Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rival. Es deia que Mila estava malalta del disgust, i els més violents	improperis	tornaven a ésser llençats contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. —Pobra
s'escolà un període d'amor-passió que s'acabà amb una tempestat d'	improperis	. Per acabar aquest primer acte intervingué un tal Jervolino estranger a
Finalment, quan ella havía apurat tota la seva lletanía d' insults é	improperis	, vaig pendre la paraula jo ab la major sanch freda y diguí: —Vosté ja ha
dona que ell no volia pagar. Ella l'havia seguit fins allí cobrint-lo d'	improperis	i amenaçant-lo amb cridar la policia. Ell l'amenaçava amb baldar-la a
o el mocador. Passava tot l'estiu a maldir de les vespes. Les enlluïa d'	improperis	. —Ai, tia, tan boniques que són! —Al llamp! No veus tu que són
de les teves paraules. Però vés amb compte: no és pas amb sarcàstics	improperis	com pots esperar d'aconseguir, algun dia, que Zeus t'esguardi amb ulls
resistit aquell corcó? La gorra li fou tirada de revés, amb tots els	improperis	que el seu comportament de mal amic mereixia. I ell marxà, plorant
y allí, pal-plantat y plegat de brassos, aguantà braument tot el xàfech d'	improperis	que li queya damunt, fins que, esvahit ja'l temporal, ab tò marcadament
a deshora amb un pa rodó poc cuit, flonjo i estireganyós, esclatà en	improperis	, en renecs, en una d'aquelles follies magnes, sobtoses, sense aturador,
està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà dels homes ni els	improperis	del temps han pogut despullar a les runes esbatanades i ensorrades, del
sentimental de soca morta, per on pujen les eures, escantonada pels	improperis	del temps i ablanida de molça, t'oprimeix el cor amb malincònica recança.
i fins de l'una taula a l'altra es llançaven paraules, galanteries i	improperis	, com si es tiressin serpentines. Els cambrers corrien adalerats d'una
expectant de Ramona. Què esperava la noia? Gelosia d'ell? Un bon raig d'	improperis	contra el vell seductor? Un bon esclat furiós? Arnau s'hi hauria llançat
elogioses. Alguns escriptors catalans, no contents amb omplir-nos d'	improperis	des de les pàgines dels diaris i revistes on escrivien, cregueren oportú
que s'apoderà de l'arraix en saber la veritat del que havia succeït. Els	improperis	, els renecs i les amenaces van rajar, no cal dir-ho, pel broc gros. El
vingueren-li al damunt tot d'ombres coronades amb la boca foguejada d'	improperis	. Davant de totes venia el seu terrible capità, de gegantesca estatura,
i aquests que en altre temps s'hi haurien tornat amb els vells	improperis	d'empaitafrares i matacapellans, ara movien el cap
i per a matar. Diuen que defensava la religió renegant de Déu en els seus	improperis	, però si ara, en comparèixer al seu davant, Déu li preguntés: —¿Com és que
aquell moment es llevà de tot el teatre un batibull eixordador, onada d'	improperis	i alhora esqueixada rialla, perquè algú, del tercer pis estant, devia
i el noi gran no es trobava. La desesperació de la Rosa esclatà amb	improperis	contra En Vadó, i patint unes rauxes d'ira intercalades amb depressions
una mena de jugar de faisó turmentada, esquer de paraules baixes, d'	improperis	, qüestions i renyines. Els bordegassos s'havien separat en dos bàndols i,
castell de focs artificials: brilla un espetec de males paraules, d'	improperis	, d'exclamacions, de plors. Al bo de tals descàrregues, talment salves en
a tirar amunt el cordill que pujava un sarró o un cistell ple de pa. Els	improperis	i les amenaces que sortien de la reixa, ressonaven clars i vibrants, i ja
dones de la cua, com si hagués caigut Madrid. Atorrollades, llançaven mil	improperis	contra la fornera, i els milicians no es veien amb pit per deturar-les.
