Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Encara que als seus orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s'	inclinava	a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va
per comparança amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'	inclines	a fer mal o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir
de Pegàs, la Quimera, uns diuen que amb l'espasa o la llança, altres s'	inclinen	que amb un núvol de fletxes. Assenyat, devia triar les sagetes i atènyer
tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va	inclinar	, versallesc, davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és
tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit,	inclina	amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i
jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a no assossegar-me mai, quan m'	inclino	, en madurar de seny i per temperament, a contraure amb rapidesa, salvada
del qui em colpeix. L'última veu que he distingit era la de la dona, i m'	inclino	a creure que ella ha estat el meu botxí, però no ho asseguraria davant
Santa Maria, que havia fet tots els possibles per, amb els seus consells,	inclinar	la voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment
tovots amb son pare: el pare, això no obstant, s'havia entestat a	inclinar	-lo de totes passades a aquesta ocupació, de manera que el noi contragué
Se n'anà així, sense una paraula més, sense un gest. Maria Àgueda havia	inclinat	el cap, perquè ja sabia que contra aquella força no hi havia lluita
li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al costat d'ella.	Inclinà	el cap com un infant sobre el seu muscle i pronuncià el seu nom en veu
vestit, i, oblidada del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s'	inclinà	sobre l'embriac, li aixecà el cap i el cridà amb veu angoixada: —Joan!
dolorosament. Sia estava d'esquena, enfonsada en un lleuger sopor. Ell s'	inclinà	sobre el llit i la cridà baix pel seu nom: —Sia... Ella va agitar-se
gairebé amagat sota les pedres; endevinà, més que no veié, el seu cap; va	inclinar	-se sobre les pedres amb molta cura i el tornà a cridar: —Tinet! Tinet,
: —Tinet, fill meu... —Però ja no ho féu sobre d'ell, no s'havia	inclinat	; havia ja llençat el nom maquinalment, a la nit, sense esperança ja i a
la sotragà, i va romandre asseguda, plorant, mentre Mila se li	inclinava	damunt i l'acariciava. Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat
badoqueria. L'únic: no n'hi ha d'altre. De més a més, l'escèptic s'	inclina	a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i
noblement decebuts. Però jo no me l'acabo de creure. En tot cas, m'	inclino	a suposar que la vida deixa de ser "una passió inútil", quan
profitoses, en comptes d'ineptituds imprevistes. André Gide, que no era	inclinat	als optimismes idiotes, ho puntualitzà: "Tot està ja dit; però, com que
arrecerats sota els tanys de la ginesta, els pensaments morats i blancs	inclinen	el caparró. Sèiem a l'herba de Borderiol quan el sol es ponia. En la
que ens separaven de Barcelona. Les altíssimes franges de llum s'	inclinaven	com messes titàniques, s'encreuaven, s'atansaven entre les
a unes cent passes, dalt d'un castanyer. Compassadament amb el cant,	inclinava	el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, aquella
que aguanta una altra infermera, alta i d'aspecte ferotge, i tot seguit s'	inclina	sobre el cap que el tercer ajudant afaita amb una navalla de mànec verd
una incisió al llarg de l'estèrnum, en arribar a la part baixa del qual	inclina	el bisturí cap a l'esquerra. —No ho resistiré —mormola ell, ja avesat a
l'altre. No pot veure les maniobres del cardiòleg que s'ha tornat a	inclinar	sobre la dona; el braç d'un dels ajudants li amaga el camp operatori. En
pas del mateix parer, perquè el veuen abocar-se entre les dues espatlles,	inclinar	-se a l'orella de l'un, de l'altre. Ells repliquen alguna cosa, hi ha
-se, però el guàrdia, que sembla haver-s'hi entusiasmat, li pega encara, s'	inclina	al seu damunt, i subjectant-lo pels cabells, li submergeix una i altra
un brollador i li empastifa la cara. Sense preocupar-se d'eixugar-se-la, s'	inclina	sobre la tassa i la frega amb l'escombra. La porcellana és vella,
acusar. Se'n va a la butaca, recull les peces de la dona cap al fons i s'	inclina	per tal d'asseure's. Totes quatre veus criden, sobresaltades: —No! Es
de faltar-hi. No em podeu jutjar, doncs. L'altre somriu triomfalment, s'	inclina	cap a la cabina del costat i mou la testa en un gest irònic. —Per això no
La noia alenteix els seus moviments, pensativa. S'ha enseriosit i	inclina	el cap, però a la fi sembla recobrar-se i mormola: —Mai no la poden matar
a taula. —És el teu fill? —pregunta ell. —Sí. —Estudia? S'	inclina	sobre el llibre, on veu tot de problemes aritmètics, però el noiet ara
descaradament. —No serà massa alt? —pregunta ella. —No. Salta la barana, s'	inclina	cap enfora amb tot el cos i va deixant lliscar les mans pels barrots
la noieta que deu haver comprès el joc perquè ara comença a forcejar; s'	inclina	a la seva orella i li xiuxiueja—: és la filla d'un dels caps ocults de la
sigui! —glapeix el cap—. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s'	inclina	ell—. Entre els nostres serveis respectius sempre hi ha hagut un bon
que m'han dit que parlés amb ell... —És estrany —repeteix l'individu. S'	inclina	, agafa el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni preocupar-se de
plataformes, al peu de les quals veu que hi ha dues dones desmaiades. S'	inclina	damunt la que té més a prop, però un dels conferenciants s'incorpora una
El gira en direcció a les cases d'on han vingut, l'hi confia i torna a	inclinar	-se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut dalt el marge, on
la línia de les anques que sembla augmentar-li de volum cada cop que s'	inclina	endavant, la rodonesa de les sines que s'eixampla quan es redreça amb la
Si continua així, aviat el jubilaran. El carret ja gairebé és ple i ell s'	inclina	per anivellar la terra cap als costats, redreça les vares amb la intenció
el fusell mentre l'altre mana: —Papers. Ell reposa el carro i la noia s'	inclina	per travar-lo amb una pedra. Aleshores butxaqueja, es treu el certificat
on potser tres dotzenes d'individus de totes les edats i una noia s'	inclinen	sobre les màquines d'escriure, atents a seguir el dictat d'un home
una mica, com si hagués fet un gran esforç i aleshores, més tranquil, s'	inclina	de nou sobre la cartolina—. 72633... voluntari... Ell mira cap
que no. —Llàstima. Amb gira, doncs. També abriga més. El soldat es torna a	inclinar	, gargoteja encara a la llibreta. —I per quan ho voldreu, això? —No corre
Ell es redreça una mica, evitant de fregar-la amb el cos que se li	inclina	. —Però vós em podeu ajudar. Anit us vaig fer un favor... —Ja ho sé.
les duu penjades en aquest cordonet del coll. —Eh? —fa, però tot seguit s'	inclina	cap a la dona, li acaba d'obrir la xambra i endinsa la mà entre els pits
un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s'	inclina	una mica. Es somriuen. —Què se n'ha fet, de la teva amiga? —se
i una cervesa —demana la xicota que té davant. Després, mentre el noi s'	inclina	cap al cistell, el mira i rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les
una mica el mateix? —pregunta amb un moviment d'espatlles fatalista. S'	inclina	cap una corda que penja del costat del vehicle, en recull l'extrem—. Tots
la mà. La noia recalca el llibre contra les cuixes juntetes, s'	inclina	una mica per tal que la llum caigui de ple sobre la pàgina, mou els

Pàgina 1 (de 49)

50 següents