×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb incert |
Freqüència total: 1832 |
CTILC1 |
| de belleses, de tanta felicitat, que a voltes la feia quasi tremolar d'un | incert | temor. Un altre dia Tino Costa li parlà d'un record que tenia d'ella de | | casa, la tancada i opressora atmosfera que notava al seu entorn, i allò d' | incert | i amenaçador que semblava flotar-hi. A Mila li semblava com si haguessin | | de cuiro, un bastó amb un vit de bou. Entre les ovelles van, amb pas | incert | , uns xaiets de pocs dies. Fa un cel enteranyinat; a l'horitzó les | | als Sis Avets. En un camp vermell, un home sembrava. El seguia, amb pas | incert | , una criatura molt petita —cabell esbarriat, vestit bru. A moments, m'ha | | dels antiaeris. La gent, nombrosa, s'arrecera al túnel; hi ha una llum | incerta | de petroli. 1 octubre. També he dormit a Barcelona. Dino | | des dels Sis Avets. Però al lluny la guerra, la guerra. Quin viure | incert | i amargant! 18 setembre. Dia meravellós de setembre, amb | | la fam, les tempestes i sobretot la desfeta de tants d'ideals i el nostre | incert | destí... Durant la travessia vaig conèixer Helena. Helena, Helena! | | de l'indecòrum. Tenia també angoixes: se sentia | incerta | si volia guanyar el cel i córrer el risc que la posessin prop | | em fa estrany". Que lentes les fulles roges de les veus, que | incertes | quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels | | l'afany que de l'hivern abaltit em llançava a un abril | incert | , ah! com si tinguessin tots els homes la pau i només jo fos | | No deixis l'ombra bona dels vells arbres, l'ombra darrera d'un | incert | camí. Enllà només hi haurà la immensa set, que espera | | a tu, el respir de les flors, i lentes naus es perden en mars d' | incerts | perills, i l'estrany temps s'ajaça com un vell gos cansat, | | noia amb blue-jeans es proposa tenir bondat per l'home | incert | . No fuig de veure's en l'ull de boira ni burla el pas | | en el cos final, lliurant-se clivellat com mai, si és | incert | aquest ventre on la mà usada s'oblida, com en un clot de sorra. | | d'una persona, al·ludim gairebé sempre a un conjunt de coneixements | incerts | , més pròxims a l'instint que a la intel·ligència. Un home d'experiència | | viscudes. L'experiència pot ésser, doncs, en el primer moment, un saber | incert | i obscur, encara que infal·lible, sobre les coses i especialment sobre | | de la dona qui anava a comparèixer davant l'espòs, | incerta | de merèixer gràcia an els ulls de l'home inconegut? La terra | | ara!, car te costarà ben cara una hora de pler | incerta | . Febre o vanitat t'atreu a ser lladre de quelcom | | de foc. La dona va parlar: l'àngel immòbil restà un moment | incert | , i, com abans de la primera culpa, me fou mostrat el | | amb clavells rojos, a tot vent oberts! Quan espargíreu pels camins | incerts | les flors que la bellesa vos donà, no sospitàreu que | | Morta la claredat de ta mirada, t'he vist enfora, amb caminar | incert | , feble com un aroma que se perd, trista com una monja | | la saba i l'ardiment de la nostra jovenesa. Guaita la claror | incerta | d'una sitja dins la nit: sembla un ull esporuguit | | és molt més enllà: a setanta quilòmetres. Laura es gira vers aquell punt | incert | on el seu pensament situa Barcelona; i la claror dels seus grans ulls se | | fixa l'esguard vers la direcció que duu el tren: cap aquell altre punt | incert | on abans d'una hora veurà com si Comarquinal sortís de sota terra, amb | | pels fondals i llisca pels blatars i els horts estàtics. Primavera | incerta | que ha fet germinar les llavors, que duu l'amor als insectes de la terra | | i macadures. Surten al carreró retort i mal il·luminat, sonor del trepig | incert | dels homes que no saben on acabar la gresca. Seuen