Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la falç i amb una fermesa i una tranquil·litat tals, que Randa s'aturà	indecís	. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els ulls
costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos,	indecisos	, i no feien sinó passar la mirada del mar al cel, i del cel al mar. Tots
còlera se li hagués esvaït en el gest de llançar la pedra. Romangué dret,	indecís	, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No sé quin sant o quin
per la màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix,	indecís	. Movia el cos endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé
i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer, esguardà amunt i avall	indecís	, i es llançà corrent cap al garroferar, per la banda dels tossals. Maria
pedestres i àcids; si intenta pronunciar discursos, quequejarà, per	indecís	o per escrupolós; si intenta elaborar disquisicions sobre l'ésser,
llarg d'anys i anys? Sigui com sigui, aquestes consideracions, més aviat	indecises	i frívoles, miren de subratllar un fenomen que les supera i inclou, el
els avets i el foc de l'estufa. Però no: era una neu primaveral, breu i	indecisa	. A mitja tarda torna a sortir el sol, que encén el verd daurat de les
encert de posar-se a distància. —Bell exemplar! —diu. Una de les noies,	indecisa	, pregunta: —Però ho és, un tumor? El cirurgià torça el gest, esmuny la
Totes quatre veus criden, sobresaltades: —No! Es redreça una mica,	indecís	: —No, què? —Heu de seguir dret —diu la veu més greu—. L'
vigilar aquest... —Aneu a buscar el paper, ara. El guàrdia remuga, sembla	indecís	, però a la fi ell sent els passos que es van allunyant cap a la porta i
la noia, inexorable. El policia torna a mirar cap baix, aixeca una anca,	indecís	i angoixat. Però ja ha fet un gest de massa, perquè la dona de la casa se
clavats al seu damunt, torna a fitar-lo. —De manera que vós... —comença	indecís	. —Tu —rectifica ell. —Tu —assenteix l'home amb la veu més baixa, gairebé
llit és massa estret per a tots dos —mormola aleshores. L'home es queda	indecís	, penjat al costat del divan, una sabata encara a la mà. —Jaieu —gairebé
de terra. Li contesta només la queixa, inarticulada, i ells es miren,	indecisos	, sobtadament atents a una altra remor que s'aixeca més enllà de la
torna a inclinar-se al seu damunt, amb un altre esguard, menys turmentat,	indecís	encara però endolcit per una lluor comprensiva. —Tu ho acceptes? —li
que de dia voltava el dandi Cavaller de Padrós, companyia on no faltava l'	indecís	estudiant de cànons, envellit i inútil, el brètol fill segon de casa
de Jeroni la seva infància, els primers records de noi convalescent	indecís	sobre les llargues cames, els amors il·lícits de Mossèn Basili, els seus
a recular lentament, sense perdre'l de vista. Reculava a poc a poc,	indecís	, sense saber si esperar-lo o anar cap a ell. Però Jaume s'acostava com un
l'alegria desperta dels pits novells de Flèrida, trèmuls també,	indecisos	; aquelles mans, les mans que seguiren el rostre de Flèrida, les
[(Alçant-se.)] Fugiu! Qui parla de desperts! Adam. [(	Indecís	.)] ¿Com anirà la cosa? Abel. Jo portaria el jaç aquí i Nara
contra l'ombra, triomfés allí ona per ona, en l'espai	indecís	—i en els ulls i en l'ànima: oh més intensa suavitat abans d'un
A Víctor, que torna a escriure.)] M'acompanyes, o no? [(Víctor,	indecís	, arronça les espatlles.)] Ets insuportable! [(S'eixuga els ulls,
a Ernestina.)] Has perdut quelcom, Víctor? Víctor. [(	Indecís	.)] Qui? Jo? Sí: uns papers... Merceneta. Nets o bruts?
no em fa gens de mal, gens!, com si no en tingués! Víctor. [(	Indecís	.)] Déu meu! Ernestina. Apa, Víctor: treballa, treballa...
català ha defugit tota realització fàcil, tot còmode abandó als aspectes	indecisos	i merament al·lusius. Gairebé totes les obres plàstiques dels catalans
I què és tot això de "raó", "simetria", "proporcions", sinó la	indecisa	enunciació d'aquella "idea" que regeix la pintura renaixentista?
