Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

on varen provocar les Muses en una lluita musical. Victorioses les qui he	indicat	en darrer lloc, varen arrencar, en puniment, les plomes de les Sirenes i
Varen perseguir sense un èxit complet Fineu, el vell endeví orb que va	indicar	a Jasó i als seus argonautes el camí de la Còlquida. Varen arrabassar les
te sentistu, vita mia?" Dànae callava. La siora Ernesta	indicava	aleshores que Dànae havia de ser assistida per algun facultatiu. La
nindeke?", va demanar la senyora. "Onako ontantxe",	indicava	el sacerdot. "Milla esker", va mormolar, educada, la dama. I
sentència. "Tanmateix, la màgica pararia, en morir, a l'infern", va	indicar	, enèrgica, la senyora Magdalena Blasi. "Doncs miri, no", rectificava
Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota la vida. "Gosa	indicar	-me que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li va
algú li deurà gratificar el servei." "Salom no tenia ni família", va	indicar	la senyora Magdalena Blasi. "Així es comprèn que tallés, si actua de
que en els seus impulsos a vegades fins passava de l'obstinació. Li	indicaven	el risc, però ella s'entestava en el seu propòsit. Si algú, quan queia,
, no: a despit de saber que era la llum de la seva llar, la llum que li	indicava	que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar
la testa amb gest escèptic. Ja en aquella ocasió Manuel del Santo havia	indicat	allò que —també a ell— li costava tant d'acceptar. "Si ell no fos com és
imaginar en aquest. Dels "crims de guerra" cabria dir allò que algú ha	indicat	respecte a l'alta traïció o complot contra un règim: són crims castigats
anacrònica. Hem de reduir-lo, també, en el seu abast, a allò que realment	indicava	el dominic del Lumen Domus: "gosar queixar-se i
quan entra en col·lisió amb la justícia. Insisteixo en allò que he	indicat	abans: la paraula "justícia" és bàsicament vaga. Però els Goethes saben
afirmativa de l'altre (vaig comprendre-ho per la gesticulació), li	indicà	l'indret on havien de recollir algun altre cadàver, abandonat a la
vidres de la tribuna. Al cap d'una hora han tornat a tocar les sirenes,	indicant	la fi de l'alarma. 30 maig. Ahir, en pujar del poble, ja
negríssim. Fa basarda. Topo amb la gent. Una olor de cabells femenins m'	indica	que he topat amb una dona. Algun far fantàstic de cotxe, de tant en tant.
amb mocadors bruts. —Veniu —fa una altra veu. És l'home més alt que li	indica	una escaleta de mà repenjada en un extrem i tots tres s'obren pas entre
major és al tercer pis baixos. Agafeu l'ascensor de l'altra punta. Li ho	indica	amb la mà i ell recorre tota la renglera de nínxols, sense una flor,
on escapen uns grans de blat. —Ah! —diu—. Sí que hi és. Ell	indica	el cabàs, els grans. —D'on surt, això? —Ho he de sembrar —explica
excessivament massisses i pesades, a cranis la cavitat dels quals	indica	en principi un índex... —Camàndules —repeteix el més vell sense deixar-lo
vell—. De cranis dolicocèfals n'hi ha molts. Aquest mateix ho és —afegeix	indicant	el que acaba de recollir. Impulsivament, l'hi allarga—. Teniu,
algú. Vós no hi éreu, aquí —fa, acusador. L'home vacil·la una mica,	indica	cap a fora amb la mà oberta. —Ara hi trobareu els escrivents. —Gràcies.
a tocar de la cadira, es lliura a una mímica facial que sembla voler-li	indicar	que calli. Aleshores llambrega de nou cap a l'assistència, que encara
aquí fora? —Sí —fa la noia, que decideix—: Jo també vindré. Vosaltres —	indica	als vells i a la cunyada— podeu anar ordenant les coses... Munteu els
les vares amb la intenció d'evitar que s'escorri; la noia fa una pausa,	indica	: —Potser ja n'hi ha prou. Si n'hi posem més, ens caurà... —Unes
