Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dit que potser si l'hagués conegut abans, aquell home hauria aconseguit d'	imprimir	una ruta diferent a la seva vida. Quan el va conèixer ja era tard. Ell a
del seu rostre era greu, potser dolorosa, però serena. S'hi havien	imprès	, en efecte, tots els combats, les decepcions, les tristeses i els
la seva filla. Una calma greu, una expressió de dignitat ofesa s'havia	imprès	en el seu rostre. La cridà amb la mateixa veu amb què cridà la seva
cançons apreses no se sabia on; en cantava també de tristes, però els	imprimia	un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia
impulsos sobtats que formaven com el nòdul del seu tarannà i que havia d'	imprimir	una vegada més un canvi total al ritme de la seva existència. Sí, sí; mil
era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc aconseguia d'	imprimir	un lleu moviment a la seva mà, com en un impuls fervent d'abraçar-la,
de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia	imprès	com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en
la noia amb atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja	imprès	en ella el senyal inconfusible de la seva xarpada sagnant. Portava un
les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien	imprès	en les seves faccions. Tino Costa assegut davant la imatge, pensava què
de dolor tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia	imprès	un reflex de la pròpia ànima. Tino Costa la mirà fixament, llargament,
seva ànima, impotent. Ho deixà per l'íntima tortura de no saber si podria	imprimir	en el seu rostre l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria
enfront de l'altre enigma, no menys tremend, de la vida. En ella volia	imprimir	la història sencera de la seva ànima, buidar-la en ella. Però no podrà:
sense energia diplomàtica, un bonaparte —amb minúscula— mediocre, hauria	imprès	una altra direcció a certs aspectes de la política francesa i n'hauria
"plaer del remordiment", que només una miserable vanitat m'ha empès a	imprimir	aquest llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de Luciènne. I de la part
un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si fumés, li devia	imprimir	a la boca una ganyota sinistra. Pobre Quico! A mi, m'havia estimat molt,
aixecà el cap i cercà l'altre amb la mirada. A la cara se li havia	imprès	una terrible severitat, una resolució terrible; la mirada se li havia
gran irresolució de pensaments. Respirava penosament i al rostre anava	imprimint	-se-li una expressió angoixosa. Una suor lleu, freda, li inundava el
mena de pau ultraterrenal; quelcom com un somriure feliç se li havia	imprès	sobre les faccions, suavitzant-les, quelcom quasi com una resplendor.
perquè això no existeix, però a la qual els mallorquins saberen	imprimir	un matís propi. A molts dels vells casals esmentats es pot veure encara
convertida en una qualsevol; al contrari, aquesta modalitat, si existís,	imprimiria	el seu to a tot el que la rodegés. Així (i permeteu que l'autor parli
el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que els moviments de l'animal	imprimissen	unes taques bigarrades sobre un llenç: el resultat van presentar-lo com
servint copes als traginers i als pagesos escrivia versos que ell mateix	imprimia	en una petita minerva. Ens va dir que, recentment, havia publicat un
d'uns taverners, del qual ens havia parlat tant el mestre, aquell que s'	imprimia	els propis llibres... Tenia davant meu l'autor del poema /Del mar a
públiques i ja tenia el llibre /Sospirs del cor\ a punt d'	imprimir	. Sovint ens en llegia fragments. Era el noi prodigi de la colla. Aquell
multipliquen les edicions. Aviat el veurem en castellà, Maucci ja l'està	imprimint	. És un geni rus. Millor que Tolstoi! Vàrem fer la ganyota. Tolstoi era
la mare ab lo meu goig, no 's va adonar de que una de las corretjas que	imprimian	lo moviment al seu taler, se li enduya la manega del gipó. La forsa, la
que llibres així s'arribin a editar. És incomprensible que s'hagin	imprès	, comprat, llegit, admirat i cregut pel mateix poble que té un Kant, un
pugen, i d'altres s'acanalen, pel desfici; tal ímpetu	imprimí	a les aigües lliures el gran comandament. Com els exèrcits
girava d'acord amb els impulsos que el gran Primer Motor volgué	imprimir	-li per primera vegada; amb belles gales la Terra,
espècies; d'altres espècies del mateix gènere tenen un poder remarcable d'	imprimir	llur semblança a llur descendència híbrida; però aquests dos poders no
Quan dues espècies s'encreuen, l'una té a vegades un poder prepotent d'	imprimir	la seva semblança en l'híbrid; i així crec que s'esdevé amb les varietats
esdevingut a la població durant l'any anterior. S'Argument s'	imprimeix	i el venen a duro pel carrer dos homes proveïts d'una senalla. Hom pot
i alguna despesa addicional, ja que el claver major s'honorarà a	imprimir	l'obra, si bé la tirada acostuma d'ésser molt exigua, per a ús interior
acull una quantitat impressionant de paper imprès i no imprès (però ja s'	imprimirà	): cròniques; biografies; autobiografies; descripcions d'esdeveniments per
Hi havia, és clar, una comunitat d'origen, però la noblesa	imprimiria	als seus actes un sistema més aviat distanciador que aproximatiu.
aleshores la capitalitat d'Oriola —ciutat de parla castellana— no havia	imprès	a les comarques del sud cap "caràcter diferencial", perquè en últim
cites)— corre solament dins d'una determinada forma teleològica que li	imprimeix	la naturalesa espiritual de l'home, i és per tant intrínsecament
que només actua, avui, sobre el present, amb la idea del que fou. Per a	imprimir	caràcter al present, és condició indispensable tenir una idea del que
poeta pur aquell que abans era qualificat de dilectant. Jo voldria	imprimir	aquí alguns mots sobre la puresa del poeta. Poetes: si no hi hagués en
de corporacions, de particulars i de llibreters— tot allò que havia estat	imprès	en la nostra llengua. Multitud els tres mil congressistes de totes les
maniobra; als qui la rebérem com el bateig de la nostra vida pública va "	imprimir	-nos caràcter". El catalanisme no ens ha semblat mai un partit polític,
la mort del liberalisme. Potser són les darreres ratlles que va	imprimir	, i valen així com a testament espiritual, aquelles on diu: "El
paper japó. "Bona la faríem —deia— que no es conservés tot, tan poc que s'	imprimeix	en català!" I tot ho volia perfecte. Quan ja eren publicades les normes
li calgué un gruix de notes més dens que la traducció, i encara hagué d'	imprimir	un volum per vindicar aquelles notes. La batalla, però, era guanyada. Les
altres trets de la seva natura i certes arrogacions, havíen aconseguit	imprimir	en mi l'idea de la meva total feblesa i abandó, i aconsellar-me una
veia. A la fí això entrà dins la meva ànima —per força, triomfalment— s'	imprimí	en foc sobre la meva raó esgarrifada. Oh! una veu per parlar! —Oh! horror!
com el vot que tots els volums, principalment les obres d'estudi, s'	imprimeixin	damunt paper no brillant; i la declaració que pels llibres il·lustrats ha
de la ceràmica dita "montserratina", que abans de posar-la a coure	imprimien	sobre el fang, amb el cantell d'una petxina, unes ratlles amb les quals
"ad hominem", a la manca d'un gran cap posseïdor de la Idea que hauria	imprès	forma a les seves concepcions. En el moment de posar en marxa la nostra
a la dignitat més alta; era home llest i pràctic en els negocis; ha fet	imprimir	una obra moral que és ridícula com no en són gaires. No és pas tan

Pàgina 1 (de 32)

50 següents