Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

manera. D'altra banda les creences de l'acusat no són de la nostra	incumbència	. Volem únicament la veritat. —Si és així —diu ell—, per força heu de tenir
n'esbossa d'altres que Rousseau no hauria admès de gust, i que són de la	incumbència	de les ciències exactes i naturals: reintegrar la cultura en la natura i,
barrera infranquejable. Dominar els meus sentiments era cosa de la meva	incumbència	, si persistien els ocultaria igual que un mal secret i repugnant."
comentar, com seria el nostre gust, no podríem perquè no són de la nostra	incumbència	. Capítol LVI Seguiment de l'escola jurídica catalana Hem de fer
braç amb violència i menyspreu. —Apa, feu-vos enllà; això és de la meva	incumbència	—; i aquest vull i aquest no vull, hala, hala, amb molta parsimònia, però
palestres amb les alumnes per immiscuir-se en afers que no són de la seva	incumbència	. Es daleix per a remenar els boixets, però li han fet comprendre que
vives del país els feien necessaris. La Constitució assenyalava, com a	incumbència	dels Ajuntaments, el foment de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç.
ni per un moment, discutir l'ortodòxia del sistema. No és de la nostra	incumbència	i creiem que en teologia es pot també pecar per excés. Els nostres
reeixien o no, és un detall que no coneixem. Per altra banda, no és de la	incumbència	d'aquestes ratlles escatir-ho. Hi havia dones que feien igualment que
dels fets, durant els trenta mesos de guerra civil revolucionària, no és	incumbència	nostra de ressenyar-la. Això és feina dels historiadors. Altrament, el
ben clar que si alguna institució hi ha el treball de la qual sigui de la	incumbència	de tots, aquesta és el Tribunal Tutelar de Menors. Si el Tribunal troba
el càrrec en cap persona, puix el nomenament de Delegats és d'exclusiva	incumbència	del Tribunal. 4. Això no vol dir que, en un cas particular i en
a Cadaqués anaven a càrrec dels regidors de la vila, i eren també de llur	incumbència	els jornals dels mestres de cases, ferros i materials precisos per a la
d'ordre públic, higiene i sanitat que sempre es consideren de la seva	incumbència	. Altrament seria una cruel i absurda tutela la que se suposa pel Municipi
serveis que històricament en general són de la seva administració i	incumbència	(cementiris, mercats, escorxadors). És aquest fet un resultat de la
dentista) encarregats de l'inspecció dels orguens de llur respectiva	incumbència	, que intervindrien quan fossin avisats pel metge inspector, i millor
en l'aigua i la quantitat i qualitat de bactèries a destruir. Tot ço és d'	incumbència	dels facultatius que difícilment pòden posar-se d'acord amb el personal
o siguin les originades per lesions de la cèl·lula hepàtica no són d'	incumbència	del cirurgià. A aquest sols li toca saber distingir les que són d'origen
sense bilis i em refereixo sempre a les icterícies calculoses que són d'	incumbència	del cirurgià. Aquesta afirmació clara i absoluta no basta per a
en canvi, el pobre Santiago era l'anima vilis de la seva absoluta	incumbència	, damunt la qual podia esbravar i podia manifestar un grapat de còleres
ni per un moment, discutir l'ortodòxia del sistema. No és de la nostra	incumbència	i creiem que en teologia es pot també pecar per excés. Els nostres
el nas en els seus assumptes, que ell considera de la seva exclusiva	incumbència	. Instintivament esquiva tota possible ajuda dels seus empleats en els
de la necessitat de prolongar la seva assiduïtat en la pregària, que és	incumbència	peculiaríssima del sacerdot (Actes 6, 4). El ministeri de
que tothom hauria tingut per insuficient en nombre i en qualitat, la	incumbència	formidable de l'evangelització del món aleshores conegut, i a aquest
tal de fornir un auxili a aquells qui tenen a l'Església la gravíssima	incumbència	de preparar els futurs sacerdots. Resposta personal a la vocació divina