des del primer moment i ara el petit escamot és davant un sergent, com	indiquen	les tres pistoles que li pengen de la cintura. El caporal que espera
—fa la noieta—; ara és a buscar aigua. Aquest és el seu pare —afegeix,	indicant	l'home. L'individu ha aixecat l'esguard i tots dos es contemplen llarga
una mà de morter pregunta: —quant val, això? —Aquest senyor —fa la noia,	indicant	el seu pare—. Ell us ho dirà. Surten entre l'escampadissa d'objectes i,
constitueix un perill... Què us en sembla? —s'interromp,	indicant	el vas de conyac. —Excel·lent —diu ell—. Molt sec. —Estic contenta que us
pis. Us sembla convenient? —Del tot —confirma ell. —Ara podem prosseguir —	indica	a la lectora. —"El bes serà destinat a aquestes parts: el front, els
i heu de dur braguer. La noia del mercat del rovell fa tot de gestos per	indicar	que callin, es fica un dit davant els llavis i mormola: —Xit! La
a la meitat per a agafar l'altra ploma, deixa el paper en un costat i	indica	a la noia: —Ara retireu-vos a l'habitació més propera on després es
amb un esguard sostingut i després, amb un arronsament d'espatlles, li	indica	que el segueixi, afegint a la intenció de les dones: —Vosaltres no. Podeu
Però no pot contestar, ha de tornar a riure mentre amb un braç allargat	indica	la taula on ara l'ordenança, dret, subjecta l'individu arribat de nou per
altra tauleta, baixa i escrupolosament immaculada. —Poden seure —els	indica	. Però els funcionaris refusen, a peu dret mateix expliquen les
res contra nosaltres, que no ens desanimem mai. Ja ho heu vist, ara... —	Indica	el munt—. Vós des del primer moment ho heu trobat complicat,
quals s'alça una mica per tocar-lo a l'espatlla. El moviment del cap deu	indicar	-li que és viu, perquè aleshores el peu s'enretira i l'home es culiva al
sostenint el llantió, explica—: Segons el nostre sistema, un senyal	indica	que l'intrús o intrusos són gent o nois de les barraques... De vegades
De vegades n'entren per la fruita, tot i que aquí s'hi viu. Dos senyals	indiquen	persones no identificades i, tres, gent d'uniforme. —Amb el peu —diu
amb sòcols de pedra, fosca i closa. El cap s'atura davant la reixa i	indica	: —Fica la mà pel darrer barrot... Més baix... Cap a sota la planxa de
entre el pa que obre per la meitat. L'infant el toca per la màniga, li	indica	el paper on acaba d'escriure; "Què t'ha passat? A la cara." —Res
. Saps que es van endur tots els del replà? —M'ho ha dit —fa ell,	indicant	el noi—. Com és que el van deixar? —No ho sé. No saben què fer
trucs que ressonen a la porta de fora—. Qui deu ser? El noi fa un gest per	indicar	-li que no es mogui, salta de la cadira i s'allunya pel corredor,
disposem de vint-i-cinc minuts. El segueixen cap a fora, on la dona li	indica	la porta de la cambra, ajustada, i després barra el pas als dos individus
cap a l'extrem, on hi ha una habitació més gran amb dues portes que	indiquen	: "Entrada", "Sortida". Hi penetren per l'escaient, destorbant una
abandonada. No es notava el menor senyal de violència i tot semblava	indicar	que es tractava d'un accident natural. Així arribaven les males noves: en
i d'un senyor anglès anomenat Salmon o Salomon, que, com el seu nom	indica	, era un semita com una casa. De fet, la reina Marau Taaroa era una
una ampolla de vi negre. Abans de sortir del port, el capità ja ens	indicava	amb el seu optimisme que el viatge seria un sucre. La resta de la
de prescindir del llast del mossarabisme (suposadament unificador),	indica	la seva probable validesa i l'esperança que puguin posar-se d'acord els
amb la tradició del país ni amb la realitat d'aquell moment. Com ha	indicat	molt bé J. Mercader, l'administració idealista que imaginava Patiño per

Pàgina 1 (de 249)

50 següents