×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb impressionar |
Freqüència total: 1732 |
CTILC1 |
estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la | impressionava | . Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més aviat alta, prima; | —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà | impressionar | per la llum i l'esplendor de la festa, per la vistositat dels vestits, | elles n'hi havia, però, una que, sense que ella sabés per què, l'havia | impressionada | sempre d'una manera tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a | Càndia. Si ho sabés...! I ho digué amb un accent tal, que la vella callà | impressionada | pel to de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins | estona sense dir res; després s'acomiadà de la tia Càndia profundament | impressionada | per allò que acabava de contar-li, amb el cor oprimit. XI Oh, quina | les seves més belles llegendes. Entre elles n'hi ha una que sempre m' | impressionà | per sobre les altres: la refereix un poeta de l'antiguitat; però jo l'he | aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em refereixo és tan bella, m' | impressionà | sempre tan pregonament, que te la vull referir. Escolta-la: "La Verge | aquest, en efecte, el que d'una manera més ombriva i més perdurable havia | impressionat | la seva imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el posava | anaven d'un costat a l'altre com estabornits, sense saber ja què fer, | impressionats | tots pel dolor de l'amo. Ell a penes parlava; donava les seves ordres | i milers d'anys. Tampoc no preguntà per Mila. Només una cosa semblà | impressionar | -lo per damunt de tot, i fou de saber que Sileta vivia amb sa mare a casa, | no és justa, és justificada. Sigui com sigui, no és això el que més m'ha | impressionat | en l'incident. El manifest o el comunicat aïrats de tal o tal altra | béns intel·lectuals del proïsme. La idea plagi-robatori, més que res, | impressiona | la bona fe dels indoctes i dels ingenus. Faré observar, de seguida, que | engrescats. Aquella fou una de les escenes de la Revolució que més m' | impressionaren | . Era com un símbol terrible. Un altre dia, vora la clínica del Dr. | abans que fugim de bell nou de la tempesta d'Espanya. | Impressiona | de veure així elevada a l'esfera tranquil·la de l'art una guerra terrible | hores seguides— s'ha sentit constantment el profund canoneig llunyà. | Impressionava | d'escoltar-lo, en el crepuscle blau i rosat, enllà dels avets, en aquest | renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora. Tots plegats ens | impressionem | : és que vivim sobreexcitats, amb els nervis tibants. Cap al tard ens | comentem Claudel, la seriositat de Dant. "Aquella cara seriosa de Dant m' | impressiona | extraordinàriament —deia ell—: és com una norma de vida." Llegim el | la del Tsar, és un simple factor diplomàtic: l'amenaça del Comunisme no l' | impressiona | perquè no sap què cosa és la revolució social. En canvi, Chamberlain | sis vegades. Les explosions eren fortíssimes i la batzegada dels vidres | impressionava | . Sembla que hi ha un canó sota casa mateix, a cal Mostatxo, i un altre a | dies. —El vau declarar? —Naturalment, de seguida. El policia no es deixa | impressionar | . Es desa els papers, demana: —A veure, la documentació. Ell butxaqueja, | com sota el pas d'una columna de camions de gros tonatge. Sense deixar-se | impressionar | , però, es desvia cap a les escaletes fosques que s'obren al costat mateix | diu ell. —El porc! Sempre fan igual, crec! El vell s'escura la gorja, | impressionat | per la vehemència del seu fill. —Jo seria partidari de veure si té gaires | Tampoc no poden procrear les nostres, si no ho són. No us heu de deixar | impressionar | perquè aquest cas es presenti rarament entre nosaltres mentre és habitual | mala voluntat, perquè és viu el record de la traïció, però el comentari | impressiona | . Quina estranya qualitat per un general, treure de les victòries el | un pam de llengua a fora penjant. Quin espant! No es deixava detall, per | impressionar | -lo més, per avalotar-lo; no li estalviava res. —Mira... —li va | a la cara, que feia espant de mirar (tornava als detalls, sabent com | impressionaven | el Narro). Ja veus per quins camins va complir-se la profecia! Per això | dona humil i senzilla, quasi simple, de sempre. El vell Guatxes se sentia | impressionat | . Es preguntava com una noia com aquella havia pogut fer cap aquella casa, | pels carrers del barranc i que havia mossegat algunes persones. Una cosa | impressionà | Jordi, sobre totes; fou l'única que quedà a la seva ment, i fou el que | fa sentir lliure, voldria arribar a morir tan dolçament, amb tanta pau. M' | impressionaren | ses seves paraules, mai no les oblidaré, quasi són ses mateixes que hores | Militar, els Jardins del Real. El paretó del Temple t' | impressionava | sempre (recordes el balcó de la casa on visqué i va | poden definir. Estic seguríssim, però, que tots aquests imponderables no | impressionen | el més mínim Poroi ni ningú de Borabora, i aquesta pescadora cargolada | guerrers i dels conqueridors. Coneixem de memòria llurs gestes, i això ha | impressionat | tots els qui les han seguides amb admiració, àdhuc els qui les han | S'havia donat ordre de deixar entrar el poble. Les donetes, | impressionades | per les pedres romanes i pels draps negres, es torcaven els ulls amb el | m'escolto? Fins ara, que només: "Aquest és el suïcidi que m'ha | impressionat | . No és com Hemingway. Tan maca" O bé: que ce | fonament de l'art plàstic. En suma, l'artista català no es limita a voler | impressionar | , perquè vol sobretot —àdhuc amb el sacrifici de l'emotivitat— expressar. | Frederic amb veritable fruïció, i Frederic, engegat com anava, volgué | impressionar | -lo, volgué tocar-li el cor. Si Frederic hagués estat un home més | La convicció i el patètic que posava Emili Borràs en les seves paraules | impressionaven | Hortènsia, tan literària i tan impressionable; seguia les idees d'Emili i | teatral, que tingués una certa grandesa de sang i d'escàndol, això | impressionaria | Frederic i li deixaria un rau-rau al cor; ella creia molt més en els | Pirandel·lo estava de moda a Barcelona— era molt possible que hagués | impressionat | la Baronessa. Si Guillem, en la seva cultura borrosa sobre la pell de | em penso que en llegeix molt pocs, precisament per això la lectura el deu | impressionar | més que a tu i a mi, que tot el dia estem devorant novel·les... Jo quan | llunyà. El seu avi, mort, era una figura de cera, un ninot repulsiu; no va | impressionar | -lo gens; però aquell mort del carrer de Barberà sí, era autèntic, tenia | tingut, fou molt ràpida, durà un instant, entre vetlla i somni; però l' | impressionà | tan agudament, que Ferran no vacil·là a imaginar-se que el que li havia | inconseqüència. La idea monstruosa de Maria Lluïsa d'una manera vaga va | impressionar | -se en el cervell del xicot. Una explicació va semblar-li tan poc | natural, ens trobem en front d'un objecte "donat", el qual ens | impressionarà | amb una intensitat particular, segons la seua bellesa o segons el | de punts de vista i el patriotisme sincer i desinteressat del gran home m' | impressionen | . M'encoratja molt, i em diu, ben seriós i sincer, l'alegria que li | tants anys de relatiu ordre al carrer allò era molt gros; és ara que no | impressiona | tant— i molt aviat els alarmistes van contar que "tot Barcelona | que aquella vermellor era el reflex de l'incendi de Barcelona. Em va | impressionar | , de moment, ben cert, però no pas massa; més aviat em va immunitzar | paraules— i, per tant, em vaig quedar tranquil. Recordo que també em va | impressionar | molt el fet que, cada matí, tant els revolucionaris com les forces | totes menes; sovint eren en indrets que jo coneixia, i per això mateix m' | impressionaven | més. Van venir, també, les anècdotes: que si el Pi s'havia salvat per | deia "Hogar y Escuela", i que, com que venia a casa, a mi em va | impressionar | molt més, amb el comentari que en feia, que no pas els diaris i les |
|