la qui girava el cap enfurismada i llançava un esguard rancorós o un	improperi	al desconegut. Miserietes humanes, tristes miserietes. Però, en fi, valia
continuava dient: —En la soledat d'aquests dies jo mateix m'he cobert d'	improperis	, tot pensant que havia fet de la meva vida un infern. Sempre he acostumat
en els anys, encara que s'hi suprimiren els penons de les sibil·les i els	improperis	de la Passió, propis de les processons de Setmana Santa. Els congregants
i molt imprudent personatge, es mostrà tan enutjat que es desféu en	improperis	de tota mena. El mateix Jaume II ho referí al rei Ferran per lletra
mortal. Frec a frec d'aquelles mitges paraules, hi havia un volcà d'	improperis	, d'orgull, de vanitat, de menyspreu... "Anna! Anna! —semblava que li
efecte? No sé quin dels deus imprecats sentí a gust el meu reguitzell d'	improperis	, i envià al meu ajut una serp llarguíssima i més que verda. Al meu ajut?
el contradeia per gust, en lloc de rebutjar-me els arguments amb un	improperi	justificat, s'entretenia esbocinant-me la teoria fins a deixar-me
Vaig sortir de l'habitació. Mentre em rentava les mans em vaig cobrir d'	improperis	. La conversa, tan insospitada, m'havia tornat a l'estat de confusió
perquè sigui impetuosa; ni li donà una veu tan dolça per a alçar-se en	improperis	, ni faccions tan delicades per a horriblement alterar-les amb ires
no era així, pastat de blasfèmies menjariem el nostre pa, i fermentat en	improperis	beuriem el nostre vi; i la roba que vestim seria, fil per randa, de
recordo una, que em proporcionà durant una colla de dies les burles i els	improperis	dels meus germans i es comentà escandalosament entre els íntims. Era
8, 18). Ezequiel forja per al culte dels déus estrangers un	improperi	que es podria traduir avui com a "déus de merda" (6: 4,
al cantó de la Epístola per a dir el Comunió (Ps. /58\).	Improperis	esperà mon cor i miseria: vaig esperar que qualque s'entristís ensems amb
molesta, la suor, el pes de la motxilla, tot plegat no constitueix cap	improperi	. És clar que quan un novell s'enrola d'excursió les contrarietats tenen
—però no pas extranaturals— amb els quals cap el diàleg. O l'	improperi	. O l'acatament respectuós. Ara, els principis del Bé i del Mal ja són una
peus. El Liceu ha estat sovint borrascós camp de batalla, ressonant dels	improperis	i les befes amb què s'apedregaven recíprocament partidaris de la novetat
"No trenques" o "Cau, bonica!", però sovint li malparla i l'ompli d'	improperis	. La pilota —al cap i a la fi, dona— fa allò que més li convé;
veient la passivitat de l'àrbitre, començava a desgranar una rastellera d'	improperis	i d'amenaces contra el senyor del xiulet, que feien posar la pell de
la botella de l'aigua, distribueix el conyac, aguanta la tempesta dels	improperis	dels jugadors que es queixen de tot allò que un home es pot queixar i
per excel·lència és, perdó, amic Marcet, el jugador de futbol.	Improperis	a les parelles que passen, agafadetes per la carretera, riallades
ha de córrer, ha de veure, ha de xiular, ha de fer el sord als crits,	improperis	i xiulets de la multitud. A voltes ha de córrer de veritat, davant la
escandalitzeu, però, no tingueu temor de les càustiques acusacions i dels	improperis	horribles que s'adrecen els espectadors de futbol. Dormiu tranquils,
dels peixos segons aquest punt de vista, tinc la seguretat de rebre molts	improperis	. No hi ha més remei que provar-ho. El millor peix del litoral i del
de Allegri. El Divendres Sant va cantarse el /Passio\ y els	Improperis	, a veus soles, de Palestrina. En tots els díes la /Schola
i l'estampa acaba per recollir-los. Són planys, trenos,	improperis	, comminacions apocalíptiques, en llatí a voltes, com uns dístics que
o relentia segons llurs condicions físiques o la quantitat i qualitat d'	improperis	que eixien de les boques desdentegades i cremades de picadura dels

Pàgina 1 (de 4)

50 següents