Ors, el Glossador, aquella escola. El cubisme fou, en el fons, un moment	indecís	, una etapa provisional, de la que s'esqueixaria, d'una banda,
—Ai!, no gosaria —rebutja Teresa, inquieta; però l'esguard se li atura	indecís	, temerós, a la cigarrera oberta que li presenta l'home. —No fan tossir?
Laura, que Déu li conservi el seny. Laura resta uns quants segons	indecisa	. No sap què haurà volgut dir mossèn Joan; ella encara no s'entén amb prou
estudia constantment tot allò que l'envolta. Sovint he vist un negrito,	indecís	sobre la identitat d'una planta, tastar-ne el fruit, flairar les fulles,
dona que per primera volta 'l contemplava. Lo menut obría sos ulls	indecisos	d' anyellet, ab sos ditets de nina probava sens' esma d' aferrarse á la
bé. Si ho hagués consultat, tots els pares m'haurien dit que no. Són gent	indecisa	i apàtica que volen que els donin les coses fetes. L'un darrera l'altre,
escassa; la seva voluntat, fluctuant. És de percepció lenta, de caràcter	indecís	, disposada sempre a creure's inferior a la persona que té al costat, i,
que l'han perduda, pasten dintre seu una voluntat inflexible. La	indecisa	ha trobat el seu camí: Salvar el seu fill. No viurà per a altra cosa. Les
perquè passen dies i dies i no me'n vaig com havia dit. I ara que em veu	indecís	m'amenaça que, si no m'esforço a ésser el mateix d'abans, em traurà... —Jo
guardar els diners de la mare. —Però, vols dir? vols dir... —repeteix	indecís	, sense acabar la frase, com per no ofendre'm. —Oh, de segur!... —
a vosaltres descobrir que tota la culpa és meva... Gaspar està torbat,	indecís	. Callen al seu entorn. Confien en la seva decisió. Esperen d'ell la
revifalles de desig." Per què no la podia esperar? Els traços	indecisos	, trencats, de l'escriptura de la targeta que Mònica li havia fet portar
plecs vaporosos de les cortines, ondulava com una aparició tocada per un	indecís	corrent d'aire. —L'hem despertada. Deu tenir por. No en tinguis, Mònica:
pogués restablir un equilibri impossible, anormal. També la rèplica era	indecisa	, dèbil: "Em convé rentar-me, canviar-me", però bastava que la seva
les escales per anar-se'n al cinema o al ball de poble. Es va quedar	indecís	a la porta del saló. ¿Per què no havia marxat sense dir res? Ni se
semblava l'aire talment foc en pugna. Molt temps restà	indecisa	la batalla, fins que Satan, que descobrí aquell dia
massa tard per a provocar aquest avortament espiritual. De sobte, mentre,	indecís	, tenia a les mans el manuscrit, va dibuixar-se a l'aire el somriure del
veient que no li'n fèiem cas. Zorbàs serrà nerviosament el puny. Es veia	indecís	. La podia deixar grunyir tant com volgués, mentre nosaltres faríem el
Alexis Zorbàs." En acabar de llegir la carta de Zorbàs, vaig quedar	indecís	una bona estona. No sabia si m'havia d'enfadar, riure o admirar aquell
al braç, clava la porta i consulta l'aire del cel. És un aire una mica	indecís	, enterbolit una mica. El boletaire que, del seu clot de vall, no pot
despertin més curiositat. La salimandra i el tritó ens porten la noció	indecisa	del temps primitiu. Viuen aparentment dins una quietud absoluta,
una humanitat selvàtica. Ens menen cap un món de tenebra i de clariana	indecisa	. Els dòlmens fixats en terra subratllen el silenci desmemoriat de
Desembre del 1440 donaren solució al problema. Aquelles mesures	indecises	, encara que ben intencionades, no eren prou fermes per acabar amb el

Pàgina 1 (de 18)

50 següents