×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb imprimir |
Freqüència total: 1579 |
CTILC1 |
dit que potser si l'hagués conegut abans, aquell home hauria aconseguit d' | imprimir | una ruta diferent a la seva vida. Quan el va conèixer ja era tard. Ell a | del seu rostre era greu, potser dolorosa, però serena. S'hi havien | imprès | , en efecte, tots els combats, les decepcions, les tristeses i els | la seva filla. Una calma greu, una expressió de dignitat ofesa s'havia | imprès | en el seu rostre. La cridà amb la mateixa veu amb què cridà la seva | cançons apreses no se sabia on; en cantava també de tristes, però els | imprimia | un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia | impulsos sobtats que formaven com el nòdul del seu tarannà i que havia d' | imprimir | una vegada més un canvi total al ritme de la seva existència. Sí, sí; mil | era tanta la seva alegria en veure-la aparèixer, que àdhuc aconseguia d' | imprimir | un lleu moviment a la seva mà, com en un impuls fervent d'abraçar-la, | de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia | imprès | com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en | la noia amb atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja | imprès | en ella el senyal inconfusible de la seva xarpada sagnant. Portava un | les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien | imprès | en les seves faccions. Tino Costa assegut davant la imatge, pensava què | de dolor tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia | imprès | un reflex de la pròpia ànima. Tino Costa la mirà fixament, llargament, | seva ànima, impotent. Ho deixà per l'íntima tortura de no saber si podria | imprimir | en el seu rostre l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria | enfront de l'altre enigma, no menys tremend, de la vida. En ella volia | imprimir | la història sencera de la seva ànima, buidar-la en ella. Però no podrà: | sense energia diplomàtica, un bonaparte —amb minúscula— mediocre, hauria | imprès | una altra direcció a certs aspectes de la política francesa i n'hauria | "plaer del remordiment", que només una miserable vanitat m'ha empès a | imprimir | aquest llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de Luciènne. I de la part | un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si fumés, li devia | imprimir | a la boca una ganyota sinistra. Pobre Quico! A mi, m'havia estimat molt, | aixecà el cap i cercà l'altre amb la mirada. A la cara se li havia | imprès | una terrible severitat, una resolució terrible; la mirada se li havia | gran irresolució de pensaments. Respirava penosament i al rostre anava | imprimint | -se-li una expressió angoixosa. Una suor lleu, freda, li inundava el | mena de pau ultraterrenal; quelcom com un somriure feliç se li havia | imprès | sobre les faccions, suavitzant-les, quelcom quasi com una resplendor. | perquè això no existeix, però a la qual els mallorquins saberen | imprimir | un matís propi. A molts dels vells casals esmentats es pot veure encara | convertida en una qualsevol; al contrari, aquesta modalitat, si existís, | imprimiria | el seu to a tot el que la rodegés. Així (i permeteu que l'autor parli | el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que els moviments de l'animal | imprimissen | unes taques bigarrades sobre un llenç: el resultat van presentar-lo com | servint copes als traginers i als pagesos escrivia versos que ell mateix | imprimia | en una petita minerva. Ens va dir que, recentment, havia publicat un | d'uns taverners, del qual ens havia parlat tant el mestre, aquell que s' | imprimia | els propis llibres... Tenia davant meu l'autor del poema /Del mar a | públiques i ja tenia el llibre /Sospirs del cor\ a punt d' | imprimir | . Sovint ens en llegia fragments. Era el noi prodigi de la colla. Aquell | multipliquen les edicions. Aviat el veurem en castellà, Maucci ja l'està | imprimint | . És un geni rus. Millor que Tolstoi! Vàrem fer la ganyota. Tolstoi era | la mare ab lo meu goig, no 's va adonar de que una de las corretjas que | imprimian | lo moviment al seu taler, se li enduya la manega del gipó. La forsa, la | que llibres així s'arribin a editar. És incomprensible que s'hagin | imprès | , comprat, llegit, admirat i cregut pel mateix poble que té un Kant, un | pugen, i d'altres s'acanalen, pel desfici; tal ímpetu | imprimí | a les aigües lliures el gran comandament. Com els exèrcits | girava d'acord amb els impulsos que el gran Primer Motor volgué | imprimir | -li per primera vegada; amb belles gales la Terra, | espècies; d'altres espècies del mateix gènere tenen un poder remarcable d' | imprimir | llur semblança a llur descendència híbrida; però aquests dos poders no | Quan dues espècies s'encreuen, l'una té a vegades un poder prepotent d' | imprimir | la seva semblança en l'híbrid; i així crec que s'esdevé amb les varietats | esdevingut a la població durant l'any anterior. S'Argument s' | imprimeix | i el venen a duro pel carrer dos homes proveïts d'una senalla. Hom pot | i alguna despesa addicional, ja que el claver major s'honorarà a | imprimir | l'obra, si bé la tirada acostuma d'ésser molt exigua, per a ús interior | acull una quantitat impressionant de paper imprès i no imprès (però ja s' | imprimirà | ): cròniques; biografies; autobiografies; descripcions d'esdeveniments per | Hi havia, és clar, una comunitat d'origen, però la noblesa | imprimiria | als seus actes un sistema més aviat distanciador que aproximatiu. | aleshores la capitalitat d'Oriola —ciutat de parla castellana— no havia | imprès | a les comarques del sud cap "caràcter diferencial", perquè en últim | cites)— corre solament dins d'una determinada forma teleològica que li | imprimeix | la naturalesa espiritual de l'home, i és per tant intrínsecament | que només actua, avui, sobre el present, amb la idea del que fou. Per a | imprimir | caràcter al present, és condició indispensable tenir una idea del que | poeta pur aquell que abans era qualificat de dilectant. Jo voldria | imprimir | aquí alguns mots sobre la puresa del poeta. Poetes: si no hi hagués en | de corporacions, de particulars i de llibreters— tot allò que havia estat | imprès | en la nostra llengua. Multitud els tres mil congressistes de totes les | maniobra; als qui la rebérem com el bateig de la nostra vida pública va " | imprimir | -nos caràcter". El catalanisme no ens ha semblat mai un partit polític, | la mort del liberalisme. Potser són les darreres ratlles que va | imprimir | , i valen així com a testament espiritual, aquelles on diu: "El | paper japó. "Bona la faríem —deia— que no es conservés tot, tan poc que s' | imprimeix | en català!" I tot ho volia perfecte. Quan ja eren publicades les normes | li calgué un gruix de notes més dens que la traducció, i encara hagué d' | imprimir | un volum per vindicar aquelles notes. La batalla, però, era guanyada. Les | altres trets de la seva natura i certes arrogacions, havíen aconseguit | imprimir | en mi l'idea de la meva total feblesa i abandó, i aconsellar-me una | veia. A la fí això entrà dins la meva ànima —per força, triomfalment— s' | imprimí | en foc sobre la meva raó esgarrifada. Oh! una veu per parlar! —Oh! horror! | com el vot que tots els volums, principalment les obres d'estudi, s' | imprimeixin | damunt paper no brillant; i la declaració que pels llibres il·lustrats ha | de la ceràmica dita "montserratina", que abans de posar-la a coure | imprimien | sobre el fang, amb el cantell d'una petxina, unes ratlles amb les quals | "ad hominem", a la manca d'un gran cap posseïdor de la Idea que hauria | imprès | forma a les seves concepcions. En el moment de posar en marxa la nostra | a la dignitat més alta; era home llest i pràctic en els negocis; ha fet | imprimir | una obra moral que és ridícula com no en són gaires. No és pas tan |
|