Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Eva, commosa: "¿Quins mots, Adam, sortien dels teus llavis?	Imputes	a la meva negligència, o, si no, al meu desig d'anar errabunda,
deixat entrar-hi aquelles fúries que fan només estralls i que m'	imputen	semblant follia (així ho ha dit el Príncep de
per l'injust, i, en tal justícia, que per la fe ha de ser-los	imputada	, justificació de Déu obtinguin, i que trobin la pau
tots els qui creguin en la seva redempció, i que així els serà	imputada	la seva obediència, esdevinguda llur, mitjançant la
com un no-res sempre latent, i de vegades estranyament present. S'ha	imputat	a Schleiermacher l'oblit d'altres característiques d'aquest sentiment i
de parlar així—, vull dir de la revolució per la revolució, a la qual	imputa	"la incoherència i el malbaratament d'energies, quan no l'absoluta
que l'art de traçar-los— hagués pogut, en estricta justicia, ser	imputat	a un o altre d'aquells deixeples de la mar; però hi havía, per dir la
també ella té lloc entre els justos, car sovint l'infortuni és	imputat	a culpa; i no solament és a la innocència que la clemència socorre, ans
els déus les escolto indignat. Aquest és, segons sembla, l'error que m'	imputaran	. Ara, si tu també estàs en això d'acord amb el poble, tu que ets un entès
raó, filla meva! En Boi Delit no pot ésser culpable del crim que se li	imputa	. Cal que en tot això hi hagi un greu error. Jo mateix aniré a parlar amb
que, segons el costum popular valencià, tot allò que té sabor d'antic és	imputat	indefectiblement als moros (EG, VI,
de paraula o obra, conscientment o inconscientment, que pogués ésser-li	imputat	, ara o en l'esdevenidor, tot ho revocava i ho anul·lava íntegrament. La
sempre els documents i informacions i justificacions dels càrrecs que s'	imputin	al Secretari. Practicades aquestes diligències, l'instructor formularà la
la Sala podrà decretar la incapacitat dels candidats, als quals s'	imputi	la compra de vots, per a exercir càrrec durant un termini màxim de sis
hem constatat un gran retràs en la composició i en l'ortografia. Podíem	imputar	el cas exclusivament al bilingüisme? Potser una part del mal venia del
o administratiu, fins al extrem de que, com va explicar-se, sols a ell s'	imputen	tals faltes, i sols ell és responsable —amb les limitacions que van
que no és altra cosa que la raó, i aquesta és la que fa que hom pugui	imputar	a les persones les conseqüències de llurs actes perjudicials, sempre que
en possessió de l'herència per ell acceptada, i de poder-li ésser a ell	imputada	la desaparició de bens que en l'herència ha pogut trobar. Dret
terapèutica en algunes dermatosis, no tan sols les que des de temps són	imputades	a l'anafilàxia, com l'urticària per exemple, sinó també d'altres que
falses, a acusar pel meu compte i a fer allò que no han fet aquells que	imputaven	falsedats: a provar, a demostrar gràficament —amb documentació profusa,
particulars, no el poden substituir. Un dels defectes que se li poden	imputar	és que resulta car, si cal telegrafiar d'una població a una altra,
la tuberculosi. L'estenosi cervical ha estat en tots els temps	imputada	com a causa d'esterilitat. Winter atribueix a l'estenosi
sifilítics o de naturalesa neuroartrítica, als quals és lògic d'	imputar	la creació d'una necessària fragilitat vascular que facilitaria els
a ulls vistos els accidents del treball, especialment els que poden ésser	imputats	a l'obrer o a un company de treball. Mes per completar l'obra, seria molt
de les ordres i, també, veure la possible part de culpa que se'ns pugui	imputar	per negligència, tolerància o per altres causes de què difícilment es pot
funcional encara discutida. Ara cal comentar altres processos als quals s'	imputa	amb prou fonament un paper més o menys decisiu en la degradació
nodridora. Desitjós de reparar aquell dany involuntari, que sols podia	imputar	-se a la seva extraordinària jovenesa, i de provar a la seva dida tot el
fratricida desesperat per aquest cop cruel, que sols al destí podia	imputar	-se, se'n va de la ciutat nadiua i es refugia prop del rei d'Argos, Pretus
a fer desaparèixer "el missatger", en expiació del crim que hom li	imputava	. Arribat a la cort de Lícia, el nostre heroi és rebut amb tots els honors
el degut respecte exigit fins pel propi decòrum i dignitat. Ni es vulguin	imputar	al caràcter o a l'actuació de la potestat eclesiàstica les dificultats
Si, per atzar, algú cau malalt o mor, la seva família tendeix a	imputar	-ne la responsabilitat a algú que es va arriscar a fer un canvi en l'ordre
dogmes sublims que així tàcitament abandonem? ¡Oh, mai no pugui ser-nos	imputada	una tan folla traidoría, sinó que, reverenciant la Eternal Saviesa de
fracassos dels quals no som responsables de cap de les maneres, i que cal	imputar	totalment a les forces del mal acarnissades contra l'obra de Crist, són
pura, sempre jovenívola, sempre renaixent. Les defallences que li són	imputades	, les tares de què se la revesteix, no són pas d'ella; la impuresa és
ja vell rebé la promesa d'una descendència nombrosa. Cregué, i li fou	imputat	com a justícia. Els seus descendents continuaren les relacions amb els
que poden treballar en cooperació (per exemple, els castors, als quals	imputa	un llenguatge que té molt de comú amb aquells "jocs de llenguatge" que
eren exactament el contrari d'aquells que els crítics moderns li han	imputat	. Els gramàtics "filòsofs" tenien en compte una ampla col·lecció de fets
diferents a la de residència. Les altres transferències corrents són	imputades	segons el lloc de recaptació, i les de capital seguint un criteri de
formàs part d'unes classes que acabaven precisament de castellanitzar-se.	Imputar	als renaixentistes valencians aquella voluntat innovadora, ni que fos
enormement la tasca d'un director, i no tots els errors li poden esser	imputats	. No vaig assistir a l'estrena de Siau benvingut
Té sentit, de fet, aquesta frase? ¿Hi ha un significat precís que pugui	imputar	-se a afirmacions tals com que alguns alumnes són "lingüísticament
o una malaltia (morbus) que no s'ha d'	imputar	al matrimoni, sinó al pecat." Per què aquest mal no és imputable al
pel que fa als problemes de la Natura, són els únics que es poden	imputar	d'una manera directa al ciutadà individual; és a dir: a cadascú de
del noranta per cent dels fracassos que, inconscientment o maliciosament,	imputem	als mestres i als plans d'estudis! La primera condició, trobar-se Em
escamotejat i sustituït pel com o pel qui ho dona. Però no	imputarem	el fet que la gent avui no vagi als concerts (que és on volíem arribar) a
responsabilitat d'ell mateix i del seu futur; és a dir, quan no es pugui	imputar	la seva condició a circumstàncies socials coactives més que en un grau
la gent aquells defectes que resideixen principalment en nosaltres: hom	imputa	als altres una emoció —la ira, el temor, la gasiveria— que no pot
al membre d'un grup la missió d'occir un membre d'un altre grup perquè s'	imputa	la responsabilitat col·lectiva d'una mort inferida a un membre del primer
donat a compte de la llegítima que correspongui arribat el dia. També són	imputades	a compte de la llegítima les altres donacions entre vius, quan el donant,
com és ara Israel. S'han acabat els temps en què cada un d'aquests països	imputava	la delinqüència als defectes interns del sistema dels veïns tot

Pàgina 1 (de 7)

50 següents