Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pensament d'Hades. "Hi he vist el gegant Títios, que pena el seu groller	impuls	de violentar Leto. Els voltors li rosegaven el fetge, amb una tècnica
a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable, no puc evitar l'	impuls	nerviós, estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan
sols obstinada en els seus desigs, i àdhuc podria dir-se que en els seus	impulsos	a vegades fins passava de l'obstinació. Li indicaven el risc, però ella
alegre; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, passat el primer	impuls	de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament de les ofenses i podia
i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i s'esforçava a refrenar els	impulsos	folls d'aquella ment. Més tard Mila del Santo recollia les seves labors i
que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, que l'arrabassava. Aquell	impuls	de resistència que havia maldat en ella, en un principi, per tot el mal
se li retratava al rostre, i era tan viu el seu anhel, que sentia quasi	impulsos	de cridar-lo. En aquell moment aparegué davant d'ella el seu padrí. El
Tino Costa maldava amb totes les forces de la seva ànima contra aquell	impuls	: no aconseguia, en rigor, altra cosa que fer abrandar el foc amb nova
l'art, en què era? ¿Per què la seva vida era contínuament sacsejada per	impulsos	tan oposats, sense que ell pogués destriar quin havia d'obeir? ¿Que
quan se n'anava del poble hauria sabut dir-se a si mateix quin secret	impuls	obeïa? ¿Havia sabut mai quin anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera
manera tan irresistible, i quin anhel el tornava amb no menys vehement	impuls	? La glòria, no; perquè la glòria feia temps que havia deixat d'atreure'l,
vegada obrà més arrossegat per l'aurèola que l'envoltava que per natural	impuls	: en aquesta ocasió el jove capità hauria preferit romandre a Santa Maria.
havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre	impuls	, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb
la trobaria; el seu desig es feia violent i arravatador, com un d'aquells	impulsos	de la seva ànima a què era incapaç de resistir i davant els quals sentia
que el retenia, i l'amor que el reclamava devers ella amb tots els	impulsos	de la seva ànima. Havia intentat d'anar amb una altra noia, però fou en
més que aquella. Moltes vegades s'havia sentit, sí, abrandat per un	impuls	salvatge d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a vegades havia i
a suportar. Aleshores no l'ajudà ningú; però el dia que s'aixeca en un	impuls	d'indignació i oposa un gest viril a l'acte covard, aquell dia
mirà després la seva podadora, que lluïa al sol prop seu; tingué encara l'	impuls	d'empunyar-la i d'arremetre contra ell. Randa estava pàl·lid, mirant el
el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer corrents, no sé pas a	impulsos	de quina secreta alegria, quan, en girar el cantó, vaig topar contra ell.
i canvien en roses les brases sota els peus del fill de sant Sebastià.	Impuls	noble en veritat; intenció tres vegades santa i digna del nostre
als braços! Tot això —ja ho he dit— no és més que un anhelar, un noble	impuls	, el que nosaltres havem desitjat que succeís en presència d'una
L'estimo. —Però l'estimes per a casar-t'hi? —L'estimo! Fou un	impuls	d'irritació, fou com el gest de l'esclau que volgué d'una estrebada
fins a portar-lo a l'extrema resolució que va adoptar. Fou un d'aquells	impulsos	sobtats que formaven com el nòdul del seu tarannà i que havia d'imprimir
de res i sense fe? Tot allò que havia dit a Mila, no seria solament un	impuls	de la seva desesperació? El seu amor per ella, malgrat tot el fervor, ¿no
vegada en el fons no hi havia en el seu gest sinó un egoisme sense nom, l'	impuls	més baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en
que una vegada més s'havia llançat sense reflexionar darrera un foll	impuls	de la seva ànima, tal vegada l'impuls més foll. Llavors Tino Costa, per
sense reflexionar darrera un foll impuls de la seva ànima, tal vegada l'	impuls	més foll. Llavors Tino Costa, per amor a Mila, per temor d'ell mateix,
Llavors Tino Costa, per amor a Mila, per temor d'ell mateix, refrenà l'	impuls	de la seva ànima; prengué la resolució més dolorosa i la més heroica de
moment, quan, essent encara un infant, s'assabentà del fet, sentí un	impuls	vehement de girar-se contra sa mare; però no sabia quin pensament —sens
no havia sabut penetrar, ni ho sabria mai, el mòbil d'aquells	impulsos	. A vegades Tino Costa s'aturava per la seva banda a reflexionar sobre
Maria Àgueda —¿com ho permeté Déu, i com va poder néixer-li de l'ànima un	impuls	com aquell?—; ella llavors, sense aturar-se a considerar si l'infant
que àdhuc aconseguia d'imprimir un lleu moviment a la seva mà, com en un	impuls	fervent d'abraçar-la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al
vegada l'animal s'espantà amb el soroll de la caiguda; potser Mates, amb	impuls	instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa
s'ho esperava, li havia arribat l'avís que ella l'aniria a veure. Un	impuls	espontani d'alegria brollà del seu cor davant aquella nova prova d'amor
encara aquella hora única de felicitat. De seguida, però, refrenà el seu	impuls	i es preguntà si no seria millor, per a ella i per a ell, per a l'èxit
que la seva ansietat es fa més ardent, i l'espera ja com en un dels seus	impulsos	més irrefrenables, amb el mateix desig amb què l'esperà la primera
i tot el sentit de la seva vida. I va córrer de vers l'escala en un	impuls	irrefrenable, com un foll, i al seu cor sentia com un clam de veus de
sota l'esforç. Tornà a la seva habitació, lentament; contra tots els seus	impulsos	que el menaven allà, contra la seva ànima, que sanglotava dintre seu per
continuava impassible, fred, com cobert amb una careta. El seu primer	impuls	d'admiració, de fruïció íntima, de pura emoció estètica s'havia esvanit
per què, tal vegada penedit d'allò que li havia dit en el seu primer	impuls	d'indignació. Però Mila havia continuat caminant, sense fer-ne cas,
fortes. Tal vegada ara s'havia sentit la veu de Maria Àgueda. Plorava? Un	impuls	de còlera el sotraguejà, li féu bullir la sang amb el foc de les seves
de fred, perquè plorés i despertés així la compassió dels transeünts. Un	impuls	de còlera li encengué la sang. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!"
Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia bullir la seva sang, que un	impuls	de violència salvatge l'arrabassava, li torbava la ment. Tal vegada no ho
confonen amb el xocar del vent en les altes branques dels arbres. Té un	impuls	d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu entorn i refrena
impuls d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu entorn i refrena l'	impuls	. A fora els carrers estan com sempre: silenciosos, quiets, batuts per
sobre el seu cos exhaust, sembla empènyer-la endavant com per un	impuls	miraculós. Era ja en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven
ardor). Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia sentit cap	impuls	d'odi o de rebel·lia: només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella
Costa. Has de témer Déu." I també d'això fugia desesperadament, amb un	impuls	d'irritació i alhora amb una sensació d'agonia. Remembrava... —també
-se'n, es trobà en terra ferma. Cercà sa mare amb la mirada, amb un ardent	impuls	d'alegria; però al rostre d'ella no descobria el més lleu senyal de
de solitud, perquè el salvi, perquè, si no, embogirà. S'aixeca en un	impuls	sobtat i surt de l'habitació. Allí a la dreta dorm la seva mare. Tino

Pàgina 1 (de 95)

50 següents