Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tant com Ulisses, la paternitat del qual algú li atribueix. I alhora	imprudent	, perquè, per la seva innata inclinació a escampar els embulls que no
seva digna comesa. La parella decideix de vèncer els entrebancs amb una	imprudent	sortida de nits, per reunir-se prop d'un sepulcre, una morera i una font
Durà el seu anar-se'n i el seu tornar? Durà el que dura el bé en l'	imprudent	i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà gaire estona
una riuada incontenible, arrossegant-ho tot al seu davant, vells i velles	imprudents	, mocosos que s'han desprès de les faldilles de la mare... Els carrets
s'observen les precaucions degudes i alguns èxits parcials ens poden fer	imprudents	. Ells s'esmunyen cap a on l'home parla, instal·lat en el que resta d'un
tornat de sobte a la realitat, com volent tornar enrera del seu fet	imprudent	, però ja era tard. S'havia posat la mà al coll, i sentia la sang calenta,
d'ella, mirant-la. De sobte, una veïna que acabava d'entrar preguntà,	imprudent	, a la malalta si volia que cridessin la filla. La cara de la vella no
allò quedarà secret. I de vegades allò es produeix en unes circumstàncies	imprudents	, en unes circumstàncies que és impossible que el secret es mantingui;
en fred a "Villa Rosa" una nit com aquella, potser fins era i tot	imprudent	. Per adaptar-se a l'estat d'ebullició de les ànimes calia una temperatura
de dir això per començar a defensar-se ans que Laura pugui retreure-li la	imprudent	confessió d'abans. És el moment culminant de la lluita i el més compromès
recentment. Per consegüent, conclou l'autor d'aquestes observacions, fóra	imprudent	de veure, en la tria i la distribució dels tòtems, un esforç per
en els seus antecessors no hi trobaríem el mitjà de fundar la comparació	imprudent	que invoca en suport de la seva tesi. Si el sulfat de coure és un cos
fins los recons més foscos. Si tornava á atraparla, no sería tan	imprudent	; la seguiría d' amagat. Mes, ay!... ella! Sí, ella, plantada al peu
de la revolució, un artista. Coneixia les presons de mig Europa. I era	imprudent	com ell sol. La policia d'ací tenia ordre de detenir-lo; però ell no
seguits. Quan m'aixecava d'aquesta prostració era per a mostrar-me més	imprudent	i més orgullós. Hi havia en mi una estranya força que em feia viure
Somni impossible! Amb les meves quimeres traduïdes en paraules i gestions	imprudents	, havia creat una realitat més forta que jo. Ella m'empenyia, era un joc
ni se'm ficava la por al cos. Si ella em corresponia, jo esdevenia	imprudent	fins a la temeritat. L'endemà vaig tornar-hi. Hi havia pensat durant
ara l'altre. Més tard vaig sentir que ella li deia: —Està malalt. Jo veig	imprudent	de traslladar-lo a casa. —Ni amb cotxe? —vaig sentir que ell li
va dir amb una mitja rialla que no tenia res de lleugera. —I després, som	imprudents	. Trobo que ens entretenim massa. Si ens hem d'emportar alguna cosa,
dos)] Timb· [(Fingint)] De cap modo. (Sempre será un	imprudent	.) Julia. (Fingím. Que ignóri 'l que passa entre jó y lo
es pot contenir, s'aixeca sufocada però decidida: —Perdona, Gaspar, crec	imprudent	que segueixis llegint en presència dels nois! Augusta té un breu
es va quedar en espera del final impossible d'aquella intervenció més que	imprudent	estúpida. Ni la va comentar ni va respondre. S'adreçà a Lluís: —Puc
cert, donya Clotilde? O potser sóc jo qui hauria de fer-me perdonar per	imprudent	! —Les teves raons valen més que les altres... Et comprenc, Cosme... Cosme
—Ho saps perfectament. Júpiter. —Mira't, criatura	imprudent	i estúpida. A fe que tens un aspecte magnífic, aquí recargolat entre les
massa també pel ròssec trist, quan Hermes a l'	imprudent	fill de Jafet la duia, i llavors ella, amb els seus ulls
i va aixecar-la molt aviat amb aquests mots pacífics: "Dona	imprudent	, i massa desitjosa, no menys que abans, del que no saps,
sentiu amenaçada, m'esquivaré a l'instant. No em voldria perdre per massa	imprudent	. No us sabia tan cruel per a lliurar a les guardes un missatger que ve de
el nom particularista —"llengua valenciana"— resultava escandalosament	imprudent	. A partir del 1500, el cultiu literari del català sofreix en
en "coses estranyes", "una prostitució estranya", "alguna aventura	imprudent	", totes elles experiències que amaguen certament "els vicis de
dir mai si donarà el mal pas que no voldria o deixarà fugir la paraula	imprudent	que després li ha de fer pena, quan el temps és carregós i es congria un
—Ahont vas ab aquesta arma? —li preguntà la seva dòna, esgarrifada del	imprudent	acudit qu'ella havía tingut. —Al Ateneu. Ahont vols que vagi? —Ah, nó!