d'ennoblir-les, de vivificar-les, de santificar-les: aquesta és una altra	incumbència	que imposa a l'Església un perenne examen de vigilància moral, que el
que aquest estudi es proposa per tal de deixar als Pares del Concili la	incumbència	de tractar-los lliurement. Volem tan sols invitar-vos, venerables
Entre l'anunci i la realització: la profecia L'anunci de l'evangeli és	incumbència	de l'església. Si l'església, és a dir, el conjunt dels fidels, cessava
ministres, o sobre un sol germà encarregat del ministeri de la unitat, la	incumbència	de ser el signe i l'instrument eficaç de la comunió d'aquesta església
a abstenir-se de prendre decisions en qüestions que no són de la seva	incumbència	i sobre les quals no solament és discutible el dret de pronunciar-se,
per la cràpula dels escenaris, aconseguí el veto reial. No és de la meva	incumbència	detallar les etapes de la repressió: jo no faig, ara, "història del
"3. (...)La raó aniria més enllà de la pròpia	incumbència	, si violant la seva pròpia natura, utilitzés (les dades biològiques) per
de la continència periòdica. O qui sap si no es pot formular així: ¿És	incumbència	de l'home d'interferir-se positivament en les funcions generatives quan
evidencien aleshores que "els pares són esposos", i que la seva primera	incumbència	és la constitució de la "parella conjugal", l'erecció d'una llar.
cridat a "humanitzar" el món vivint-lo i subjectant-lo, troba aquí la	incumbència	d'humanitzar la sexualitat; és a dir, donar vida a aquesta realitat
conjugal. Si, per exemple, dos cònjuges han portat ja a terme la seva	incumbència	de "generosa fecunditat" o preveuen que la compliran, però en moments
en un moment de vida, una opció raonada. I aquesta opció raonada té "la	incumbència	de confrontar les diverses inclinacions naturals, de prendre acta de la
fet cometre tants pecats que no ho eren" a causa d'aquells qui tenien la	incumbència	d'establir la norma. Ara bé, si es viu conscientment del grau de
no pot ésser solament obra del moralista: a aquest li tocarà més aviat la	incumbència	de fer entrar la norma, el bé a salvar, en la situació concreta tal com
Tal com la "vida" d'un home mou en els moments singulars una	incumbència	de fons, així l'"estat matrimonial" té una incumbència fonamental, que
singulars una incumbència de fons, així l'"estat matrimonial" té una	incumbència	fonamental, que d'altra banda és una de les encarnacions d'aquella
encarnacions d'aquella "direcció fonamental" de la vida humana. Aquesta	incumbència	matrimonial queda delimitada, no pas per un aspecte singular, sinó per la
parts. És un designi complex que es pot indicar aproximativament amb la	incumbència	d'"amor fecund". Aquesta incumbència, precisament com la norma, es
indicar aproximativament amb la incumbència d'"amor fecund". Aquesta	incumbència	, precisament com la norma, es presenta en tota situació matrimonial, però
moment. Sobre els mitjans per a no procrear, la qüestió no és solament	incumbència	del moralista. Ell podrà indicar extrems "negatius"; per exemple: no
amb justificada prestesa. Sovint es tracta de casos que són també de la	incumbència	del metge general: intoxicacions, diabetis, hemopaties, processos
que menen al diagnòstic i a la terapèutica que cal seguir són de la	incumbència	de l'oftalmòleg. La diplopia binocular que s'instaura d'una manera
casos en què hagi existit un traumatisme local violent, són també de la	incumbència	del neuròleg. Les diplopies d'origen traumàtic han de ser corregides per
en mans de l'home, jo gosaria dir que en el seu segon aspecte és d'	incumbència	primordialment femenina. Per això quan els arquitectes veiem que la dona,
problema cívic, perquè, tanmateix, la seva resolució era de l'exclusiva	incumbència	de l'Alcaldia o de l'organisme corresponent. Així es donava el cas

Pàgina 1 (de 3)

50 següents