DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inèdit A 1310 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inèdit Freqüència total:  1310 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

miratges, quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a ell aquella veu que tenia oblidada? Quan res no la
És cap al segle XII, en efecte, que apunta una possibilitat inèdita per a la dona. Fóra molt llarg d'exposar, amb detall les causes profundes
Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"? L'experiència personal de cada escriptor demostra que, fins i tot quan
client. La xicota sembla reflexionar un instant, com si la situació fos inèdita, i a la fi aprova: —Sí. T'entendran. —De tota manera no em cal
dels anys posteriors. A través dels documents de l'època, molts encara inèdits, podem afirmar que a finals del segle XV l'Església catalana
veritable artista. Dec a l'esmentada senyora Vives de Ribes una anècdota inèdita que el caracteritza. Passejant pels seus boscos l'arxiduc havia observat
latent del XVI desapareix. La realitat, indigent, però encara inèdita en la seua forma directa, en la seua fatal individualitat, roman davant
les insatisfaccions anteriors; era la descoberta d'un nou món, d'un goig inèdit que li diluí el començ d'aversió que se li havia insinuat contra el propi
amb la irreflexió de l'home que es sent llançat a una aventura inèdita: Sigfrid ingenu, avançant cap a la murada de flames terribles, sense
al pendent: satisfer el seu gran daler d'oblidar i d'oblidar-se; goig inèdit, indeterminat, sense nom. En el fons de tot també era un esplai, un joc;
els homes a la veu misteriosa que els diu qui sap quina meravella inèdita, que es repeteix cada abril i no té mai acompliment. Aquella nit Laura
de despullar-se davant d'ell, despullat; de mostrar-li els pocs indrets inèdits que resten a les dones que vesteixen a la moderna. I, ¿tan meravellosa
parlar. Voldria veure si hi ha, entre l'obra que tinc feta —publicada o inèdita—, alguna cosa, poca o molta, que sigui positivament la realització del
volen ésser, hi troben a faltar coses insòlites, "plans" forçats i unes inèdites "audàcies", i no s'acontenten amb la tremenda força humana unida a
tribus adjacents (Walker i Sillans). Els resultats, en la major part inèdits, obtinguts per Marcel Griaule i els seus col·laboradors al Sudan prometen
poble! Tot i agradar-me força de veure les coses noves, els espectacles inèdits que m'oferia la ciutat, jo no em sentia feliç sinó al vespre, quan
cada àtom volatilitzat, en alliberar-nos del dolor de viure, fos un gaudi inèdit, un deliqui suprem, d'una finor, d'una excelsitud comparable, però
obtinguda sense esforç, per a arribar després a una simplificació ardida, inèdita i d'un accent imprevist. Tot ben mirat, els meus dibuixos no
del foc de la barraca. Semblant a un lluert petit, té realment una forma inèdita. La podràs examinar tant com desitgis. No s'adonarà de la teva presència.
espaordits i de tot color. Les crestes abruptes tallaven un paisatge inèdit, ple de llum fetillera. Després de poc caminar, vàrem trobar la corba o
Maria J. Jovaní, aquell any, elaborà una esplèndida tesina, malauradament inèdita, sobre la semiologia saussuriana. L'Antoni i la Maria J. feren uns grans
no?, però més encara "una altra cosa". Es tracta de la peculiaritat inèdita d'unes circumstàncies de fet, que encara ningú no ha aconseguit
és el que sorprèn: que el "problema", de sobte, adquireixi aparences d'inèdit. Feia temps que ningú no el tocava. Un silenci ben educat i hipòcrita
Jo diria, i torno al començament, que ens dirigim cap a una inèdita maniobra contra l'"erotisme" —ens hi trobem ficats—, precisament a
segueixen en peu. Només que la seva formulació adopta gestos i arestes inèdits: es planteja com si ens trobéssim davant un problema sense precedents, i
oferien, potser, res de nou. O molt poc. Però venien dites amb un accent inèdit, de virulència tallant, pamfletari, entre dolençós i sarcàstic, i això
una gran renovació de la vida valenciana. Al camp són assajats conreus inèdits, s'estenen els més productius, s'amplien els regs. Les manufactures es
i és possible que en arxius i biblioteques inexplorats quedin manuscrits inèdits d'aquells segles, que evidenciarien més vitalitat que els papers
de la filosofia que s'ha escrit a Catalunya i que ell la va deixar inèdita i manuscrita, que és allí on hi fa la comparació entre En Plató i
centenari de la mort del nostre escriptor cabdal... tot d'exploracions inèdites o de judicis definitius amb què el Mestre ha enriquit la història de la
acabada, en Martorell es morí, després d'anys i anys de treball gairebé inèdit. La seva bibliografia cabrà en poques ratlles, però els seus deixebles no
que aquesta primera signatura nostra anés acoblada amb una poesia inèdita de Joan Maragall. Per aquells mateixos dies va sortir a llum una obra
Revista\ de Lopez-Picó (Barcelona, 1926), fressant un camí inèdit, en Reventós historiava /Els Moviments socials a Barcelona durant el
Així doncs, una gran part de la tasca hebraitzant de mossèn Clascar resta inèdita —qui sap si perduda. El seminari d'estudis hebraics, que poc abans de la
de Joan Maragall— accedia de bon grat a les confidencials lectures dels inèdits. El nostre amic era lent a produir, no sols per temperament —com en el
ja fos consagrat o almenys conegut: salts en el buit, no. L'artista inèdit que no fos el repetidor de vells estils, només tenia obertes les portes
a servitud s'avesa. Hi havia dins Joan Alcover moltes possibilitats inèdites. En primer terme, potser, hi havia el crític literari, si crítica és
que té la llibertat (però també el deure) de crear noms propis alhora inèdits i "exactes"; però a dir veritat, el narrador i el novel·lista recorren
de Postdam, que En Folguera cercava poc abans de morir. Entre els papers inèdits del nostre amic he trobat l'elaboració d'una enquesta ibèrica i d'una
adscrit als guanys de la nostra espiritualitat. I ell, amb agilitat inèdita, cada vegada ha superat el triple joc de la nostra definició. Igual que
home que ha sentit dir totes les coses i que en nomenar-les ell, semblen inèdites. Dins la literatura catalana contemporània tan sol·licitada pels
doctor Rubio i Lluch i Josep Maria Barberà, no pot judicar-se perquè són inèdites en sa majoria. De les aportacions clàssiques del llatí no en parlaré avui
el que s'anticiparà a viure segons la llei nova. La missió de l'Espanya inèdita que imaginem consistiria a anar demanant a la Societat de les Nacions o a
la companyia d'una monarquia ben coneguda i la d'una democràcia encara inèdita, es decanta per la que li sembla que el destorbaria menys en les seves
sapigut que la Carmeta, mare de l'únic fill que podia sospitar que fós inèdit, havia tingut una altra filla amb aquell sobrevingut, masover nou
a gran escala, del nostre jo, sinó que sempre li descobrirem camins inèdits, que ens poden encantar o ens poden fer avergonyir. Precisament perquè no
No hem experimentat mai la "sorpresa" de descobrir-nos d'una manera inèdita? Potser poc agradable? No hem tingut mai l'espant de veure en el nostre
la riquesa a cada nova passa que faig. La pregària m'acostuma a l'inèdit, a la sorpresa; no puc pretendre de posseir, ni de dominar Déu; la
de definicions, d'idees adquirides i posseïdes. Déu és sorpresa, és inèdit. Indomesticable. Déu és aquell de qui no ens podem servir. Ens força a
una— posseeix un aspecte d'aventura, de risc i tot, que satisfà l'anhel d'inèdit que té tot home. Això fa que la relació interpersonal profunda no arribi

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »