 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb inconsolable |
Freqüència total: 65 |
CTILC1 |
| altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell, | inconsolable | fins al capvespre. Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar, | | apa, Mundeta: no ploris. L'acaricià de bell nou; però ella plorava ara | inconsolable | , i també ell sentia que se li estrenyia la gola i no podia parlar. II | | avui l'hi ha pres Teresa amb un gest àvid, de garsa!... Li torna el plor | inconsolable | , acompanyada pel fresseig pressentit de la boira entre les branques nues | | els meus manuscrits ridículs). Immediatament vaig sentir una tristesa | inconsolable | . Era una barreja de remordiment i de buidor. No podia amagar-me el meu | | i em deixà a terra. Va agafar el seu mocadoret i es posà a plorar, | inconsolable | . —Bubulina meva —cridà Zorbàs, entendrit—, tanca els ulls... Tanca els | | enmig de les muntanyes, a l'aire pur, amb l'espasa. Vaig tancar els ulls, | inconsolable | . —T'has adormit, patró? —féu Zorbàs, enutjat—. I jo, imbècil, | | derivar cap a conseqüències desastroses: matrimonis trencats, pessimisme | inconsolable | , afecció a l'acràcia, vocació de suïcides... La història dels personatges | | i tan plombís com se'l fan amb el roig i la pintura que es posen, viurien | inconsolables | . Una dona coqueta no es dóna mai en la passió de plaure i l'opinió que | | una dona fa menys brogit quan és abandonada, i roman molt de temps | inconsolable | . Les dones guareixen de llur peresa per la vanitat o l'amor. La peresa, | | promeses d'una fidelitat eterna, sospirs, llàgrimes, segurament, ço que l' | inconsolable | Pellini anava a ofrenar en la intimitat del roquisser. Allí, sota una | | més esmarrit dels seus oients, un nen feréstec i anormal, va petonejar-lo | inconsolable | . Més tard volgué sincerar-se amb mi. El motiu d'aquella tendresa | | i aconsolar tothom, però fent esgarrips horribles i restant ella sola | inconsolable | . Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es donaven | | demana un escenari luctuós, com el que ha imaginat en Brull per a la seva | inconsolable | nimfa del mar jònic. En Triadó apel·la als tons violacis (massa monòtons | | de la mare, que són les que es ploren amb una dolor més íntima i | inconsolable | . Aviat els ulls del noi es desviaven d'aquell indret i s'enfilaven | | La tragicomèdia de la Miquela I La Miquela Arigós estava | inconsolable | . El seu fillet únic, la nineta dels seus ulls, l'infant més bufó que mai | | per sorpresa sense haver-se pogut defensar i en sentia un despit | inconsolable | . Pobre minyó! Mirant-lo, en Lau i el Roig semblaven oblidar llur pròpia | | Caminava amb torpitud... —Per què plores?... —Però el noi continuava | inconsolable | . Passà una estona. Al lluny s'aparegué la tartaneta saltant per les | | feblement i a fora hi havia un gran silenci d'estels... Plorava | inconsolable | damunt dels seus genolls. Ell va acariciar-la comprensiu, afalagat | | de glatir amb cristiana emoció. I, a més a més, es sentirà ferit per les | inconsolables | sofrences de Maria, motivades per aquell terrible degollament de tendres | | noia beneita com jo sobra arreu!— I el cor se li havia trencat i plorava | inconsolable | . Aspriu esdevingué sorrut, i Eugènia, que escoltava, no pogué estar-se | | espantós. Elles creien, doncs, en l'extrema gravetat d'aquells moments! | Inconsolable | , es precipità escala avall. En afrontar l'escomesa d'aquells temps | | d'una desolació amarga. Es fa difícil de descriure la tristesa muda i | inconsolable | que es produí a la casa. La lleugeresa d'Angelina no trobà pas atenuants. | | el batxillerat. Vaig passar en aquella casa dos anys d'una tristesa | inconsolable | . En aquella època hi havia a Barcelona tres col·legis absolutament | | i res més que la veritat. És un deure. El meu parent és un ataconador | inconsolable | i llagrimós. L'home estava casat i ben casat amb una dona que, segons es | | llengua que era prou vivent per encomanar a alguns catalans l'enyorança | inconsolable | de la seva esplendor i plenitud. Al contrari d'això, l'Oda d'Aribau veié | | mai oïda, em volta, o els meus dolços fills!, i em corfonc en un plant | inconsolable | . Perdo els meus fills, ai lassa!, i són ells qui se'n van a la mort | | Argos s'encarregaria de venjar-se d'ell. Desenganyat de la vida, | inconsolable | per tantes de dissorts com s'havien acumulat al seu damunt, Jasó es | | una filosofia, han presentat la poesia com una íntima enyorança, com una | inconsolable | nostàlgia, o bé com una esperança conhortadora, com un ideal de remota | | en sigui retirat. Quin nou sofriment pel seu Cor sagrat l'assistir al dol | inconsolable | d'ella, aquella malaurança sense pariona, que donava a María una pena | | podia renunciar al circ i, posada a triar, el preferí al marit, vençut i | inconsolable | , incòmode i molestós. Després de la pronunciació del divorci, Vera i | | . Val". [(Torna a prendre la pistola)]. Oh, vida cara, salzes | inconsolables | , llunes biselades, estat ruïnós de la bella Palmira... Carlota, Lota... | | podria tornar a la memòria. Vells papers que es drecen amb una tristesa | inconsolable | com a pàl·lids fantasmes de les hores viscudes, aparicions espectrals que | | d'or de casa seva. Els emigrats de tot el camp de Tarragona quedaren | inconsolables | d'aquest fet, comprenent lo que els feia perdre en l'estima moral del | | de color, sustenta carts solitaris; macs cantelluts, terres sens llecor | inconsolables | de la pérdua del bosc. Mes, si la terra és dura, hi passa una ampla | | sense ideals é incapás de aixecarse del llot en que ha caygut, fonda, | inconsolable | tristesa s' apodera de l' ánima del vell patriota, y desitja que la mort | | per los quals la dirigim, ja també per consol de la Iglesia que plora | inconsolable | tal extravio, tant mès sensible, quant lo considera en los que li sòn | | O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en lo llanto | inconsolable | de la mare de Tobias, plorant vos, no per un sol fill que aquella pensaba | | pobreta?" Jo'm vaig quedar petrificat, el meu germanet esclafí un plor | inconsolable | , ja no volguerem fer el nostre passeig y, tot lo restant de la jornada, | | en tenebrós abim s' enfonsá l' ángel caigut. Tinch de plorá nit y día ma | inconsolable | dissort, tinch d' arribar á la mort ab una lenta agonía. Tinch d' esperar | | aquella corol·la els oceans rugirien de desesperació i hi hauria verges | inconsolables | sota les pinedes. Ah, però el cèrvol té un àngel que l'acompanya cap a | | pregones, s'oïa el clam de les ones lamentant-se | inconsolables | dins els abismes sens fons... Sola sobre la badia, es dreça | | néixer el dia es morís sense agonia... I es planyia | inconsolable | sota els murs la mar sens fons. Tard el Comte arribà a casa, el | | Al sentirho la gent, surtia de las casas espavorida, arrencaba en plors | inconsolables | , s' abrasaban las mares ab los fills, los vells pregaban als joves que | | i és dura l'experiència de les coses: ¡Roda el món, penitent | inconsolable | , impulsat per la flaire de les roses! La lliçó perduda | | vè quan no la volém y quan la voldríam ens fuig, ab rialla de bruxota. L' | inconsolable | jove atravessava un d' aquells moments tristíssims en que la fantasía | | deixava 'l cálzer y treya la bossa y regirava 'l missal. La tristesa | inconsolable | d'aquell día de foscuria se li ficava a glops dintre de l'ánima, com si | | seguí plorant, plorant a l'ombra del lladoner, amb un plor convulsiu, | inconsolable | , que durà, no sé quant temps, —tota una angoixosa eternitat!,— mentres | | bastonejats, l' adveniment del favor perdut. D. Ramón, sobretot, estava | inconsolable | ; aquell despegament y'l del seu fill eran dos claus que tenia clavats al | | un epígon local.] [Marta, caracteritzada de Carolina de Bellpuig, camina | inconsolable | pel cementiri, acostant-se a la tomba d'Eduard de Montsià. | | blanca de la vànova amb els colors nacionals de França. La cantant, | inconsolable | , no responia les preguntes angoixades de les cambreres i del guitarrista. |
|
