Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell,	inconsolable	fins al capvespre. Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar,
apa, Mundeta: no ploris. L'acaricià de bell nou; però ella plorava ara	inconsolable	, i també ell sentia que se li estrenyia la gola i no podia parlar. II
avui l'hi ha pres Teresa amb un gest àvid, de garsa!... Li torna el plor	inconsolable	, acompanyada pel fresseig pressentit de la boira entre les branques nues
els meus manuscrits ridículs). Immediatament vaig sentir una tristesa	inconsolable	. Era una barreja de remordiment i de buidor. No podia amagar-me el meu
i em deixà a terra. Va agafar el seu mocadoret i es posà a plorar,	inconsolable	. —Bubulina meva —cridà Zorbàs, entendrit—, tanca els ulls... Tanca els
enmig de les muntanyes, a l'aire pur, amb l'espasa. Vaig tancar els ulls,	inconsolable	. —T'has adormit, patró? —féu Zorbàs, enutjat—. I jo, imbècil,
derivar cap a conseqüències desastroses: matrimonis trencats, pessimisme	inconsolable	, afecció a l'acràcia, vocació de suïcides... La història dels personatges
i tan plombís com se'l fan amb el roig i la pintura que es posen, viurien	inconsolables	. Una dona coqueta no es dóna mai en la passió de plaure i l'opinió que
una dona fa menys brogit quan és abandonada, i roman molt de temps	inconsolable	. Les dones guareixen de llur peresa per la vanitat o l'amor. La peresa,
promeses d'una fidelitat eterna, sospirs, llàgrimes, segurament, ço que l'	inconsolable	Pellini anava a ofrenar en la intimitat del roquisser. Allí, sota una
més esmarrit dels seus oients, un nen feréstec i anormal, va petonejar-lo	inconsolable	. Més tard volgué sincerar-se amb mi. El motiu d'aquella tendresa
i aconsolar tothom, però fent esgarrips horribles i restant ella sola	inconsolable	. Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es donaven
demana un escenari luctuós, com el que ha imaginat en Brull per a la seva	inconsolable	nimfa del mar jònic. En Triadó apel·la als tons violacis (massa monòtons
de la mare, que són les que es ploren amb una dolor més íntima i	inconsolable	. Aviat els ulls del noi es desviaven d'aquell indret i s'enfilaven
La tragicomèdia de la Miquela I La Miquela Arigós estava	inconsolable	. El seu fillet únic, la nineta dels seus ulls, l'infant més bufó que mai
per sorpresa sense haver-se pogut defensar i en sentia un despit	inconsolable	. Pobre minyó! Mirant-lo, en Lau i el Roig semblaven oblidar llur pròpia
Caminava amb torpitud... —Per què plores?... —Però el noi continuava	inconsolable	. Passà una estona. Al lluny s'aparegué la tartaneta saltant per les
feblement i a fora hi havia un gran silenci d'estels... Plorava	inconsolable	damunt dels seus genolls. Ell va acariciar-la comprensiu, afalagat
de glatir amb cristiana emoció. I, a més a més, es sentirà ferit per les	inconsolables	sofrences de Maria, motivades per aquell terrible degollament de tendres
noia beneita com jo sobra arreu!— I el cor se li havia trencat i plorava	inconsolable	. Aspriu esdevingué sorrut, i Eugènia, que escoltava, no pogué estar-se
espantós. Elles creien, doncs, en l'extrema gravetat d'aquells moments!	Inconsolable	, es precipità escala avall. En afrontar l'escomesa d'aquells temps
d'una desolació amarga. Es fa difícil de descriure la tristesa muda i	inconsolable	que es produí a la casa. La lleugeresa d'Angelina no trobà pas atenuants.
el batxillerat. Vaig passar en aquella casa dos anys d'una tristesa	inconsolable	. En aquella època hi havia a Barcelona tres col·legis absolutament
i res més que la veritat. És un deure. El meu parent és un ataconador	inconsolable	i llagrimós. L'home estava casat i ben casat amb una dona que, segons es
llengua que era prou vivent per encomanar a alguns catalans l'enyorança	inconsolable	de la seva esplendor i plenitud. Al contrari d'això, l'Oda d'Aribau veié
mai oïda, em volta, o els meus dolços fills!, i em corfonc en un plant	inconsolable	. Perdo els meus fills, ai lassa!, i són ells qui se'n van a la mort
Argos s'encarregaria de venjar-se d'ell. Desenganyat de la vida,	inconsolable	per tantes de dissorts com s'havien acumulat al seu damunt, Jasó es
una filosofia, han presentat la poesia com una íntima enyorança, com una	inconsolable	nostàlgia, o bé com una esperança conhortadora, com un ideal de remota
en sigui retirat. Quin nou sofriment pel seu Cor sagrat l'assistir al dol	inconsolable	d'ella, aquella malaurança sense pariona, que donava a María una pena
podia renunciar al circ i, posada a triar, el preferí al marit, vençut i	inconsolable	, incòmode i molestós. Després de la pronunciació del divorci, Vera i
. Val". [(Torna a prendre la pistola)]. Oh, vida cara, salzes	inconsolables	, llunes biselades, estat ruïnós de la bella Palmira... Carlota, Lota...
podria tornar a la memòria. Vells papers que es drecen amb una tristesa	inconsolable	com a pàl·lids fantasmes de les hores viscudes, aparicions espectrals que
d'or de casa seva. Els emigrats de tot el camp de Tarragona quedaren	inconsolables	d'aquest fet, comprenent lo que els feia perdre en l'estima moral del
de color, sustenta carts solitaris; macs cantelluts, terres sens llecor	inconsolables	de la pérdua del bosc. Mes, si la terra és dura, hi passa una ampla
sense ideals é incapás de aixecarse del llot en que ha caygut, fonda,	inconsolable	tristesa s' apodera de l' ánima del vell patriota, y desitja que la mort
per los quals la dirigim, ja també per consol de la Iglesia que plora	inconsolable	tal extravio, tant mès sensible, quant lo considera en los que li sòn
O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en lo llanto	inconsolable	de la mare de Tobias, plorant vos, no per un sol fill que aquella pensaba
pobreta?" Jo'm vaig quedar petrificat, el meu germanet esclafí un plor	inconsolable	, ja no volguerem fer el nostre passeig y, tot lo restant de la jornada,
en tenebrós abim s' enfonsá l' ángel caigut. Tinch de plorá nit y día ma	inconsolable	dissort, tinch d' arribar á la mort ab una lenta agonía. Tinch d' esperar
aquella corol·la els oceans rugirien de desesperació i hi hauria verges	inconsolables	sota les pinedes. Ah, però el cèrvol té un àngel que l'acompanya cap a
pregones, s'oïa el clam de les ones lamentant-se	inconsolables	dins els abismes sens fons... Sola sobre la badia, es dreça
néixer el dia es morís sense agonia... I es planyia	inconsolable	sota els murs la mar sens fons. Tard el Comte arribà a casa, el
Al sentirho la gent, surtia de las casas espavorida, arrencaba en plors	inconsolables	, s' abrasaban las mares ab los fills, los vells pregaban als joves que
i és dura l'experiència de les coses: ¡Roda el món, penitent	inconsolable	, impulsat per la flaire de les roses! La lliçó perduda
vè quan no la volém y quan la voldríam ens fuig, ab rialla de bruxota. L'	inconsolable	jove atravessava un d' aquells moments tristíssims en que la fantasía
deixava 'l cálzer y treya la bossa y regirava 'l missal. La tristesa	inconsolable	d'aquell día de foscuria se li ficava a glops dintre de l'ánima, com si
seguí plorant, plorant a l'ombra del lladoner, amb un plor convulsiu,	inconsolable	, que durà, no sé quant temps, —tota una angoixosa eternitat!,— mentres
bastonejats, l' adveniment del favor perdut. D. Ramón, sobretot, estava	inconsolable	; aquell despegament y'l del seu fill eran dos claus que tenia clavats al
un epígon local.] [Marta, caracteritzada de Carolina de Bellpuig, camina	inconsolable	pel cementiri, acostant-se a la tomba d'Eduard de Montsià.
blanca de la vànova amb els colors nacionals de França. La cantant,	inconsolable	, no responia les preguntes angoixades de les cambreres i del guitarrista.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents