×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb inculcar |
Freqüència total: 393 |
CTILC1 |
Sí, ho podria ser. —I torna a fitar-lo—. I podria haver-vos | inculcat | les seves idees. Ell branda el cap. —No en tinc, de pare. —Voleu dir | aprofitava tota avinentesa per córrer a les Torres de Padrós i tractà d' | inculcar | al seu hereu el convenciment que ells eren uns senyors rurals, | vinga introduir mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després | inculca | les seves estúpides innovacions a sa mare i a sa germana i ve't aquí una | no l'estimaven gens, segons creia ell, perquè la seva dona els havia | inculcat | una mena d'odi contra el pare. Ell era una víctima dels seus fills, com | dels principis morals i religiosos que aquestes mateixes persones m' | inculcaven | . Aquesta observació començà a desmoralitzar-me. Després vingueren les | amb la majoria d'adolescents del nostre país, ningú no havia vetllat per | inculcar | -nos fe religiosa profunda, ni tampoc de cap altra mena. Orfes d'idees, de | opinions, perquè estan estrictament d'acord amb els principis generals | inculcats | per Sir C. Lyell; i E. Forbes arribà independentment a una conclusió | les pel·lícules ianquis i, potser sobretot, les italianes, ens havien | inculcat | el tipus femení extraordinàriament ben dotat de mamelles. La Sofia Loren, | que els casats gairebé no se n'adonen, ja que les rutines socials els han | inculcat | la convicció que la cosa no té remei. S'hi resignen, per tant. Però, en | la mà és tant com incórrer en delicte de lesa pàtria. Els lycées | inculquen | als nois l'"automatisme psíquic impur" d'una ortografia enrevessada i | . Fa massa temps que l'hem perdut, aquell hàbit. I, més que res, hauríem d' | inculcar | -lo a gent que està feta a l'hàbit contrari, tan exitosament fomentat pel | i de l'educació que va induir-me, de l'exemple que'm va | inculcar | i d'altres detalls curiosos, que jo vareig seguir amb perseverància, en | pagar ella, em revesteixo d'aquell tresor de dignitat que m'havien de | inculcar | els meus pares; i a pagar jo, tampoc me convé, ni per criança, ni per | deia: "Que el perdre fa tonto"; penso amb els coneixements que m'havia | inculcat | aquell amo, an el que ni treient-li l'esposa li pagaré lo que li dec, i | deixen convertir com a xais, deixant la poca religió que els hi havien | inculcat | els seus pares. Un dia, tot pastillejant, em vareig adormir a Granada i | i que una voluntat decidida recuperi el temps perdut. Cal insistir, per a | inculcar | en els obrers la idea de que una fonda cultura, tant humana com tècnica, | Us assegureu la seva immediata atenció a les lliçons que li esteu | inculcant | , i al mateix temps la vostra aigua calenta tindrà una tirada a llevar les | atravessava els suburbis, emmenant-se'ls a l'escola. Ningú com ell per | inculcar | -los serenor, temperança i resignació; ningú com ell per practicar | aquest exemple; car la naturalesa sol mostrar-se en els éssers menuts, i | inculcar | els ensenyaments per a les coses grans per mitjà de les més petites. | no, francament. I vaig a demostrar la meva afirmació. Si a una noia se li | inculca | només la idea de que ha de maridar-se, se resistirà a apendre qualsevol | A! senyores, senyors; si aquesta noia no pot maridar-se i no li han | inculcat | altra idea que la de que una dòna sols té valor quan está sots la | de que una dòna sols té valor quan está sots la protecció d'un home, i al | inculcar | -li aquesta idea no s'ha preocupat de tenir una valor ella sola, aquesta | futures, les mares d'avui en serán responsables. Certament. La mare | inculca | als seus fills tot alló que vol i deixa d'inculcar-los ço que no vol. I | Certament. La mare inculca als seus fills tot alló que vol i deixa d' | inculcar | -los ço que no vol. I tots sabem que la inclinació a una cosa que poguem | religiosa com si senten inclinació al matrimoni i que consisteix en | inculcar | tot alló que deu