Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les columnes salomòniques i dels altars pampalluguejants. Aquesta	incitació	al sentimentalisme superficial agreujà en la massa popular la tendència a
Ara la mica de cosa que hi havia hagut entre nosaltres es convertia en	incitació	porfidiosa. Tot es feia present... Un dia, com altres vegades, s'havia
en evidència, les crítiques d'Einstein constituïren una vegada més una	incitació	benvinguda per a explorar els aspectes essencials del problema. El
el sant per les forces del mal i en el seu origen degué representar una	incitació	a la luxúria. Es tracta, però, d'un origen remot. La filoseta és
vulgui, i el més corrent és que ho faci bé per tradició familiar, bé per	incitació	d'algun amic. Un cop inserit a una "filà" l'alcoià pot considerar-se
els castellans i els catalans estrictes. Tampoc no pot dir-se que fos una	incitació	massa considerable. A més d'això, el patriotisme espanyol, que també a
la superioritat i la visibilitat de l'exemple; només aquests susciten la	incitació	; només aquests estimulen i creen les renaixences vivents. Així els antics
com en altres. Podria semblar exclusiva del litoral, conseqüència de la	incitació	estimuladora dels camins de la mar. Però no és així: paral·lelament a
hi traspués; quan es tracta de decidir un vianant distret, per un matís d'	incitació	; quan s'ha fet bon recapte escauria, per lleu que fos, un agut de triomf.
—el film que ell realitzà en col·laboració amb Luís Buñuel— era una	incitació	apassionada a la violència i al crim. En "L'Âge d'or", l'altra
i ella, abocada a la finestrella, se'm quedà mirant barra-barra, amb una	incitació	de pecat mortal, amb una xucladissa assassina. Anava ben bé per mi
considero les acusacions del doctor Rovira com un acte de revolta, una	incitació	a l'anarquia i molt més greu encara, una odiosa calúmnia. Per principi
l'instint humà per la bellesa? El simple fet de viatjar en tartana és una	incitació	constant —si hom no viu completament adormit— a captar la bellesa de les
que ha voltat la seva vida d'una ressonància flotant, és a dir, d'una	incitació	per les coses més vagues i diverses. Però aquesta primera impressió s'ha
és fer funcionar l'esperit, partint de vegades de l'esperit mateix o per	incitació	de coses que provoquen una curiositat: és a dir, que agraden
nostra. A Mallorca no existien mines, però hi havia la mar. Escoltaren la	incitació	de la mar, i per a poder prendre part a la tasca d'aquella hora
sentit que Mallorca té una magnífica resposta, per emprar els vocables	Incitació	-Resposta amb què Toynbee explica la gènesi de les civilitzacions. En
l'ànima mallorquina. Sempre la vida insular s'ha trobat sota la constant	incitació	de la mar. Ja hem vist com reaccionà al seu estímul l'home prehistòric; a
de la seva excel·lència i noblesa, trobem dins la nostra revista la	incitació	als compatricis a reprendre el seu conreu literari: "sols la
a augmentar o no la perfecció humana. L'atracció de l'Infinit és una	incitació	constant a la consciència de la nostra inferioritat, però és al mateix
individual, sense curiositat per res més, hermèticament tancats a tota	incitació	externa, dedicats al plaer de l'avarícia com a únic passatemps apreciat;
la manera que puguis. L'Hipòlit dubtava. El sentit d'aquells mots era una	incitació	a la lluita, l'èxit de la qual dependria de la quantitat d'energia que
al descobert la seva responsabilitat de dona. L'endemà li tornaria les	incitacions	d'aquell dimoni de Quima, un dimoni de l'infern era, i l'Albert, encongit
vagi! Mai no li havien dirigit un clam així, de nàufrag, amb tants anys d'	incitacions	femenines. Era una veu d'intimitat, que el comminava a exercir un dret,
ésser arrossegats en la seva caiguda definitiva. És, d'altra banda, una	incitació	a fer un esforç heroic de desplaçament en el passat i viure en el temps
