×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb incorpori |
Freqüència total: 65 |
CTILC1 |
suavitat, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més espiritual i | incorpori | : els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves | sempre aquell caràcter vague, irreal i inconcret, aquella qualitat | incorpòria | que sembla afilar-se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La | abandonada a les grosseries d'un home primari, la Laura imaginària, | incorpòria | , poblava el seu enteniment de gesticulacions ondulants; com la crida | orelles; i el cor li bat ple de basarda i joia. Els | incorporis | Esperits llurs formes reduïren així a les més petites, | i, gustant, digereixen i assimilen i fan tornar | incorpori | el que és corpori. Tot el que fou creat sent la fretura | com un tribut, portat amb rapidesa que no és possible calcular, | incorpòria | , tan gran, que no hi ha nombres que l'expressin." Tal digué el | por d'abans, i ve amb so de tempesta! Mort i jo som eterns, som | incorporis | ; i no sóc jo només: és maleïda no menys, en mi, la | envejosos vents, fent-les errívoles o aconseguint frustrar-les: | incorpòries | , van endinsar-se pels portals celestes; llur gran | i a la lira amb les seves cordes, en tant que l'harmonia és invisible, | incorpòria | i enterament bella i divina en una lira acordada, mentre la lira amb les | Es produí per alguna estoneta un so feble, però frenètic, com si esperits | incorporis | , de llavis de llana, estiguessin canviant besos; i després Rosanna digué: | formidables bruixes, corrugades, amenaçadores, aclofades, en llur | incorpòria | disfressa de núvols. Sembla que tota la vida del món es migri sota un mal | el mestre dels perfums, el qual era d'una mena de complexió tan | incorpòria | i remissiva, que hom el tocava i era com si no hi fos; Guinardell, el | permeten separar d'una manera clara i distinta les coses materials de les | incorpòries | . Hom no confondrà mai la percepció d'un estat de consciència amb la d'un | que fou continuada amb expressionisme flamejant, en modelat | incorpori | , fet d'excavacions, pel nerviós escultor flamenc Jean de Valenciennes, | blanca suspesa a mig aire —una taca que no és més, potser, que una medusa | incorpòria | , transparent, gelatina flotant. Aquesta matisació d'ombres fugitives, que | totes les ombres d'humanitat que es movien pels pisos com unes marionetes | incorpòries | . Per què tenia aquesta seguretat? Aneu a saber... A vegades la placidesa | Deixaven caure tres, quatre, cinc cons inclinats de llum vermella, | incorporis | naturalment, fonent-se a la base, però retallant-se prou netament damunt | "Ella és de carn i ossos com nosaltres; i, tanmateix, resulta | incorpòria | ; resulta la visió que degué somniar el doctor Faust. I és perquè posseeix | El vell art monàstic creat amb els ulls de l'esperit, intemporal, | incorpori | , purament fet de llum —l'essència suprema—, que representa les idees i | (Barcelona)—, per l'expressionisme de les seves figures reduïdes a nines | incorpòries | , només suport de rostres poderosament expressius —Retaule de | de la pura imaginació, no podien pendre forma real, i, ultra resultar | incorpòries | , no tenien el do de fer-se comunicatives. I, si el públic les admirava, no | sortiria de tot." "Tot lo que existeix es un cos. Tant sols el buid es | incorpori | ." "D'entre ls cossos, els uns resulten de combinacions, els altres són | no podríen pendre forma real y a més de resultar incomprensibles, | incorpories | , podríem dir, no teníen el dó de ferse comunicatives. Y si el públic les | es donar vida y sentits á lo que no tè eixas qualitats: es donar cos á lo | incorpóreo | etc. puig en boca del poeta tot tè cos, ánima y sentits. Lo pinsell de | enfilalls de somnis y quimeres, se guarden per l'aymada llunyana —sovint | incorpòria | , inexistent— motiu únicament per enganxar-hi les expansions líriques, els | d'infinit. Pels altres ets fum, i al braç enganyes fent-te | incorpòria | : crudel, et fons amb la glòria de l'amor i de | per la verdor ara negra dels sembrats, saltar el mur o escapar-se'n, | incorpori | , a través de la reixa grossa de ferro, o simplement ara, en sentir-se les | misteriosa llum el forat del meu ninxo. Una claror interna, immaterial, | incorporia | , que no provenía d'en lloc, dons la porta de ma tomba estava tapada i els | anava a refrigerar l'ardencia de la meva ànima inflamada d'un amor xorc, | incorpori | , impalpable. Sots mon poder i direcció aquella finca semblà renaixer a | que allí se respira... tot això alça en l'ànima una bullidera d' | incorpories | imatges i sensacions tan suaus, deixatades i tebiones, que al pobre | del càstig de viure'm la prosa. Lluna i jo... Lluna i jo | incorpori | , som deliri d'un èxtasi en greu remembrança. I és que | de la nit lliure. Somnis, somnis, desig, oh miratge tan sols d' | incorpòries | miques de desig, que a l'obaga llinda del pensament floten en | criar l' home per éll y lo criá é imátge sua, segons la ánima, la cual es | incorpórea | , immortal, dotada de enteniment, voluntat y llibertat. Pot obscurirse ó | feia massa, ni sempre. Allò del pensament era, per a ella, una cosa massa | incorpòria | per a poder fiar-se'n prou. A ella, lo que li anava bé, sense mal | integrant-ho tot dins un ordre definitiu i recobridor, la pàtina | incorpòria | deixada per la interminable efluència d'humitats i les assolellades | tot esclat violentament emocional, sobretot si venia subratllat per | incorpòries | emanacions bàquiques. Així i tot, aquestes situacions es van fer cada cop | per damunt mateix de les petjades sublims que deixà la Víctima divina, | incorpòries | , mentre el màxim pontífex es conforma a calçar-se les sòlides i terrenals | història del cine Waldorf, en Joan, amb una veu quasi | incorpòria | i amb insistència redundant, va demanar-li una altra | ningú no sentiria el diàleg profund, el gemec | incorpori | . I en la més absoluta intimitat, com ens riuríem dels | és una més de les seves obres. No l'obra més important, però sí una obra | incorpòria | en un sentit i en un altre sentit molt tangible. Tot això es va dispersar | conscients de la interacció entre ànima i cos que la vida d'un esperit | incorpori | pot semblar tan espectral com la d'una ombra al Xeol, però la resurrecció | sinó d'un element "diví", vivent, il·luminat, etern, subtil, quasi | incorpori | , però que per uns moviments de condensació i dilatació en surten tots els | esforci— no pot creure, per exemple, que un seu amic és un esperit | incorpori | . I no ho pot creure senzillament perquè aquesta creença no tindria | sembla gens fàcil. (L'afirmació que el nostre amic és un esperit | incorpori | no tindria cap sentit comprensible si, alhora, aquest amic es cansés quan | adequada els purs signes de l'escriptura, signes ultrasensibles, apàtics, | incorporis | . Si llegeix síl·laba a síl·laba segueix donant als signes un cos i mostra | no hi ha encarnació del Verb; sense cos Déu és intangible, inexplicable, | incorpori | : la seva Paraula, de fet, no ressonaria en la veu del seu cos, no es | No obstant això, és probable que l'aparell que ha construït el desig | incorpori | tots aquells aspectes de la societat occidental contemporània que els | disculpes a algú, que modifiquis determinats hàbits o creences, que | incorporis | a la teva vida perspectives noves o que interpretis certes coses d'una | tot treball material que tracti de coses baixes i roïns, oblidant les | incorpòries | i ideals, «la bellesa i la subtilesa de les quals no es barregen amb la | i curiosos als passadissos i a les tribunes. El secret i la tensió planen | incorporis | com fantasmes per l'espai, perquè de manera inexplicable s'ha escampat el |
|