DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
incorpori A 65 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb incorpori Freqüència total:  65 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

suavitat, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més espiritual i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves
sempre aquell caràcter vague, irreal i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla afilar-se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La
abandonada a les grosseries d'un home primari, la Laura imaginària, incorpòria, poblava el seu enteniment de gesticulacions ondulants; com la crida
orelles; i el cor li bat ple de basarda i joia. Els incorporis Esperits llurs formes reduïren així a les més petites,
i, gustant, digereixen i assimilen i fan tornar incorpori el que és corpori. Tot el que fou creat sent la fretura
com un tribut, portat amb rapidesa que no és possible calcular, incorpòria, tan gran, que no hi ha nombres que l'expressin." Tal digué el
por d'abans, i ve amb so de tempesta! Mort i jo som eterns, som incorporis; i no sóc jo només: és maleïda no menys, en mi, la
envejosos vents, fent-les errívoles o aconseguint frustrar-les: incorpòries, van endinsar-se pels portals celestes; llur gran
i a la lira amb les seves cordes, en tant que l'harmonia és invisible, incorpòria i enterament bella i divina en una lira acordada, mentre la lira amb les
Es produí per alguna estoneta un so feble, però frenètic, com si esperits incorporis, de llavis de llana, estiguessin canviant besos; i després Rosanna digué:
formidables bruixes, corrugades, amenaçadores, aclofades, en llur incorpòria disfressa de núvols. Sembla que tota la vida del món es migri sota un mal
el mestre dels perfums, el qual era d'una mena de complexió tan incorpòria i remissiva, que hom el tocava i era com si no hi fos; Guinardell, el
permeten separar d'una manera clara i distinta les coses materials de les incorpòries. Hom no confondrà mai la percepció d'un estat de consciència amb la d'un
que fou continuada amb expressionisme flamejant, en modelat incorpori, fet d'excavacions, pel nerviós escultor flamenc Jean de Valenciennes,
blanca suspesa a mig aire —una taca que no és més, potser, que una medusa incorpòria, transparent, gelatina flotant. Aquesta matisació d'ombres fugitives, que
totes les ombres d'humanitat que es movien pels pisos com unes marionetes incorpòries. Per què tenia aquesta seguretat? Aneu a saber... A vegades la placidesa
Deixaven caure tres, quatre, cinc cons inclinats de llum vermella, incorporis naturalment, fonent-se a la base, però retallant-se prou netament damunt
"Ella és de carn i ossos com nosaltres; i, tanmateix, resulta incorpòria; resulta la visió que degué somniar el doctor Faust. I és perquè posseeix
El vell art monàstic creat amb els ulls de l'esperit, intemporal, incorpori, purament fet de llum —l'essència suprema—, que representa les idees i
(Barcelona)—, per l'expressionisme de les seves figures reduïdes a nines incorpòries, només suport de rostres poderosament expressius —Retaule de
de la pura imaginació, no podien pendre forma real, i, ultra resultar incorpòries, no tenien el do de fer-se comunicatives. I, si el públic les admirava, no
sortiria de tot." "Tot lo que existeix es un cos. Tant sols el buid es incorpori." "D'entre ls cossos, els uns resulten de combinacions, els altres són
no podríen pendre forma real y a més de resultar incomprensibles, incorpories, podríem dir, no teníen el dó de ferse comunicatives. Y si el públic les
es donar vida y sentits á lo que no tè eixas qualitats: es donar cos á lo incorpóreo etc. puig en boca del poeta tot tè cos, ánima y sentits. Lo pinsell de
enfilalls de somnis y quimeres, se guarden per l'aymada llunyana —sovint incorpòria, inexistent— motiu únicament per enganxar-hi les expansions líriques, els
d'infinit. Pels altres ets fum, i al braç enganyes fent-te incorpòria: crudel, et fons amb la glòria de l'amor i de
per la verdor ara negra dels sembrats, saltar el mur o escapar-se'n, incorpori, a través de la reixa grossa de ferro, o simplement ara, en sentir-se les
misteriosa llum el forat del meu ninxo. Una claror interna, immaterial, incorporia, que no provenía d'en lloc, dons la porta de ma tomba estava tapada i els
anava a refrigerar l'ardencia de la meva ànima inflamada d'un amor xorc, incorpori, impalpable. Sots mon poder i direcció aquella finca semblà renaixer a
que allí se respira... tot això alça en l'ànima una bullidera d'incorpories imatges i sensacions tan suaus, deixatades i tebiones, que al pobre
del càstig de viure'm la prosa. Lluna i jo... Lluna i jo incorpori, som deliri d'un èxtasi en greu remembrança. I és que
de la nit lliure. Somnis, somnis, desig, oh miratge tan sols d'incorpòries miques de desig, que a l'obaga llinda del pensament floten en
criar l' home per éll y lo criá é imátge sua, segons la ánima, la cual es incorpórea, immortal, dotada de enteniment, voluntat y llibertat. Pot obscurirse ó
feia massa, ni sempre. Allò del pensament era, per a ella, una cosa massa incorpòria per a poder fiar-se'n prou. A ella, lo que li anava bé, sense mal
integrant-ho tot dins un ordre definitiu i recobridor, la pàtina incorpòria deixada per la interminable efluència d'humitats i les assolellades
tot esclat violentament emocional, sobretot si venia subratllat per incorpòries emanacions bàquiques. Així i tot, aquestes situacions es van fer cada cop
per damunt mateix de les petjades sublims que deixà la Víctima divina, incorpòries, mentre el màxim pontífex es conforma a calçar-se les sòlides i terrenals
història del cine Waldorf, en Joan, amb una veu quasi incorpòria i amb insistència redundant, va demanar-li una altra
ningú no sentiria el diàleg profund, el gemec incorpori. I en la més absoluta intimitat, com ens riuríem dels
és una més de les seves obres. No l'obra més important, però sí una obra incorpòria en un sentit i en un altre sentit molt tangible. Tot això es va dispersar
conscients de la interacció entre ànima i cos que la vida d'un esperit incorpori pot semblar tan espectral com la d'una ombra al Xeol, però la resurrecció
sinó d'un element "diví", vivent, il·luminat, etern, subtil, quasi incorpori, però que per uns moviments de condensació i dilatació en surten tots els
esforci— no pot creure, per exemple, que un seu amic és un esperit incorpori. I no ho pot creure senzillament perquè aquesta creença no tindria
sembla gens fàcil. (L'afirmació que el nostre amic és un esperit incorpori no tindria cap sentit comprensible si, alhora, aquest amic es cansés quan
adequada els purs signes de l'escriptura, signes ultrasensibles, apàtics, incorporis. Si llegeix síl·laba a síl·laba segueix donant als signes un cos i mostra
no hi ha encarnació del Verb; sense cos Déu és intangible, inexplicable, incorpori: la seva Paraula, de fet, no ressonaria en la veu del seu cos, no es
No obstant això, és probable que l'aparell que ha construït el desig incorpori tots aquells aspectes de la societat occidental contemporània que els
disculpes a algú, que modifiquis determinats hàbits o creences, que incorporis a la teva vida perspectives noves o que interpretis certes coses d'una
tot treball material que tracti de coses baixes i roïns, oblidant les incorpòries i ideals, «la bellesa i la subtilesa de les quals no es barregen amb la
i curiosos als passadissos i a les tribunes. El secret i la tensió planen incorporis com fantasmes per l'espai, perquè de manera inexplicable s'ha escampat el

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »