Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

porta a enterrar o el sepulta. Saps prou, afegí, excel·lent Critó, que la	impropietat	en l'ús de les paraules, a més de perjudicar l'expressió de les idees,
amb llurs ridícules expressions, amb la novetat, i, goso dir-ho, amb la	impropietat	dels termes dels quals es valen, com amb l'aliança de certes paraules que
empendre l'arriscada prova d'enamorar la Isabel sense fer-se càrrec de la	impropietat	d'aquella peça arcaica? La tia Paulina estava tan nerviosa, que els
les paraules de Collell, que poden haver estat usades amb certa	impropietat	. El mateix es pot dir d'aquestes altres del propi Mossèn Cinto en la
civil interposada, falla del desideràtum dels deu anys com a màxim,	impropietat	del sentit actual, etc.), el valor de l'ALPI segueix essent
polític actual es barregen constantment, usant-lo, no sols amb excessiva	impropietat	, sinó amb notòria confusió. I pot conduir a greus conseqüències en
ja el feia adonar tot d'una de la imperfecció de l'enllumenat, de la	impropietat	dels cants i de la migradesa plàstica d'imatges i altars en voga. Com a
en favor de altra persona; calificació que entranya també una evident	impropietat	de llenguatge, però que, tot i així, es troba usada pels jurisconsults
percebudes per les nostres oïdes. En el llenguatge corrent, anomenem amb	impropietat	detectors de galena els que ho són de cristall, per la senzilla raó de
d'onda molt diverses. Les bobines de bresca anomenades també, i amb força	impropietat	per cert, niu d'abelles, són de construcció molt senzilla com podrà
de la casa o fons comercial i per això ha de perdonar-se la manifesta	impropietat	del mot establiment. Aquest comporta efectivament la idea
presentació, però a mi la cosa em semblà d'un grotesc descomunal i d'una	impropietat	inadmissible. Al cap i a la fi Maeterlinck, en aquells moments, era una
nocturna l'anteriorment exposat; com ja podem compendre amb molta	impropietat	. Per estudiar per separat l'assimilació de la respiració, podem rependre
caràcter no necessària, com el Menelau de l'/Orestes\; també d'	impropietat	i inescaiença, com el plany d'Ulisses en l'/Escil·la\ i el
a) Eliminació de termes no genuïns o sospitosos d'	impropietat	. Així, els mots guipa, posticar-te, vaja, cuida, correries, tracte,
jutjar la delícia dels cavalls en llibertat tampoc no comprenien la	impropietat	del joc verbal dels pallassos d'entrada. Tot anà, per tant, bé. Tan bé va
de la Ciutat. El blanc penó que s'ostenta en el nostre Arxiu, amb tanta	impropietat	com ironia, portà en la cerimònia a l'extrem del pal l'elm i el Rat-Penat
lliçons morals de les coses, vaig començar a fer-li reflexions sobre la	impropietat	i el mancament a les regles de la seva ordre que era el fet que anés pel
Y aixó havém de fer constar, perque no se 'ns atribueixi á	impropietat	de llenguatje lo que no es sinó acomodament á la manera més usual de
se califica de societat; quan tant generalment s'incorre en aquestes	impropietats	de llenguatje, quelcom hi deu haver que ho justifiqui, quelcom que 'ns en
invoca la costum pera aixó, lo que 's fa es cometre una inexactitut, una	impropietat	de llenguatje, calificant de costum la repetició dels fets ó cassos en
va sorgir la forma novelesca d'aquell temps, forma que sols amb una alta	impropietat	nascuda del valor actual que donem al mot, puc qualificar de novela.
valentia notable. La perjudica cert desordre en lo plan y alguna petita	impropietat	en la expressió. Propera en mérit á l'anterior, ha obtingut lo primer
pintura y de la arquitectura. Y abans de passar avant, dech consignar la	impropietat	de la etimología: /Keramos\, grech, es segons uns, teula, segons
(el mateix nombre y agrupament de personatges a dreta y esquerra), la	impropietat	(un que ha de dirigirse a un altre haventhi un tercer al mitg), la
ocasións pera tapar lo cos de Jesús en la creu, sense consideració á la	impropietat	en que 's queya, baix lo punt de vista real é histórich. Ab relació als
dedicada á oficis mecánichs ó de força, y per eixa rahó es mes gran la	impropietat	que 's realisa donant á n' aquesta mena de robas carácter espléndit y
excedirse segurament en la manera de conseguirho al extremar, ab notoria	impropietat	, l' esllanguiment del cos de Jesús. En lo propi Sant Cristo pert lo
dels vidres policroms a contrallum; ultra aquests inconvenients hi ha la	impropietat	anti-arquitectònica i anti-arqueològica d'aquesta solució, ja que les
expressarse ab paraulas que no naixen ni corren plegadas ab las ideas; la	impropietat	de la terminología y la desordenació del parlament son rasgos distintius
tornat a constatar l'exigüitat del rajolí —i és de creure que també la	impropietat	del nom— de la del Garona. La tradició aranesa que allí trobava
los necessiten en la mateixa proporció ni en la mateixa forma, d'aquí l'	impropietat	de fórmules d'adobs que diuen que serveixen pera tot, perque no solzament
d'aquesta guisa potser s'estalviarien una infinitat de confusions o	impropietats	, que freqüentment malmeten diccionaris altrament ben reeixits. El que li
enteras apresas en "El Arte". Per cert qu' alguns los disparava ab tal	impropietat	, que 's coneixia de cent lleguas que eran cassats al vol. Las noyas y
concepte d'intencionalitat, i alhora es confirma la sospita de la seva	impropietat	essencial en el si de la doctrina fenomenològica. Assenyalem, per últim,
de pensar d'acord amb el que creu, però seria una gran ingenuïtat i	impropietat	creure que aquests raonaments siguin un pensament filosòfic. En realitat
sense saber com les acabaria". Fins i tot, caldria acceptar una mica d'	impropietat	en la tria de les paraules i algunes incorreccions de sintaxi. Les
seguit d'Ariel, revista sobre la qual s'han emès tantes	impropietats	i tantes falsedats a causa de la ignorància i la desinformació, i
jueus com hi va haver abans de la Shoah. En algun sentit, això és una	impropietat	pertorbadora; en d'altres, és simplement un llegat ineludible de la
indispensable. No hi ha cap comissió que s'hagi beneficiat de les meves	impropietats	anàrquiques. D'aquí el moment escollit per intentar fer el meu propi
dos-cents vint-i-vuit. I per a més inri, de seguida comentaren diverses	impropietats	en la representació del tema. La primera queixa era que alguns caps dels
que me'n vagi a dormir al sofà? —No vull res de tot això. He comès alguna	impropietat	per fer-t'ho pensar? No hem estat bé? —Jo sí, però tu has canviat
d'ortografia, barbarismes vergonyosos i inadmissibles, redundàncies ni	impropietats	sintàctiques, perquè aquestes paraules són veres, autèntiques, fidedignes
del damunt fàcilment una forta sensació de fàstic i alhora de profunda	impropietat	. I no era per por de les malalties sexuals, ja que aleshores encara no
(Las Provincias, 25-VIII-1868), reconeix la	impropietat	de la denominació de llemosí, però en reivindica l'ús per raons