Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
imprimir V 1393 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb imprimir Freqüència total:  1393 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dit que potser si l'hagués conegut abans, aquell home hauria aconseguit d'imprimir una ruta diferent a la seva vida. Quan el va conèixer ja era tard. Ell a
del seu rostre era greu, potser dolorosa, però serena. S'hi havien imprès, en efecte, tots els combats, les decepcions, les tristeses i els
la seva filla. Una calma greu, una expressió de dignitat ofesa s'havia imprès en el seu rostre. La cridà amb la mateixa veu amb què cridà la seva
cançons apreses no se sabia on; en cantava també de tristes, però els imprimia un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia
impulsos sobtats que formaven com el nòdul del seu tarannà i que havia d'imprimir una vegada més un canvi total al ritme de la seva existència. Sí, sí; mil
era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc aconseguia d'imprimir un lleu moviment a la seva mà, com en un impuls fervent d'abraçar-la,
de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en
la noia amb atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja imprès en ella el senyal inconfusible de la seva xarpada sagnant. Portava un
les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien imprès en les seves faccions. Tino Costa assegut davant la imatge, pensava què
de dolor tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia imprès un reflex de la pròpia ànima. Tino Costa la mirà fixament, llargament,
seva ànima, impotent. Ho deixà per l'íntima tortura de no saber si podria imprimir en el seu rostre l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria
enfront de l'altre enigma, no menys tremend, de la vida. En ella volia imprimir la història sencera de la seva ànima, buidar-la en ella. Però no podrà:
sense energia diplomàtica, un bonaparte —amb minúscula— mediocre, hauria imprès una altra direcció a certs aspectes de la política francesa i n'hauria
"plaer del remordiment", que només una miserable vanitat m'ha empès a imprimir aquest llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de Luciènne. I de la part
un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si fumés, li devia imprimir a la boca una ganyota sinistra. Pobre Quico! A mi, m'havia estimat molt,
aixecà el cap i cercà l'altre amb la mirada. A la cara se li havia imprès una terrible severitat, una resolució terrible; la mirada se li havia
gran irresolució de pensaments. Respirava penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió angoixosa. Una suor lleu, freda, li inundava el
mena de pau ultraterrenal; quelcom com un somriure feliç se li havia imprès sobre les faccions, suavitzant-les, quelcom quasi com una resplendor.
perquè això no existeix, però a la qual els mallorquins saberen imprimir un matís propi. A molts dels vells casals esmentats es pot veure encara
convertida en una qualsevol; al contrari, aquesta modalitat, si existís, imprimiria el seu to a tot el que la rodegés. Així (i permeteu que l'autor parli
el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que els moviments de l'animal imprimissen unes taques bigarrades sobre un llenç: el resultat van presentar-lo com
servint copes als traginers i als pagesos escrivia versos que ell mateix imprimia en una petita minerva. Ens va dir que, recentment, havia publicat un
d'uns taverners, del qual ens havia parlat tant el mestre, aquell que s'imprimia els propis llibres... Tenia davant meu l'autor del poema /Del mar a
públiques i ja tenia el llibre /Sospirs del cor\ a punt d'imprimir. Sovint ens en llegia fragments. Era el noi prodigi de la colla. Aquell
multipliquen les edicions. Aviat el veurem en castellà, Maucci ja l'està imprimint. És un geni rus. Millor que Tolstoi! Vàrem fer la ganyota. Tolstoi era
la mare ab lo meu goig, no 's va adonar de que una de las corretjas que imprimian lo moviment al seu taler, se li enduya la manega del gipó. La forsa, la
que llibres així s'arribin a editar. És incomprensible que s'hagin imprès, comprat, llegit, admirat i cregut pel mateix poble que té un Kant, un
pugen, i d'altres s'acanalen, pel desfici; tal ímpetu imprimí a les aigües lliures el gran comandament. Com els exèrcits
girava d'acord amb els impulsos que el gran Primer Motor volgué imprimir-li per primera vegada; amb belles gales la Terra,
espècies; d'altres espècies del mateix gènere tenen un poder remarcable d'imprimir llur semblança a llur descendència híbrida; però aquests dos poders no
Quan dues espècies s'encreuen, l'una té a vegades un poder prepotent d'imprimir la seva semblança en l'híbrid; i així crec que s'esdevé amb les varietats
esdevingut a la població durant l'any anterior. S'Argument s'imprimeix i el venen a duro pel carrer dos homes proveïts d'una senalla. Hom pot
i alguna despesa addicional, ja que el claver major s'honorarà a imprimir l'obra, si bé la tirada acostuma d'ésser molt exigua, per a ús interior
acull una quantitat impressionant de paper imprès i no imprès (però ja s'imprimirà): cròniques; biografies; autobiografies; descripcions d'esdeveniments per
Hi havia, és clar, una comunitat d'origen, però la noblesa imprimiria als seus actes un sistema més aviat distanciador que aproximatiu.
aleshores la capitalitat d'Oriola —ciutat de parla castellana— no havia imprès a les comarques del sud cap "caràcter diferencial", perquè en últim
cites)— corre solament dins d'una determinada forma teleològica que li imprimeix la naturalesa espiritual de l'home, i és per tant intrínsecament
que només actua, avui, sobre el present, amb la idea del que fou. Per a imprimir caràcter al present, és condició indispensable tenir una idea del que
poeta pur aquell que abans era qualificat de dilectant. Jo voldria imprimir aquí alguns mots sobre la puresa del poeta. Poetes: si no hi hagués en
de corporacions, de particulars i de llibreters— tot allò que havia estat imprès en la nostra llengua. Multitud els tres mil congressistes de totes les
maniobra; als qui la rebérem com el bateig de la nostra vida pública va "imprimir-nos caràcter". El catalanisme no ens ha semblat mai un partit polític,
la mort del liberalisme. Potser són les darreres ratlles que va imprimir, i valen així com a testament espiritual, aquelles on diu: "El
paper japó. "Bona la faríem —deia— que no es conservés tot, tan poc que s'imprimeix en català!" I tot ho volia perfecte. Quan ja eren publicades les normes
li calgué un gruix de notes més dens que la traducció, i encara hagué d'imprimir un volum per vindicar aquelles notes. La batalla, però, era guanyada. Les
altres trets de la seva natura i certes arrogacions, havíen aconseguit imprimir en mi l'idea de la meva total feblesa i abandó, i aconsellar-me una
veia. A la fí això entrà dins la meva ànima —per força, triomfalment— s'imprimí en foc sobre la meva raó esgarrifada. Oh! una veu per parlar! —Oh! horror!
com el vot que tots els volums, principalment les obres d'estudi, s'imprimeixin damunt paper no brillant; i la declaració que pels llibres il·lustrats ha
de la ceràmica dita "montserratina", que abans de posar-la a coure imprimien sobre el fang, amb el cantell d'una petxina, unes ratlles amb les quals
"ad hominem", a la manca d'un gran cap posseïdor de la Idea que hauria imprès forma a les seves concepcions. En el moment de posar en marxa la nostra
a la dignitat més alta; era home llest i pràctic en els negocis; ha fet imprimir una obra moral que és ridícula com no en són gaires. No és pas tan

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »