Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Erínies. Em penso que Ara té la missió primordial de desvetllar-les i d'	incitar	-les a la seva infatigable i implacable caça. Llatzèria pura,
per a la seva vellúria. Munda del Roso era, doncs, la qui amb més afany	incitava	la seva filla per aquell camí, i parlava al seu cunyat, i a mossèn
el "sant", el "savi", l'"home virtuós"—, i cadascú era	incitat	a acostar-s'hi, a identificar-s'hi. No es tractava de "progrés",
ens hi sentim tranquils, còmodes i ben aconsellats. Res en ell no ens	incita	al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes
s'ha tornat a quedar callat, com si no pogués parlar quan ningú no l'hi	incita	. —Ara sí —diu ell a la fi. I cap a l'uniforme—. Encara us
fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest,	incitat	per Crisafi, va resoldre perseguir els pares del concili i en convocà un
rebre exaltada al Portal Nou. Crida i llagrimeja perquè res no hi ha que	inciti	més a les llàgrimes de felicitat que un cos d'exèrcit de cavalleria, ple
la ironia merament intel·lectual no fa riure amb desesperació i enuig ni	incita	a pietat i a misericòrdia. És una ironia una mica estranya a la vida i
I el desenterrament de les romanalles de la cultura antiga, alhora que l'	incitava	, venia a confirmar-lo en la convicció d'haver aconseguit una mesura
desarticulats, que fan esgarrifar uns quants prismes de la làmpara i que	inciten	un rondineig de protesta en un vidre de balcó quan encerta el punt de
por de si dirà alguna expressió que mereixi un reny, només pel repòs que	incita	la companyia de Laura: aquell braç on pot repenjar-se com si fos un
desgavell, si t'hi abandones? Ara us anirà començant, a tu i a ella, si la	incites	a pecar. I no pot ser. Estima-la tant com puguis, que bé ho mereix aquella
-li: —Ara hi ha entrat el vell. —I si li féssim una broma? —	incita	Tomàs a la colla. Tots s'hi avenen; ho diuen a la dona al punt en què va
amb la mort de la filla de la casa, la seva presència allí sols podria	incitar	murmuris per allò de viure ella, soltera i sense família, amb un pare i
que em produeix una certa bona música lleugera, d'aquella que	incita	a ballar o a caminar rítmicament, d'aquella que afalaga uns certs punts
de mena oratòria —és a dir, en el recte sentit, retòrica—, adreçades a	incitar	una massa de gent vista com un conjunt; amb el guany, és clar, de la
i del plàtan s'expliquen per la presència d'esters. Només la intuïció pot	incitar	a agrupar la ceba, l'all, la col, el nap, el rave i la mostassa,
conjunt: (objecte ++ esdeveniment). Si la primera remarca ens	incita	a generalitzar la nostra interpretació, la segona ens portaria més aviat
diferents segons les societats. D'altra banda, no s'entén què ha pogut	incitar	Frazer a donar prioritat als capricis de les dones embarassades sobre els
també, la convicció que el feliç cultivador és un màgic que ha sabut	incitar	els nyams dels seus veïns a mudar de casa i a establir-se al seu jardí.
