×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb incorporar |
Freqüència total: 4688 |
CTILC1 |
tots! —semblà cridar—. Maleïts sigueu tots!" Però abans d'arribar a | incorporar | -se, es desplomà de nou sobre el seient amb la boca entreoberta i torçada, | deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després s' | incorporava | bo i sospirant, i, recalcat al seu bastó, tremolosament, continuava el | Es palpà i notà als seus dits el contacte calent i viscós de la sang. S' | incorporà | ; estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No serà res" | sembrada d'argelagues, de palmes i romegueres, de pedres tallants. S' | incorporà | a mitges, i no lluny d'on era va sentir ja clarament la veu d'un home: — | del sentiment, no oculta ni omet el sexe, sinó que l'accepta i se l' | incorpora | . No pot pas dir-se que tot això sigui un avatar més de la constant | pararan 48 hores. Els reclutes del poble, que avui anaven a | incorporar | -se a Barcelona, no han pogut fer-ho: la gent no els ha deixat passar de | Però li han acostat el vedell —gris, de plata humida— i la mare s'ha | incorporat | i s'ha posat a llepar-lo. 23 octubre. Només he sortit uns | fred, pluja. Les lleves del 27 i del 28 s'hauran d' | incorporar | aviat. La guerra pesa com una llosa, es fa interminable. 29 | 29 abril. Ahir en Benet Fornells marxà a Barcelona per | incorporar | -se. Avui m'han vingut a contar uns fets que, si no fos que els hem viscuts | car el colze del metge ha fregat el braç del cardiòleg, i aquest s' | incorpora | com si l'haguessin escopit, amenaça el seu company amb una pinça. Per | els tres individus observen l'escena amb interès, un d'ells fins s'ha | incorporat | una mica, sense adonar-se que els elàstics li freguen el terra ple | xop. —No li ho deixeu fer! —crida ella—. Guàrdia! Guàrdia! S'ha | incorporat | i el pit li rebota contra l'estómac amb un cop bla però fort que l'obliga | si no serrés les dents. —Sempre es pensen que tenen raó —sent. Prova d' | incorporar | -se, però el guàrdia li té el peu clavat a l'esquena, li impossibilita tot | sent els passos que es van allunyant cap a la porta i ho aprofita per a | incorporar | -se i seure al costat mateix de la bassa. Amb les mans, s'escorre els | més crits; un de molt estrident fa: —Tapeu-li la boca! Fora! Ell s' | incorpora | , tracta també d'espiar per damunt de les espatlles que l'emmurallen al | a l'interior, obre les mans i es replega per tal de caure de peus. Quan s' | incorpora | la dona és abocada amb una mirada ansiosa, però ell li somriu mentre | —Es comprèn —diu ell, sarcàstic. L'home reposa les mans a terra, s' | incorpora | . —Què et sembla si hi tornem? —fa. Tornen a travessar per davant dels | —No ha estat res, no ha estat res! —fa l'home en arribar baix. S' | incorpora | llestament, fregant-se l'impermeable xop on s'adhereixen una mena de | a l'altra quan la llum vacil·lant de la llanterna les colpeix. Ell s' | incorpora | amb un salt. —Ei! —fa—. D'on sortiu? L'home sacseja el cap | potser? —Sí. La noia gira el cos i s'agenolla a la palla abans d' | incorporar | -se. Té un gest adust i disgustat quan diu: —Me'n vaig, jo. Ell | veus que protesten, xiulets. —L'ha espatllat! —es diu, rient. S' | incorpora | i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu del cigar que, gairebé | S'inclina damunt la que té més a prop, però un dels conferenciants s' | incorpora | una mica i, projectat sobre la taula, el repta: —Què feu? —Res. Han | dones, carregades com someres, s'han quedat prop d'ells, els ajuden a | incorporar | -se, àdhuc estronquen algunes ferides amb uns mocadors bruts de pols i de | d'endur. S'ha fet una crida per a reclutar voluntaris i tenim ordres d' | incorporar | tots els indocumentats. Sis mesos de servei. Les dones de les cases, que | dues coses —diu ell—. Un camal de cada manera. —No sé si... —s' | incorpora | i es llança cap a fora, on un moment després se senten veus irades que | dóna al carrer. Només que deixéssiu la vostra un moment oberta... Ella s' | incorpora | encara més i ara el gest provoca una depressió tan profunda del somier | totes les coses que hi ha enquibit. —Ei! —diu, respirant fort. L'altre s' | incorpora | i, sense semblar estranyat de la seva presència, fa: —Veniu a punt. A | i les sines deliberadament agressives d'una mossa bruna que s' | incorpora | amb un èmfasi volgut quan el veu entrar. —Aquestes són les meves noies | —fa l'altra mentre es descorda el vestit—. No us sembla? La mestressa s' | incorpora | una mica, li palpa la carn blanca i tibada que s'arrodoneix cap als | Però ara no podem fer res. —Perquè t'esperen baix? Hi ha temps. Ella es va | incorporant | , denega. —Necessitaríem mitja hora, potser. De vegades em costa una mica | res de bo en tota la nit. —Sí, sí —el contradiu ella, i es va | incorporant | amb un tremoladís de gota de mercuri que es passeja pel palmell d'un | i, si no s'hagués mort, és segur que s'hauria retractat... —Sospira, | incorpora | tot el bust i separa les cames—. Fa calor, en aquesta cambra tan tancada. | tot seguit la noia fa: —Potser valdria més que m'estirés una estona... S' | incorpora | i camina cap al divan, on de primer s'asseu i deixa caure les sabates que | parlant d'heretges. Traieu-vos l'americana —afegeix aleshores, i s' | incorpora | —. Jo també m'alleugeriré discretament. Li allarga la brusa i la faldilla | canta un doll d'aigua contra un fons de porcellana baixa. Aleshores es va | incorporant | i es queda assegut al caire del divan, mirant les seves sabates sobre les | interlocutora —replica ell. —Per això, perquè parlar amb vós fa goig. —S' | incorpora | lentament—. Fins i tot sap greu que el tema sigui tan curt... Ja torno | mira amb uns ulls aprensius i líquids, tartamudeja, pregunta: —Dèieu? La | incorpora | contra seu, l'altre braç passat per darrera, li somriu amb els llavis | sotmetre's... S'atura en sentir el gemec delirant de la dona, i ell es va | incorporant | sobre les cames que pengen sense vida, es retira una mica, encara puixant | Les mans el sostenen per les aixelles i ell va replegant les cames mentre | incorpora | el cos fins que queda assegut contra el mur de maó escrostonat i | cap a la porta. —Què ha estat, això? El so es repeteix i l'home s' | incorpora | amb un bot que gairebé capgira el caixó. —Ha entrat algú que no havia | pell —diu, encara mirant cap a l'os. La noia inicia un dèbil moviment per | incorporar | -se, però no ho aconsegueix, tot i que sembla recobrar-se de pressa. | sortirem. Ajuda'm. Li passa els braços per sota de les aixelles i la va | incorporant | mentre ell la subjecta per darrera, les mans sota les natges. Entre tots | que t'havies tornat a desmaiar... Vols vomitar? Intenta d'ajudar-la a | incorporar | -se contra el marge, però ja ha fet tard, la boca de la noia vessa un doll | ha d'altres... —Hi vaig —decideix la dona. —No... Però ella ja s'ha | incorporat | , plega el paper amb la llista de les compres i mentre corre cap a la | el rellotge— a trenta-cinc minuts. Ell projecta la cadira enrera, s' | incorpora | gairebé amb un salt mentre el noiet s'esmuny al seu lloc. —Altra vegada? | història. Cèlia havia quedat òrfena a l'edat d'onze anys i havia estat | incorporada | a la casa en qualitat de criada amb privilegis, no ben bé una criada, car | l'havia seguit fins el lloc on l'aigua es perdia; es veié descobert; s' | incorporà | i ara es retirava a poc a poc, resolt a anar-se'n. Jaume el veié | capaç, tota la seva set de venjança. Aixecà el braç amb ràpid moviment, | incorporant | -se, i Jaume, inesperadament i bruscament, va sentir al coll la mossegada | La presència d'Helena s'anà escolant a poc a poc vora meu fins a | incorporar | -se'm, lluminosa, i ho anà esvaint tot, esborrant-ho tot: els records dels | successivament nodrits i desenvolupats per unes minories, no s' | incorporin | definitivament a la mentalitat general. Obra gegantina, si tenim present |
|