DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
inconsolable AI 65 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb inconsolable Freqüència total:  65 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell, inconsolable fins al capvespre. Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar,
apa, Mundeta: no ploris. L'acaricià de bell nou; però ella plorava ara inconsolable, i també ell sentia que se li estrenyia la gola i no podia parlar. II
avui l'hi ha pres Teresa amb un gest àvid, de garsa!... Li torna el plor inconsolable, acompanyada pel fresseig pressentit de la boira entre les branques nues
els meus manuscrits ridículs). Immediatament vaig sentir una tristesa inconsolable. Era una barreja de remordiment i de buidor. No podia amagar-me el meu
i em deixà a terra. Va agafar el seu mocadoret i es posà a plorar, inconsolable. —Bubulina meva —cridà Zorbàs, entendrit—, tanca els ulls... Tanca els
enmig de les muntanyes, a l'aire pur, amb l'espasa. Vaig tancar els ulls, inconsolable. —T'has adormit, patró? —féu Zorbàs, enutjat—. I jo, imbècil,
derivar cap a conseqüències desastroses: matrimonis trencats, pessimisme inconsolable, afecció a l'acràcia, vocació de suïcides... La història dels personatges
i tan plombís com se'l fan amb el roig i la pintura que es posen, viurien inconsolables. Una dona coqueta no es dóna mai en la passió de plaure i l'opinió que
una dona fa menys brogit quan és abandonada, i roman molt de temps inconsolable. Les dones guareixen de llur peresa per la vanitat o l'amor. La peresa,
promeses d'una fidelitat eterna, sospirs, llàgrimes, segurament, ço que l'inconsolable Pellini anava a ofrenar en la intimitat del roquisser. Allí, sota una
més esmarrit dels seus oients, un nen feréstec i anormal, va petonejar-lo inconsolable. Més tard volgué sincerar-se amb mi. El motiu d'aquella tendresa
i aconsolar tothom, però fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable. Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es donaven
demana un escenari luctuós, com el que ha imaginat en Brull per a la seva inconsolable nimfa del mar jònic. En Triadó apel·la als tons violacis (massa monòtons
de la mare, que són les que es ploren amb una dolor més íntima i inconsolable. Aviat els ulls del noi es desviaven d'aquell indret i s'enfilaven
La tragicomèdia de la Miquela I La Miquela Arigós estava inconsolable. El seu fillet únic, la nineta dels seus ulls, l'infant més bufó que mai
per sorpresa sense haver-se pogut defensar i en sentia un despit inconsolable. Pobre minyó! Mirant-lo, en Lau i el Roig semblaven oblidar llur pròpia
Caminava amb torpitud... —Per què plores?... —Però el noi continuava inconsolable. Passà una estona. Al lluny s'aparegué la tartaneta saltant per les
feblement i a fora hi havia un gran silenci d'estels... Plorava inconsolable damunt dels seus genolls. Ell va acariciar-la comprensiu, afalagat
de glatir amb cristiana emoció. I, a més a més, es sentirà ferit per les inconsolables sofrences de Maria, motivades per aquell terrible degollament de tendres
noia beneita com jo sobra arreu!— I el cor se li havia trencat i plorava inconsolable. Aspriu esdevingué sorrut, i Eugènia, que escoltava, no pogué estar-se
espantós. Elles creien, doncs, en l'extrema gravetat d'aquells moments! Inconsolable, es precipità escala avall. En afrontar l'escomesa d'aquells temps
d'una desolació amarga. Es fa difícil de descriure la tristesa muda i inconsolable que es produí a la casa. La lleugeresa d'Angelina no trobà pas atenuants.