particulars, simplement. És a dir: un organisme d'iniciativa pròpia com d'	incitació	al treball, com de preparació de plans generals, d'harmonització de
en els reflexos neuro-psíquics és modificada per l'excitació o la	incitació	anterior que ha deixat el seu solc; aquesta modificació central és
que treballen sota l'influx nerviós cerebroespinal—, sinó per una	incitació	que s'elabora en el cor mateix. Queda ben entès que quan parlem de
resposta. Tota la capacitat reactiva ha estat esmerçada en la primera	incitació	. Hom anomena fase refractària aquest període d'inexcitabilitat. Passat
que el múscul cardíac no és susceptible d'ésser tetanitzat. Una sèrie d'	incitacions	, per freqüents que siguin, només produeixen contraccions isolades i no
del tot o no-res. I això qualsevol que sigui el grau de la	incitació	. El tonus del cor —una qualitat molt obscura encara— sembla jugar en tot
del centre sinusal, perquè en cada excitació del múscul cardíac per les	incitacions	sinusals més freqüents queda extingit el procés més lent de les
sinusals més freqüents queda extingit el procés més lent de les	incitacions	nodals o ventriculars. Només quan l'automatisme del centre de jerarquia
que regiria l'activitat cardíaca, no emitirien successivament llurs	incitacions	fins a ésser impressionats per cert nivell de la pressió sanguínia dins
ventricles es contreguin sincrònicament i amb més lentitud perquè ací les	incitacions	provenen de l'anell atriventricular. Lohmann ha obtingut el mateix
és pertorbat per contraccions degudes a un extraestímul, és a dir, a una	incitació	originada en un nou centre. Es tracta d'un centre ectòpic (heteròpic de
que malgrat l'extrasístole el centre sinusal ha seguit emetent les seves	incitacions	en el temps ordinari. Però l'estímul produït durant l'extrasístole troba
nova contracció. Aquesta contracció no es produirà fins a la immediata	incitació	sinusal. Aquestes senzilles consideracions poden bastar per a comprendre
centre sinusal— de fenòmens de bloc, que adés impedirien l'aparició de la	incitació	ectòpica, adés protegirien aquest centre de l'excitació sinusal. Aquesta
cardíac és molt lent pot interpolar-se una extrasístole sense que la	incitació	sinusal trobi el múscul cardíac refractari en virtut d'aquesta
i la seva escola. 4a· La de la taquisistòlia auricular per	incitació	ectòpica única, defensada avui per Rothberger i Winterberg.
diu taquicàrdies sinusals perquè el centre sinusal, el centre primari d'	incitació	(regió del nòdul de Keith i Flack) conserva el comanament
fases i especialment en el temps molt més breu en què el centre emet les	incitacions	. En la taquicàrdia paroxística no solament el cor batega extremadament de
contraccions ectòpiques, és a dir, originades per un nou centre d'	incitació	que, així com en les extrasístoles provoca episòdicament i amb més o
normalment subordinats al centre primari perquè llur capacitat d'emetre	incitacions	és més petita. Cal admetre, doncs, que en aquestes circumstàncies
dir, el nòdul de Keith i Flack, emet impertorbablement les	incitacions	amb el ritme ordinari, però bloquejat de tant en tant llur pas cap a les
Per un costat, les aurícules continuen contraient-se en virtut de les	incitacions	sinusals normals. D'altra banda, els ventricles sostrets de la influència
D'altra banda, els ventricles sostrets de la influència d'aquestes	incitacions	, després de la pausa preautomàtica, com hem dit, es contrauen amb un
de fer-se la contracció. Solament varia el temps en què entra en acció la	incitació	desencadenadora. En un mot, es tracta d'un senzill desordre de la
i la reacció, la uniformitat, la constància, l'origen (personal,	incitació	, suggestió). 2n· Caràcters patològics: Debilitat

Pàgina 1 (de 5)

50 següents