×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb indòcil |
Freqüència total: 80 |
CTILC1 |
bonic, mon petit chou, mon chou d'amour, un sol. I dolent, | indòcil | , millor, prova de salut, gràcies a Déu, fins els pediatres en aquest punt | emocions, només el malestar aclaparant de la set i la calor, i un mar | indòcil | , mogut, gris, ple de serrells i de protestes, han precedit la nostra | sobre el coixí; aleshores era un rostre gairebé infantil, amb uns cabells | indòcils | sobre el front; i aquella taca sota l'orella, al declivi del coll que | damunt de l'Oreb el vedell auri, amb un or manllevat; i el rei | indòcil | doblà a Betel i a Dan la seva falta, assimilant a un | no et demanà llicència, ¿què, si el teu fill, esdevingut | indòcil | , tu havent-lo amonestat, gosava dir-te: ""¿Per què | forastera, els catalans començaren a ésser aquesta gent malcontenta, | indòcil | , insatisfeta, que el món, i els poders estranys, i els governs d'Espanya, | de reformar amb aquesta pintura naturals tan durs, tan ferotges, tan | indòcils | . El millor que hom pot fer, de tan lluny com se'ls descobreixi, és | Ja veieu si érem animals. Pujàvem així: indisciplinats, | indòcils | , plagues. Però, recordo que de molt petit ja vaig tenir l'engruna de | pedra, el bronze, els materials més diversos, nobles i grossers, dòcils i | indòcils | , obeïen l'impuls de la força creadora de Pau Gargallo. La seva gran | facto, Qua data porta ruunt...\ ens abocàvem cap a la sortida, | indòcils | , irrefrenables. —Al·lots, on anau? —¿Vos pensau que ho sabem? A canar món | el consentiment de Maria, o bé en una altra mare en substitució de la | indòcil | i descreguda. III. Com Déu, argüeix Suárez (/Jn\ 3 part·, q· | adverteix, qui sap entrar en l'ànima de les lletres, com aquell nen | indòcil | , rebel, adust, estrany, havia d'ésser necessàriament aquest bon rector de | i plasma en son taller ombrívol, un dia i un altre dia, la matèria | indòcil | , fent-ne eixir a cops de puny la imatge, (batalles lentes i diaries en la | gracilitat inmàcula. I aquesta forta elegància del pare qui, al fill | indòcil | , dissimula les malifetes d'inconciència. Però, res potser tan pesa, com | en el moment en què aquest podia esperar d'ésser rebutjat com un objecte | indòcil | , i l'arrossega en el seu contagi: d'aquí el valor alliberador del perdó, | faràs molt bé. Un sant bisbe de l'antiguitat, veient el seu poble molt | indòcil | per escoltar les veritats de la Fe, les posava en vers i les cantava a | l'exemple i amb fervoroses exhortacions. I si per cas n'hi havía alguna | indòcil | a son consell, usava aquest altre enginy: li pregava que consagrés set | en ses malaltíes, i les encamina a la gloria. Sols quan una ovella és | indòcil | o contumaç en no voler reconèixer al Bon Pastor, quan sempre s'aparta | de l'inic Alt Sacerdot! Ara, però, consagro i dedico a Vós aquest membre | indòcil | , i el lligo a perpetua obligació de beneir-vos i lloar-vos, proclamar les | i també amb el context posterior; una vegada més vol documentar la | indòcil | complexitat de l'home. A causa de la tradició rebuda, el jahvista tem | 13-15; c 4, 61) com sobre els monjos | indòcils | a la seva diligència (c 2, 8-10). Des del punt de vista | però, en la majoria dels casos després, inflexible i | indòcil | . Així podem dir "que l'home és per natura un animal | a severa disciplina. Assonàncies indegudes allà on la rima perfecta és | indòcil | ; paraules forasteres, versos coixos o massa llargs; manca d'il·lació i de | bona col·laboració del malalt. En altres casos, com ocorre en criatures | indòcils | o malalts obnubilats o amb forts símptomes dolorosos, cal instil·lar un | es diuen devots, però no s'obliden que són rebels, i com a