Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en tant de les riqueses metàl·liques i de les altres minerals, per a mi	inútils	però tan cares als homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes
de fer i desfer així igualada, el treball de l'estrany artesà esdevé	inútil	. Són unes imatges d'espant o inviten a riure? Vegeu les interpretacions
ha el cel, que ens bastarà escalar-la per a aconseguir-lo amb les mans. És	inútil	que ens diguin que darrera la muntanya es troben les mateixes carenes,
cobrir-se i que l'acompanyés a casa dels seus pares, car ja sabia que era	inútil	cridar o insistir en aquella porta. El vigilant va treure's el seu pesant
ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà el cap perquè sabia ja que era	inútil	oposar-se-li. Si aleshores li haguessin preguntat per què se n'anava, per
el temps sense saber on anar ni què fer, i són la gent en aparença més	inútil	. És possible que en temps antic, quan els homes vivien en tribus
la presó, desafiant tots els riscos. Avui, no, car avui ja sabia que era	inútil	. Tino Costa pensava: "Ve't aquí que durant tota la seva vida l'han ofès
veritat; intenció tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però	inútil	com tots els desigs de l'home que van per aquest camí. Nosaltres sabem ja
un desesperat, un nàufrag, una despulla de totes les tempestes llençada	inútil	a la platja, i s'havia atrevit a introduir-se entre ella i el seu
s'esglaià una mica de l'expressió del rostre de Mila. Pensà: "Tot és	inútil	: hi anirà." I es sentí aterrida de les conseqüències que el fet podia
a veure a casa. Quan se n'anà, tia Càndia estava convençuda que tot seria	inútil	; que Mila posaria en pràctica el seu pensament. La vella es sentia
moment. Però ella no podia demanar perdó al seu pare. —No puc, padrí. És	inútil	. No ho faré. Demana'm el que vulguis, però no em demanis coses que no
fos possible, però així que el veié es convencé al punt de què tot era	inútil	. El rostre d'ell tenia una gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat.
sobretot perquè es tractava únicament de proporcionar-li una alegria	inútil	. Esperaria veure si el malalt millorava, i en aquest cas miraria
sota els adobs. Anava en efecte, molt pintada i retocada, en un esforç	inútil	per amagar la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia
sobre el cor d'ella. Però, ha passat l'hivern; els dies de neguit i d'	inútil	espera han quedat darrera com una negra nit de tortures. Si mira devers
davant, es perdia en la fosquedat creixent, llarg i inacabable, com una	inútil	invitació. Mila contemplà els seus peus inflats i grosses llàgrimes
en el seu crit d'angúnia i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria	inútil	; quan li aconsellaven que no hi anés, sabien bé per què li ho
estat ocupat per un tipus diferent, seria, ja ho sé, un entreteniment	inútil	i desplaçat. Tanmateix, aquesta mena d'hipòtesis són difícils d'eludir, a
H Home La vida de l'home —ha dit algú— no és sinó "una passió	inútil	". La frase fa bonic, cal reconèixer-ho: dringa amb una certa elegància
tot cas, m'inclino a suposar que la vida deixa de ser "una passió	inútil	", quan deixem de pensar que és "una passió inútil". Humiliació
"una passió inútil", quan deixem de pensar que és "una passió	inútil	". Humiliació Cadascú se sent humiliat per una cosa o per unes coses
momentani". Potser ni pedanteria ni desordre: però sí una tortura	inútil	. La pretensió de no assemblar-nos a ningú, a l'hora d'escriure o de
al cap i a la fi, els quixots no serveixen per a res. Són uns sacrificats	inútils	, d'una imbecil·litat taxativa. R Rellotge De vegades penso que
culpables —si tal o tal altra divisió ha fet o deixat de fer— és feina	inútil	. M'explicà per què s'allunyà del Catolicisme, no pas voluntàriament, diu,
travessa apressat cap al despatx del vell secardí, on no s'entreté en l'	inútil	gest de trucar, sinó que obre la porta i entra llestament, brandint el
estat solucionat. I ben solucionat. Degut a les noves disposicions seria	inútil	falsificar renovacions, de manera que més que res ens hem procurat
s'eixuga amb la tovallola plena de ditades fosques i, amb un esguard	inútil	, cerca una farmaciola que no hi és ni hi ha estat mai. Aleshores s'adreça
a tancar els ulls un moment i a obrir la boca en un intent, gairebé	inútil	, de respirar. El cor se li enfila a la gargamella, encara no aquietat del
casa, car les dones morien joves i deixaven a penes un vague record. És	inútil	buscar aquella inqualificable però determinant presència femenina feta de
mostasses a les cames, però no li parlava de guariment, com si fos ben	inútil	tot allò que feia. Però no era sols aquesta por, allò que l'obligava a
ferir-vos. Amo absolut, fins a la mort, d'aquest	inútil	, espès i fatigós silenci. El silenci de les Torres de Padrós va
de les Torres de Padrós va ser, possiblement, ple de tedi i fatiga, però	inútil	no, car allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia guanyat la partida, i
dic, tota realitat, tota qualitat, per aconseguir una solitud desolada i	inútil	. Per això, deia: t'he creat jo amb el meu propi desig. Vet aquí el
també. M'enamorava jo, no d'ella, sinó del meu amor per a ella. I és	inútil	que Carolina sigui ben sòlida, cada dia més sòlida i robusta, pregonant
ara, quan penses en aquest foll perdut en el laberint del seu orgull	inútil	? Has aconseguit ja que la teva dona sortís de Girona? Per favor digues-me
tètrica realitat del nostre poble, i jo t'hi he ajudat, no seré del tot	inútil	. T'abraça i t'enyora el teu amic Jeroni Oleguer. P. S.. És clar que tens
perfecte, i cal aclarir, perquè no sembli aquesta afirmació una	inútil	i inflada apologia, que la Docta casa no fruïa a principis de segle d'un
Padrós, companyia on no faltava l'indecís estudiant de cànons, envellit i	inútil	, el brètol fill segon de casa rància i miserable, sinó que ni una set
a la mort. Aquell estiu del 1806 va comprendre, però, que seria	inútil	insistir que Erasme emprengués el viatge a Barcelona. A més, l'estiu
un dibuix de les celles, en la posició dels peus, en un gest de les mans,	inútil	del tot, perquè la casa s'acabava, en acabar-se el seu nom que més valia
tots, sense faltar-n'hi un, a mans del Carcelari, i tota aquesta obra	inútil	havia de ser sempre més vàlida i molt més real que la lluita diària enmig
hores! Luciènne dormia tant i tan seguit que vaig arribar a odiar-la. Era	inútil	que obrissis el balcó, que deixessis caure llibres a terra, que
ordenà, suplicà, afalagà, va prometre temptadors beneficis. Va ser	inútil	. El pare va fer esforços per usar un llenguatge que creia que era el del
, deia ell, i si venia a ciutat era per a trobar-s'hi amb la gent més	inútil	, tan sospitosa per a les autoritats com per als patriotes. Campdepadrós
les incursions constants dels embrolles i pairots i encara d'heroiques,	inútils	i no menys temibles temptatives patriòtiques. Jeroni ni tan sols protestà
que els representants del progrés destruïssin la torre gòtica, la torre	inútil	, esvelta, bonica contra la llum d'un ponent infinit, sobre la carena
una broma, per il·lustrar una abusiva defensa dels vells drets rurals, d'	inútils	furs manats a retirar, per indignar i divertir alhora l'amic seriós i
dels Deu era substituït per un governador austríac. Sota el govern de l'	inútil	representant del Senyor de Meternich es formava un nucli de venecians que
fràgils, arrissats, acolorits, com si hagués estat construïda per a un	inútil	luxe. No em cansaré mai de la seva llum múltiple, sense continuïtat,

Pàgina 1 (de 108)

50 següents