en el banc de pedra de | | vaguetats; contempla els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, | incerta | com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper amb els dos braços; hi | | tot i la tendència a una visió tràgica, o almenys trista, de les coses | incertes | —cal dir que llavors no la tenia tant com la va tenir més tard—, estava | | del bestiar o dels gossos i el lloc dels quals ha esdevingut encara més | incert | per les transformacions tècniques ràpides que han marcat la nostra època, | | darrera unes il·lusions que ella no podia compartir, devers un destí | incert | i ple de perills, mentre que ella romandria en el si d'una família de | | en mi com en els millors temps del meu entusiasme. Aquella escapada | incerta | a l'estranger, aquell dolorós fugir cap a una aventura em produí per | | . El poble és lluny, no veus ningú. Ni el lladruc d'un gos, ni una llum | incerta | no vénen a fer companyia a la teva desolació. Les coses encara semblen | | taula, sota un llum de braç que sortia de la paret escampant una claror | incerta | , els catalans es jugaven els diners a cara o creu. El joc consistia a fer | | imaginació i l'ambient real que jo entreveia tan fort. L'altra veu era l' | incert | , el vague, la quimera... Però era el desconegut i feia un cant dolç, | | les cinc seria fosc. ¿Havíem de desviar-nos de la ruta en busca d'un llit | incert | ? ¿I si, com altres vegades, se'ns tanquessin totes les portes? No teníem | | al plom. Començava a pesar damunt meu la preocupació de les vesprades | incertes | . Vam travessar un poblet que ja no tenia res de rural; xemeneies, fum, | | crescut com una taca d'ombra vagament nimbada, entre teulats vaporosos i | incerts | ... A Mònica, li resultava dolçament penós assimilar d'un cop tanta | | es movia del llindar. Escoltava; esperava no sabia què. Cosme observava l' | incert | perfil d'ella sobre el fons aclarit del passadís. Ell també l'escoltava, | | i al darrera del corb una coloma, missatger menys | incert | , i se l'envia, un cop i un altre cop, per tal que cerqui | | gran felicitat en lliurar-me així, sense paraules, sense gestos, a les | incertes | insinuacions de llum rosada de l'aurora. En aquests moments màgics tota | | compte dels meus actes, se'm feia present tota la meva vida, incoherent, | incerta | , com un somni, i jo la mirava, desesperat. Com un núvol esponjós, batut | | a la platja, ens havíem quedat sols. Es va tombar, em donà una mirada | incerta | , vacil·lant... No sabia com jo em prendria la catàstrofe ni com acabaria | | de perdre la salut, sense comptar les malaventures d'un viatge tan | incert | . L'home prudent se sap atenir al proverbi que diu: "Qui s'està en son | | etc., produeixen en qualsevol ésser orgànic una quantitat extremadament | incerta | d'efecte directe. Tinc la impressió que l'efecte és petitíssim en el cas | | ens proporciona en el seu treball, la data dels primers "miracles" és | incerta | i algú la remunta pels volts del 1561. De tota manera les proves | | És ben cert que aquestes proposicions tenen sovint un status | incert | , i com desdibuixat; de fet, poden formular-se de maneres diferents (en | | de poder europea que havia prevalgut fins a l'any 1870"). Però | incertes | o no quant al seu status dins del llenguatge historiogràfic, el | | El valencià, quan pensa en la seva entitat de poble, es troba " | incert | ": pressent que no és carn ni peix. No és un atzar, per exemple, que no | | sembla, m'ha concedit que l'ànima era més durable que el cos, però que és | incert | per a cadascun de nosaltres si a la fi l'ànima després d'haver tingut i | | Recomanem de visitar el Teatre a l'hora que la llum del sol encara és | incerta | o quan, marxant a la posta, la gama del roig al viola va succeint-se amb |
|