rebels són | indòcils | a deixar-se impressionar a cegues. El propi Nonell, que també realitza | però la subjecció i el lliurament d'una ànima tan versàtil i | indòcil | com la de Stravinski als cilicis mentals del procediment no passarà de | a dalt? Fan petits passos sobre les esferes de fusta. Les esferes són | indòcils | : a vegades obliguen a anar rampa avall. Àdhuc hi ha xocs, perillosos, i | necessita el que ensenya y acontentarse en formar pas a pas els deixebles | indòcils | , que li confiaven. L'artista que hi havía en ell matava al pedagoch qui | de la senyoreta Sofia i la senyoreta Sofia damunt dels fills que eren | indòcils | i creixien amb el dimoni a dintre. Tenia molts deixebles; de rics i de | no va poder apanyar el president Lerma la relliscada de la seua llengua | indòcil | . No calia, tampoc. Tots estem en el secret botzinat que la situació del | dins els plans del comte d'Olivares. Pujol i Camps atribueix l'actitud | indòcil | dels catalans durant els allotjaments posteriors al setge de Salces, a la | de coaccions que la Federació Patronal havia fet prop d'alguns patrons | indòcils | o que es negaven a ingressar-hi. Aquest fou el cas del Restaurant Colom, | Caminar per aquest món sense creu es impossible. Uns la duen renegant | indòcils | y maleint; altres la rosseguen sense rabia ni mèrit, així com rosseguen | donéu autoritat y forsa á sas paraulas, feulas respectar de aqueix mon | indócil | á la sua veu; sigam nosaltres sobre tot obedients y sumisos á ella. | y formes que, essentli extranyes, la violentan y, per lo mateix, la fan | indòcil | y pura. Però, encara concedint que la nostra llengua sía més aspra y | Tots els camins del món com la presència d'Ella! Ai dura carn | indòcil | , melangiosament presa dins les cruïlles de ton engany roent: | esquinçadora mostra encara el viu pessic. Reconeix mos peus | indòcils | , rostoll d'or; alça tes rames per ma testa prou crescuda, | l'era, no us planyeu del boll. Serà per vós, el llibre, com un | indòcil | gendre que menja el vostre pa i us mena al toll. Quan enfangat | d'aigua bruta de xarop. L'orador puja a la gropa de l' | indòcil | parlament. Parla d'Àfrica, d'Europa i de l'Extrem | per la força de sos propis mèrits l'aplauso ja frenètich d'un públich | indòcil | y no tan fàcil de conquistar com tants d'altres. A la nit del debut, una | i cobren un cert moviment autònom, una certa capacitat d'iniciativa | indòcil | , i això els permet de llevar l'àncora que les ferma al diccionari i fer | neboda y en los perills qu'aquest podía ocasionarli si'l nuvi li resultés | indòcil | y "hagués caygut de bon ull a la mamà." Mil vegades havía parlat ab la | flors! ¡Quina blasfemia! Allí l'únich envejós, l'únich esperit maligne, | indócil | y marmolador, injectat de mal voler y més tosut q'una pedra, es clar que | Sovint, a sota una establia fixa, lliscà la vibra, al tocament | indòcil | , fugint de la claror, horroritzada; o la colobra, qui | Ton cant es deliri, ta furia es complanta! | Indòcil | ò mansa, feréstega ò quieta, encisaràs sempre la pomera blanca | hi passa, com entelat reflecte. Tu, deslligantla de la rima | indòcil | , en l'ampla majestat del metre helènich, la | ¡oh, dòna sense amor! per tu... Mes fuig l'imatge | indòcil | per primera vegada a mon albir... Ton cos es una copa perfecta, no | entreveure Un feble cor, migrada intel·ligencia, Una ánima superba y una | indócil | Voluntat que del cel no ataca l' ordre. ¿Per qué sufrirá 'l cor, sempre | hi dura Aquella resistencia; el glavi invicte Al bras | indócil | , ja l' hi pesa inútil. Pirro plé de coratge, el desafia | Del front convex sota la volta, pengen dos ulls petits. Com una | indòcil | vaca brava obra els badius de bat a bat, y, de tants |
|