Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I s'apartava d'ell, enfadada, mentre ell se'n reia. La mare tornava a	increpar	: —Déu meu, quanta ximpleria! Me'n vaig per no veure-ho. I se n'
Els sentien cridar ja abans d'arribar-hi, perquè xiulaven i cantaven i	increpaven	la gent que passava per atraure la seva atenció i el seu bon cor. Les
a Comarquinal. —Et creus que tothom és com tu, que n'has fet de totes! —	increpa	al cosí. —No diguis això, noia —adverteix el pare, manyac. —La Laura
desavesada, tremolosa, els cabells embullats i les mans glaçades, que l'	increpa	com una posseïda: —¿Per què em vas abandonar així, tan aviat? Què tenen
S'estava a les Aulines un o dos dies, impacientat, distret, avorrit;	increpava	la germana per mínimes faltes o bé per omissions imaginàries; renys que
de Tomàs al·ludí davant d'ell el comaratge recent. Cosprès, indignat,	increpà	el company; els altres intervingueren contra el Muntanyola; confirmaren
devies queixar una mica, perquè no et deixem fer de les teves com abans —	increpa	ell amb el mateix posat despòtic que no admet raons de ningú— i en Jaume
s'entreobre el balcó; una veu d'home, la del marit de la Quica fornera	increpa	els importuns. —Fora d'aquí, marrans!... —Però és una veu una mica
cara; t'escanyaria. —I és per això que m'has fet tot el mal? —la	increpa	Laura, endurida. —No era el bon nom de la casa vostra que planyies, tot i
que jeia als meus peus. Tot d'una vaig intentar de redreçar-me per	increpar	-lo. M'havia tornat l'antic orgull. L'ambició no era morta. Deixaria el
el Saló de Sant Joan amb el paquet sota l'americana. Fugia de mi. Vaig	increpar	-lo, vaig dir-li que era qüestió de comptar la quantitat trobada i de
odi al sol, al camp, a les cigales que l'atordeixen amb llurs crits. Jo l'	increpo	. "I tu ets un artista!" Li parlo d'Anacreont, de Mistral, de Lafontaine,
vegadas á deshora. També 'l veya reservat ab mí. Si alguna vegada jo l'	íncrepaba	per que s' estaba tan poch al meu costat, me contestaba: —Filla meva...
va tombar d'esquena. Josep va escopir a terra i abandonà el saló. Cosme s'	increpava	per la seva injustícia. L'home brutal abusava una vegada més del seu
la qui ha vingut fa poc, no s'hi assegui i no ens pugui	increpar	com uns impúdics." Així ho aconsellà, i tots dos entraren
i ve el silenci de migdia. Migdia ens torna la calma. Ara ve el moment d'	increpar	l'aire de pluja: "¿Què val", li dic jo, "aquesta feina i quin
impossible de distingir el cant del ramat angèlic: el públic crida, s'	increpa	, engega admiracions o blastomies. A penes guarda silenci en els moments
ens afanyem a tornar-hi, i si els renys dels seriosos experimentats ens	increpen	i ens pregunten i volen deturar-nos amb un "tornem-hi!" que posi punt,
dir que ha tallat el cupó. Ha parlat: vull dir que, en trobar un amic, l'	increpava	: —¿Creu que ara és temps d'agitar problemes? Tan bé com anàvem!—; i
aquest pogués refiar-se massa. I, efectivament, no trigava a sentir-se	increpat	pels que passaven en direcció contrària. —Vigili, que en aquest revolt
la pau a la terra i al mar?" Passada una estona de silenci, tornava a	increpar	-se amb més forta veu a si mateix que a Cinna: "Per què vius, si tants
rusca, la qual cosa contribuïa a encallar-lo. Algun pelador de la colla	increpava	el company en to de mofa, per haver carregat massa l'atzembla. Un pas mal
inflats per la joia del triomf. Nerviós i agreujat, no pogué estar-se d'	increpar	-lo. I bé, sí, declarà en Cassanella, que un mal escany el matés si fins
explica als pares que t'has enamorat, i escolta com se'n riuen i com t'	increpen	i com t'amenacen. Era superior a les seves forces! Però partiria, és clar
orgullosament, que més d'un cop i més de dos li havia fet de dida i l'	increpava	com si encara el tingués arrapat al pit. —Bacó, gran bacó, no te'n dones