el batxillerat. Vaig passar en aquella casa dos anys d'una tristesa inconsolable. En aquella època hi havia a Barcelona tres col·legis absolutament
i res més que la veritat. És un deure. El meu parent és un ataconador inconsolable i llagrimós. L'home estava casat i ben casat amb una dona que, segons es
llengua que era prou vivent per encomanar a alguns catalans l'enyorança inconsolable de la seva esplendor i plenitud. Al contrari d'això, l'Oda d'Aribau veié
mai oïda, em volta, o els meus dolços fills!, i em corfonc en un plant inconsolable. Perdo els meus fills, ai lassa!, i són ells qui se'n van a la mort
Argos s'encarregaria de venjar-se d'ell. Desenganyat de la vida, inconsolable per tantes de dissorts com s'havien acumulat al seu damunt, Jasó es
una filosofia, han presentat la poesia com una íntima enyorança, com una inconsolable nostàlgia, o bé com una esperança conhortadora, com un ideal de remota
en sigui retirat. Quin nou sofriment pel seu Cor sagrat l'assistir al dol inconsolable d'ella, aquella malaurança sense pariona, que donava a María una pena
podia renunciar al circ i, posada a triar, el preferí al marit, vençut i inconsolable, incòmode i molestós. Després de la pronunciació del divorci, Vera i
. Val". [(Torna a prendre la pistola)]. Oh, vida cara, salzes inconsolables, llunes biselades, estat ruïnós de la bella Palmira... Carlota, Lota...
podria tornar a la memòria. Vells papers que es drecen amb una tristesa inconsolable com a pàl·lids fantasmes de les hores viscudes, aparicions espectrals que
d'or de casa seva. Els emigrats de tot el camp de Tarragona quedaren inconsolables d'aquest fet, comprenent lo que els feia perdre en l'estima moral del
de color, sustenta carts solitaris; macs cantelluts, terres sens llecor inconsolables de la pérdua del bosc. Mes, si la terra és dura, hi passa una ampla
sense ideals é incapás de aixecarse del llot en que ha caygut, fonda, inconsolable tristesa s' apodera de l' ánima del vell patriota, y desitja que la mort
per los quals la dirigim, ja també per consol de la Iglesia que plora inconsolable tal extravio, tant mès sensible, quant lo considera en los que li sòn
O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en lo llanto inconsolable de la mare de Tobias, plorant vos, no per un sol fill que aquella pensaba
pobreta?" Jo'm vaig quedar petrificat, el meu germanet esclafí un plor inconsolable, ja no volguerem fer el nostre passeig y, tot lo restant de la jornada,
en tenebrós abim s' enfonsá l' ángel caigut. Tinch de plorá nit y día ma inconsolable dissort, tinch d' arribar á la mort ab una lenta agonía. Tinch d' esperar
aquella corol·la els oceans rugirien de desesperació i hi hauria verges inconsolables sota les pinedes. Ah, però el cèrvol té un àngel que l'acompanya cap a
pregones, s'oïa el clam de les ones lamentant-se inconsolables dins els abismes sens fons... Sola sobre la badia, es dreça
néixer el dia es morís sense agonia... I es planyia inconsolable sota els murs la mar sens fons. Tard el Comte arribà a casa, el
Al sentirho la gent, surtia de las casas espavorida, arrencaba en plors inconsolables, s' abrasaban las mares ab los fills, los vells pregaban als joves que
i és dura l'experiència de les coses: ¡Roda el món, penitent inconsolable, impulsat per la flaire de les roses! La lliçó perduda
vè quan no la volém y quan la voldríam ens fuig, ab rialla de bruxota. L' inconsolable jove atravessava un d' aquells moments tristíssims en que la fantasía
deixava 'l cálzer y treya la bossa y regirava 'l missal. La tristesa inconsolable d'aquell día de foscuria se li ficava a glops dintre de l'ánima, com si
seguí plorant, plorant a l'ombra del lladoner, amb un plor convulsiu, inconsolable, que durà, no sé quant temps, —tota una angoixosa eternitat!,— mentres
bastonejats, l' adveniment del favor perdut. D. Ramón, sobretot, estava inconsolable; aquell despegament y'l del seu fill eran dos claus que tenia clavats al
un epígon local.] [Marta, caracteritzada de Carolina de Bellpuig, camina inconsolable pel cementiri, acostant-se a la tomba d'Eduard de Montsià.
blanca de la vànova amb els colors nacionals de França. La cantant, inconsolable, no responia les preguntes angoixades de les cambreres i del guitarrista.

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »