×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb increpar |
Freqüència total: 296 |
CTILC1 |
| I s'apartava d'ell, enfadada, mentre ell se'n reia. La mare tornava a | increpar | : —Déu meu, quanta ximpleria! Me'n vaig per no veure-ho. I se n' | | Els sentien cridar ja abans d'arribar-hi, perquè xiulaven i cantaven i | increpaven | la gent que passava per atraure la seva atenció i el seu bon cor. Les | | a Comarquinal. —Et creus que tothom és com tu, que n'has fet de totes! — | increpa | al cosí. —No diguis això, noia —adverteix el pare, manyac. —La Laura | | desavesada, tremolosa, els cabells embullats i les mans glaçades, que l' | increpa | com una posseïda: —¿Per què em vas abandonar així, tan aviat? Què tenen | | S'estava a les Aulines un o dos dies, impacientat, distret, avorrit; | increpava | la germana per mínimes faltes o bé per omissions imaginàries; renys que | | de Tomàs al·ludí davant d'ell el comaratge recent. Cosprès, indignat, | increpà | el company; els altres intervingueren contra el Muntanyola; confirmaren | | devies queixar una mica, perquè no et deixem fer de les teves com abans — | increpa | ell amb el mateix posat despòtic que no admet raons de ningú— i en Jaume | | s'entreobre el balcó; una veu d'home, la del marit de la Quica fornera | increpa | els importuns. —Fora d'aquí, marrans!... —Però és una veu una mica | | cara; t'escanyaria. —I és per això que m'has fet tot el mal? —la | increpa | Laura, endurida. —No era el bon nom de la casa vostra que planyies, tot i | | que jeia als meus peus. Tot d'una vaig intentar de redreçar-me per | increpar | -lo. M'havia tornat l'antic orgull. L'ambició no era morta. Deixaria el | | el Saló de Sant Joan amb el paquet sota l'americana. Fugia de mi. Vaig | increpar | -lo, vaig dir-li que era qüestió de comptar la quantitat trobada i de | | odi al sol, al camp, a les cigales que l'atordeixen amb llurs crits. Jo l' | increpo | . "I tu ets un artista!" Li parlo d'Anacreont, de Mistral, de Lafontaine, | | vegadas á deshora. També 'l veya reservat ab mí. Si alguna vegada jo l' | íncrepaba | per que s' estaba tan poch al meu costat, me contestaba: —Filla meva... | | va tombar d'esquena. Josep va escopir a terra i abandonà el saló. Cosme s' | increpava | per la seva injustícia. L'home brutal abusava una vegada més del seu | | la qui ha vingut fa poc, no s'hi assegui i no ens pugui | increpar | com uns impúdics." Així ho aconsellà, i tots dos entraren | | i ve el silenci de migdia. Migdia ens torna la calma. Ara ve el moment d' | increpar | l'aire de pluja: "¿Què val", li dic jo, "aquesta feina i quin | | impossible de distingir el cant del ramat angèlic: el públic crida, s' | increpa | , engega admiracions o blastomies. A penes guarda silenci en els moments | | ens afanyem a tornar-hi, i si els renys dels seriosos experimentats ens | increpen | i ens pregunten i volen deturar-nos amb un "tornem-hi!" que posi punt, | | dir que ha tallat el cupó. Ha parlat: vull dir que, en trobar un amic, l' | increpava | : —¿Creu que ara és temps d'agitar problemes? Tan bé com anàvem!—; i | | aquest pogués refiar-se massa. I, efectivament, no trigava a sentir-se | increpat | pels que passaven en direcció contrària. —Vigili, que en aquest revolt | | la pau a la terra i al mar?" Passada una estona de silenci, tornava a | increpar | -se amb més forta veu a si mateix que a Cinna: "Per què vius, si tants | | rusca, la qual cosa contribuïa a encallar-lo. Algun pelador de la colla | increpava | el company en to de mofa, per haver carregat massa l'atzembla. Un pas mal | | inflats per la joia del triomf. Nerviós i agreujat, no pogué estar-se d' | increpar | -lo. I bé, sí, declarà en Cassanella, que un mal escany el matés si fins | | explica als pares que t'has enamorat, i escolta com se'n riuen i com t' | increpen | i com t'amenacen. Era superior a les seves forces! Però partiria, és clar | | orgullosament, que més d'un cop i més de dos li havia fet de dida i l' | increpava | com si encara el tingués arrapat al pit. —Bacó, gran bacó, no te'n dones | | Aspriu, va indignar-se en conèixer la facècia d'en Cassanella. Es posà a | increpar | els civils. "Tanmateix s'havien cobert de glòria. ¡Ves quins gelosos | | dites, algunes d'elles més expressives que cultes, amb què solien ésser | increpades | les pubilles juntament amb les seves consonants les guilles. És el cas, | | Adhuc hi havia criatures allà al fons de tot, vora la porta. Joan Antoni | increpà | a la seva mare: Què era allò, aquell "públic" a vora el llit d'un | | Joan Antoni s'aixecà en un crit d'horror. Semblà que anava a parlar, a | increpar | a algú, car féu un gest absurd, com de protesta irada, acompanyat d'un | | a França... —Eren per a pagar el viàtic dels emigrats, mal llamp te mati — | increpava | irat el mosso de l'esquadra.—...; la traïció pactada a l'Hostal de la | | ans encara per haver acomplert amb santa llibertat el seu ofici d' | increpar | els vicis, fossin de qui fossin. I vet aquí que Jesús, pel qual havia | | crim i comminant-lo a reparar-lo, i que, àdhuc dins la presó, continuava | increpant | l'adúlter incestuós, que ni la corona ni la porpra no podien alliberar | | límits per assistir a tothom, això és, per ensenyar, exhortar, consolar, | increpar | , amonestar, acabar les guerres, oposar resistència als prínceps malvats i | | que, davant d'aquesta informació, Coromina inicia una rialla, Frigola l' | increpa | amb una indignació que em sembla equívoca, entre irònica i crispada: —De | | existien. El vell pescador cuidà ferir-se de l'enrabiada i enfellonit va | increpar | els forasters fins a barallar-s'hi. Aquella mateixa nit s'endugueren el | | un xic endavant, les dues mans arrapades al fusell... Sens dubte anava a | increpar | amb energia a aquell grup d'ombres movedisses, però no pogué dir paraula. | | amb grans "mueques a la gent", i un d'ells, en ésser | increpat | per un religiós, "amb suma imprudència li digué que li digués allò | | veritat crua del Messias sofrent. Pere se n'esgarrifa, el pren a part i l' | increpa | : © © i Jesús, veient contradita la seva gran missió, li contesta | | a la ciutat d'Olot, Josep Irla digué davant una reunió de diputats que l' | increpaven | : "Davant les proves de desconfiança que em doneu —declara per | | al menjador. Dani, assegut a taula, menjant un bell plat de sopes, la | increpa | durament en veure-la. —M'has enganyat. Lletja! Lletja! Anna surt de la | | . L'odia. —¿Per què has volgut sortir amb mi si no en tenies ganes? L' | increpa | . —Per a fugir d'allà dintre. No teniu pas unes visites molt agradables. A | | Voldria fugir i resta. Quan Anna crida Robert per a dinar s' | increpa | durament perquè li havia esdevingut familiar el suport. El sent davallar | | Bo i defensant-se amb la seva daga, un dels cavallers catalans l' | increpa | amb aquestes profètiques paraules, que tenen caient de llegenda: —Riu, | | fora, Zeni experimentà una sensació tota estranya i per la qual cuità a | increpar | -se exteriorment. No gosava pensar alt, no s'atrevia a retenir ni un minut | | el teu fill ídol d'una admiració que creies universal, ara en lloc d' | increpar | -te sabria callar el meu desesper, considerant el teu dolor. Però no és | | indignar-se, i s'indignava. La seva grossa veu retrunyidora pujava de to | increpant | -los, i del fons de la botiga feia aturar els transeünts. I els audaços | | que eixordaven i feien botar el cor! Per ell, les clàxons aristocràtiques | increpaven | gitant blasfèmies i paraulotes baixes com pogués fer-ho la boca d'un | | afectuosament, i va interrogar-lo. "Sí, plorava de ràbia. Havia estat | increpat | durament per l'home-elefant. Increpat en plena llibreria, en presència | | miserioses, reumàtiques i pudents. Angelina els diria qui sap les coses, | increpant | -les i amenaçant-les. La seva gràcia i boniquesa atrauria l'esguard de les | | predilecta a un altre que també la desitja i la mereix. Eugènia va | increpar | Innocenci com si hagués menyspreat Carme més enllà de tota mesura i de |
|