Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la seva mare s'emplenava a poc a poc de plor. Plorava a despit d'ella,	incapaç	de contenir-se. I començà a pujar les escales: en realitat amagava el
¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la imatge començada,	incapaç	de portar-la a terme, turmentat per un altre ordre d'inquietuds i
i arravatador, com un d'aquells impulsos de la seva ànima a què era	incapaç	de resistir i davant els quals sentia que no hauria respectat res.
únicament un guany d'ordre moral, una satisfacció espiritual, i era	incapaç	de sotmetre el seu temperament a la menor violència. En això era tot el
no s'ocuparia de res. Es sentia tan lluny dels interessos materials, tan	incapaç	d'ocupar-se'n, que ni una sola vegada no havia visitat la petita hisenda
per ventura, com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és	incapaç	d'endevinar els veritables sentiments del seu fill; incapaç de comprendre
Àgueda és incapaç d'endevinar els veritables sentiments del seu fill;	incapaç	de comprendre que si no s'encara amb ella per explicar-li per què se'n
tan gran, que a voltes sentia gairebé que la raó se li escapava i que,	incapaç	de dominar els seus pensaments, es precipitava en un vertigen de folles
a què havia sotmès els seus nervis es sentia tot ell tremolar. Era	incapaç	de dominar aquella íntima i desagradosa excitació que seguia en ell a
dona forta que l'havia estimat amb un tan gran amor, que ell era encara	incapaç	de concebre'l en tota la seva grandesa, Tino Costa es maleïa per primera
fer, però hagué de deixar-ho d'acabar, esgotat per la tensió nerviosa,	incapaç	de superar la terrible sofrença a què sotmetia la seva ànima, impotent.
amb la solitud amb què s'havia embolcallat la casa. Es va sentir	incapaç	d'absorbir-se en el seu treball, d'abstreure's completament de passades
completament de passades reminiscències i de torbadores temors,	incapaç	de sumir-se en aquell diví capficament —o alienació— sota la influència
que no em guardaries rancor, que tu també m'has comprès, pare? Ell,	incapaç	ja d'articular cap mot, féu un gest afirmatiu amb el cap. —Vaig ofendre't
sobre els seus cabells. —Gràcies, pare. Ell se n'anà sense voler mirar-la,	incapaç	de pronunciar ni un mot. Mila li demanà encara que es recordés d'Anselma.
Només que són uns "diners" desproveïts de consistència material:	incapaços	de ser físicament posseïts —com unes cartes d'amor, en comptes de la
per als luterans, un esperit afí, sovint un mestre, un inspirador, però	incapaç	de trencar amb l'obediència papista. Les complicacions se li
de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem	incapaços	d'inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de més a
Hi ha qui s'apressa a perdonar els seus ofensors perquè es troba	incapaç	d'odiar, o perquè es cansa d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'esdevé
decapiten un vell amb un desgraciat cop de peu... —Sortim —fa ell,	incapaç	de resistir-ho més. L'home salta al seu costat, dirigeix una darrera
per la moda, per la conveniència, potser per un monopoli sense imaginació	incapaç	de fabricar cap altra mena de receptacle... El que vull dir és això: ara
i una feliç acceptació dels plaers de la vida el va fer absolutament	incapaç	de comprendre cap mena de dolor. Va ser injust amb Jeroni, el seu fill, i
Em pregunto molt sovint si realment tinc res de poeta. Sóc absolutament	incapaç	de trobar una rima que dringui com bona moneda. Els meus romanços sonen
a la carn de Jeroni, tan poca cosa per als ulls del seu esperit que és	incapaç	de dir-nos quin rostre, quina veu tenia, només que tenia el cabell
gust del menjar que engolia. Insensible de fet a cap mena de refinament,	incapaç	d'inclinar-se a cap mena de debilitat, si no era el mastegar tabac, vici
aquell instant en què hauria passat pel seu costat, sense veure'l,	incapaç	de reconèixer el meu amic. El curs començava a Cervera per Sant Lluc, era
de millora. Podia sentir-se desencantat d'ell mateix, fatigat,	incapaç	de reprimir l'instintiu fàstic que la desvergonyida humanitat li produïa,
les plantes esponeroses, amb els arbres carregats de fruit. Com tots els	incapaços	, Borra ho carregava a l'estrella; la fortuna no l'acompanyava; maleïa la
tan plena de terrors, davant aquelles paraules, que la Pigadeta era	incapaç	de pensar en res més. Ella, en la seva bona fe, creia a ulls clucs en la
del comiat, quan ella li oferí un poc maquinalment les seves galtes, fou	incapaç	de posar-hi una besada, les fregà lleugerament, empegueïda. Era el més
i col·lectiu, de l'aferrament a l'espai i a l'ambient familiar, són	incapaços	de donar minories governamentals, tenen en aquest exemple un punt de
presideix les relacions polítiques dels catalans durant l'època pactista.	Incapaços	de fer-se un nou quadre mental, esporuguits davant l'Estat llunyà, però
no cal ni dir-ho; ningú no estava d'acord amb aquell règim eixorc,	incapaç	de qualsevol progrés material i, cosa pitjor, amb la desagradable habitud
catalana quedà decebut davant la inconsistència de la Monarquia,	incapaç	de recollir els seus anhels, incapaç de donar-los una seguretat mínima.
la inconsistència de la Monarquia, incapaç de recollir els seus anhels,	incapaç	de donar-los una seguretat mínima. L'Estat no sirgava; caldria refer
Perquè Eva no guardava gens de rancúnia a Jahvè. Ai! Aleshores érem	incapaços	de nodrir cap mala passió! Des del lloc on ens trobàvem s'afiguraven els
em va arrossegar com el torrent arrossega una ínfima brossa. Jo era	incapaç	de discerniment, de reflexió. Jo no sospitava l'existència de la malícia.
Veig que la Júlia et domina els sentits i l'enteniment, que ets	incapaç	de trobar la pau, que no t'imposaràs mai, que no tindràs un no pels seus
pas què diable hi trobes en compartir les nostres misèries! [(Víctor,	incapaç	de suportar per més temps aquesta conversa, s'aixeca d'una revolada i es
Va ser molt lluït el seu enterrament, mare? [(En Víctor,	incapaç	de resistir tal conversa, desapareix.)] Rosa. Ah, sí, filla
Te'ls confio, sents? Dóna'ls-hi algun cop d'ull de tant en tant. Són	incapaços	de la més petita, perxò. [(Desapareix pel passadís. La Merceneta es
Ernestina. Què estàs dient! Com t'enganya el desig! Tu ets	incapaç	de resistir els planys i les súpliques; no sabries pas ésser cruel amb
a la supressió de l'esperit. L'home amb sentit comú és aleshores l'home	incapaç	d'enlairar-se per damunt del que és habitual i rutinari, el que passa per
senyoret d'aquests? El que jo els ofereixo s'hi pot pujar de peus; és	incapaç	de comprometre ningú i a més a més, és de debò, és autèntic. Jo no els
totes les persones abandonades, Maria gastava d'una manera absurda; era	incapaç	d'estalviar ni de fer lluir res. Amb els anys se li havia accentuat un
anormal no ho veu. Es dóna, tristament, passarà per tot, com una criatura	incapaç	de sospitar els perills. I quan s'adona que el secret no és tal secret, i
Guillem; sabia que era un viciós inofensiu, un bon xicot en el fons,	incapaç	de res deshonorable, de res que tingués a veure amb el codi penal. Però,
de Bobby. En general per a un home com era Frederic, sense imaginació,	incapaç	de viure una mica de vida interior, resulta més molest rompre amb un amic
a mitges. Només Bobby, perquè era tan diferent de Frederic, perquè era	incapaç	d'apassionar-se ni de lliurar-se a res ni d'interessar-se vivament per la
piset gairebé de menestral; és un pobre senyor Tomàs i res més. Són gent	incapaç	de reaccionar, de viure la vida que sigui. I els fills del Marquès són

Pàgina 1 (de 57)

50 següents