Aspriu, va indignar-se en conèixer la facècia d'en Cassanella. Es posà a	increpar	els civils. "Tanmateix s'havien cobert de glòria. ¡Ves quins gelosos
dites, algunes d'elles més expressives que cultes, amb què solien ésser	increpades	les pubilles juntament amb les seves consonants les guilles. És el cas,
Adhuc hi havia criatures allà al fons de tot, vora la porta. Joan Antoni	increpà	a la seva mare: Què era allò, aquell "públic" a vora el llit d'un
Joan Antoni s'aixecà en un crit d'horror. Semblà que anava a parlar, a	increpar	a algú, car féu un gest absurd, com de protesta irada, acompanyat d'un
a França... —Eren per a pagar el viàtic dels emigrats, mal llamp te mati —	increpava	irat el mosso de l'esquadra.—...; la traïció pactada a l'Hostal de la
ans encara per haver acomplert amb santa llibertat el seu ofici d'	increpar	els vicis, fossin de qui fossin. I vet aquí que Jesús, pel qual havia
crim i comminant-lo a reparar-lo, i que, àdhuc dins la presó, continuava	increpant	l'adúlter incestuós, que ni la corona ni la porpra no podien alliberar
límits per assistir a tothom, això és, per ensenyar, exhortar, consolar,	increpar	, amonestar, acabar les guerres, oposar resistència als prínceps malvats i
que, davant d'aquesta informació, Coromina inicia una rialla, Frigola l'	increpa	amb una indignació que em sembla equívoca, entre irònica i crispada: —De
existien. El vell pescador cuidà ferir-se de l'enrabiada i enfellonit va	increpar	els forasters fins a barallar-s'hi. Aquella mateixa nit s'endugueren el
un xic endavant, les dues mans arrapades al fusell... Sens dubte anava a	increpar	amb energia a aquell grup d'ombres movedisses, però no pogué dir paraula.
amb grans "mueques a la gent", i un d'ells, en ésser	increpat	per un religiós, "amb suma imprudència li digué que li digués allò
veritat crua del Messias sofrent. Pere se n'esgarrifa, el pren a part i l'	increpa	: © © i Jesús, veient contradita la seva gran missió, li contesta
a la ciutat d'Olot, Josep Irla digué davant una reunió de diputats que l'	increpaven	: "Davant les proves de desconfiança que em doneu —declara per
al menjador. Dani, assegut a taula, menjant un bell plat de sopes, la	increpa	durament en veure-la. —M'has enganyat. Lletja! Lletja! Anna surt de la
. L'odia. —¿Per què has volgut sortir amb mi si no en tenies ganes? L'	increpa	. —Per a fugir d'allà dintre. No teniu pas unes visites molt agradables. A
Voldria fugir i resta. Quan Anna crida Robert per a dinar s'	increpa	durament perquè li havia esdevingut familiar el suport. El sent davallar
Bo i defensant-se amb la seva daga, un dels cavallers catalans l'	increpa	amb aquestes profètiques paraules, que tenen caient de llegenda: —Riu,
fora, Zeni experimentà una sensació tota estranya i per la qual cuità a	increpar	-se exteriorment. No gosava pensar alt, no s'atrevia a retenir ni un minut
el teu fill ídol d'una admiració que creies universal, ara en lloc d'	increpar	-te sabria callar el meu desesper, considerant el teu dolor. Però no és
indignar-se, i s'indignava. La seva grossa veu retrunyidora pujava de to	increpant	-los, i del fons de la botiga feia aturar els transeünts. I els audaços
que eixordaven i feien botar el cor! Per ell, les clàxons aristocràtiques	increpaven	gitant blasfèmies i paraulotes baixes com pogués fer-ho la boca d'un
afectuosament, i va interrogar-lo. "Sí, plorava de ràbia. Havia estat	increpat	durament per l'home-elefant. Increpat en plena llibreria, en presència
miserioses, reumàtiques i pudents. Angelina els diria qui sap les coses,	increpant	-les i amenaçant-les. La seva gràcia i boniquesa atrauria l'esguard de les
predilecta a un altre que també la desitja i la mereix. Eugènia va	increpar	Innocenci com si hagués menyspreat Carme més enllà de tota mesura i de

Pàgina 1 (de 6)

50 següents