saber una dòna per a ésser una bòna esposa i una bòna | i mestressa. Tal vegada hi hagi qui objecti a aquesta afirmació que l' | inculcar | a una noia que demostra tenir vocació religiosa, els deures que té una | seva carn quelcom de llur duresa; i, balandrim-balandram, les ones varen | inculcar | als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu | si tot això no sabem a penes què és ni, gairebé, on para? Com voler | inculcar | respecte i veneració a les velles pedres, nobles i excelses deixalles | joves i espavilats vèiem que la noció clàssica de pàtria que ens havien | inculcat | els professors es realitzava allí, de moment, en un abandó tal de la | fer una estona la sofista davant vostre; però no com un dels que avui dia | inculquen | turmentoses futilitats als nens i els ensenyen a disputar amb més | se n'agraden? XLIII. Observo, a més, que la Natura, així com ha | inculcat | a cada individu una Filautia particular, també n'ha donada una de | com estan de posseir la ciència, són més que feliços. Perquè baldament | inculquin | pures extravagàncies als nens, valga'm Déu!, amb quin desdeny no tracten | no discerneixen l'obra, de l'obra operant i de l'obra operada. Pertot | inculquen | la caritat; però no separen la infusa de l'adquirida, ni expliquen si és | es vengui la túnica i se'n compri una." Com tota la doctrina de Crist no | inculca | altra cosa que la mansuetud, la paciència, el menyspreu de la vida, ¿qui | nostres", que el seu pare, afusellat a Màlaga pels facciosos, li havia | inculcat | des de petit les idees republicanes i que des de principis de la guerra | humanes es plantegin sobre bases noves, és indispensable que el dirigent | inculqui | als seus subordinats idees de col·laboració i de progrés i que aquests | el títol d'amics (/Jo·\, XVIII, 15); i fou també Ell qui ens | inculcà | l'amor a Déu, com el primer i màxim manament de la Llei nova (/Mt·\, | grans "animadors" de religions) que la de l'essencial espurna divina | inculcada | en l'existència humana pel refinament d'aquestes ànimes a través | utilitat ni en l'ordre social ni en el religiós. Això ho reconeixen i ho | inculquen | especialment els hipercrítics al·ludits que no saben identificar | al de la col·lectivitat. Formava una joventut ardida, però assenyada, | inculcant | -li la fe i l'esperança, junt amb l'elevació de l'esperit. El seu | i sentir, i fer sentir al subjecte la seguretat que té de corregir-lo, | inculcant | -li aquella confiança i desvetllant-li el desig de vèncer. Una fe cega i | Costa un xic —i ja tenen prou feina a demostrar-ho els teoritzants— d' | inculcar | en la ment humana la idea d'un sacrifici, les finalitats immediates del | i obrint-los a la seva intel·ligència espiritual. La primera idea que els | inculca | clarament és la de la seva divinitat, abans, per un general, només | afirmar—, cosa que creia el patró en primer terme i que fins l'havia | inculcada | de tal manera al venedor, que aquell arribà a creure-ho més que l'altre. | fortuna: y'ls ajudaven a desenrotllar les riqueses naturals ò industrials | inculcant | loshi els llurs propis conexements en totes les branques de l'activitat | existència és la prova de com els sacerdots catòlics es preocupen poc d' | inculcar | a llurs feligresos l'amor envers els animals. No recordo haver sentit mai | per l'editor amb una mena de devoció fanàtica, devoció que procurava d' | inculcar | als seus parroquians. L'humorista no movia un dit que no aparegués el seu | l'antiga criada, durant el temps que la tingué a casa d'ella, havia sabut | inculcar | -li discreció. —La germana se n'havia anat a un paratge deliciós, més | dels costums burgesos —ordre i exactitud— que Eugènia havia reeixit a | inculcar | -li. Ara la seva absència a la taula familiar a l'hora reglamentària, | municipal ha d'ésser, d'una manera o altra, d'una forma o altra, | inculcar | aquests principis de prevenció, de previsió, als ciutadans dels quals té |
|