 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb inclinar |
Freqüència total: 2339 |
CTILC1 |
| Encara que als seus orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s' | inclinava | a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va | | per comparança amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t' | inclines | a fer mal o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir | | de Pegàs, la Quimera, uns diuen que amb l'espasa o la llança, altres s' | inclinen | que amb un núvol de fletxes. Assenyat, devia triar les sagetes i atènyer | | tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va | inclinar | , versallesc, davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és | | tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, | inclina | amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i | | jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a no assossegar-me mai, quan m' | inclino | , en madurar de seny i per temperament, a contraure amb rapidesa, salvada | | del qui em colpeix. L'última veu que he distingit era la de la dona, i m' | inclino | a creure que ella ha estat el meu botxí, però no ho asseguraria davant | | Santa Maria, que havia fet tots els possibles per, amb els seus consells, | inclinar | la voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment | | tovots amb son pare: el pare, això no obstant, s'havia entestat a | inclinar | -lo de totes passades a aquesta ocupació, de manera que el noi contragué | | Se n'anà així, sense una paraula més, sense un gest. Maria Àgueda havia | inclinat | el cap, perquè ja sabia que contra aquella força no hi havia lluita | | li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al costat d'ella. | Inclinà | el cap com un infant sobre el seu muscle i pronuncià el seu nom en veu | | vestit, i, oblidada del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s' | inclinà | sobre l'embriac, li aixecà el cap i el cridà amb veu angoixada: —Joan! | | dolorosament. Sia estava d'esquena, enfonsada en un lleuger sopor. Ell s' | inclinà | sobre el llit i la cridà baix pel seu nom: —Sia... Ella va agitar-se | | gairebé amagat sota les pedres; endevinà, més que no veié, el seu cap; va | inclinar | -se sobre les pedres amb molta cura i el tornà a cridar: —Tinet! Tinet, | | : —Tinet, fill meu... —Però ja no ho féu sobre d'ell, no s'havia | inclinat | ; havia ja llençat el nom maquinalment, a la nit, sense esperança ja i a | | la sotragà, i va romandre asseguda, plorant, mentre Mila se li | inclinava | damunt i l'acariciava. Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat | | badoqueria. L'únic: no n'hi ha d'altre. De més a més, l'escèptic s' | inclina | a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i | | noblement decebuts. Però jo no me l'acabo de creure. En tot cas, m' | inclino | a suposar que la vida deixa de ser "una passió inútil", quan | | profitoses, en comptes d'ineptituds imprevistes. André Gide, que no era | inclinat | als optimismes idiotes, ho puntualitzà: "Tot està ja dit; però, com que | | arrecerats sota els tanys de la ginesta, els pensaments morats i blancs | inclinen | el caparró. Sèiem a l'herba de Borderiol quan el sol es ponia. En la | | que ens separaven de Barcelona. Les altíssimes franges de llum s' | inclinaven | com messes titàniques, s'encreuaven, s'atansaven entre les | | a unes cent passes, dalt d'un castanyer. Compassadament amb el cant, | inclinava | el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, aquella | | que aguanta una altra infermera, alta i d'aspecte ferotge, i tot seguit s' | inclina | sobre el cap que el tercer ajudant afaita amb una navalla de mànec verd | | una incisió al llarg de l'estèrnum, en arribar a la part baixa del qual | inclina | el bisturí cap a l'esquerra. —No ho resistiré —mormola ell, ja avesat a | | l'altre. No pot veure les maniobres del cardiòleg que s'ha tornat a | inclinar | sobre la dona; el braç d'un dels ajudants li amaga el camp operatori. En | | pas del mateix parer, perquè el veuen abocar-se entre les dues espatlles, | inclinar | -se a l'orella de l'un, de l'altre. Ells repliquen alguna cosa, hi ha | | -se, però el guàrdia, que sembla haver-s'hi entusiasmat, li pega encara, s' | inclina | al seu damunt, i subjectant-lo pels cabells, li submergeix una i altra | | un brollador i li empastifa la cara. Sense preocupar-se d'eixugar-se-la, s' | inclina | sobre la tassa i la frega amb l'escombra. La porcellana és vella, | | acusar. Se'n va a la butaca, recull les peces de la dona cap al fons i s' | inclina | per tal d'asseure's. Totes quatre veus criden, sobresaltades: —No! Es | | de faltar-hi. No em podeu jutjar, doncs. L'altre somriu triomfalment, s' | inclina | cap a la cabina del costat i mou la testa en un gest irònic. —Per això no | | La noia alenteix els seus moviments, pensativa. S'ha enseriosit i | inclina | el cap, però a la fi sembla recobrar-se i mormola: —Mai no la poden matar | | a taula. —És el teu fill? —pregunta ell. —Sí. —Estudia? S' | inclina | sobre el llibre, on veu tot de problemes aritmètics, però el noiet ara | | descaradament. —No serà massa alt? —pregunta ella. —No. Salta la barana, s' | inclina | cap enfora amb tot el cos i va deixant lliscar les mans pels barrots | | la noieta que deu haver comprès el joc perquè ara comença a forcejar; s' | inclina | a la seva orella i li xiuxiueja—: és la filla d'un dels caps ocults de la | | sigui! —glapeix el cap—. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s' | inclina | ell—. Entre els nostres serveis respectius sempre hi ha hagut un bon | | que m'han dit que parlés amb ell... —És estrany —repeteix l'individu. S' | inclina | , agafa el cabàs i, sense encendre la cigarreta ni preocupar-se de | | plataformes, al peu de les quals veu que hi ha dues dones desmaiades. S' | inclina | damunt la que té més a prop, però un dels conferenciants s'incorpora una | | El gira en direcció a les cases d'on han vingut, l'hi confia i torna a | inclinar | -se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut dalt el marge, on | | la línia de les anques que sembla augmentar-li de volum cada cop que s' | inclina | endavant, la rodonesa de les sines que s'eixampla quan es redreça amb la | | Si continua així, aviat el jubilaran. El carret ja gairebé és ple i ell s' | inclina | per anivellar la terra cap als costats, redreça les vares amb la intenció | | el fusell mentre l'altre mana: —Papers. Ell reposa el carro i la noia s' | inclina | per travar-lo amb una pedra. Aleshores butxaqueja, es treu el certificat | | on potser tres dotzenes d'individus de totes les edats i una noia s' | inclinen | sobre les màquines d'escriure, atents a seguir el dictat d'un home | | una mica, com si hagués fet un gran esforç i aleshores, més tranquil, s' | inclina | de nou sobre la cartolina—. 72633... voluntari... Ell mira cap | | que no. —Llàstima. Amb gira, doncs. També abriga més. El soldat es torna a | inclinar | , gargoteja encara a la llibreta. —I per quan ho voldreu, això? —No corre | | Ell es redreça una mica, evitant de fregar-la amb el cos que se li | inclina | . —Però vós em podeu ajudar. Anit us vaig fer un favor... —Ja ho sé. | | les duu penjades en aquest cordonet del coll. —Eh? —fa, però tot seguit s' | inclina | cap a la dona, li acaba d'obrir la xambra i endinsa la mà entre els pits | | un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s' | inclina | una mica. Es somriuen. —Què se n'ha fet, de la teva amiga? —se | | i una cervesa —demana la xicota que té davant. Després, mentre el noi s' | inclina | cap al cistell, el mira i rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les | | una mica el mateix? —pregunta amb un moviment d'espatlles fatalista. S' | inclina | cap una corda que penja del costat del vehicle, en recull l'extrem—. Tots | | la mà. La noia recalca el llibre contra les cuixes juntetes, s' | inclina | una mica per tal que la llum caigui de ple sobre la pàgina, mou els |
|