i el del lèxic— una certa dosi de contingència i d'arbitrarietat que	incitaria	a posar en dubte el caràcter sistemàtic del conjunt? El problema s'ha
hagué una base aèria instal·lada al territori d'un clan. Fets semblants	inciten	tant més a admetre que, a l'origen de certs tòtems, hi pugui haver tot
per a singularitzar-se per mitjà de comportaments, i, de vegades, els hi	incita	. Amb molt d'encert Radin (1, pàg. 187)
la vida social opera una estranya transformació dins aquest sistema, car	incita	cada individu biològic a desenvolupar una personalitat, noció que ja no
i la fisiologia; ja sigui per dalt, si la necessitat de comprendre l'	incita	a tornar a situar la història en la prehistòria, i la prehistòria en
oposa tota societat estranya al qui la considera de fora estant, i que l'	incita	a projectar sobre ella, en forma d'atributs positius, les llacunes de la
tempta. Una gran poetessa de Lió? El renom la /Belle Cordière\ m'	incita	a agafar el volumet. És una edició antiga, malmesa pel temps. El llibrer
lluminosa, menys destra, un poc esmortida i una mica sorda. Les postisses	inciten	, inviten, criden les parelles. El repic, frenètic, exalta l'home, arbora
va fer difícil seguir-te. Per a un home gelós els obstacles no compten, l'	inciten	. La meva confident m'advertí que, en espaiar-se les visites que l'intrús
amb el cap inclinat, enfervorida. Una semblant actitud de recolliment	incitava	a la concentració. De fet, resar, ni que fos mecànicament, comportava el
vindran si no s'hi posa adob!" Vagues, atemptats, pamflets, diaris que	incitaven	a la rebel·lió, cotitzacions clandestines, actes terroristes:
seu cos, a mantenir-se immòbil en aquell temps turbulent i ja boirós; la	incitava	a atendre, encara avui, la crida de l'amant i a refugiar-se entre els
cantava el teu Bé, com una sirena, i em prodigava tot de consells. Per	incitar	-me a la tendresa, el dia ardent s'endolcia com una mirada que s'entela;
estrany al veritable esperit de la ciència, sinó que, al contrari,	incita	a examinar si la solució que tiri al dret de les inesperades paradoxes
on regna la veritat profunda, que el treball és realment apassionant i	incita	la imaginació a cercar una base més ferma. Pel seu esforç devers un
les seves legions cap a les parts del Nord, com allí les	incità	a rebel·lar-se contra Déu, i com aconsegueix de convèncer
de fer en el moment més cordial de les nostres discussions. Quan jo l'	incitava	a prendre alguna decisió, resistia, s'hi oposava, però a la fi cedia i em
en estat de domesticitat o de cultiu que no pas en estat natural, m'	inciten	a creure que les desviacions d'estructura són degudes d'alguna manera a
les seves deferències al mahometisme dels seus moros, i fins i tot per	incitar	-los a resistir a la catequització cristiana. Els moriscos, conversos per
el País Valencià. No subestimo ara cap altre dels factors que poguessin	incitar	els valencians del principi del XVIII a embarcar-se en aquella
Víctor Balaguer, des de la tribuna dels Jocs Florals de València,	incita	els renaixentistes valencians a polititzar-se. Abans havia polemitzat amb
que m'animava a fer justament allò que ja feia, i com aquells que	inciten	els corredors, de la mateixa manera el somni em manava allò que ja feia,
una acció profunda". I tanmateix una pruïja insubornable de sinceritat m'	incita	a despullar-me de la disfressa i a tirar la careta enlluny. Malgrat els
a la grandesa, que en els tres segles anteriors: la renaixença els	incitava	a revelar-se. No és estrany que, en les èpoques de decadència, els
de millors resultats. Proposem, per tant, al nostre poble, tot allò que	incita	a la imitació, tot el que suscita amor. Estudiem, estimem tot el que té
tristesa de la pensa que cap agullonada de l'imaginació no podría	incitar	a res de sublim. ¿Què era —jo vaig deturar-me a pensar-hi— què
avisos ben definits, de l'ordre del qui dóna el fanal vermell que	incita	el conductor a frenar, quasi inconscientment, en el mateix instant que el
li permeten d'expressar allò que efectivament, profundament, l'	incitava	a la creació d'una obra d'art, allò que pel sol fet d'haver-se originat ja
o insospitades que conten els qui vénen de lluny els pugui	incitar	a vestir de ficció allò que tenen per contar. A vegades —i encara ara—
l'interès de l'auditori. I l'èxit —acompanyat per un profit— bé devia	incitar	el poeta recitador a inventar unes altres "històries" i a tornar a

Pàgina 1 (de 16)

50 següents