a venir desventures, mentre viu, i en ser mort tothom
jo en tingués coneixença, que jo mateix sofreixi els càstigs que acabo d'	imprecar	per als altres. Tot això, us imposo de fer-ho per mi, per Apol·lo, per
Llavors explica't bé. El Corifeu. És el teu parent, ha	imprecat	contra ell mateix: no li facis, basant-te en paraules obscures, un càrrec
encara es té, valent del seu permís, en l'alè d'aire que	imprecant	respira; qui nega Déu no nega més que un sórdid
que arribi, el que és per això, i de pressa! Crisòtemis. ¿Què	impreques	contra tu, amb això que dius, dissortada? Electra. Sí, que
la teva. Malehida sias... Alsant lo bras ab tota la forsa de sa ira, é	imprecant	á sa patria, y com Júpiter fulgurant que agafa un llamp ab sa destra pera
bè de sa poca esperansa al contemplar lo carinyo dels dos amants,	imprecava	y malehia de rabia y desesperació, com corp que cluqueja vehent destruits
li eran familiars, tots los coneixia, tots eran sos amichs, y á tots los	imprecava	ab tendre y conmoguda veu. Y las bromas que crehuavan lo cel blau de la
Té, per mi i per aquelles que tu dius! Ofega-t, fera maleïda! [(	Imprecant	.)] Deu meu; dona-m força per escanyar a aquest monstre! [(Cridant molt
els del pare, i els altres que un numen donarà, quan la mare m'	imprequi	les tristes Erinis en sortir del casal; i a més la condemna
propòsit amb el qual hem vingut en el ràpid negre navili! Tal	imprecava	, i tot ho acomplia ella mateixa; i a Telèmac donà la bella copa
sacre d'Atena, i Ulisses el divinal va quedar-s'hi. I tot d'una	imprecà	la Filla de Zeus poderós: —Ou-me, Filla del Zeus que l'ègida porta,
no té gentilesa per ell mateix i pels altres, tots els mortals	imprequen	sobre ell, en pac, desventures mentre viu, i, en ser mort, no
ara, però, que és gran i que ateny la mesura de jove, ja tot és	imprecar	-me perquè de la casa me'n torni, enfellonit pel cabal que
Que sols tastant-la heuen semblant de vida; Allò els estemordia, m'	imprecaven	Amb el gest, retorcent-se, i entornant-se'n, I tornant a venir: prò
enemics m'ultratgen; els qui estan furiosos contra mi	imprequen	amb mon nom. Car en comptes de pa jo menjo cendra i
que sigui estèril, no hi vingui pas cap ahuc! Que la	imprequin	els qui maleeixen el dia, els prestos a incitar el Leviatan!
sufocat, exhaust, i en el deliri va començar a blasfemar, a plorar, a	imprecar	Déu i la Providència, la humanitat sencera, fins que va morir de la
destí, després per la mort d'aquest altre fill i, finalment, després d'	imprecar	desgràcies contra tu, l'assassí dels seus fills.
comentar fenòmens que pertanyen a l'experiència, dialogar, convèncer,	imprecar	, demanar, invocar, rebutjar, renyar, maleir. Tots aquests objectes i més
un cotxe que feia el ronsa o alguna camioneta que senzillament no tirava.	Imprecava	els conductors en veu alta. S'escoltava maleir-los de cor. Estava
serpentines de basar xinès. De la mateixa manera que tenim la llibertat d'	imprecar	i lamentar els vicis del nostre temps, reconeguem la llibertat
no li n'aclareix cap, Martí Zadeka. El somni infaust sembla que	impreca	tot de calamitats abruptes; després encara, més d'un
el soroll dels passos d'uns als altres dins nostre tenim pietat	imprequem	uns contra els altres però ens estimem perquè no creiem els uns
amb els ulls oberts, despullats per mostrar la condició divina; Juli II	impreca	Michelagnolo perquè baixi de la bastida de la Capella Sixtina, que el
que se li exigeix a la figura de l'escriptor, en què Fuster implica —	impreca	— el lector; la necessitat, sobretot, d'un públic lector sòlid,
pit al descobert (ells) i amb texans i suéter negre (elles), com fugint,	imprecant	els espectadors. Alguns se n'estranyaven, uns altres reien mirant aquells
les campanes, el cor femení i el cor d'homes irritats, que més que cantar	imprecaven	. També podria ser que el primer contacte fos en una pel·lícula de
ha de ser més o menys digna de respecte que la vostra. —Lizzy —la va	imprecar	la seva mare—, recorda on ets, aquí no pots dir el primer que et passa
no perdés més temps i que es posés a escriure. —Vinga, papà estimat —va	imprecar	-li—, torneu a casa i escriviu-li de seguida. En un cas com aquest,