nou, l'un a l'altre; i finalment em deixaren anar, però digueren que era	imprudent	per a mi d'ésser en llibertat, i em demanaren quína era la meva
providencial i aprofitador a la tornada dels Àngels o potser la carícia	imprudent	inevitable d'un ram d'arboç manejat per ella? Jo hi tinc el meu episodi,
Melrosada pensa que ella és com aquesta au fina i flexible, i ell és un	imprudent	de sol·licitar-la. No s'han fet, aquests éssers meravellosos, per als
colonial de l'Àfrica, per veure'ls guaitar tot seguit i entregar-se a	imprudents	ablucions a boca de canó del primer vingut. Res d'això. Als llocs
un carquinyoli, l'enfurismat gos de presa no deixà anar l'altre. Aquella	imprudent	juguesca de l'hortolà estigué a punt de costar la vida a En
ses orelles, de quina amplada és sa llitera? No per això és animal menys	imprudent	i, si la ciència i nombrosos estudis no l'han polit, ferotge i
anomenàvem la victòria de la França damunt dels francesos. Seria, però,	imprudent	confiar massa en una transformació literària moguda per la immediata
conjunt de signes que avui fem servir inadvertidament o advertida? Fóra	imprudent	de donar una resposta rotunda en un sentit o en un altre. Sembla evident
en actitud amenaçadora, disposada a defensar el seu niu escometent l'	imprudent	que havia gosat arribar fins allí a torbar la pau de la seva cria.
que tu no hagis d'exposar-te per salvar-me. —No ho has estat pas d'	imprudent	, Bau, en aquest cas. —Això és veritat. Aquest cop, si me n'he anat
mitja humanitat. Des de l'intel·lectual més delicat fins al viatjant més	imprudent	, tothom que s'hi ha embarcat hi ha dit la seva amb una deliciosa
destres per a patrullar. En canvi, cosa estranya, sovint són, també, molt	imprudents	: tant Kat com Kropp n'han tombat, una vegada cadascun, tota una
hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i	imprudents	. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una
abandó amb la porta esberlada, el reixat obert i romput i les romegueres	imprudents	d'esponera, despertaven sensacions indefinibles de recança i pietat.
que passejant per vora l'estany del jardí, el germanet petit va tenir la	imprudent	idea de fer pessigolles dins les orelles d'En Joan ruc. Aquest se les
amb què havia començat. La conducta de Seniergues es féu cada cop més	imprudent	i bel·licosa. Un dia trobà al carrer a En Didac de Leon, l'antic promès
del mosaic i fou per aquesta minúscula escletxa que jo vaig llucar la	imprudent	. D'antuvi s'atansaren les babutxes de vellut blau brodades d'or,
vila; i tot i sabent perfectament que era així, encara trobava que era	imprudent	de perdre de mira aquell despatx per més d'un interval de cinc minuts; i
el cap per mirar al seu darrera. De sobte, va deixar escapar una rialleta	imprudent	. —Mefistòfele! —exclamà tot baixet, mossegant els rosaris per

Pàgina 1 (de 8)

50 següents