DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
incorrecte A 468 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb incorrecte Freqüència total:  468 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que volgués suprimir-ne tota al·lusió, o que volgués falsejar-la, seria incorrecte. La pornografia, tant com la versió lírica —platónica, romàntica— de
"intentar de fer" un colom de cua ampla, no dubto que és totalment incorrecte en la majoria de casos. El primer home que seleccionà un colom amb la cua
fossin degudes a l'atzar. Aquesta és, sens dubte, una expressió totalment incorrecta, però ens serveix per a reconèixer sense embuts la nostra ignorància de
d'es Recó", pseudònim del canonge Alcover, la grafia de les quals, avui incorrecta d'acord amb els dictats de Pompeu Fabra, s'adequava sense massa ambicions
solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer constar els desigs que tenia de
deia, diu: —Cap dels concurrents a la reunió no pronuncià ni un mot incorrecte. La sinceritat No puc fer-hi més: sempre que en les festes d'homenatge
infinitament seriós. Però, jo ho crec així mateix. Per tant, hauria estat incorrecte posar-se, en el moment d'escriure les notes, a fer embuts i compliments a
d'exaltació passaria fàcilment per sobre de les coses que hom considera incorrectes i que convencionalment són despreciables. En els moments de depressió si
—escrigué l'editor; —l'acostumada manca de cura; de vegades fa versos incorrectes: hom ho pot veure a la pàgina 25, on hi ha dues falses
llibertats; tot seguit, com que emprenc una tasca àrdua i potser fóra incorrecte de tornar a fer venir les Muses de l'Helicó per un motiu que no els
abocades. Tota aquella moixiganga dintre de l'església li semblava incorrecta, intolerable. Ella es sentia una dona devota fins al blanc de les ungles,
de mots bategants de força popular la ganga dels barbarismes i la sintaxi incorrecta. Potser hom pot trobar que Raimon Caselles és més artista. La seva
i el Camp d'Elx, i no es pot dir que la pronúncia amb tal omissió siga incorrecta, per tal com eixa © tampoc no és articulada en el català
no batrer, caure i no caurer, etc. (§ 131 d). Són incorrectes absolutament tots els gerundis en /-guent\; així valent i
(s'ha de cantar, hom ha de cantar), però és una pràctica incorrecta i inadmissible en la llengua literària, la de compondre-la amb forma
(o haguesses) estudiat més, hauries tret millor nota. És incorrecte posar est cas en plusquamperfet subj. també el verb de l'oració
seus, etc. més o menys impròpiament, que no posar-hi un llur incorrecte. L'adjectiu demostratiu 267. L'adjectiu demostratiu acompanya el
comarques, d'emprar la forma invariable mateixa en est cas (és incorrecte M'ho ha dit mon pare mateixa). tal denota que el substantiu
(§ 310) en comptes de quin en les exclamacions, i així és incorrecte dir què cara tan bonica! Els adjectius relatius 279. Com
pers. plur. precedit de preposició, del reflexiu tònic; així és incorrecte dir Parlaven entre si, puix que s'ha de dir Parlaven entre
esta és una pràctica dolenta que cal evitar en la nostra llengua. Així és incorrecte dir Us portava un regal, amb el que volia obsequiar-vos, puix que
Hauries de posar-te a règim, la qual cosa no t'abellix gens. És incorrecta la forma lo que que s'ha introduït dins la llengua parlada (§
des que: Des que haveu vingut, tenim més alegria. És absolutament incorrecte intercalar la preposició de entre els components de la locució
ha de dur el verb en subjuntiu, essent sinònima de sempre que; és incorrecte usar-la amb valor causal i amb el verb en indicatiu. amb tal que
de la preposició a (§ 360 d), i per tant cal rebutjar per incorrecta la composició per a que amb valor de locució conjuntiva final
espiritualment, de manera delicada, racional i precisa; i un article incorrecte (el que ell combat) s'ha de considerar assez
clar que solament se'n serveixen amb treballs i molt sovint en forma ben incorrecta; en resta encara un bon nombre, no menys d'un 20%, sobretot
picanta, així com feliça, capaça, iguala. Són, en canvi, incorrectes les formes femenines cortès i comú. Noms masculins i noms
quan s'usen no adjuntats al nom al qual es refereixen. VIII. És incorrecte d'usar varis (f. vàries) com a numeral indefinit. Ex.:
com fan alguns, Hi vaig anar-hi (Cp. Hi ha d'anar-hi, també incorrecte: cal dir Hi ha d'anar o Ha d'anar-hi.) V. §97.
llargament usades en la llengua parlada, han estat fins avui considerades incorrectes, però potser algun dia s'hauran d'admetre en la llengua escrita, en
el primer li és correcte (vol dir a ell), el segon és incorrecte: calia escriure l'hi (l', el rellotge; hi, a ell).
—No; ara li deixaré, el primer li és correcte, el segon és incorrecte: calia escriure la hi (la, la pala; hi a ell). En
li has dit?, el primer li és correcte, el segon li és incorrecte: calia escriure li ho (li, a ell; ho, allò). Cal
però ja els hi ha tornat: s'ha de dir ja els l'ha tornada. És incorrecte Havia de trametre els mobles als seus avis; però encara no els hi ha
no els hi ha tramesos: s'ha de dir no els els ha tramesos. És incorrecte Si compreu les màquines a les cosidores, els hi haureu de pagar al
al comptat; s'ha de dir els les haureu de pagar al comptat. És incorrecte Jo no vull pas dir això als teus parents; els hi pots dir tu: s'ha
complement-acusatiu amb la preposició a és en general considerada incorrecta, i com sigui que la llengua parlada l'usa llargament, en concurrència amb
baix la presidència de, baix la protecció de, etc., són expressions incorrectes: cal dir sota zero, sota la direcció de, sota la protecció de,
de complement, un grup gerundial, sovint això dóna lloc a una frase incorrecta. Ex.: Va caure del terrat al carrer, trencant-se una cama. (Volent
que la fractura va ésser la conseqüència de la caiguda.) Aquesta frase és incorrecta: el fet de trencar-se una cama és posterior al fet de caure del terrat al
tota ella un terme relatiu, substituïble per el qual): la frase és incorrecta i cal esmenar-la dient El capítol III, en el qual
qual hem parlat altres vegades...). Són, així mateix, construccions incorrectes: El palau quins jardins... i El palau quals jardins... en
...és el principi del qual en provenen... Aquestes frases són incorrectes; cal dir ...aquestes circumstàncies que, en tots els casos, sense
que, tot adonant-vos-en, no heu volgut esmenar...; i en canvi serien incorrectes construccions com: Un home que ella diu que l'ha vist... L'individu a
causes o concauses possibles de caràcter orgànic, concomitants de l'ús incorrecte dels dits òrgans, el citat doctor ens ofereix la següent taula: Nombre
possible que ens trobem aquí amb la necessitat de corregir la pronúncia incorrecta de la /f\ —i diguem també de la /v\, posada la
I. Forma correcta de viratge a l'esquerra. No. 2. Forma incorrecta i perillosa (accident freqüentíssim). Cal respectar el moviment de
calçada central en els carrers de doble direcció. No. 2. Forma incorrecta i, per tant, amb perill d'accident. Avançar un vehicle en un viratge El
de circular per una via amb refugis per a peatons. No. 2. Forma incorrecta. Cal preveure els obstacles El fet de circular per la banda que li

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »